SÈRIE 1 - PAUTES
La prova consta de quatre exercicis.
Els exercicis 1 i 2 són comuns i obligatoris, i els exercicis 3 i 4 estan
agrupats en dues
opcions (A i B), de les quals n’heu d’escollir UNA.
Feu els exercicis 1 i 2 i escolliu UNA
de les dues opcions per als altres dos exercicis. En cap cas no podeu
fer un exercici de l’opció A i un altre
de l’opció B.
|
El
Tinto és un riu del sud de la península Ibèrica
que constitueix un cas insòlit de gran importància científica. Les aigües
d’aquest riu són de color vermellós, contenen una gran concentració de metalls
pesants i presenten una notable acidesa (pH de 2,2). En aquest ambient «aparentment
poc favorable per a la vida» viuen més de 1 300 espècies de bacteris. |
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tinto#/media/ File:RioTintoWater.jpg |
1) Aquests bacteris
presenten diversos tipus de nutrició i metabolisme segons les adaptacions pròpies
de
cada espècie. Esmenteu el
tipus metabòlic dels bacteris següents tenint en compte les fonts d’on extreuen
l’energia i el carboni.
Justifiqueu la resposta. [1 punt]
|
Bacteris que obtenen l’energia per oxidació de
sulfurs metàŀlics i que tenen com a font de
carboni el CO2 dissolt en l’aigua |
|
Tipus metabòlic: Quimiolitòtrofs autòtrofs (0,15
punts) NOTA: malgrat aquesta és la designació més complerta ,
si diuen Quimiòtrofs
autòtrofs o bé Quimioautòtrofs
també ho donarem per bo NOTA 2: si diuen Quimiosintètics llavors només (0,05 punts) Justificació: - Quimiòtrofs:
perquè obtenen l’energia de substrats oxidables o bé Quimiolitòtrofs: perquè tenen energia de substrats
inorgànics oxidables (0,1 punt) ... i a més ... Autòtrofs:
perquè obtenen el carboni de matèria inorgànica o bé perquè obtenen el carboni del CO2 dissolt en
l’aigua (0,1 punt) Total d’aquest subapartat: 0,35 punts |
|
Bacteris que obtenen l’energia de la llum i
que tenen com a font de carboni el CO2 dissolt en l’aigua |
|
Tipus metabòlic: Fotoautòtrofs (0,1 punt) Justificació: Foto: perquè
obtenen l’energia de la llum (0,1 punt) Autòtrofs:
perquè obtenen el carboni de matèria inorgànica (0,1 punt) O bé perquè obtenen el carboni del CO2
dissolt en l’aigua Total d’aquest subapartat: 0,3 punts |
|
Bacteris que obtenen l’energia per oxidació de matèria orgànica i que tenen com a font de carboni també la matèria orgànica dissolta en l’aigua |
|
Tipus metabòlic: Quimioorganòtrofs
heteròtrofs (0,15 punts) NOTA: malgrat aquesta és la designació més complerta ,
si diuen Quimiòtrofs
heteròtrofs o bé Quimioheteròtrofs també ho donarem per bo Justificació: - Quimiòtrofs:
perquè obtenen l’energia per oxidació de substrats oxidables (o de matèria
orgànica) o bé Quimioorganòtrofs:
perquè obtenen l’energia de substrats orgànics oxidables (0,1 punt) ... i a més ... Heteròtrofs:
perquè obtenen el carboni de matèria orgànica (llavors també 0,1 punt) Total d’aquest subapartat: 0,35 punts |
Total pregunta 1: [1 punt] (0,35 punts + 0,3 punts + 0,35
punts)
2) Un dels bacteris
que obté l’energia per oxidació de sulfurs metàŀlics
és Leptospirillum ferrooxidans.
Aquest bacteri, a més,
presenta un gen anomenat cyoB, que li confereix
resistència als medis àcids,
com l’aigua del riu Tinto.
Un equip de recerca vol aprofitar aquest gen per a generar plantes
transgèniques
capaces de viure en sòls
especialment àcids. Expliqueu com generaríeu aquestes plantes. Per a fer-ho,
disposeu de tot el material
necessari d’enginyeria genètica i per a generar vegetals transgènics. [1 punt]
Cal que parlin de:
- Obtenció del
gen cyoB de
Leptospirillum ferrooxidans (utilitzant
enzims de restricció o bé alternativament
per PCR) (0,2 punts)
- clonatge del
gen en un vector (o un plasmidi) (0,2
punts)
- introducció
del gen a les cèl·lules vegetals embrionàries (o bé meristemàtiques) (amb la tècnica del plasmidi Ti
i Agrobacterium, o
bé alternativament amb una pistola gènica o microbalística)
(0,2 punts) NOTA: Si no diuen
explícitament embrionàries o meristemàtiques, llavors
només (0,1 punts).
- generació i
selecció de les plantes transgèniques (0,2
punts)
- per
contextualitzar-ho (0,2 punts)
Total: 1 punt
NOTA 1: tingueu present que són alumnes de batxillerat.
No els demanem una explicació exhaustiva de tots els
processos, sinó que coneguin els processos generals i les
eines bàsiques, i que sàpiguen en quin ordre es van aplicant.
NOTA 2: si escriuen el nom de l’espècie de forma
incorrecta, és a dir, sense subratllar (la cursiva no es veu bé quan
s’escriu a mà), restem (0,1 punts) al total de la
pregunta (però mai hi haurà una puntuació global negativa, i només
es resta un sol cop malgrat ho escriguin malament diverses
vegades)
|
3) De tant en tant, algunes cèŀlules
de Leptospirillum ferrooxidans
es connecten amb altres bacteris de la mateixa espècie mitjançant un pèl
sexual (o pilus), com s’observa en la micrografia. [1
punt] http://biology.stackexchange.com/questions/15640/bacterial-conjugation-horizontal-gene-transfer-how-does-the-plasmid-exchange |
|
a) Com s’anomena
aquest procés de parasexualitat bacteriana? Expliqueu-lo i indiqueu quina
conseqüència
biològica té.
|
Nom del procés: Conjugació (0,2 punts) |
|
Explicació del procés: Resposta model Un dels
bacteris duplica una part del seu cromosoma bacterià (o ADN o DNA o simplement cromosoma o material genètic; també és
correcte si diuen plasmidi, atès que a l’enunciat no ho especifica),
estableix un pèl sexual o pili (o pont citoplasmàtic) amb un altre bacteri i
li transfereix el material genètic. Un cop en el bacteri receptor, aquest
material genètic recombina amb el seu cromosoma (o ADN o DNA ...), o bé
incorpora el plasmidi (NOTA: cal mirar
que coincideixi la primera part de l’explicació i la segona, en el sentit de
què parlin sempre de cromosoma, o plasmidi, etc.). (0,3 punts) |
|
Conseqüència biològica: - Es genera
variabilitat en els bacteris (o en aquesta espècie) (la qual cosa contribueix a augmentar la supervivència global de la
població, però això darrer no cal que ho diguin) O bé - Un dels
bacteris adquireix un nou fragment de DNA (o ADN, o un nou gen) (0,3 punts) NOTA: també és correcte si diuen que es produeix un intercanvi
d’informació genètica |
Total subapartat a): 0,8 punts
b) Calculeu la mida
del pèl sexual que connecta els dos bacteris de la micrografia. Indiqueu les
operacions
que heu dut a terme per a
obtenir el resultat.
5 mm (0,2
punts)
NOTA 1: malgrat la barra d’escala de la figura faci 0,5 cm, per evitar
petits errors deguts a la mesura que
facin els examinands amb el regle es dóna per bona qualsevol resposta entre
4 µm i 6 µm, si els càlculs
corresponen al resultat final.
NOTA 2: Si només posen el resultat, sense càlculs o sense explicar el
procés o el procediment, llavors (0,1 punts);
si el procediment és correcte però hi ha una errada en el càlcul (0,1
punts); si no posen les unitats (0 punts)
La miopatia miotubular és una
malaltia genètica greu que afecta els músculs. Aquesta
malaltia es deu a una mutació en
el gen MTM1, que codifica la miotubularina, una proteïna
implicada en el funcionament de
les cèŀlules musculars. Quan neixen, les persones que la
pateixen presenten una debilitat
muscular generalitzada i dificultat per a respirar. No té cap
tractament específic i la
majoria de les persones afectades moren durant els primers anys de
vida a causa d’una insuficiència
respiratòria.
1) En l’arbre genealògic següent, les
persones representades amb un símbol de color negre tenen miopatia
miotubular (els quadrats representen els homes i els
cercles, les dones). Les persones II-1 i II-5 no tenen l’aŀlel
que causa la miopatia. [1 punt]
a) A partir de la informació
de l’arbre genealògic, justifiqueu si l’aŀlel
que produeix la miopatia miotubular és
dominant o recessiu i també
si aquest gen és autosòmic o està lligat al sexe. Marqueu amb una creu les
opcions
escollides i
justifiqueu-les.
|
Dominant □ / Recessiu X (0,05
punts) |
|
Justificació Recessiva perquè tant l’individu II-3 com l’individu
III-2 estan afectats de miopatia miotubular i cap
dels seus progenitors no està afectat. (0,2 punts) |
|
Autosòmic □ / Lligat al sexe X (0,05 punts) |
|
Justificació Lligada al sexe perquè el fill afectat (III-2) només
pot heretar l’al·lel mutat de la mare (II-2) ja que el pare (II-1) no té
aquest al·lel. No pot ser autosòmica ja que en aquest cas tant el pare
(II-1) com la mare(II-2) haurien de ser portadors de l’al·lel per
tenir una fill afectat (III-2) (0,2
punts) |
Total subapartat a): 0,5 punts
b) Determineu el genotip de les persones II-1,
II-2, III-1 i III-2 de l’arbre genealògic anterior. Indiqueu
clarament la simbologia que feu servir per a
cadascun dels aŀlels.
|
Simbologia (0,1 punts) Resposta model:
XM: no
afectat/da (XM: normal) Xm: afectat/da (Xm:
miopatia) Nota pels correctors: Es pot usar una altra lletra. Cal tenir en compte que la mateixa lletra
representa els dos al·lels: en majúscula representa l’al·lel dominant i en
minúscula l’al·lel recessiu. Nota 1: No cal que utilitzin les lletres “M” i “m”; poden fer-ne servir unes
altres, sempre que siguin clares, l’al·lel dominant sigui en majúscula i el
recessiu en minúscula, i no portin confusions Nota 2: també està acceptat posar només la lletra quan el cromosoma X porta
l’al·lel recessiu. Llavors seria: X > Xm o bé,
X > XM atès que llavors
ja queda clar que és recessiu, Nota 3: és possible que indiquin aquí també tots els genotips possibles i els
seus fenotips, XMY
home no afectat XMXM
o XMXm
dona no
afectada XmY home
afectat XmXm dona
afectada O segons la forma que triïn
d’anomenar els al·lels però si no ho fan i posen la
simbologia anterior correcta, igualment donarem la màxima puntuació, perquè
no es demana explícitament que ho posin. |
|
Genotips: (0,4 punts) 0,1 punt pel Genotip del pare (II-1) 0,1 punt pel Genotip de la mare (II-2) 0,1 punt pel Genotip de la filla no afectada
(III-1) 0,1 punt pel Genotip del fill no afectat
(III2) |
Total subapartat b): 0,5 punts
2) La parella formada per
l’home II-1 i la dona II-2 de l’arbre genealògic anterior vol tenir un tercer
descendent (un fill o una filla). [1 punt]
a) Calculeu la probabilitat
que sigui nen i que, alhora, no estigui
afectat per la miopatia
Pel valor correcte de la probabilitat (0,25 punts)
Probabilitat que sigui nen i no afectat per la
miopatia = 1/4
Pel càlcul correcte (0,25 punts)
Probabilitat que sigui nen (o que rebi el
cromosoma Y del pare) (1/2) x Probabilitat que rebi l’al·lel XM
de la mare (1/2) = 1/4
També ho poden justificar amb la taula de Punnet
b) També volen saber quina
probabilitat té la seva filla ja nascuda (la persona III-1 de l’arbre
genealògic anterior)
de ser heterozigota per a aquest gen.
Justifiqueu la resposta.
Pel valor correcte de la probabilitat (0,25 punts)
Probabilitat que la persona III-1 sigui heterozigota (Probabilitat XM Xm) = 1/2
Justificació: (0,25 punts)
Del pare segur que ha heretat l’al·lel
dominant (XM) perquè és hemizigot per a aquest caràcter i de la mare que
és heterozigota (portadora de l’al·lel que causa la malaltia)
pot haver heretat amb la mateixa probabilitat
l’al·lel XM (1/2)
o bé l’al·lel Xm
(1/2). La probabilitat de ser heterozigota:
1/2 XM Xm
= 1(probabilitat d’heretar l’al·lel XM del seu pare) x 1/2 (probabilitat d’heretar l’al·lel Xm de la seva mare)
També ho poden justificar amb la taula de Punnet
OPCIÓ A
El 1922 l’egiptòleg britànic
Howard Carter va descobrir la tomba del faraó Tutankhamon.
En el decurs dels anys
següents, diversos membres del
seu equip van morir de manera inesperada, fet que va generar moltes
especulacions
sobre una suposada maledicció.
L’estudi detallat d’aquestes
morts va desvelar que algunes van ser fortuïtes, mentre que d’altres es podien
atribuir
a un microorganisme, Histoplasma capsulatum,
que prolifera en els excrements dels ratpenats que es refugien a les tombes.
|
|
|
|
|
Màscara del sarcòfag de Tutankamon. |
Ratpenat en una tomba de
l’Antic Egipte. |
Histoplasma capsulatum, un llevat que creix i es nodreix dels
excrements dels rat-penats. |
1) Histoplasma capsulatum és un fong que pot infectar
l’epiteli pulmonar de les persones i que es
nodreix de les seves
biomolècules. Aquest procés causa una malaltia anomenada histoplasmosi, que
pot ser mortal. [1 punt]
a) En el cas que es desenvolupi la malaltia, quin tipus de relació ecològica
interespecífica
s’estableix entre
aquest fong i les persones afectades? Justifiqueu la resposta.
Es tracta de parasitisme, ja que el fong en surt beneficiat i l’humà resulta
perjudicat (és l’hoste) per l’acció
del fong (té la malaltia, malgrat normalment
no causi la seva mort).
Puntuació
total de la subpregunta: [0,5 punts]
b) Molts fongs es nodreixen de restes de matèria orgànica, com és el cas d’Histoplasma capsulatum quan
prolifera en els
excrements dels ratpenats. A quin nivell tròfic pertanyen els fongs que es nodreixen
d’aquesta
manera? Quin paper
tenen en els ecosistemes?
Resposta model: Els fongs que es nodreixen de restes de matèria orgànica
pertanyen al nivell tròfic dels
descomponedors (0,1 punts). El paper d’aquests organismes en els ecosistemes és la
transformació de
la matèria orgànica morta en substàncies
inorgàniques que poden posteriorment ser usades pels productors,
i tanquen el cicle de la matèria (0,4 punts).
Puntuació
total de la subpregunta: [0,5 punts]
NOTA PELS
CORRECTORS: Si algun alumne/a diu que els fongs que proliferen sobre els
excrements són copròfags
i els
classifica com a consumidors justificant-ho de manera adequada es considerarà també
com a resposta correcte.
2) Quan les espores d’Histoplasma capsulatum germinen
en el teixit pulmonar d’una persona, es produeix un
procés inflamatori agut que
origina els primers símptomes de la infecció. En aquest procés intervenen
diversos
components ceŀlulars
i biomolècules. Completeu la taula següent amb les informacions corresponents
en relació
amb aquest procés inflamatori:
[1 punt]
|
Procés inflamatori |
|
|
Components cel·lulars i biomolècules que
intervenen en el procés |
Acció o accions que efectuen en el procés |
|
Neutròfils o monòcits / macròfag [0,2 punts] |
Cèŀlules que surten dels capiŀlars
sanguinis gràcies a l’increment de la seva permeabilitat per l’acció de la
histamina. Un cop en els teixits, fagociten agents infecciosos. |
|
Sistema del complement |
- Unir-se inespecíficament
a la superfície de l’agent infecciós. - Unir-se als mastòcits activant-los. - Lisi de l’agent infecciós. - Unir-se a l’agent infecciós per promoure
la seva fagocitosi (opsonització) - Actuar com a molècules que atreuen leucocits (quimiotaxi). NOTA PELS CORRECTORS: Només cal que indiquin una d’aquestes accions. [0,3 punts] |
|
Eosinòfils [0,2 punts] |
Cèl·lules que alliberen histaminasa, que inhibeix el procés inflamatori. |
|
Mastòcits |
Alliberen histamina, molècula que augmenta
la permeabilitat dels capil·lars. [0,3 punts] |
Puntuació
total: (1 punt)
3) La histoplasmosi es tracta
administrant dos fàrmacs, l’amfotericina B i l’itraconazole,
els quals actuen
inhibint la síntesi de dues
biomolècules dels fongs:
— l’ergosterol, que és un
lípid de la membrana semblant al colesterol;
— la glicoproteïna P, que és
una biomolècula de la membrana que actua com una bomba que expulsa
substàncies alienes que han
entrat a la cèŀlula.
Identifiqueu, entre les
biomolècules següents, l’ergosterol i un fragment glicídic
(o glucídic) de la glicoproteïna P.
Justifiqueu la tria. [1 punt]
|
Biomolècula A |
|
|
Biomolècula B |
|
|
Biomolècula C |
Biomolècula D |
|
|
Biomolècula corresponent |
Justificació |
|
Ergosterol |
Biomolècula D [0,2 punts] |
Té una estructura formada per 4 anells
alifàtics units a alguns radicals, la qual és molt semblant a la del
colesterol. NOTA PELS CORRECTORS: Aquesta estructura bàsica
s’anomena ciclopentàperhidrofenantrè, nom que
evidentment no cal que esmentin, però que si ho fan es valorarà positivament. [0,3 punts] |
|
Fragment glucídic de la
glucoproteina P |
Biomolècula A [0,2 punts] |
És un grup de molècules d’estructura
hexagonal que responen a la fórmula general dels glícids (CH2O) i
que estan unides per enllaços O-glicídics. [0,3 punts] |
Puntuació
total: (1 punt)
|
Un equip de paleontòlegs ha descobert nombroses restes d’una nova espècie del gènere
Homo, anomenada Homo naledi,
en una cova als voltants de Johannesburg. La troballa ha plantejat nous
interrogants respecte a l’arbre genealògic dels homínids. |
|
1) L’anàlisi de les restes
d’aquest homínid mostra que tenia característiques pròpies tant del gènere Homo com
del gènere Australopithecus, que evolutivament és més antic. Per això, s’ha
proposat la hipòtesi que va viure en
un moment molt proper a la separació d’aquests dos
gèneres. [1 punt]
a) Un dels trets que tenen
en comú l’Homo naledi i l’Australopithecus
és que tots dos gèneres presenten una curvatura
als dits que els és útil per a pujar als arbres, mentre que les espècies d’Homo més actuals no tenen els dits corbats.
Un alumne de batxillerat, després de llegir això, formula el raonament
següent:
«Lògicament, com que els Homo més
recents no pujaven als arbres, els seus dits ja no es corbaven, i el fet
d’usar-los
per a noves funcions, com ara manipular eines, els va anar fent cada cop
més rectes fins a arribar als dits dels Homo
actuals.»
Analitzeu la validesa d’aquesta afirmació en termes evolutius actuals.
Resposta model: Aquesta afirmació no
és correcta ja que fa servir conceptes lamarckians,
com per exemple que l’ús d’un
òrgan per a una funció concreta (manipular eines) fa que
un caràcter es mantingui o canviï al llarg del temps (fa els dits més rectes),
i suposadament s’hereti (fins arribar als Homo actuals).
[0,5 punts]
b) L’alçada i l’estructura de les cames de l’Homo naledi el situen clarament en el gènere Homo. De fet, alguns paleontòlegs
creuen que no s’hauria de definir una nova espècie i que les restes
trobades corresponen a individus primitius de l’espècie
Homo erectus. En realitat, a hores d’ara no podem saber del
cert si les restes de Johannesburg són d’Homo erectus o d’una
espècie diferent, més antiga (l’Homo naledi). Tenint en compte el concepte biològic
d’espècie, per què no ho podem saber?
Resposta model: El concepte biològic d’espècie té a veure amb la
possibilitat de generar descendència fèrtil a partir de dos
individus que es considerin de la mateixa espècie.
L’antiguitat de les dues espècies, extintes fa molt temps, impossibilita
comprovar
aquesta hipòtesis formulades pels paleontòlegs.
[0,5 punts]
NOTA PER ALS
CORRECTORS: si algun alumne argumenta que mai no ho podrem saber perquè no hi
ha restes d’ADN d’aquests fòssils tan
antics per
comprovar si són o no de la mateixa espècie, també se li donarà la puntuació
màxima.
2) Actualment només existeix una espècie viva del gènere Homo, l’Homo sapiens, però
en el decurs de la història evolutiva han coexistit
a la Terra diferents espècies del gènere Homo. Observeu l’esquema següent i
contesteu les qüestions que hi ha a continuació. [1 punt]
Adaptat de
https://drmolecule.files.wordpress.com/2012/08/australo_homo_clado.jpg
a) Amb quines altres espècies del gènere Homo va
coexistir l’Homo sapiens?
Indiqueu quina és la més
propera a la nostra des d’una perspectiva evolutiva i justifiqueu-ho.
|
Altres espècies del gènere Homo amb qui Homo sapiens va coexistir Homo floresiensis Homo neanderthalensis Homo
erectus (0,2 punts
per dir les tres espècies; 0,1 punt per dir-ne dues; 0 punts en altres casos) |
|
Espècie més propera a la nostra i justificació Homo neanderthalensis. (0,1 punt)Perquè té un avantpassat comú Homo sapiens més proper en el temps que
el avantpassat comú amb Homo floresiensis (Homo ergaster)
(0,2 punts) NOTA 1: Si algun alumne justifica la proximitat
d’aquestes dues espècies argumentant que totes dues han hibridat, també se li
donarà la puntuació màxima. NOTA 2: A l'esquema es veu clar que H. heidelbergensis és l'avantpassat comú entre nosaltres i
neandertals. Depèn com els alumnes interpretin l'enunciat, H. heidelbergensis pot ser considerada l’espècie més propera a
nosaltres (i també als neandertals), atès que a partir d'ella vam divergir
neandertals i nosaltres. Per tant, si la justificació està ben feta, també donarem
per bona la resposta H. heidelbergensis. |
[0,5 punts] repartits segons s’indica.
b) Quan comparem els individus més antics i els més recents de les espècies d’Homo, es pot
observar
un augment progressiu de la mida del crani i, per
tant, del cervell. Expliqueu aquest fet des del punt de
vista neodarwinista.
Resposta model: Un seguit de mutacions preadaptatives
produeixen en un moment donat un augment de
la mida del cervell en alguns
individus (0,2 punts per parlar de forma
correcta de les mutacions). Aquesta
característica proporciona a
l’individu un clar avantatge respecte als altres pel que fa a la intel·ligència
i
la capacitat de manipular
l’entorn. Té més probabilitats de sobreviure, d’obtenir més aliment, d’arribar
a l’edat fèrtil i de tenir més
descendents, que heretaran aquest caràcter, essent afavorit aquest tret per la
selecció natural al llarg de les
generacions (0,2 punts per parlar de
forma correcta la selecció natural).
+ (0,1 punts) per fer-ho contextualitzat
Puntuació total subpregunta b):
[0,5 punts] repartits segons s’indica
OPCIÓ B
|
La toxoplasmosi és una
infecció causada pel protozou Toxoplasma gondii. Normalment és una malaltia molt lleu i
asimptomàtica en humans, però pot causar malformacions greus en el fetus o,
fins i tot, la seva mort, si una mare s’infecta durant l’embaràs. |
|
Micrografia de Toxoplasma gondii
Font: http://www.pathology.washington.edu/about/education/gallery/infections/
1) A l’inici de l’embaràs, es
fan anàlisis per a determinar la presència de IgG i IgM contra els antígens de
Toxoplasma a la sang de les dones. [1 punt]
a) Les IgG i les IgM són immunoglobulines. Quin tipus de biomolècules són i
quina funció biològica fan?
Les IgG i les IgM són proteïnes o complexos proteics. [0,25 punts]
La seva funció biològica és unir-se
específicament als antígens. [0,25 punts]
NOTA PELS CORRECTORS 1: Tot i que no
es demanen dades concretes sobre l’estructura de cada tipus
d’anticós, si algun alumne/a n’afegeix, evidentment, es
comptaran com a correctes. Concretament les IgG
són
d’estructura simple i sempre són les més abundants, mentre que les IgM estan formades per 5 subunitats
i són
especialment abundants a les respostes immunitàries primàries.
NOTA PELS CORRECTORS 2: Si algun
alumne/a diu que les IgG i les IgM
són anticossos també s’acceptarà com
a resposta
correcte.
b) Si el resultat d’aquesta prova és negatiu, es
donen consells detallats a la dona embarassada perquè
eviti possibles contagis de Toxoplasma. Si és positiu, en canvi, no cal que faci res
perquè es té la certesa
que està immunitzada. Expliqueu raonadament si seria possible que una
persona que hagués estat
infectada per un altre microorganisme (però no per Toxoplasma) donés positiu en
aquesta prova.
Resposta model: No és possible que una persona que no hagi estat
infectada per Toxoplasma
doni positiu
en les anàlisis de la presència d’IgG i IgM (o anticossos) contra
antígens d’aquest microorganisme ja que
els anticossos són específics per aquestes
substàncies de Toxoplasma.
[0,5 punts]
NOTA PELS CORRECTORS: Es descomptaran (0,1
punts) si els alumnes no contextualitzen
la resposta.
2) Toxoplasma gondii té un cicle biològic complex, ja
que el seu reservori (és a dir, els organismes on
es reprodueix sense causar-los
danys) són els gats i altres felins. Té també diversos hostes intermedis,
com es mostra en l’esquema
següent: [1 punt]
Font: Adaptació feta a partir de la pàgina
web http://www.nature.com/nri/journal/v14/n2/box/nri3598_BX1.html.
Fa uns quants anys
l’investigador txec Jaroslav Flegr
va observar que els ratolins infectats per aquest
protozou canvien de
comportament: deixen de tenir por dels gats i fins i tot se senten atrets pels
llocs freqüentats per aquests
animals, fet que facilita que els felins els capturin i se’ls mengin. A
partir d’aquestes dades,
completeu la taula següent. Esmenteu i justifiqueu les relacions ecològiques
interespecífiques que
s’estableixen entre les parelles d’espècies indicades.
|
Espècies |
Tipus de relació interespecífica |
Justificació de perquè es tracta d’aquest tipus
de relació interespecífica |
|
Gat – Ratolí |
Depredació [0,2 punts] |
Perquè els gats maten als ratolins i se’ls
mengen. [0,3 punts] |
|
Humà – Toxoplasma |
Parasitisme [0,2 punts] |
Perquè Toxoplasma es nodreix dels
humans perjudicant-los. [0,3 punts] |
Puntuació
total: (1 punt) repartit com s’indica.
NOTA PELS CORRECTORS: Si algun
alumne/a respon que la relació entre humans i toxoplasma
és l’inquilinisme
perquè molt
sovint és asimptomàtica, també s’acceptarà com a resposta correcte.
3) Després de la sorprenent descoberta que Toxoplasma indueix els ratolins a
tenir comportaments temeraris,
J. Flegr va pensar
que aquest paràsit potser també alterava d’alguna manera el comportament dels
humans.
Per fer el seu
estudi, va analitzar si les persones que han patit la infecció per Toxoplasma tenien
més accidents
de trànsit a causa
de conductes arriscades. [1 punt]
a) Completeu la taula següent en relació amb aquesta
recerca:
|
Hipòtesi de l’investigador RESPOSTES
MODEL: - Potser hi haurà més persones que han patit
la infecció per Toxoplasma
entre les que han tingut accidents de trànsit que entre les que no n’han
tingut. - Potser la infecció per Toxoplasma altera el
comportament dels humans fent-los menys sensibles al perill. - Potser la infecció per Toxoplasma altera el
comportament dels humans fent que reaccionin més lentament davant un perill. [0,2 punts] NOTA PELS CORRECTORS:
S’acceptarà com a vàlida qualsevol hipòtesi coherent amb aquest estudi i
formulada de forma correcte (en condicional). |
|
Tres variables que l’investigador va haver de
controlar perquè les dades de les dues poblacions fossin comparables - L’edat dels individus. - Les seves condicions de vida (viatjar en cotxe el
mateix nombre de vegades per unitat de temps). - El context socioeconòmic on viuen - El nombre d’individus de cada grup. - Altres factors que augmenten la probabilitat de patir
un accident: consum d’alcohol o altres drogues. - Etc. [0,1 punts per cada variable correcte] (0,3 punts
màxim) NOTA PELS CORRECTORS:
S’acceptarà com a vàlida qualsevol variable que pugui influir en aquest
estudi i que calgui controlar per no distorsionar els resultats obtinguts. |
TOTAL subpregunta a): [0,5 punts]
|
b) El gràfic de la dreta mostra les dades
obtingudes per Flegr en finalitzar aquest estudi.
Elaboreu una conclusió a la qual podria haver arribat l’investigador a partir
d’aquestes dades. |
|
Resposta model: La infecció per Toxoplasma augmenta la probabilitat de patir un accident de
trànsit [0,2 punts],
ja que s’observa una clara diferència en el %
d’individus amb anticossos contra Toxoplasma entre
les dues
poblacions (no accidentats i accidentats). [0,3 punts].
NOTA 1: Es poden acceptar com a vàlides altres conclusions coherents
basades en aquestes dades.
NOTA 2: En aquesta pregunta valorem la interpretació del gràfic
i hem mantingut l’estructura del que hi havia
l’article
científic original però simplificant-lo. Som conscients que les variables estan
disposades al revés de
com s’indica
a les recomanacions del disseny experimental però atès que no afecta al que es
demana als alumnes
i és com es
trobava en l’article original, hem decidit mantenir-ho així.
TOTAL subpregunta b): [0,5 punts]
El vi es produeix per la
fermentació de la glucosa del raïm a causa de l’acció de llevats. De manera
natural,
a la pellofa del raïm hi ha
llevats que passen al most durant el premsat.
1) Per a obtenir el
vi, el most es posa en bótes perquè fermenti. [1 punt]
a) Quines diferències
hi hauria en relació amb la quantitat d’energia que obtindria el llevat per
cada molècula
de glucosa si en comptes de
fer la fermentació alcohòlica efectués la respiració aeròbica?
Resposta
model:
Obtindria més
energia si realitzés la respiració aeròbica (també
és correcte si es diu “respiració cel·lular” o
“degradació oxidativa”). En aquest cas s’obtenen 32 a 38
molècules d’ATP per cada glucosa (s’accepta
qualsevol
valor contingut entre aquests dos). En canvi, en la fermentació
alcohòlica únicament es generen 2 ATP per cada glucosa.
(0,6 punts)
NOTA 1: si no diuen que els 32-38 ATP o els 2 ATP són per cada molècula de
glucosa, llavors només (0,3 punts)
NOTA 2: si només diuen que la respiració dóna més energia que la fermentació sense
especificar res més, llavors només (0,1 punts)
b) Quins processos o
cicles metabòlics que NO es troben
en la fermentació inclou la respiració aeròbica a partir de la glucosa?
Inclou el cicle
de Krebs (o el
“cicle dels àcids tricarboxílics" o el
"cicle de l'àcid cítric”) i la cadena respiratòria
(o “cadena de transport d’electrons” o “fosforilació
oxidativa”).
(0,4 punts) repartits a 0,2 punts per cada procés
NOTA 1: si afegeixen la descarboxilació, també es correcte, però no cal que ho
diguin per obtenir la màxima puntuació.
Per a obtenir la màxima puntuació cal que esmentin el
cicle de Krebs i la cadena respiratòria.
NOTA 2: si esmenten la beta-oxidació, no és correcte, perquè la pregunta
especifica explícitament “a partir de la glucosa”.
No restarà punts, però n’afegirà d’extra.
2) Un alumne de batxillerat que fa el treball de recerca
vol comprovar l’eficiència dels llevats en la fermentació
alcohòlica. Els
llevats silvestres que es troben a la pellofa del raïm només toleren un 4 %
d’alcohol al medi
on viuen i, per
a elaborar vi de més graduació, cal utilitzar llevats de l’espècie Saccharomyces ellipsoideus,
que
es cultiven
expressament i en toleren fins a un 14 %. [1 punt]
a) L’alumne fa un experiment per a comparar la quantitat
d’alcohol produït per aquests dos tipus de llevat.
Representeu
gràficament els resultats obtinguts, que es troben recollits en la taula
següent:
|
Dies de fermentació |
Concentració d’alcohol (en
%) |
|
|
Bóta amb el llevat silvestre de la pellofa |
Bóta amb S. ellipsoideus |
|
|
0 |
0 |
0 |
|
1 |
1 |
2 |
|
2 |
2 |
4 |
|
3 |
3 |
6 |
|
4 |
3,5 |
8 |
|
5 |
3,75 |
10 |
|
6 |
4 |
11,5 |
|
7 |
4 |
12,75 |
|
8 |
4 |
13,5 |
|
9 |
4 |
14 |
|
10 |
4 |
14 |
(0,4 punts)
repartits segons: 0,1 punt per l’eix d’ordenades complert; 0,1 pel d’abscisses
complert;
0,2 punts per la gràfica o les gràfiques.
NOTA 1: si fan dos gràfics en comptes d’un de sol amb les dues línies, també ho
donem per bo.
NOTA 2: si fan un histograma, llavors només es tindrà en consideració la puntuació
relativa als eixos,
suposant que estiguin posats de forma correcta.
b) Per a iŀlustrar el seu
treball, l’alumne troba diverses imatges i no sap quina posar. Dues de les tres
imatges
següents NO corresponen a un llevat. Quines són? A quins regnes pertanyen
aquestes cèŀlules
que no
corresponen a un llevat? Justifiqueu les respostes donant tres arguments
diferents per a cada assignació.
|
A |
B |
C |
|
|
|
|
Nota: Les imatges no estan
a escala.
|
Quines imatges no corresponen a un
llevat? La A
i la C (0,1 punt) |
|
La il·lustració
___A____ correspon al regne __moneres_.(0,1 punts) Arguments: (0,05 punts per cada justificació correcte= 3 de
correctes equival a 0,15 punts) 1-No té nucli (és procariota) (o bé no té membrana nuclear, o bé té
nucleoide) 2-No té orgànuls membranosos (o bé no té mitocondris, reticle
endoplasmàtic, ...) NOTA: malgrat hi ha algunes moneres amb orgànuls
membranosos, la de l’esquema no en té, i per tant ha de ser necessàriament
una monera) 3-Presenta un plasmidi 4- Té càpsula 5- El seu DNA és circular NOTA: També poden dir que té paret cel·lular La il·lustració
___C____ correspon al regne ___plantes (o metafites o vegetals)*__.(0,1punts) Arguments: (0,05 punts per cada justificació correcte= 3 de
correctes equival a 0,15 punts) 1- Té nucli (és eucariota) 2-Té cloroplasts 3-Té paret cel·lular *NOTA:
també podrien dir que la imatge C és un Protist, atès que la imatge podria
correspondre a una alga unicel·lular. També cal donar-ho per bo. |
NOTA Només es demanen tres arguments (o justificacions) per cada assignació. A
banda de les indicades, n’hi ha
d’altres possibles. Cal valorar-ho en cada cas.
TOTAL subpregunta b): 0,6 punts