PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Setembre 2003
(Sèrie 5)

 

La prova consta de quatre exercicis. L'exercici 1 (3 punts) és comú. Dels exercicis 2 (3 punts), 3 (2 punts) i 4 (2 punts) hi ha dues opcions: A i B. Heu de respondre l'exercici 1 i escollir entre una de les dues opcions. En cap cas podeu respondre amb un exercici de l'opció A i un altre de l'opció B.

 


Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

Observeu el gràfic següent. En ell es representa el creixement d'una població d'escarabat de la farina en un magatzem de farina (de la que s'alimenta).

1. (1 punt)

Descriviu què succeeix en els primers cent dies. I més enllà del dia 200? Justifiqueu la forma de la corba.

 

2. (1 punt)

Suposem que cap el dia 150 introduim una població de 20 individus d'un insecte depredador de l'escarabat de la farina. La taula reflecteix l'evolució de la població d'escarabats (presa) després de la introducció del depredador

 

Temps (dies)

150

175

200

225

250

275

300

Població d’escarabats (individus)

320

250

180

150

180

240

330

 

a)      Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa.

b)      Dibuixeu l'evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho breument. 

                           

                                      

 

3. (1 punt)

Depredador i presa mantenen una relació interespecífica entre ells, però d'aquestes relacions n'hi ha de més tipus. Expliqueu-ne dues més, posant-hi un exemple de cada una.

 


Exercici 2a (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

 

Per estudiar com influeix la temperatura en la fermentació que realitzen els llevats, s’ha preparat una suspensió de llevat en una solució de glucosa. Es disposa d’un muntatge com el que es mostra en la figura, que permet mesurar la quantitat de gas que es desprèn a causa de la fermentació del llevat. Podem mantenir la temperatura a 30, 35 o 40ºC.

 

1. (1 punt)

Formuleu en forma de pregunta el problema que s’investiga. Quines són les variables dependent i independent d’aquesta investigació?

 

2. (1 punt)

Dissenyeu un experiment per tal d’investigar com afecta la temperatura a la fermentació del llevat.

 

3. (1 punt)

En aquesta situació s’investiga un procés anaeròbic d’obtenció d’energia, la fermentació, que com ja sabeu n’hi ha de diverses menes. Contràriament la respiració cel·lular és un procés aeròbic.

a) Ambdósprocessos ténen el mateix rendiment energètic? Justifiqueu la vostra resposta.

b) Empleneu la taula següent de diferències entre ambdós processos. En el cas de la fermentació podeu escollir entre la làctica o l’alcohòlica.

 

 

Fermentacions                          (làctica o alcohòlica)

Respiració cel·lular                   (aeròbica)

Substrats

 

 

Productes finals

 

 

Compartiments cel·lulars on es realitza

 

 

Exemples de cèl·lules que realitzen algun tipus de fermentació (excloses les dels llevats)

 

 

 

 


Exercici 3a (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

 

El grup de recerca català del centre de Genètica Mèdica de l’IRO ha descobert un gen, en una petita regió del cromosoma 13, que es relaciona amb un tipus de sordesa hereditària. La majoria de les famílies estudiades afectades de sordesa han mostrat mutacions d’aquest gen.

Extret de l’Avui, 28/IX/97

 

1. (1 punt)

El grup de recerca va localitzar pacients sords que eren fills de dos progenitors que hi sentien bé. Segons això, quin és el patró d’herència d’aquest gen del cromosoma 13?

Feu l’esquema de l’encreuament corresponent a la situació explicada, indicant els genotipus i fenotipus dels individus. Descriviu la nomenclatura que utilitzeu.

 

2. (1 punt)

Feu un dibuix esquemàtic anomenant els processos i les biomolècules que intervenen en l’expressió de la informació dels gens. En aquest esquema indiqueu també els llocs de la cèl·lula en els que es produeixen aquests processos.

 

 


Exercici 4a (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

 

La membrana plasmàtica limita el contingut cel·lular separant-lo de l’exterior. No obstant a través d’ella hi ha una intensa activitat d’intercanvi.

 

1. (1 punt)

Observeu el dibuix, que representa la membrana plasmàtica. Identifiqueu els elements assenyalats pels números i expliqueu la funció que exerceixen a la membrana.

 

 

 

 

2. (1 punt)

Al dibuix també s’hi representen diferents tipus de transport a través de la membrana. Descriviu què succeeix en cadascun d’ells.

 


Exercici 2b (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

 

 

La taula indica la distribució actual d’algunes aus no voladores. L’arbre filogenètic representa la seva evolució.

 

ESPÈCIE

DISTRIBUCIÓ ACTUAL

Estruç   

Àfrica

Nyandú

Sudamèrica

Kiwi

Nova Zelanda (Oceania)

Casuari 

Austràlia i Papua Nova Guinea  (Oceania)

Emú

Austràlia (Oceania)

                                                                                                                                                                 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1. (1 punt)

L'avantpassat comú d'aquestes aus vivia en un supercontinent anomenat Pangea, del qual han acabat sorgint els continents actuals. Es creu que el trencament de Pangea va afavorir l'origen d'aquestes espècies.

a) A partir de la distribució actual i l’arbre filogenètic, raoneu si podríem trobar fòssils de l’espècie marcada amb una “X” a Àfrica.

b) Per què la separació de continents afavoreix l’origen de noves espècies (a partir d’un avantpassat comú)?

 

 

2. (1 punt)

Les ales d’aquestes aus són homòlogues amb les ales d’un insecte? Raoneu la resposta.

 

3. (1 punt)

Els Moa de Nova Zelanda eren aus gegantines del mateix grup zoològic que les anteriors, però es van extingir. Tenien les ales molt reduïdes i no podien volar. Expliqueu des del punt de vista evolutiu la reducció de les seves ales.

 


Exercici 3b (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

 

 

Les imatges A i B són microfotografies de cèl·lules tenyides amb blau de metilè. Una d'elles correspon a cèl·lules animals (mucosa bucal humana) i l'altra a cèl·lules vegetals (epidermis de ceba)

 

1. (1punt)

Calculeu el nombre d'augments amb què està feta la imatge B i identifiqueu quina imatge correspon a les cèl·lules animals i quina a les vegetals. Expliqueu la vostra opció

 

2. (1 punt)

 Què es respiració cel·lular? En fan les cèl·lules B? i les A? Expliqueu la vostra resposta

 


Exercici 4b (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

 

Els percentatges de cada base nitrogenada en diferents tipus de material hereditari són:

 

 

BASES  NITROGENADES  (%)

 

T

C

U

A

G

Humà

31

19

----

31

19

Bacteri (E. Coli)

24

26

----

24

26

Virus de la grip

----

25

32

23

20

Reovirus

----

22

28

28

22

 

1. (1 punt)

Què podem deduir d’aquestes dades respecte a la constitució dels diferents tipus de material hereditari (DNA o RNA, cadena senzilla o cadena doble)? Justifiqueu la vostra resposta.

2. (1 punt)

Entre els enunciats següents n’hi ha d’erronis. Identifiqueu-los i expliqueu per quina raó considereu que són erronis.

a) Les plantes no tenen el seu material hereditari organitzat en cromosomes. Només tenen cromosomes els animals.

b) El terme codi genètic s’aplica a l’ordre de les bases del material genètic, que és propi d’un organisme.

c) Hi ha virus que són capaços de transcriure RNA a DNA

d) En el DNA de cadena doble, la guanina (G) i la citosina (C) s’uneixen entre elles mitjançant enllaços covalents.