PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Juny Incidències 2006, (Sèrie 3)
Pautes de correcció
Exercici 1 (-->examen)
El gràfic mostra l’evolució de l’acidesa muscular, al llarg del temps, en un esportista que participa en una cursa que requereix un esforç continuat moderat i que finalitza amb un esforç molt més intens. També s’hi observa el període de recuperació al llarg del qual es retorna als nivells d’acidesa muscular normals.
______25_______________ minuts
1.- (1 punt)
Quina és la durada aproximada
de la carrera?
______35_______________ minuts
I del període de recuperació?
Assenyaleu clarament en el gràfic amb les lletres A, B i C, els tres períodes que s’esmenten en el text (A: període amb un esforç continuat moderat, B: període amb un esforç molt més intens, C: període de recuperació).
|
1 punt. |
Es respon correctament als minuts de durada –carrera i període de recuperació- i s’assenyalen correctament els períodes al gràfic: |
|
0’5 punts |
Es respon correctament als minuts i no s’assenyalen correctament al gràfic els períodes, o bé no es respon correctament als minuts i s’assenyalen correctament al gràfic els períodes |
|
0 punts |
Es respon correctament només un dels períodes de
temps o cap i no s’assenyalen correctament al gràfic els tres períodes |
2.- (1 punt) Feu un esquema de les vies metabòliques implicades en el catabolisme energètic de les cèl·lules musculars. Utilitzant l’esquema que heu fet, raoneu per què es produeix el descens de pH que s’observa en el gràfic.
Als
primers 22 minuts i mig de carrera les vies metabòliques que hi tenen lloc són
les del catabolisme aeròbic: 1-glicòlisi o bé 2-ß-oxidació d’àcids grassos +
3-Cicle de Krebs + 5-cadena respiratòria (o de transport d’electrons) i
fosforilació oxidativa o formació d’ATP per l’ATP sintetasa. Requereix O2
(amb la lletra E en el gràfic).
Si
la demanda d’energia al múscul per unitat de temps s’incrementa molt, com és el
cas en un període d’esforç molt intens –a alta velocitat- no és suficient l’ATP
obtingut aeròbicament, i es recorre a obtenir ATP anaeròbicament, a través de
la fermentació làctica (4 en el gràfic), que és menys eficient (2 ATP front
36-38) però molt més ràpida.
La
reducció de pH s’explica per l’obtenció de lactat, una substància àcida.
|
1 punt. |
Es fa un esquema com el que es presenta o molt similar, s’assenyalen les vies indicades, es fa referència a la fermentació làctica en anaerobiosi i a la disminució de pH com a conseqüència de l’obenció d’àcid làctic. |
|
0’7 punts |
Es fa un esquema correcte, però no s’explica la disminució de pH com a conseqüència de l’aparició del lactat. |
|
0’5 punts |
Es fa un esquema però és incomplet (falten dues vies metabòliques o més) i es fa referència al lactat com a responsable de la disminució del pH correctament al gràfic els períodes |
|
0,3 punts |
No
es fa esquema o bé és molt incomplet o erroni, i es fa referència al lactat
com a responsable de la disminució del pH. |
|
0 punts |
Esquema inexistent o molt
incomplet i no s’explica la disminució del pH a partir del lactat. |
3.- (1 punt) El gràfic següent mostra la corba d’activitat d’un enzim en funció de l’acidesa del medi.
a) (0.4 punts) Indiqueu quin seria el nivell d’activitat d’aquest enzim en el múscul durant els diferents moments de la cursa que es mostren a la taula, i digueu quin és el seu pH òptim:
|
Temps transcorregut des de l’inici de la carrera |
% de l’activitat màxima |
|
15 minuts |
100% (esforç continuat moderat) |
|
25 minuts |
12’5% (esforç molt intens) |
|
40 minuts |
75% (període de recuperació) |
|
pH òptim |
7,1 |
0,1 punts per cada resposta
correcta
b) (0,6 punts) L’acidesa és un dels factors que influeixen en l’activitat dels enzims, però no n’és l’únic. Enumereu un parell de factors que, a més de l’acidesa, modifiquin l’activitat enzimàtica i expliqueu el mecanisme pel qual ho fan.
|
Factor |
Mecanisme pel qual es modifica l’activitat de l’enzim |
|
temperatura 0,1 punts |
Temperatures
per damunt d’uns 40-45ºC poden provocar la desnaturalització, que consisteix
a la pèrdua d’estructura tridimensional que comporta al seu torn la pèrdua de
la funcionalitat de l’enzim 0,2 punts |
|
inhibidors 0,1 punts |
Són substàncies que poden ser similars al substrat (ocupant el centre actiu si és un
inhibidor competitiu) o bé unir-se a un centre diferent a l’actiu la qual
cosa el modifica en part. En tots dos casos es provoca una disminució en
la funcionalitat -en l’activitat
enzimàtica- de l’enzim, bé sigui
augmentant la Km o bé disminuint la Vmax. 0,2 punts |
És a dir:
0,6 punts: les respostes són les assenyalades, de forma molt
aproximada (en el cas d’inhibidors, seria suficient amb les idees marcades en
cursiva). Poden haver fet referència a d’altres factors: a cada cas es valorarà
de forma similar a la que s’indica per a la temperatura o els inhibidors.
Per a la explicació del mecanisme es concediran 0,2 punts o cap, en funció de la correcció de l’explicació.
Exercici 2 (-->examen)
Fa uns 6 milions d’anys les illes
Balears estaven unides a la Península Ibèrica. La sargantana Podarcis
muralis habitava tot aquest territori fins que, degut a la separació de
les illes, van quedar aïllades del continent i entre elles mateixes. Actualment podem trobar a cada illa una espècie diferent del gènere
Podarcis: Podarcis lilfordi a Mallorca, Podarcis
pityuesensis a Formentera, etc.
1.- (1 punt) Tenint en compte el concepte biològic d’espècie, ¿Com es podria
demostrar que dues poblacions de sargantanes, que es troben cadascuna a un
illot, són de diferent espècie?
Es podria demostrar que aquestes poblacions són
diferents creuant dos individus que pertanyessin respectivament a la població
de cada illot: si NO aconseguíssim obtenir una descendència fèrtil podriem
suposar que es tractaria d’espècies diferents.
|
1 punt. |
S’esmenta el creuament
entre dos individus de cadascuna de les dues poblacions de cada illot, i es
diu que no s’aconsegueix una descendència fèrtil. |
|
0’5 punts |
Es
fa referència a no obtenir descendència fèrtil, però s’explica
desordenadament, no es fa referència a creuar dos individus de les dues
poblacions... |
|
0 punts |
No
es fa referència a no obtenir descendència fèrtil |
2.- (1 punt) Utilitza els conceptes següents: mutació, selecció natural i variabilitat intraespecífica per justificar, d’acord amb les idees científiques actuals, la situació descrita a l’enunciat.
Hi ha una espècie, Podarcis muralis, amb una certa variabilitat
intraespecífica pel que fa a la mida, color i dibuixos. Quan les
illes queden aïllades, hi ha una barrera
geogràfica, que impedeix que es continuïn reproduint entre elles. A
cada illa les mutacions que es van produint, poden incrementar
aquesta variabilitat i les característiques són seleccionades segons siguin o no adequades a l’ambient (aliment,
depredadors, variables ambientals,...) propi de cada illa. Els individus que tenen unes
característiques òptimes per l’illa on es troben, es poden reproduir de manera
avantatjosa davant els que no les tenen, és a dir, es produeix una selecció
natural. En el moment en que ja no es poden reproduir entre elles
donant una descendència fèrtil seran espècies diferents.
|
1 punt. |
S’utilitzen els conceptes de mutació, selecció natural i variabilitat intraespecífica per relacionar-los entre si convenientment i justificar així l’aparició d’espècies diferents |
|
0’5 punts |
S’utilitzen els conceptes per explicar l’aparició d’espècies diferents, però la redacció és desordenada, o no es justifica massa la relació entre els conceptes... |
|
0 punts |
no
s’utilitzen els conceptes plantejats, o bé s’interpreten erròniament. Tampoc
es puntuarà res si s’ha donat alguna justificació de tipus lamarckià |
Exercici A3 (-->examen)
Un criador de porcs encarrega un estudi
per avaluar l’eficàcia de tres vacunes diferents, A, B o C, contra la pesta
porcina clàssica, una malaltia vírica d’elevada mortalitat en els porcs. La
vacunació consisteix a l’aplicació de dosis de virus modificats de la pesta
porcina clàssica.
Per tal de portar a terme l’estudi, s’han utilitzat 28 porcs distribuïts en quatre grups. Tots els porcs eren de 50 dies i d’un pes molt similar. Els pasos més importants de la recerca han estat els següents:
|
DIA 0 |
a) extracció de sang i anàlisi d’anticossos b) administració de les vacunes |
|
DIA 30 |
a) extracció de sang i anàlisi d’anticossos b) administració d’una soca patògena del virus |
|
DIA 60 |
-comprovació de l’aparició o no de pesta porcina clàssica |
1.- (1 punt)
Responeu les qüestions de la taula següent, referides a l’estudi de l’eficàcia de les vacunes:
|
a) Quina és la hipòtesi de treball? |
La
hipòtesi seria que els grups d’animals que han estat vacunats amb al menys una
de les tres vacunes possiblement no presentaran un quadre de pesta porcina, i
si en canvi aquells animals no vacunats
|
|
b) Quina és la variable dependent? |
0,1 punts
L’ aparició o no de pesta
porcina clàssica en els diferents animals
|
|
c) Quina és la variable independent? |
0,1 punts L’administració
de les vacunes A, B o C, o bé la no administració (o administració d’un placebo) |
|
d) Com dissenyaríeu l’experiment utilitzant els 28 animals? |
0,8 punts La hipòtesi seria que els grups d’animals
que han estat vacunats amb al menys una de les tres vacunes possiblement no
presentaran un quadre de pesta porcina, i si en canvi aquells animals no
vacunats. L’estudi està dissenyat amb rèpliques, doncs faríem 4 grups,
cadascun dels quals tindria 7 animals. A tres dels quatre grups d’animals els
administraríem les vacunes (respectivament A, B o C) i al quart grup no, o bé
administraríem un placebo: aquest seria el grup control. A
més tots els animals són de 50 dies i un pes molt similar i tots es troben
sota condicions nutritives similars (control d’altres variables). Comprovaríem la presència o absència d’anticossos anti-pesta porcina a
dia 0 i dia 30, i administraríem, respectivament, vacuna (o placebo als
animals control) –dia 0- i una soca patògena
del virus –dia 30- (a tots els animals). Per últim, als 60 dies comprovaríem
si han aparegut símptomes de la pesta porcina en els animals vacunats o en
els animals control. Es descomptaran 0,2 punts per cada aspecte que manqui d’entre la hipòtesi o
les rèpliques (repetitivitat) o el control experimental, o un breu guió del
mètode a seguir. |
2.- (1 punt)
Elaboreu un gràfic que il·lustri de manera general les respostes immunitàries primària i secundària en funció del temps. Assenyaleu en el gràfic, de forma clara:
-el moment de l’aplicació d’una vacuna, A, que ha resultat eficaç.
-el moment de l’administració del virus patogen
|
1 punt. |
el gràfic és similar al que es proposa, encara que no caldrà que aparegui més que un grup-vacuna (A), i no els grups B, C ni control |
|
0.8 punts |
es fa el gràfic correcte –indicant respostes immunitàries primària i secundària-, però no s’assenyala el moment d’aplicació de la vacuna A o bé del virus patogen |
|
0.6 punts |
es fa el gràfic correcte –indicant respostes immunitàries primària i secundària-, però no s’assenyala ni el moment d’aplicació de la vacuna A ni el del virus patogen |
|
0 punts |
el gràfic és incorrecte o
es confonen les respostes primària / secundària |
3.- (1 punt)
Justifiqueu...
a) (0.4 punts)...la presència o absència d’anticossos en les anàlisis de sang dels dies 0 i 30
L’experiment
comprovarà la immunització dels animals tractats amb vacuna, prèvia infecció
amb el virus patògen. Així, es comprovarà a temps 0 que la presència
d’anticossos anti-virus és nul·la, doncs el sistema immunitari dels porcs no
han tingut contacte previ amb l’antigen o antigens associats a la pesta porcina.
En el dia 30 hi haurà presència
d’anticossos anti-virus en sang en aquells animals producte de la immunització -activa- que
hi ha tingut lloc
|
0.4 punts |
absència d’anticossos a temps
0 i presència d’anticossos per immunització activa a dia 30 |
|
0 punts |
no se’n fa referència a
aquest parell de fets. |
b) (0.6 punts) ...l’adquisió d’immunitat dels porcs tractats amb una vacuna eficaç
|
0’6 punts |
es relaciona l’adquisició d’immunitat amb les respostes primària i secundària, i amb l’aparició de cèl·lules amb memòria en primer lloc, i després –en la resposta 2ària- de la formació d’anticossos per les cèl·lules B |
|
0.3 punts |
S’esmenten les respostes primària
o secundària, així com cèl·lules amb memòria o efectores –productores
d’anticossos-, però no es relacionen del tot correctament. |
|
0 punts |
no s’esmenten les
respostes immunitàries i/o les cèl·lules amb memòria o productores
d’anticossos, o bé s’esmenten però es relacionen de forma totalment
incorrecta. |
Exercici A4 (-->examen)
Un estudiant de batxillerat ha buscat la seqüència que codifica un enzim del ratolí a la pàgina web del NCBI (National Center for Biotechnology Information). Tot seguit reproduïm una part del que ha escrit a la seva llibreta:
AATGGCTACAGACTCTCGG
1) (1 punt)
a) (0.2 punts) Llegint la pàgina web, a l’estudiant no li ha quedat clar si la seqüència mostrada correspon a l’mRNA o a una de les cadenes del DNA. Raoneu de quina d’aquestes dues molècules es tracta
|
0,2 punts |
Es tracta d’una de les dues
cadenes de DNA, i ho sabem per la presència de Timina (T), que és absent en
el RNA. |
|
0 punts |
No
es justifica per la presència de Timidina |
b) (0.5 punts) La seqüència completa té 810 nucleòtids. ¿Quin és el nombre màxim d’aminoàcids que pot contenir aquesta proteïna? Justifiqueu la resposta
|
0,5 punts |
Tenint en compte que un “codó” està format per un
triplet (3) de bases i codifica un aminoàcid, tindrem 810:3 = 270 aminoàcids.
També s’acceptaran 269 aminoàcids, doncs l’últim
codó seria el d’aturada). |
|
0 punts |
En cas contrari |
c) (0.3 punts) No obstant, és molt probable que el nombre d’aminoàcids de la proteïna sigui menor. Expliqueu per què.
|
0,3 punts |
Les seqüències de DNA dels gens d’eucariotes
contenen introns
seqüències no codificants que, per tant, faran que el numero d’aminoàcids
sigui menor (els codificats pels segments anomenats exons). S’acceptaran respostes
coherents tot i que no s’esmentin ni “introns” ni “exons”. |
|
0 punts |
en altres casos. |
2) (1 punt)
L’estudiant decideix comparar aquesta seqüència amb la del mateix enzim d’una vaca i d’un pollastre. Expliqueu amb quina d’elles esperaríem que s’assemblés més i per què.
La seqüència del gen de ratolí s’asemblarà més a la
de la vaca que a la del pollastre, doncs hi ha més “proximitat evolutiva” i,
per tant, més semblança en les seqüències gèniques, entre dues espècies de
mamífers (ratolí i vaca) que no pas entre una espècie de mamífer i una espècie
d’au, que és d’una branca evolutiva diferent (dins dels animals vertebrats). La
distància evolutiva entre dues espècies es correspon habitualment a les
diferències entre els genomes d’aquestes espècies.
|
1 punt. |
es diu que s’assembla més a la de la vaca, i es justifica per la relació entre proximitat evolutiva i semblança genètica. (es poden trobar respostes on s’indiqui que la semblança genètica entre espècies emparentades és una prova de l’evolució) |
|
0’5 punts |
es diu que s’assembla més a la de la vaca, però la relació entre proximitat evolutiva i semblança genètica no forma part clarament de la resposta. Respostes incompletes del tipus: “s’assembla més a la de la vaca perquè també és un mamífer i el pollastre és un au”. |
|
0 punts |
es diu que s’assembla més
a la del pollastre, o bé es dóna una justificació errònia. |
Exercici B3 (-->examen)
L’anomenada hormona juvenil participa en la regulació del desenvolupament dels insectes. El gràfic adjunt mostra la relació entre la concentració d’hormona juvenil en el cos de l’insecte i la transició entre els diversos estadis de desenvolupament en la papallona de la seda, Bombyx mori.
1.- (1 punt)
a) (0.5 punts) A partir del gràfic indiqueu dues conseqüències associades a les variacions de concentració d’hormona juvenil. Expliqueu-ho.
La transició entre els
diferents estats de la metamorfosi: observem que una disminució de la
concentració d’hormona juvenil comporta el pas d’eruga a crisàlide, i
posteriorment un augment suposa el pas de crisàlide a “imago”.
També
podem considerar l’aparellament i posta dels ous un cop culminada la metamorfosi
en l’estat d’”imago”, tal com observem al gràfic.
|
0.5 punts |
S’esmenten dues conseqüències (i s’expliquen en relació al gràfic), referents a transicions entre diferents estadis de la metamorfosi i l’aparellament i posta d’ous (s’admetrà com correcte si es mencionen les dues transicions en la metamorfosi –eruga a crisàlida i crisàlida a imago-). |
|
0.25 punts |
S’esmenten
dues conseqüències de forma general, sense relacionar-ho amb el gràfic ni
explicant-ho. O bé, es menciona i s’explica correctament una de les possibles
conseqüències. |
|
0 punts |
S’esmenta
una sola conseqüència sense cap explicació. També si es donen respostes molt
genèriques del tipus “la reproducció
de la papallona de seda”. |
b) (0.5 punts) Expliqueu en què consisteix la metamorfosi i descriu un exemple en organismes vertebrats.
La metamorfosi consisteix en un conjunt de canvis a
nivell morfològic i també a nivell fisiològic que experimenten nombroses
espècies al llarg del temps, des d’invertebrats com ara insectes fins a
vertebrats com ara amfibis. Les variacions recorren diferents estadis, des de
l’ou, l’estat larvari, fins l’estat adult (“imago” en el cas d’insectes).
Un cas ben conegut a vertebrats
és el d’amfibis, en què es passa del “capgròs”, que respira per brànquies i és
de vida totalment aquàtica, a la granota (per exemple), que és de vida
terrestre (al menys parcialment) i de respiració pulmonar (si bé incompleta, de
forma que també intervé la respiració cutània).
|
0.5 punts |
Es defineix metamorfosi, i es fa referència a l’exemple en vertebrats, tot explicant-ho. |
|
0.25 punts |
S’explica
de forma incompleta la metamorfosi i l’exemple en vertebrats (per exemple, es
limita a mencionar el cas d’amfibis, sense més). O bé s’explica correctament
la metamorfosi, però no s’explica el cas en vertebrat (o bé a l’inversa). |
|
0 punts |
No
s’explica o no s’explica correctament ni la metamorfosi ni el cas en
vertebrats. |
2.- (1 punt)
Esquematitzeu el cicle biològic de la papallona de la seda (insecte). A l’esquema hi han de constar els següents termes:
- gàmetes
- zigot
- fase haploide
- fase diploide
- meiosi
- fecundació
- (n)
- (2n)
Assenyaleu clarament quan es produeix la metamorfosi en el cicle biològic.
Es descompten 0.1 punts per cada element que falti o sigui erroni
3.- (1 punt)
Es vol dissenyar un experiment per tal d’estudiar la validesa de la hipòtesi següent:
“Potser un augment de la quantitat d’hores de llum diàries fa més curt l’estadi de crisàlide”.
Per aquest experiment disposem d’un elevat número de crisàlides, de diversos terraris amb sistemes d’il·luminació regulables (des de 0 a 24 hores de llum, segons convingui). Altres dispositius permeten controlar altres variables ambientals com la temperatura, humitat ambiental, etc.
Feu un disseny l’experiment per tal provar la validesa d’aquesta hipòtesi. En el vostre disseny cal que assenyaleu quines seran les variables dependent i independent, així com el control de l’experiment.
|
1 punt. |
Hipòtesi: Potser un augment de la quantitat d’hores
de llum diàries fa més curt l’estadi de crisàlide
Variable independent: quantitat d’hores de llum diàries Variable dependent: durada (temps) de
l’estadi de crisàlide Control: - la variació de la var. independent des de 0
a 24: per ex., disposem de 7 terraris: A-amb 0 hores de llum, B-4 h, C-8 h,
D-12 h, E-16 h, F-20 h, G-24 h. - la resta de variables (temperatura, humitat
ambiental, etc) les fixem per a tots els terraris: p.ex. 28ºC i 70% d’humitat
relativa. Rèpliques-repetitivitat: utilitzem un nombre
elevat de crisàlides per a cada terrari, per exemple 10. A cada terrari regulem el sistema d’il·luminació per ajustar-lo a A-0 h, B-4 h, etc. , ens assegurem que la temperatura i humitat ambientals són constants per a tots els terrari, i disposem les 10 crisàlides. Per últim, comprovem la durada de l’estadi de crisàlida a cada individu de cada terrari. |
|
Menys 0.2 punts |
per errada en la variable dependent o independent, així com si no es fa referència a les rèpliques |
|
Menys 0.5 punts |
si no es fa referència al control: la pròpia variació de la var. independent actua com a control, a més del control d’altres variables |
|
Menys 0.3 punts |
Si no es fa una breu descripció
del procés experimental S’admeten altres possibles formes
de distribució dels terraris (un mínim de 4, corresponents a 4 intervals de
temps d’il·luminació |
|
0 punts |
Altres
respostes |
Exercici B4 (-->examen)
Uns
estudiants volen calcular la concentració d’un determinat antigen en una mostra
problema de sèrum sanguini. Per esbrinar-ho, disposen d’una placa amb un medi
que porta l’anticòs específic per l’antigen. Al medi, hi posen quatre mostres
de concentració coneguda d’aquest antigen i també la mostra problema de
concentració desconeguda (X). Quan l’antigen i l’anticòs reaccionen, es
produeix l’aglutinació a cadascuna de les mostres i es forma un anell de
diàmetre proporcional a la concentració d’antigen de cada mostra.
Placa amb l’anticòs i
mostres Placa amb
l’anticòs i mostres
de l’antigen, abans de l’aglutinació de l’antigen, després de l’aglutinació
Concentració d’antigen
a les mostres 
medi amb
l’anticòs
medi amb l’anticòs
Un cop mesurats els diàmetres dels anells obtenen la següent taula:
|
Diàmetre de l’anell (mm) |
|
|
1,25 |
3,0 |
|
2,50 |
4,2 |
|
5,0 |
6,0 |
|
10,0 |
8,5 |
|
X (mostra problema) |
5,0 |
1.- (1 punt)
a) (0.5 punts) Representeu gràficament les dades de la taula i indiqueu en el gràfic quina serà la concentració (X) de l’antigen a la mostra problema.
|
0.5 punts |
Es
fa la representació gràfica correcta Es determina la concentració d’X aproximadament = 3,4 |
|
0.25 punts |
es
fa la representació gràfica correcta, però no es diu la concentració X |
|
0 punts |
no
es fa o es fa incorrectament el gràfic (per exemple intercanviant les variables), i no es diu quina és la
concentració X |
b) (0,5 punts) Què vol dir que la
reacció antigen - anticòs és específica?
|
0.5 punts |
Els anticossos tenen una zona de reconeixement molt específica per a cada antigen. Hi ha per tant un anticòs diferent per a cada antigen que s’unirà només a la regió de l’antigen per a la que ha estat sintetitzat |
|
0.25 punts |
S’indica
la idea (“zona de reconeixement antigen-anticòs”) però s’explica de forma
confusa. |
|
0 punts |
No
es contesta o es donen respostes de nivell d’organització diferent al
molecular (per ex.: “vol dir que cada persona té els seus antigens i
anticossos propis...”) |
2.- (1 punt)
El dibuix mostra el que passa quan una persona de grup sanguini A rep una transfusió de sang d’una persona de grup sanguini B.
a) (0,4 punts) Indiqueu en els requadres corresponents el nom dels elements implicats.
0.2 punts per cada requadre encertat
b) (0.6 punts) Expliqueu breument el procès immunològic que es dóna, tot esmentant les cèl·lules que intervenen, per a que tingui lloc el què s’observa a la figura anterior.
Hi té lloc l’hemoaglutinació
–o aglutinació simplement-, que es dóna pel reconeixement i unió dels antigens
B per part dels anticossos anti-B. Aquests anticossos han
estat fabricats pels limfòcits B
de la persona del grup sanguini A que ha rebut la sang tipus B, doncs el seu
sistema immunitari ha reconegut l’antigen “B” com estrany (no propi). Els limfòcits T han
intervingut en el reconeixement inicial de l’antigen i en l’estimulació de la
resposta dels limfòcits B.
Aquest
fet provoca la immobilització de les
cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells) transfosos
A la xarxa de glòbuls vermells
immobilitzats poden adherir-se plaquetes, produint-se trombos i dificultant-se
la circulació sanguínia.
|
0,6 punts |
Es descriu –breument, no cal detalls- l’aglutinació, la producció
d’anticossos pels limfòcits B i el paper d’estimuladors de la resposta
immunitària dels limfòcits T |
|
0,4 punts |
Es descriu –breument, no cal detalls- l’aglutinació i la producció d’anticossos
pels limfòcits B però no es menciona el paper
previ estimulador de la resposta
dels limfòcits T |
|
0,2 punts |
S’esmenten els limfòcits B i T i es descriu la seva funció, però sense
contextualitzar-la en el cas d’hemoaglutinació. |
|
0 punts |
No s’esmenten limfòcits B o hi ha errades conceptuals greus |