PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Setembre titular 2005,
(Sèrie 3)

 

 

 

Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

 

El gràfic mostra la intensitat en què una mongetera realitza la fotosíntesi i la respiració al llarg d’un dia. La intensitat de la fotosíntesi i la de la respiració es representen en el gràfic a través del consum i producció de diòxid de carboni (variables expressades en un sol eix).

 

1) (1 punt)

Encercleu l’opció correcta i després justifiqueu la vostra elecció.

 

  1. En quin moment del dia es produeix una major quantitat de glúcids:
    1. 8:00
    2. 12:00
    3. 14:00
    4. 18:00

justificació

 

 

 

 

 

  1. Aquest gràfic:
    1. no pot correspondre a una planta: les plantes no respiren.
    2. permet observar que les plantes fan la fotosíntesi de dia i respiren de nit.
    3. està equivocat, la línia discontínua representa la respiració i la contínua la fotosíntesi.
    4. mostra un període en què les plantes realitzen la fotosíntesi i la respiració simultàniament

justificació

 

 

 

 

 

2) (1 punt)

Per quina raó s’utilitza el consum de diòxid de carboni com una mesura de la intensitat en què es realitza la fotosíntesi? Expliqueu el paper que exerceix aquest gas en la fotosíntesi i en quina fase intervé.

 

3) (1 punt)

S’ha realitzat un experiment per tal de comprovar que les deficiències (escassetat en el medi de cultiu) en fòsfor i nitrogen pertorben el creixement de la mongetera i causen alteracions en  les fulles. S’ha vigilat que en tots els grups de plantes utilitzats les condicions fossin les mateixes excepte el tipus de substrat de creixement. La taula mostra els resultats de l’experiment.

 

Tipus de substrat de creixement

Resultats

Substrat amb els requeriments normals de fòsfor i nitrogen

Creixement normal, fulles ben desenvolupades

Substrat amb dèficit de fòsfor i nitrogen

Menor creixement, alteracions en el color i la forma de les fulles

 

Aquestes són unes de les possibles conclusions de l’experiment:

“El fòsfor i el nitrogen són necessaris tant pel creixement normal de la mongetera com per la formació de fulles ben desenvolupades.”

 

a)      S’han fet crítiques al disseny de l’experiment que invaliden les conclusions. Un company ha argumentat: “Potser la causa del resultat és exclusivament l’escassetat en fòsfor”. Creieu que està fonamentada aquesta crítica? Expliqueu-ho.

 

b)      Feu un disseny de l’experiment en el que es pugui comprovar la validesa de la crítica anterior.

 

 

 

 

Exercici 2 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

 

La Caulerpa taxifolia és una alga que ha envaït la mediterrània. Es pot multiplicar tant sexualment com asexualment mitjançant fragments dels frondes o de l’estoló.

 

Font: http://www.imedea.uib.es/natural/goi/litoralecology/Book/chapter9.htm

 

1)      (1 punt)

El cicle biològic d’aquesta alga és haplont. Realitzeu un esquema d’aquest cicle situant-hi:

                  - gàmetes

                  - alga adulta

                  - zigot

                  - alga juvenil

                  - fase haploide

                  - fase diploide

                  - meiosi

                  - fecundació

                  - (n)

                  - (2n)

 

2)      (1 punt)

Caulerpa taxifolia també es pot dividir asexualment. Expliqueu quins avantatges i inconvenients presenta aquest tipus de reproducció davant la reproducció sexual.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 OPCIÓ A

 

 

Exercici 3A (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

Arran de la mort d’en Floquet de Neu (goril·la albí), un alumne d’ESO ha fet la següent pregunta: “S’hauria pogut clonar en Floquet de Neu?”. El professor ha esquematitzat a la pissarra els passos hipotètics que s’haurien de seguir. L’esquema mostra el que el professor ha anomenat “primera fase del procés”.

 

 

 

1) (1 punt)

Observant aquest esquema, l’alumne pregunta:

a)      Per quina raó s’extrau i elimina el nucli procedent de l’òvul?

b)      Com que el citosol de l’óvul final vé d’una femella de goril·la, l’organisme descendent d’aquest òvul també serà femella?

Responeu cadascuna d’aquestes qüestions i justifiqueu la resposta.

a)

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

b)

 
 


2) (1 punt)

El professor ha explicat en què consistiria la segona fase del procés:

- 1r, estimular la divisió de l’òvul que conté el nucli de la cèl·lula somàtica del Floquet,

- 2n, implantar l’embrió resultant  en una altra femella per tal que es produeixi la gestació.

Després d’aquesta explicació l’alumne pregunta: “si el que volem és obtenir un goril·la albí, la goril·la en la que es produeix la gestació, no hauria de ser també albina?” Responeu aquesta qüestió i justifiqueu la resposta.

 

 
 

 

 

 

 

 

 


3) (1 punt)

L'albinisme, una alteració de la pigmentació de la pell, s'hereta per un al·lel recessiu poc freqüent localitzat a un autosoma. Tot i que Floquet de Neu  ha tingut una descendència nombrosa cap dels seus fill o filles ha resultat albí. Justifiqueu-ho.

 

 

 

 

Exercici 4A (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

La penicil·lina és un antibiòtic emprat contra moltes infeccions bacterianes, però alguns bacteris produeixen un enzim, la penicil·linasa, que la inactiva.

 

 

1) (1 punt)

El gràfic següent representa l’activitat enzimàtica de la penicil·linasa:

 

 

a)      A la taula següent es donen les activitats de la penicil·linasa a les mateixes

     concentracions de penicil·lina, però ara afegint àcid clavulànic:

 

CONCENTRACIÓ DE PENICIL·LINA

(micromol)

PENICIL·LINA HIDROLITZADA

(nanomol/min)

1

5

3

10

5

15

10

25

30

40

50

47

 

Representeu la corba d’activitat enzimàtica en aquestes condicions, en el mateix gràfic anterior.

 

b)      Quin efecte té l’àcid clavulànic sobre l’activitat d’aquest enzim? Per què creieu que a molts preparats farmacèutics amb penicil·lina se’ls afegeix àcid clavulànic ?

 

 

3)      (1 punt)

És un fet molt comú que les poblacions bacterianes desenvolupin resistència als antibiòtics. Explique mitjançant quins processos evolutius s’adquireix aquesta resistència.

 

 

 

 

 

OPCIÓ B

 

Exercici 3B (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

 

 

La imatge mostra un cebú. Antigament es creia que els cebús pertanyen a una espècie diferent de la dels toros i les vaques, però ara s’els classifica com una subespècie d’aquesta espècie.

 

 

 

 

 

 

 

1) (1 punt)

Com es podria demostrar que els cebús pertanyen a la mateixa espècie que els toros i les vaques europeus?

 

2) (1 punt)

Els toros i les vaques poden presentar dos tipus d’hemoglobina diferents, anomenades A i B, produïdes per un gen autosòmic amb dos al·lels codominants. Es determinen els genotips per a l’hemoglobina dels 20 animals presents en una illa, obtenint-se els resultats següents:

 

Genotips

AA

AB

BB

Nombre d’individus

6

12

2

 

Calculeu les freqüències gèniques i les freqüències genotípiques d’aquesta població i poseu els resultats a la taula..

 

Freqüències genotípiques

AA

AB

BB

 

 

 

 

Freqüències gèniques

(al·lèliques)

A

B

 

 

 

 

 

3) (1 punt)  

Suposem que aquesta població de 20 animals continua en l’illa durant moltes generacions, sense variar de nombre i totalment aïllada d’altres poblacions. Si els dos tipus d’hemoglobina tenen la mateixa eficàcia biològica, ¿que espereu que passi amb les freqüències gèniques d’aquest gen al cap del temps? Justifiqueu la vostra resposta.

 

 

 

Exercici 4B (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

Per diagnosticar al·lèrgies a diversos tipus de pol·len i a àcars s’utilitza freqüentment una prova que consisteix a aplicar al braç del pacient un seguit de mostres dels possibles al·lergògens. Com a control també s’aplica histamina, substància que intervé en processos inflamatoris. Per a cada mostra es calcula l’índex d’histamina, com:

 

 

 

 

 


                                                    diàmetre de la pàpula de cada mostra

            Índex d’histamina =

                                               diàmetre de la pàpula produïda per la histamina

 

Si l’índex d’histamina és superior a 0,5 es considera que l’individu és al·lèrgic a aquella substància.

  

1) (1 punt)  

Un metge realitza una prova d’al·lèrgia a un pacient aplicant-li al·lergògens de dos tipus de pòl·lens i de dos tipus d’àcars.

 

 

Diàmetre de la pàpula (cm)

Índex d’histamina

histamina

2

--------------

Pol·len 1

0.5

 

Pol·len 2

0.3

 

Àcar A

1.2

 

Àcar B

0.5

 

a)      Calculeu els índex d’histamina per als pol·lens i àcars de la taula, i digueu a quins d’ells és al·lèrgic el pacient.

 

 

 

 

 

b) En casos d’infecció es segrega histamina. El procès inflamatori suposa algun tipus d’avantatge, des del punt de vista immunològic, en casos d’infecció?

 

 

 

 

 

 2) (1 punt)  

Per quines causes algunes substàncies produeixen al·lèrgia? Explica la relació d’aquest fenomen amb el sistema immunitari.