SÈRIE 1 – CATALÀ

La prova consta de quatre exercicis. Els exercicis 1 i 2 són comuns i obligatoris, i els exercicis 3 i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B), de les quals n’heu d’escollir UNA. Feu els exercicis 1 i 2 i escolliu UNA de les dues opcions per als altres dos exercicis. En cap cas no podeu fer un exercici de l’opció A i un altre de l’opció B.

Exercici 1

El pian és una malaltia infecciosa greu que afecta la pell, els ossos i les articulacions de les persones que la pateixexn. És propia de zones tropicals remotes.

1) [1 punt] El pian està causat pel bacteri Treponema pallidum pertenue.

a) [0.5 punts]

La micrografia de sota mostra un bacteri dels que causen el pian. Sense tenir en compte les ondulacions de la forma que presenta, té una longitud de 20 micròmetres (µm). Calculeu a quants augments s’ha obtingut aquesta imatge. Especifiqueu els càlculs que heu dut a terme per obtenir el resultat.

Augments = 8 cm / 20 µm = 80.000 µm / 20 µm = 4.000 augments

aproximadament 8 cm · 10 mm / 1 cm · 1000 µm / 1 mm = 80.000 µm

O el què és el mateix:

8cm/ 20µm x 10⁴µm/1cm = 80.000/20 = 4000/1 = 4000 augments (fins a 4250 per al cas de 8.5 cm)

NOTA PER ALS CORRECTORS:

- S’acceptaran valors entre 8 i 8.5 cm (entre 4000 i 4250 augments)

- S’atorgaran puntuacions parcials per respostes amb un resultat incorrecte o amb unitats errònies. Per exemple:

- mesurar malament la mida aparent i fer la resta bé: 0.2 punts

- equivocar-se en les equivalències, 0.2 punts

- Les respostes correctes sense cap càlcul que les justifiqui es puntuaran amb 0 punts.

b) [0.5 punts]

Tenint en compte que és un bacteri gramnegatiu, feu un dibuix o esquema de la paret cel·lular d’aquets bacteri i indiqueu-ne la composició química.

Imatge modificada de: De Franciscosp2 - Trabajo propio, CC BY 3.0,

https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=3986729

1) membrana citoplasmàtica (membrana interna)*;

2) espai periplasmàtic*;

3) membrana externa;

4) fosfolípids;

5) glicopèptid, peptidoglicà o mureïna

6) lipoproteïna;

7) proteïnes;

8) lipopolisacàrids;

9) porines.

(*): No cal que els alumnes ho indiquin ja que no formen part de la paret.

NOTA PER ALS CORRECTORS:

Aquest esquema és orientatiu i inclou totes les estructures i biomolècules rellevants dels embolcalls d’un bacteri gramnegatiu. Per obtenir la màxima puntuació de la pregunta només cal que indiquin:

- la capa de glicopèptid (peptidoglicà, o mureïna)

- els fosfolípids i les proteïnes de la capa més externa.

- Si fan el dibuix indicant el nom de les capes però no indiquen la composició química de cap component, 0,25 punts

Es poden atorgar puntuacions

parcials d’aquesta quantitat per respostes on els alumnes indiquin part de

l’estructura correcta i alguna o algunes de les biomolècules que la integren.

2) [1 punt]

Tradicionalment el pian es tracta amb una injecció intramuscular de penicil·lina. Aquest tractament no sempre és fàcil d’aplicar i sovint és rebutjat pels pacients. Fa pocs anys el Dr. Oriol Mitjà va iniciar un estudi per trobar un nou tractament que permetés eradicar el pian. En l’article que va publicar per explicar la seva recerca podem llegar aquest fragment:

“L’assaig es va dur a terme a l’illa de Lihir (Papua Nova Guinea). Es va administrar una única píndola d’azitromicina a 13.302 habitants. Prèviament, s’havien detectat les persones malaltes de pian (que presentaven lesions cutànies i anticossos contra Treponema pallidum pertenue a la sang), així com aquells individus asimptomàtics però igualment seropositius per als anticossos del pian. Per motius bioètics, no es va establir cap grup control negatiu.”

Traducció i adaptació feta a partir del text d’Oriol Mitjà, Penia Moses et al.

MassTreatment with Single-Dose Azithromycin for Yaws.

The New Engand Journal of Medicine [en línea] vol 372 (2015).

Responeu breument a les preguntes següents sobre aquest assaig clínic:

Quin tipus de molècula és un anticòs i quina funció fa?

Resposta model:

Són proteïnes sintetitzades per cèl·lules del sistema immunitari (cèl·lules plasmàtiques) que s’uneixen específicament als antígens tot neutralitzant els microorganismes patògens que els presenten.

NOTA PER ALS CORRECTORS: Només cal que els alumnes esmentin que els anticossos són proteïnes (o glicoproteïnes o immunoglobulines, o gammagobulines) (0,2 punts) i que s’uneixen als microorganismes patògens (als seus antígens) per neutralitzar-los (0,2 punts). També acceptarem com a correcte que no indiquin que els anticossos són sintetitzats per les cèl·lules del sistema immunitari si indiquen bé la seva funció i es pot entendre que hi estan fent referència

Per què es té la certesa que les persones seropositives però sense símptomes han tingut contacte amb Treponema pallidum pertenue?

Resposta model:

Perquè els anticossos són específics contra determinades molècules (antígens) d’un determinat agent infecciós (Treponema pallidum pertenue en aquest cas) i només es fabriquen quan s’ha produït el contacte amb l’antigen.

NOTA PER ALS CORRECTORS: Només cal que els alumnes esmentin l’especificitat dels anticossos (0,2 punts) i la seva síntesi posterior al contacte del sistema immunitari amb l’antigen. (0,2 punts). Si no esmenten “especificitat” però s’intueix que hi fan referència, 0.1 punts

En què hagués consistit un grup control negatiu?

Resposta model:

Un grup de persones (malalts i no malalts de pian) als quals no s’administrés cap tipus de tractament.

(0,2 punts)

3) [1 punt]

La taula següent mostra els resultats de l’assaig clínic del Dr. Mitjà, tractant als malalts de pian i a aquelles persones en període d’incubació (asimptomàtics però seropositius pel pian). Representeu-los gràficament i redacteu una conclusió sobre l’efectivitat del tractament.

	Nº malalts de pian	Nº persones asimptomàtiques
Previ al tractament	323	325
6 mesos després del tractament	44	261
12 mesos després del tractament	34	149

NOTA PER ALS CORRECTORS:

- S’acceptaran gràfics tant linials com de barres.

- S’atorgaran [fins a 0.6 punts]:

- 0,1 punts (x2) per cada eix amb el paràmetre indicat correctament. Si canvien els eixos, només 0.1 punts (en comptes de 0.2 punts)

- 0,2 punts (x2) pels valors de cada variable representada correctament,

Conclusions sobre l’efectivitat del tractament

- S’atorgaran [fins a 0.4 punts]:

- El tractament és efectiu contra el pian en les persones que presenten símptomes. [0,2 punts]

- El tractament també és efectiu, però no tant, en les persones asimptomàtiques i seropositives. [0,2 punts]

- Si els alumnes només fan referència al descens del número de malalts i de persones asimptomàtiques però sense relacionar-ho explícitament (esmentant el terme exacte) o implícitament (expressant la idea però sense esmentar el terme) amb l’efectivitat del tractament es descomptaran 0.1 punts per cada cas.

Exercici 2

En el llibre “Wonder”, de R.J. Palacio, l’August, el protagonista, té disostosi mandibulofacial, també anomenada síndrome de Treacher Collins. Aquesta anomalia es caracteritza per deformacions craniofacials.

La disostosi mandibulofacial és provocada per una mutació en el gen TCOF1 situat en el cromosoma 5. Ni els pares ni la germana de l’August presenten aquesta anomalia.

1. [1 punt]

Responeu a les qüestions que hi ha a continuació, relatives a aquesta malaltia

a) [0.2 punts] Digueu si l’al·lel causant de la malaltia és dominant o recessiu. Justifiqueu la resposta.

- L’al·lel ha de ser recessiu perquè si fos dominant el pare o la mare de l’August estarien afectats per la malaltia. Poden (no és imprescindible) ajudar-se amb una taula de Punnet i/o amb un pedigrí.

També podria tractar-se d’una malaltia dominant d’aparició nova (una mutació espontànea en la replicació del DNA prèvia a una de les meiosis parentals). Considerar-ho com a correcte si ho justifiquen.

b) [0.8 punts] Fent ús d’una simbologia adient, escriviu els genotips i fenotips de tots els membres de la família.

Simbologia: A (al·lel normal) > a (al·lel causant de la malaltia) (o qualsevol altra lletra en què majúscules i minúscules siguin prou diferents)
	Genotip	Fenotip
Pare	Aa	Sense la malaltia
Mare	Aa	Sense la malaltia
August	aa	Amb la malaltia
Via (germana)	A- (AA o Aa)*	Sense la malaltia

(0,1 punt per cada resposta correcta fins a 0,8)

- en cas d’utilitzar una simbologia incorrecta, cada casella encertada de la columna dels genotips només valdrà 0.05 punts

*La resposta correcta serà “A –” o bé “AA o Aa”

Si responen en base a herència lligada al sexe, 0 punts

2. [1 punt]

Si els pares de l’August tenen un altre fill, quina probabilitat hi ha que sigui nen i, a més, estigui afectat de disostosi mandibulofacial? Justifiqueu la resposta

[0.3 punts] Primer els alumnes han de justificar (fent encreuament o amb la taula de Punnet) la probabilitat de tenir un fill afectat, que és ¼. (Es puntuarà amb 0,1 punts si diuen que és ¼ però no ho justifiquen.)

[0.3 punts] Després han de justificar (pels mateixos mètodes) la probabilitat de ser noi, que és ½. (Es puntuarà amb 0,1 punts si diuen que és ½ però no ho justifiquen.)

[0.4 punts] Probabilitat de ser germà noi i amb la malaltia = ½ * ¼ = 1/8 o 0,125.

NOTA PER ALS CORRECTORS:

- Es considerarà correcte [1 punt] una resposta consistent en una única taula de Punnet, com si es tractés d’un dihibridisme (2 característiques, gènere i disostosi mandibulofacial independents).

- Acceptarem com a correctes resultats en forma de tant per cent.

- Si responen tot aquest apartat en base a herència lligada al sexe, de forma correcta i coherent 0.5 punts

NOTA PER ALS CORRECTORS:

-       Es considerarà correcte [1 punt] una resposta consistent en una única taula de Punnet, com si es tractés d’un dihibridisme (2 característiques, gènere i disostosi mandibulofacial independents).

-       Acceptarem com a correctes resultats en forma de tant per cent.

OPCIÓ A

Exercici 3

En David i en Miquel, estudiants de batxillerat, han anat a la fira Vadebirres, on els han explicat que la cervesa s’elabora a partir d’un cereal, l’ordi (Hordeum vulgare), i els llevat del gènere Saccharomyces.

1. [1 punt]

En David afirma que els llevats pertanyen al regne de les Moneres. Creieu que en David té raó? Ompliu la taula següent amb les dades que ajudin a identificar i/o diferenciar aquests microorganismes.

	Llevats	Bacteris
Regne al que pertanyen:	Fongs / Fungi	Moneres / Monera
Tipus de metabolisme: autòtrof i/o heteròtrof	Heteròtrof	- Autòtrof - Heteròtrof - Autòtrof i heteròtrof (Es considerarà correcta qualsevol de les tres possibilitats)
Organització cel·lular: Procariota/eucariota	Eucariota	Procariota
Principal component químic de la paret cel·lular	Quitina	- Mureïna, glicopèptid o peptidoglicà (Es considerarà correcta qualsevol de les tres possibilitats)
Ribosomes 70S/80S	80 S (i 70 S als mitocondris)	70S

NOTA PER ALS CORRECTORS:

- [0.1 punts] per cada casella correcta

- No cal que esmentin els ribosomes 70 S dels mitocondris dels llevats, però si ho fan, cal que diguin que els 70S estan als mitocondris.

2. [1 punt]

En el procés de fabricació de la cervesa, cal sotmetre l’ordi a una maceració, durant la qual les amilases dels llevats degraden el midó i el transformen en monosacàrids i, posteriorment, uns altres enzims degraden aquests monosacàrids en etanol.

En Miquel intenta recordar el que li van explicar a classe de Biologia sobre aquest procés.

Completeu l’esquema següent posant el nom de la via metabòlica i dels compostos que falten a l’esquema següent.

NOTA PER ALS CORRECTORS:

- [0.3 punts] pel nom de la via:

- glicòlisi (o glucòlisi) i fermentació alcohòlica

- fermentació alcohòlica

(S’acceptarà qualsevol de les dues opcions, però no “glicòlisi (o “glucòlisi”) sola.

- Si responen “fermentació” (sense concretar), 0.1 punts

- [0.1 punts] per cada casella correcta.

(S’acceptarà com a resposta correcta encara que no esmentin el P_i ni l’H⁺.)

(També es considerarà correcta si posen un 2 davant de tots els metabòlits, excepte en el cas de la glucosa.)

(No s’acceptarà com a resposta correcta si en lloc de glucosa diuen monosacàrid).

3. [1 punt]

A la fira també els han explicat què la graduació de les begudes alcohòliques s’expressa en graus, i que aquesta dada indica els mil·lilitres d’alcohol que hi ha en 100mL de la beguda.

a) [0.4 punts]

En Miquel vol saber quants grams d’alcohol pren quan beu un quinto (1/5 L) de cervesa de 5 graus. Calculeu-ho tenint en compte que la densitat de l’alcohol és 0,8 g.mL^-1.

200mL de cervesa x 5mL d’alcohol x 100mL^-1 de cervesa x 0,8g d’alcohol x 1mL^-1 d’alcohol = 8 grams d’alcohol.

En un quinto hi ha 8 grams d’alcohol.

NOTA PER ALS CORRECTORS:

0,2 punts si no posen les unitats o si només posen el resultat sense indicar les operacions

b) [0.6 punts]

La sensació de set és deguda a la falta d’aigua en l’organisme. Les begudes alcohòliques són diürètiques, és a dir, per cada mL d’alcohol que ingerim es produeixen 10 mL d’orina suplementària.

Si tenim set i bevem 100 mL de Ratafia de 30 graus, ens farà passar la set? Justifiqueu la resposta numèricament.

100 mL de Ratafia contenen 30mL d’alcohol.

30 mL alcohol x 10 mL orina x 1mL^-1 d’alcohol = 300 mL d’orina suplementària.

Si en total es prenen 100 mL de beguda, es produeixen 300 mL d’orina suplementària.

No, no calmarà la set. Si es té set i s’ingereixen 100 mL de Ratafia, es produiran 300mL d’orina de més, per tant, s’està perdent més aigua de la que s’ingereix (100mL de beguda o bé també s’accepta si diuen 70 mL d’aigua).

NOTA PER ALS CORRECTORS:

0,2 punts pels càlculs i 0,4 punts per la resposta correcta i la justificació.

Exercici 4

El gener de 1862, mentre feia una recerca sobre la pol·linització de les orquídies, Charles Darwin va rebre un exemplar procedent de Madagascar. Es tractava d’una espècie anomenada Angraecum sesquipedale que només viu a aquesta illa, i que es caracteritza per tenir un llarguíssim esperó (d’uns 30 cm) al final del qual s’allotja l’òrgan que produeix nèctar (secreció dolça produïda a les flors de moltes plantes).

1. [1 punt]

A partir d’aquest exemplar, Darwin va formular una primera hipòtesi: Probablement existeix un animal amb una llengua prou llarga per poder xuclar el nèctar d’aquesta orquídia i pol·linitzar-la mentre s’alimenta.

L’any 1907, es va descriure una papallona nocturna (Xanthopan morganii praedicta) que habita a Madagascar, la qual té aquestes característiques. No es va constatar que actua com a pol·linitzadora fins a l’any 1992.

Contesteu a les preguntes següents sobre aquestes dues espècies.

a) [0.5 punts]

Quin tipus de relació interespecífica s’estableix entre aquestes dues espècies? Justifiqueu la resposta.

Es tracta d’un cas de mutualisme (0,2 punts) ja que hi ha un benefici mutu entre les dues espècies: la papallona obté un recurs alimentari (o tròfic) a partir del nèctar de la flor, i la planta és pol·linitzada per l’acció de la papallona. (0,3 punts)

NOTA PER ALS CORRECTORS: S’acceptarà com a vàlida la relació de simbiosi (tot i que en aquest cas en realitat no ho és) sempre que es justifiqui afegint que ambdues espècies no poden sobreviure l’una sense l’altra.

b) [0.5 punts]

En alguns llibres de biologia, el cas d’aquesta orquídia i aquesta papallona s’usa com a exemple de coevolució, el procés d’adaptació mútua que s’estableix entre dues o més espècies com a conseqüència de les relacions interespecífiques entre elles. Expliqueu, usant els vostres coneixements sobre l’evolució, com les formes de l’orquídia i la papallona s’han influït mútuament. En el text cal que utilitzeu els termes següents: mutació, selecció natural, alimentació, pol·linització, transmissió a la descendència.

En algun moment una (o més) mutacions atzaroses que va patir l’orquídia van fer que el seu esperó s’allargués notablement. Aquest fet va generar una selecció natural favorable per a aquelles papallones amb la llengua més llarga les quals es podien alimentar amb més facilitat, fet que facilitava la seva reproducció amb la consegüent transmissió d’aquest caràcter a la descendència. Per contra, les papallones amb la llengua curta no podien aprofitar aquest aliment i tenien més dificultats per sobreviure i per reproduir-se. Aquest procés també afavoria les orquídies d’esperó llarg que eren pol·linitzades per les papallones de llengua llarga i així es podien reproduir i transmetre la mutació que determinava els esperons llargs a la seva descendència. Així l’evolució de la flor i la de la papallona es condicionaven mútuament i, per això, podem parlar de coevolució.

NOTA PER ALS CORRECTORS: S’atorgaran 0,1 punts per cada terme de la llista de l’enunciat ben utilitzat en el text. Si no contextualitzen en les orquídies i les papallones, restarem 0.2 punts

2. [1 punt]

El nèctar és un líquid molt ric en sucres. [1 punt]

a) [0,3 punts]

El diagrama adjunt il·lustra la composició dels hidrats de carboni presents en el nèctar de diferents espècies de plantes. Sabent que la mostra etiquetada amb la lletra B correspon a l’orquídia Angraecum sesquipedale, completeu el quadre adjunt amb les dades del nèctar d’aquesta espècie, tal com s’ha fet amb l’exemple de la mostra A.

Espècie	Hidrats de carboni del nèctar
	% Glucosa	% Sacarosa	% Fructosa
Aerangis stylosa (mostra A)	10	70	20
Angraecum sesquipedale (mostra B)	20	50	30

NOTA PER ALS CORRECTORS:

S’atorgaran 0,1 punts per cada dada correcta al quadre.

b) [0,7 punts]

La glucosa és un dels productes que sintetitza Angraecum sesquipedale. Aquesta biomolècula es produeix després de l’acció de diverses vies metabòliques. Escriviu en el quadre següent en quin lloc o en quina estructura dels cloroplasts es donen les vies i els processos metabòlics necessaris perquè la pantà sintetitzi la glucosa i anoteu el número d’ordre corresponent a la seva posició en el procés de síntesi de la glucosa. Indiqueu també quin tipus de procés metabòlic és la síntesi de glucosa i justifiqueu la resposta.

Via o procés metabòlic	Lloc del cloroplast on es produeix el procés	Número d’ordre en la seqüència del procés (1r/ 2n/ 3r) de la síntesi de glucosa
Fotolisi de l’aigua	Membrana tilacoïdal o tilacoide	1r
Cicle de Calvin	Estroma	3r
Cadena de transport electrònic al cloroplast	Membrana tilacoïdal o tilacoide	2n

La síntesi de glucosa és un procés anabòlic o catabòlic?

Anabòlic.

Justificació: en el procés se sintetitzen molècules orgàniques complexes a partir de molècules més senzilles.

NOTA PER ALS CORRECTORS:

S’atorgaran:

- 0,1 punts (x 3) per cada resposta correcta de la segona columna,

- 0,2 punts per indicar l’ordre correcte de les tres etapes,

- 0,1 punts per dir que és un procés anabòlic, i

- 0,1 punts per la justificació.

OPCIÓ B

Exercici 3

L’esquema següent mostra la xarxa tròfica amb les espècies principals dels ecosistemes marins de l’oceà Antàrtic.

Font: http://www.icm.csic.es/icmdivulga-antic/ca/regiones-polares-antartida.htm

1. [1 punt]

Recentment, diverses organitzacions ecologistes han donat la veu d’alarma davant la pesca industrial i massiva de krill l’oceà Antàrtic. Una bona part de les captures d’aquests petits crusacis es duen a terme amb la finalitat de fabricar píndoles amb àcids grassos omega-3, que són consumits en els països desenvolupats com a complement alimentari, tot i ser innecessari si es pren una dieta equilibrada.

a) [0,5 punts]

En un pamflet d’una organització ecologista es podia llegir la frase següent: “Extreure el krill del mar és com prendre el “pa” a les balenes”. Digueu si és correcta aquesta afirmació basant-vos en les relacions tròfiques de la xarxa anterior i justifiqueu la resposta.

És correcta (0,1 punts), ja que el krill constitueix l’únic aliment de les balenes i, per tant, la seva explotació massiva redueix directament la seva disponibilitat de recursos tròfics (0,4 punts).

Algun estudiant pot apuntar que la afirmació és incorrecta, per exemple argumentant en base a la diferència entre el pa (que ve de la producció primària: plantes) i el krill (que són organismes consumidors). Discusions coherents en aquest sentit s’han de valorar correctament.

B) [0,5 punts]

A banda de l’efecte sobre la població de balenes, quines conseqüències pot tenir pels cetacis carnívors l’extracció de grans quantitats de krill.

L’extracció massiva de krill pot tenir greus conseqüències també per als cetacis carnívors ja que totes les espècies de les quals s’alimenten (peixos, calamars, pingüins i foques) es nodreixen de krill. Totes les poblacions d’aquestes espècies es veuran reduïdes [0,3 punts]. Per tant, les poblacions de cetacis carnívors es veuran també disminuïdes per la manca de recursos alimentaris [0,2 punts].

2 [1 punt]

L’any 2009 Un equip de científics va estimar que la producció neta del krill a l’oceà Antàrtic era de 439 milions de tones de biomassa. Tenint en compte les regles generals de funcionament dels ecosistemes, quina quantitat aproximada de biomassa de krill s’incorpora a la biomassa dels organismes del nivell tròfic següent? Especifiqueu quins càlculs cal dur a terme per a obtenir el resultat i raoneu la resposta.

[0,6 punts]

Habitualment, la quantitat d’energia que passa d’un nivell tròfic al següent es troba al voltant del 10% de la seva producció neta (regla del 10%). Aquesta energia l’obtenen a partir de la biomassa que ingereixen del nivell tròfic depredat i, per tant, podem també aplicar aquesta regla en el cas de la biomassa que s’incorpora en un any al nivell tròfic següent.

[0,4 punts]

439.000.000 t de biomassa de krill · 10 / 100 = 43.900.000 t de biomassa de krill incorporada als organismes del següent nivell tròfic.

NOTA PER ALS CORRECTORS:

- Si no s’indiquen els càlculs, no es considerarà correcte

- Si no s’indiquen les unitats, es descomptaran 0.2 punts

3. [1 punt]

Els àcids grassos omega-3 són poliïnsaturats.

a) [0,4 punts]

Identifiqueu quina de les biomolècules següents és un àcid gras omega-3. Justifiqueu la resposta.

Biomolècules	És un àcid gras omega-3? (SI / NO)
Biomolècula A	NO
Biomolècula B	NO
Biomolècula C	SI
Biomolècula D	NO

- 0.1 punts per encertar la molècula C exclussivament.

- 0.1 punts per dir que es tracta d’una cadena hidrocarbonada.

- 0.1 punts per dir que té un grup carboxil en un extrem (caràcter àcid).

- 0.1 punts per dir que té diversos (tres) dobles enllaços C=C (cadena poliinsaturada). També es considerarà correcte si diuen que els àcids grassos omega-3 ho són per tenir el primer doble enllaç C=C en la posició 3.

- 0.1 punts (en total) si diuen que és la molècula B

b) [0,6 punts]

Normalment els àcids grassos omega-3 es transformen en altres substàncies dins del cos humà. També poden ser degradats per obtenir energía a través d’un procés format per tres vies metabòliques consecutives. Digueu quines són i indiqueu-ne la localització en la cèl·lula

Vies metabòliques que permeten obtenir energia a partir dels àcids grassos	Localització cel·lular (indiqueu l’orgànul i part del mateix on es produeix cada via)
β-oxidació dels àcids grassos o hèlix de Lynen Cicle de Krebs (o de l’àcid cítric o dels àcids tricarboxílics) Fosforilació oxidativa (o cadena de transport electrònic mitocondrial o cadena respiratòria)	Matriu mitocondrial Matriu mitocondrial Membrana interna mitocondrial o crestes mitocondrials NOTA PER ALS CORRECTORS: Si algun alumne/a diu que el procés s’inicia al citosol no es penalitzarà, ja que així és, però en cap es comptarà com a resposta parcialment correcta si només posen això.

NOTA PER ALS CORRECTORS

0,1 punts per cada via metabòlica i per cada localització cel·lular correcta.

Exercici 4

En Joan i el seu pare tornen a casa després d’una setmana de vacances. Es van deixar un parell de peces de fruita fora de la nevera i s’han fet malbé, i ara la casa està plena de mosques d’aquelles tan petites (Drosophila melanogaster). El pare d’en Joan li explica que les mosques s’originen a partir de la fruita, quan es podreix i en Joan li diu que no és així.

1. [1 punt]

Per intentar demostrar-li, en Joan fa un experiment: col·loca un tros de fruita en un pot de vidre destapat, un altre tros en un pot de vidre tapat amb una gasa i un altre tros en un tercer pot de vidre però tapat hermèticament. Els manté a temperatura ambient durant una setmana i observa si hi ha mosques o no.]

a) [0.4 punts]:

Respecte a aquest experiment, ompliu la taula següent:

Quina és la hipòtesi d’en Joan?	Possibles respostes: A) Potser les mosques no apareixen de la fruita espontàniament (correcte si diuen “per generació espontània”). B) Potser les mosques que apareixen sobre la fruita provenen, per reproducció, d’altres mosques.
Quina és la variable dependent?	La presència o no de mosques als pots on hi ha la fruita.
Quina és la variable independent?	Les diferents maneres de tapar els pots (taps de vidre, gasa o tap hermètic) o l’accés o no de les mosques a la fruita.
Com milloraríeu el disseny d’aquest experiment? Justifiqueu la resposta.	Possibles respostes (només cal posar-ne una): A) Fent rèpliques de cada situació experimental: així s’assegura que els resultats no són a l’atzar. B) Controlant (o fixant) la resta de variables, així ens assegurem que els resultats no són deguts a altres variables que no controlem i que poden influir en els resultats.

NOTA PER ALS CORRECTORS

0.1 punts per cada casella correcta.

L’última casella només 0.05 si no està justificada.

b) [0.6 punts]:

Quins resultats penseu que obtindrà en Joan del seu experiment? Justifiqueu la resposta. A quina conclusió creieu que arribarà?

Pot	Aparició de mosques
	(SI/NO)	Justificació
Destapat	SI	És el resultat inicial. Les mosques podran arribar a la fruita i pondre-hi ous.	SI	És el resultat inicial. Les mosques podran arribar a la fruita i pondre-hi ous.
Tapat amb una gasa	NO	En no entrar les mosques, no hauran posat ous sobre la fruita.	NO	En no entrar les mosques, no hauran posat ous sobre la fruita.
Tapat hermèticament	NO	En no entrar les mosques, no hauran posat ous sobre la fruita.	NO	En no entrar les mosques, no hauran posat ous sobre la fruita.

NOTA PER ALS CORRECTORS

0.1 punts per cada fila correcta.

Conclusió

Qualsevol conclusió d’aquest tipus:

- Les mosques només apareixen sobre la fruita quan hi han pogut accedir altres mosques.

- Les mosques no es generen (formen, apareixen) espontàniament.

- Les mosques només es formen per la reproducció d'altres mosques.

NOTA PER ALS CORRECTORS

0.3 punts per una conclusió correcta.

2. [1 punt]

El pare ruixa tota la casa amb un insecticida. L’endemà al matí quasi totes les mosques han mort però n’han sobreviscut algunes. La setmana següent la casa torna a estar plena de mosques però aquell mateix insecticida no les mata. El pare vol anar a protestar a la botiga on va comprar l’insecticida perquè pensa, erròniament, que s’ha fet malbé. Utilitzant els vostres coneixements sobre evolució, ajudeu en Joan a explicar-li al seu pare com pot ser que aquell insecticida no mati ara les mosques de casa seva.

[0.2 punts] Amb el primer contacte amb l’insecticida, la majoria de mosques moren però sobreviuen algunes (molt poques) que deuen tenir alguna mutació que les fa resistents.

[0.2 punts] Aquestes mutacions són preadaptatives i a l’atzar, és a dir, les mosques ja les tenien abans d’estar en contacte amb l’insecticida. Aquest concepte pot estar inclòs en alguna afirmació de l’alumne, com ara si diu que les mutacions són prèvies a l’exposició a l’insecticida. En aquest cas, cal adjudicar-li els 0.2 punts corresponents.

[0.2 punts] L’insecticida selecciona les mosques resistents o bé que utilitzin correctament el concepte de “selecció natural”.

[0.2 punts] Aquestes mosques resistents es reprodueixen entre elles transmetent aquest caràcter de resistència als seus descendents Així, la nova població de mosques ara és resistent a l’insecticida.

[0.2 punts] Per la contextualització.

NOTA PER ALS CORRECTORS

0 punts si esmenten que són les mosques que s’han acostumat//immunitzat/ adaptat a l’ús de l’insecticida, o qualsevol altra resposta lamarkiana.