PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Juny 2004, Convocatòria titular (Sèrie 3)
Pautes de correcció
Exercici 1 (-->exercici)
1. (1 punt)
Hi ha una
errada a l’enunciat: en comptes de dir que els
individus II-1 i II-6 son homozigots hauriem d’haver dit que no porten l’al·lel defectuós. Desprès
de repassar una mostra dels exàmens contestats veiem que per a bona part de
l’alumant questa errada no ha suposat cap dificultat afegida: resolen
l’exercici dient que es tracta d’una herència lligada al sexe d’un al·lel
recesiu. Cas que es detecti que l’errada a induit a confusions, es consideran
positives les respostes raonades de forma correcta
a) Dominant o recessiu.
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
Es raona i
justifica correctament que el gen és recessiu.
S’explica que
si el gen fos dominant seria impossible que un fill afectat tingués els dos
progenitors normals (qualsevol dels fills II.3. o III.1.) |
|
0,25
punts |
Es diu que el
gen és recessiu, però no es demostra com d’aquesta manera pot explicar el
pedigrí. |
|
0
punts |
Altres respostes. |
.b) Autosòmic o lligat al sexe.
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
Es raona i justifica
correctament que el gen és lligat al sexe. Si fos autosòmic, seria impossible
que l’home II.1. (que l’enunciat diu que és
homozigot) i la dona II.2. tinguessin un fill afectat. En canvi si és lligat
al sexe la situació es pot explicar perfectament, perquè el fill III.1.
(mascle afectat) ha rebut del seu pare el cromosoma Y i de la seva mare un
cromosoma X amb l’al·lel defectuós. La mare era heterozigòtica i per això no
manifestava la malaltia. |
|
0,25
punts |
El gen és lligat
al sexe, la qual cosa pot explicar el pedigrí (aquí o en l’apartat 2), però
no es falsa la hipòtesi alternativa (no s’explica perquè no pot ser
autosòmic). |
|
0
punts |
Altres respostes. |
2. (1 punt)
a) X+
o XA = al·lel normal
X- o Xa = al·lel que produeix ALD
(les
lletres poden variar, però si la majúscula ha de ser per l’al·lel dominant i si
la minúscula pel recessiu).
I X+Y X+Xa
1 2
X+Y X+Xa
XaY X+X+/X+Xa X+X+/X+Xa X+Y
II
1 2
3 4 5 6
III XaY X+Y
1 2
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
S’explicita la
nomenclatura utilitzada, i coherent. Tots els genotips són correctes. |
|
0,25
punts |
La
nomenclatura és coherent i molts genotips són correctes. No obstant:
|
|
0
punts |
Més de dos
errors en els genotips o bé nomenclatura absolutament incoherent, per exemple
situar el gen també en el cromosoma Y. |
b)
|
GÀMETES |
X+ |
Y |
|
X+ |
X+X+ |
X+Y |
|
Xa |
X+Xa |
XaY |
Per tant, la parella II-1 amb II-2 pot tenir un fill (noi) no afectat
(no cal que s’esmenti que aquesta probabilitat és de 0.25)
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
Qualsevol de les dues possibilitats:
|
|
0
punts |
Justificacions
deficients, sense utilitzar taula de Punnett (o mètode dicotòmic o
algebràic), o bé construint-los de manera deficient. |
3. (1 punt) Expliqueu per què una malaltia com l’ALD, provocada
per una errada en la funcionalitat d’un enzim present a les neurones, és
heretable.
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
1
punt |
Explica que
la malaltia és causada per un enzim defectuòs, que els enzims són proteïnes i
que la informació per a fabricar proteïnes és al DNA. Si un gàmeta conté el
gen defectuós, el zigot resultant de la fecundació també el contindrà, així
com totes els cèl·lules d’aquell organisme, tant les neurones (on es podrà
originar la malaltia) com els gàmetes (que la transmetran). |
|
0,75
punts |
L’alumne
explica correctament que el DNA conté la informació per a fabricar les proteïnes,
però no ens explica la base cel·lular de l’herència del DNA (gàmetes, zigot i
cèl·lules descendents del zigot). |
|
0,25
punts |
Explica la
base cel·lular de l’herència, però no explicita quina és la substància que
conté la informació genètica (no anomena el DNA però tampoc cap altra
substància). |
|
0
punts |
Qualsevol
altra resposta. |
Exercici 2 (-->exercici)
1.
(1 punt)
|
TIPUS
D’ORGANISMES SEGONS
EL SEU METABOLISME |
ORIGEN (FONT)
DE L’ENERGIA
|
ORIGEN (FONT)
DEL CARBONI
|
EXEMPLES
D’ORGANISMES |
FOTOAUTÒTROFS
|
Radiació
solar llum |
CO2 |
- Algues * - Vegetals - Cianobacteris - Plantes |
|
QUIMIOAUTÒTROFS |
Generalment
matèria inorgànica |
Generalment
CO2 |
Bacteris del
sofre Sulfolobus
|
QUIMIOHETERÒTROFS
|
Generalment
matèria orgànica |
Matèria orgànica |
-
Peixos *
- Animals
- Fongs
-
bacteris |
*
un sol exemple, si és encertat, es suficient per que la casella es consideri
correcta
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
1
punt |
8 caselles
encertades |
|
0,75
punts |
7 caselles
encertades |
|
0,5
punts |
6 caselles
encertades |
|
0,25
punts |
5 caselles
encertades |
|
0
punts |
menys de 5
caselles encertades |
2. (1 punt)
a) (0.5 punts)
Fals.
-
Hi ha organismes
quimioheteròtrofs que són anaeròbics (fermentadors) com ara els llevat en
condicions sense O2 i molts bacteris fermentadors (estrictes o
facultatius).
-
També hi pot haver
cèl·lules que recorrin a un metabolisme anaeròbic malgrat l’organisme
globalment sigui aeròbic, com és el cas de les nostres cèl·lules musculars quan
tranformen la glucosa en lactat
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
Qualsevol
dels dos raonaments |
|
0,25 |
Fals, sense
argumentar |
|
0
punts |
Cert, o Fals
argumentat de forma incorrecta |
b) (0.5 punts)
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
Fals. Totes les cèl·lules fotosintètiques respiren. |
|
0,25
punts |
Fals, sense
argumentar |
|
0
punts |
Cert, o Fals
argumentat de forma incorrecta |
OPCIÓ A
Exercici 3A (-->exercici)
1. (1 punt)
a) (0.5 punts)
Molt els de l’espècie C, i no tant els de
l’espècie A.
|
Puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5 punts |
Esmenten les dues espècies |
|
0,25 punts |
Esmenten només una de
les espècies o bé les dues acompanyades d'una altra d'errònia.
|
|
0 punts |
Cap de les respostes
anteriors
|
b)
(0.5 punts)
El contaminant
és SO2
|
Puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5 punts |
Esmenten només l’SO2 |
|
0.25 punts |
Esmenten l’SO2 i
un altre d’erroni |
|
0 punts |
Cap de les respostes
anteriors
|
2. (1 punt)
Un possible disseny experimental hauria
de contenir explicacions com ara:
- Depenent del nombre de mostres es
col·loquen diverses planxes en contacte amb l’aire contaminat (aïllades de
l’aire del laboratori), de manera que es repeteix (de forma simultània o
consecutiva) l’experiment diverses vegades en les mateixes condicions.
(RÈPLIQUES)
- Posarem diverses taules (RÈPLIQUES) amb líquens en contacte amb
l’aire no contaminat (CONTROL) .
Les altres en contacte amb les mostres d’aire contaminat. A cada mostra
s’haurà de tenir en compte que l’aire estigui a la mateixa temperatura i
humitat i es vetllarà que les condicions de llum siguin exactament les mateixes
per a cada mostra. És a dir es fixaran les variables temperatura, llum i
humitat en tots els experiments. (CONTROL DE LES VARIABLES)
- Observant al
llarg del temps els canvis en els líquens (variacions de color, decadència,
etc) es podrà determinar el tipus de contaminant, ja que com pot veure’s a la
taula cada espècie de liquen és sensible a diferents contaminants.
|
Puntuació |
Tipus de respostes |
|
1 punt |
Explica clarament el disseny, expressant
correctament la idea de rèplica i de control. |
|
0,75 punts |
Explica clarament el disseny, expressant correctament
la idea de control, però no prou bé la de rèplica. |
|
0,5 punts |
Explica el disseny, expressant correctament la
idea de rèplica, però incorrectament el control. |
|
0,25 punts |
Explica el disseny, però no expressa correctament
la idea de rèplica ni de control. |
|
0 punts |
Cap de
les respostes anteriors |
3. (1 punt)
L’alga
realitza la fotosíntesi. Transforma l’energia de la llum en energia
química, aliment que li servirà per nodrir-se i alhora per cedir una part al fong,
que és heteròtrof. L’alga per tant aporta aliment al fong. El fong
aporta minerals i/o aigua (humitat) a l’alga.
|
Puntuació |
Tipus de respostes |
|
1 punt |
S’esmenten els termes en negreta o similars i s’explica el paper de l’alga i el fong (dels
dos). |
|
0,75 punts |
S’expliquen bé les idees però no es fa ús de la
terminologia adequada o no es relacionen
les formes de nutrició de l’alga i el fong. |
|
0,5 punts |
S’explica correctament (amb
idees clares i terminologia adequada) el paper d’un dels organismes però no el de l’altre. |
|
0,25 punts |
No s’explica prou bé el que fa l’alga o bé el
fong pel que fa la dependència en la nutrició. |
|
0 punts |
Comet errades greus. Per exemple, identifica el
fong com un organisme autòtrof.
|
Exercici 4A (-->exercici)
1. (1 punt)
|
Puntuació |
Tipus de respostes |
|
1 punt |
L’alumnat esmenta amb les seves paraules, que entre aquelles
mosques que van arribar a viure en ambients amb alta concentració d’alcohol
n’hi havia que mostraven una resistència superior a d’altres, tenien més probabilitats de sobreviure i
reproduir-se. Com aquesta característica és heretable, a mesura que s’anaven
succeint les generacions de mosques, la
proporció d’individus resistents a l’alcohol en la població va anar
augmentant. Aquest fenomen és l’adaptació |
|
0,75 punts |
L’alumnat fa una explicació
semblant a l’anterior, però no concreta què és l’adaptació |
|
0,5 punts |
L’alumnat explica correctament què
és l’adaptació (a mesura que es van
succeint les generacions, la proporció d’individus portadors de
manifestacions que proporcionen més eficàcia, en una població augmenta) però
no ho contextualitza en la situació descrita a l’enunciat. |
|
0,25 punts |
Explicacions sospitoses de ser
lamarckianes, o explicacions que combinin selecció amb lamarckisme. |
|
0 punts |
L’alumnat explica correctament què
és l’adaptació però en contextualitzar la resposta addueix explicacions de
tipus lamarckià |
2. (1 punt)
|
Puntuació |
Tipus de respostes |
|
1 punt |
L’alumnat afirma
que les dues situacions estan relacionades i que es tracta de dos fenòmens d’adaptació:
els bacteris causants de les malalties infeccioses poden adaptar-se als
antibiòtics que s’usen indiscriminadament.
En la seva
justificació han d’aparèixer elements del següent raonament (de forma no
literal): hi ha bacteris que mostren una resistència natural a certs
antibiòtics. L’ús indiscriminat d’aquests antibiòtics pot afavorir
l’adaptació dels bacteris (a mesura que es
succeeixen les generacions de bacteris, la
proporció d’individus resistents a l’antibiòtic en la població pot anar augmentant,
fins a convertir en innocus aquests
medicaments ) |
|
0,75 punts |
L’alumnat afirma
que les dues situacions estan relacionades i que es tracta de dos fenòmens
d’adaptació: els bacteris causants de les malalties infeccioses poden
adaptar-se als antibiòtics que s’usen indiscriminadament. Aquesta afirmació es justifica de manera incompleta. |
|
0,5 punts |
L’alumnat afirma
que les dues situacions estan relacionades i que es tracta de dos fenòmens d’adaptació:
els bacteris causants de les malalties infeccioses poden adaptar-se als
antibiòtics que s’usen indiscriminadament. Aquesta afirmació no es justifica. |
|
0,25 punts |
Explicacions sospitoses de ser lamarckianes,
o explicacions que combinin selecció amb lamarckisme |
|
0 punts |
L’alumnat explica correctament què
és l’adaptació però en contextualitzar la resposta addueix explicacions de
tipus lamarckià |
Exercici 3B (-->exercici)
1. (1 punt)
1) (0.4 punts)
|
Puntuació |
Tipus
de respostes |
|
0,4 punts |
-
Sí,
perquè en
aquest cas el gen humà anticancerigen s’incorpora al nucli que després s’introduirà
a l’òvul del qual s’obtindrà la gallina. Així el gen estarà en totes les
cèl·lules de la gallina Britney. -
Sí, perquè el nucli al
que s’incorpora el gen és el que està present en la cèl·lula de la que
s’obtindrà la gallina Britney i per tant estarà en totes les cèl·lules de la
gallina. |
|
0 punts |
Respostes
amb raonaments incorrectes o respostes negatives. |
2) (0.3 punts)
|
Puntuació |
Tipus
de respostes |
|
0,3 punts |
- No, en aquest cas no obtindríem la proteïna anticancerígena,
donat que el seu gen ha estat introduït en un nucli que després s’ha eliminat
de l’òvul i no s’ha incorporat a la informació genètica de les cèl·lules de
la gallina. - No,
perquè el gen no arriba a l’òvul del que s’obtindrà la gallina |
|
0 punts |
Raonaments
incorrectes o respostes afirmatives. |
3) (0.3 punts)
|
Puntuació |
Tipus
de respostes |
|
0,3 punts |
-
Sí,
perquè en
aquest cas el gen humà anticancerigen s’incorpora directament al nucli de
l’òvul del qual s’obtindrà la gallina. Així el gen estarà en totes les
cèl·lules de la gallina Britney. -
Sí, perquè el nucli al
que s’incorpora el gen éstà en la cèl·lula de la que s’obtindrà la gallina
Britney i per tant estarà en totes les cèl·lules de la gallina. |
|
0 punts |
Raonaments
incorrectes o respostes negatives. |
2. (1 punt)
|
Puntuació |
Tipus
de respostes |
|
1 punt |
Es millor clonar la
gallina ja que es garanteix
la presència del gen a totes les gallines obtingudes per aquest procediment (seran
idèntiques a la Britney). En canvi si creuem la gallina Britney amb un gall
normal (sense el gen anticancerigen), hi haurà la possibilitat que no
s’expressi el gen o no formi part dels gàmetes. |
|
0,75 punts |
Fa
el mateix raonament però comet alguna errada menor en la seva exposició. |
|
0,5 punts |
Justifica
perquè es millor l’obtenció per clonació però no explica perquè és pitjor el
mètode de l’encreuament amb el gall |
|
0,25 punts |
Igual
que en l’apartat anterior però comet alguna errada menor en la seva
exposició. |
|
0 punts |
Justificacions
molt incompletes o incorrectes |
3. (1 punt)
|
Puntuació |
Tipus
de respostes |
|
1 punt |
10
o 11 caselles encertades |
|
0,75 punts |
9
caselles encertades |
|
0,5 punts |
8
caselles encertades |
|
0,25 punts |
7
caselles encertades |
|
0 punts |
La
resta |
Exercici 4B (-->exercici)
1.
(1 punt)
a) (0.5 punts)
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
La cèl·lula
del ronyó tindrà 78 cromosomes, perquè es tracta d’un exemple de cèl·lula
somàtica i aquestes són diploides L’espermatozou
de gos tindrà 39 (o la meitat de 78) cromosomes, perquè es tracta d’un exemple
de cèl·lula reproductora (sexual o germinal) i aquestes són haploides. |
|
0,25
punts |
L’alumne
respon correctament un dels subapartats (cromosomes de la cèl·lula del ronyó
o de l’espermatozou de gos) però malament l’altre, o bé encerten el nombre de
cromosomes però no ho justifiquen. |
|
0
punts |
Nombres
erronis de cromosomes o justificacions errònies |
b) (0.5 punts)
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
L’òvul de
cirerer tindrà 24 cromosomes, perquè es tracta d’un exemple de cèl·lula
reproductora (sexual o germinal) i aquestes són haploides. La
cèl·lula de la fulla de cirerer tindrà 48 (o el doble de 24) cromosomes,
perquè es tracta d’un exemple de cèl·lula somàtica i aquestes són diploides. |
|
0,25
punts |
L’alumne
respon correctament un dels subapartats (cromosomes de l’òvul de cirerer o de
la fulla de cirerer) però malament l’altre, o bé, encerten el nombre de
cromosomes però no ho justifiquen. |
|
0
punts |
Nombres
erronis de cromosomes o justificacions errònies. |
2.
(1 punt)
a) (0.5 punts)
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
d) -
la fase haploide s’inicia amb la meiosi i finalitza amb la fecundació. La meiosi
produeix espermatozous i òvuls (gàmetes, cèl·lules reproductores, sexuals o
germinals) i en la fecundació aquestes es fusionen en una sola cèl·lula
diploide. -
la fase haploide correspon als espermatozous i als òvuls perquè són les
cèl·lules que participen en la fecundació. -
la fase haploide correspon als espermatozous i als òvuls perquè són les
cèl·lules que s’originen en la meiosi. - en el cicle
biològic diplont dels animals, els espermatozous i òvuls són les úniques
cèl·lules haploides. -
També si es descarten correctament les altres tres opcions |
|
0.25
punts |
-
Encerten l’opció però no la justifiquen |
|
0
punts |
-
Opcions diferents de la d) o la d) justificada de forma errònia. |
b) (0.5 punts)
|
puntuació |
Tipus de respostes |
|
0,5
punts |
a) - en el cicle
diplont els organismes són diplonts, és a dir, estan formats per cèl·lules
diploides (excepte els gàmetes, cèl·lules reproductores, sexuals o
germinals). - perquè en aquest
cicle els espermatozous i els òvuls són haploides i la resta de les cèl·lules
(o cèl·lules somàtiques) són diploides. - els organismes
pluricel·lulars es formen per mitosi a partir del zigot, que és diploide. Per
tant, les cèl·lules de l’organisme pluricel·lular també seran diploides. -
També si es descarten correctament les altres tres opcions |
|
0.25
punts |
-
Encerten l’opció però no la justifiquen |
|
0
punts |
-
Opcions diferents de la a) o la a) justificada de forma errònia. |
Pels exàmens
de repetidors/es, substituir la pregunta 2 per aquesta:
Exercici 2
repetidors (-->exercici)
1. (1 punt)
|
|
A |
B |
C |
|
Midó |
glucosa |
reserva
energètica |
Plantes,
bacteris |
|
Glicogen |
glucosa |
reserva
energètica |
Animals,
bacteris |
|
DNA |
nucleòtids |
informació |
Animals,
plantes, bacteris, virus |
|
Proteïna |
aminoàcids |
enzimàtica, estructural |
animals,
plantes, bacteris, virus |
|
Cel·lulosa |
glucosa |
estructural |
Plantes |
En tot els casos,
es considerarà que una casella està encertada si les respostes que conté
(encara que només sigui una) són correctes.
|
Puntuació |
Tipus
de respostes |
|
1 punt |
14 o 15 caselles
encertades |
|
0,75 punts |
12 o 13 caselles
encertades |
|
0,5 punts |
10 o 11 caselles
encertades |
|
0,25 punts |
8 o 9 caselles
encertades |
|
0 punts |
Menys de 8 caselles
encertades |
2. (1 punt)
A) (0.2 punts) FALS.
La cadena de trasport electrònic es localitza a la membrana interna de les
crestes mitocondrials.
B) (0.2 punts) FALS. perquè per exemple els nucleòtids que formen el DNA tenen
desoxiribosa en comptes de ribosa.
C) (0.2 punts) VERITABLE.
D) (0.2 punts) FALS. Passarà el
contrari. Entrarà aigua per osmosi.
E) (0.2 punts) FALS. Per mantenir la funció biològica la proteïna ha de mantenir els seus plegaments. Un cas molt conegut és el dels enzims: la desnaturalització suposa una pèrdua de la seva funció catalítica.