|
|
 |
Treball propi (opcional) |
|
|
Aquestes pràctiques pretenen presentar als alumnes diferents
mètodes experimentals freqüentment emprats en la recerca de
les àrees utilitzades per aquestes assignatures. Els alumnes participen
com a subjectes experimentals a diferents recerques en curs i, opcionalment,
poden elaborar un informe sobre aquests experiments. |
|
En este experimento tenemos como objetivo estudiar los mecanismos básicos subyacentes a ciertos fenómenos asociados al aprendizaje causal. Concretamente, estamos interesados en el fenómeno denominado competición entre señales, por el cual diferentes causas asociadas a un mismo efecto compiten en la adquisición de fuerza causal (e.g., Shanks, 1985). Los participantes en este experimento deberán aprender asociaciones entre diferentes eventos causalmente relacionados. Los participantes, mientras realizan el experimento, deberán utilizar el conocimiento adquirido para predecir qué efecto sucederá dado un patrón determinado de causas. Bibliografía: Shanks, D.R. (1985). Forward and backward blocking in human contingency judgment. Quarterly Journal of Experimental Psychology, 37B, 1-21. |
 David Luque
|
|
El experimento de producción del habla y consiste en denominación de dibujos. Los dibujos aparecen en dos colores (azul y rojo) y según el color se tienen que nombrar en castellano o en catalan. Es importante que la secuencia de los dibujos (y, por tanto, de los idiomas) es aleatoria, es decir, no se sabe previamente en qué idioma tendrá que ser nombrado el dibujo siguiente. Antes de iniciar el experimento hay una fase de presentación de los dibujos. Los dibujos se presentan separadamente para cada idioma, y si el participante produce un nombre que no coincide con el anteriormente asignado por el experimentador, es corregido. Bibliografía: Meuter, R. F. & Allport, A. (1999). Bilingual language switching in naming: Asymmetrical costs of language selection. Journal of Memory & Language, 40, 25-40. |
|
Iva Ivanova
|
|
L'experiment consta de 3 fases: 1) Respondre a un qüestionari sobre bilingüisme 2) L'experiment en sí: dir, d'un conjunt de 5 fletxes disposades en horitzontal, cap a quina direcció mira la fletxa del mig. Per a fer-ho es respondrà pitjant 2 tecles: la ',', esquerra, el '.', dreta. S'ha de fer el més ràpid possible intentant no cometre errors. 3) Fer el test de matrius progressives de Raven. Bibliografía:
Albert Costa, Mireia Hernández, Núria Sebastián-Gallés. (2006) |
|
Jordi Costa
|
|
Hi ha operacions senzilles com les taules de multiplicar que no calculem cada vegada, perque les tenim en memòria i recuperem directament el resultat. Tot i que la majoria d'autors estan d'acord en aquest punt, hi ha molta discussió sobre el format en que s'emmagatzemen. N'hi ha que pensen que com les aprenem per repetició les guardem en format verbal, mentre altres consideren que les traduïm a altres codis. En aquest experiment busquem esbrinar aquest punt. Amb aquesta finalitat en les dues primeres sessions demanem als participants que aprenguin unes operacions molt senzilles. En una tercera sessió comprovem l'aprenentatge i els efectes que hi té el format en que s'han presentat les operacions. Bibliografía: Domahs, Frank & Delazer, Margarete (2005): some assumptions and facts about arithmetical facts. Psychology Science, Vol 47(1), 96-111. |
|
Àngels Colomé
|
|
In this study we will look at the effects of frequency and cognate status when Spanish-Catalan bilinguals have to name pictures in Spanish (L1). It is well established (e.g., Oldfield & Wingfield, 1965)that pictures with high-frequency names (e.g., dog) are named faster than pictures with low-frequency names (e.g., peach). In bilingual speech production there is, aside from frequency effects, another phenomenon that speeds up naming latencies: the cognate facilitation effect. Cognates are translation words that have similar orthographic-phonological forms in the two languages of a bilingual (e.g., gat¿Catalan, gato¿Spanish), noncognates are translations that only share their meaning in the two language(taula¿Catalan, mesa¿Spanish). In picture naming it has been shown that cognates are named faster than noncognates (e.g., Costa et al, 2000). The goal of the present study is to disentangle and improve our understandig about these two psychological phenomena. Bibliografía:
Oldfield, R. C, & Wingfield, A. (1965). Response latencies in naming objects. The Quarterly Journal of Experimental Psychology, 17, 273- 281. |
|
Kristof Strijkers
|
|
L'objectiu d'aquest experiment és estudiar com funcionen els mecanismes bàsics d'integració d'informació presentada en modalitats diferents. En aquest experiment es presenta una seqüència ràpida amb les síl.labes /da/ i /mo/, pronunciades per una locutora. Aquestes síl.labes es poden presentar visualment (gestos articulatoris), auditivament o audiovisualment (en les dues modalitats simultàniament). La tasca dels participants és respondre, el màxim de ràpid possible, en quina modalitat sensorial ha estat presentada cada síl.laba. És a dir, s'haurà de prémer un botó si la síl.laba ha estat presentada auditivament, un altre botó si la síl.laba correspon a un estímul visual i un tercer botó en cas que sigui audiovisual. Bibliografía: McGurk, H., and MacDonald, J. (1976) Hearing lips and seeing voices," Nature 264: 746-748. |
|
Agnès Alsius
|
|
This study aims to contribute to the debate of hemispheric differences in emotional processing. There are two competing models of hemispheric lateralization of emotional processing. The right hemisphere (RHM) model proposes that such hemisphere is specialized for all emotional processing irrespective of stimulus valence. On the other hand the valence model contends that emotional processing is differentially mediated by each hemisphere. Within that model, right hemisphere is specialized in the processing of positive emotions while left hemisphere is specialized in the processing of negative emotions. Bibliografía: Anes and Kruer (2004) Investigating hemispheric lateralization in a novel face-word stroop task. Brain and language, 89, 1 |
|
Nelson Torro y Elizabeth Gilboy
|
|
En este experimento verás una serie de dibujos que aparecen en la
pantalla del ordenador. Los dibujos pueden aparecer en color negro o
rojo. Tienes que hacer dos tareas. Si aparece un dibujo negro lo debes
nombrar lo más rápido que puedas. Esto es, si por ejemplo aparece el
dibujo de un perro deberás decir “perro”. En cambio, ante los dibujos
rojos debes apretar el botón 1 si el dibujo es un animal y el botón 2 si
el dibujo no es un animal. Por ejemplo, si el dibujo de perro apareciera
en rojo deberías tocar el botón 1 lo más rápidamente posible. Bibliografía:
Tipper, S.P. (1985). The negative priming effect: Inhibitory priming by ignored objects. Quarterly Journal of Experimental Psychology: Human |
|
Eduardo Navarrete
|
|
Seguint la línia d’investigació dels estudis de segmentació de la parlar ens proposem a continuació portar a terme una sèrie d’estudis per tal d’explorar la segmentació de noves paraules i l’adquisició de significat, explorant alhora els processos cognitius i arrees cerebrals involucrat en tal procés. Experiments realitzats tant amb adults com en nadons (Saffran et al. 1996), als quals se’ls presenten fluxes acústics sintetitzats sense pauses ni altres claus prosòdiques i formats per agrupacions de síl·labes, mostren com ambdós grups aconsegueixen segmentar les agrupacions de síl·labes que tenen major probabilitat transicional, és a dir, les agrupacions de síl·labes que apareixen sempre juntes i amb el mateix ordre serial. La idea principal del estudi és buscar evidencies que ens indiquin si la segmentació de la parla (la identificació de paraules (unitats) de les quals es desconeixen on comencen i on acaben) es veu facilitada per la possibilitat de inferir un significat a la “nova paraula”. Bibliografía: Saffran, J.R., Aslin, R.N., Newport, E.L. (1996). Statistical learning by 8-month-old infants. Science, 274, 1926-1928 |
|
Toni Cunillera
|
|
Aquest experiment es troba en el marc dels estudis proposats per Dupoux i per Mazuka, realitzats sobretot amb subjectes japonesos, en els que s’estudia el fenomen de l’epèntesi. L’epèntesi és un fenomen lingüístic en el que parlants de diferents llengües afegeixen vocals a les paraules, quan realment no hi són, degut a les característiques de la fonologia pròpia llengua materna. Els estudis que es realitzen aquí estan encaminats a recollir nova evidència d’aquest tipus de fenòmens en parlants de llengües diferents del japonès. En concret, l’objectiu d’aquest estudi, mitjançant tasques del tipus ABX i de detecció vocàlica, és el d’observar si els efectes de l’epèntesi es poden presentar en diferents posicions de la paraula (inicial, medial i final) i també els efectes de plasticitat en relació al aprenentatge que genera l’execució de les tres condicions seguides, en ordre aleatori, en subjectes de llengua materna castellana. Bibliografía: Dupoux, E., Kakehi, K., Hirose, Y., Pallier, C., & Mehler, J. (1999). Epenthetic vowels in Japanese: A perceptual illusion? Journal of Experimental Psychology: Human Perception and Performance, 25(6), 1568--1578. Dehaene-Lambertz, G., Dupoux, E., & Gout, A. (2000). Electrophysiological correlates of phonological processing: a cross-linguistic study.Journal of Cognitive Neuroscience, 12, 635-647. |
| Núria Sebastián Gallés
|
|
Las claves acústicas presentes en el habla son una fuente de importante información acerca de los límites de las palabras.En este sentido, se da una constante interacción entre estas claves y otras de tipo distribucional (p.e. Johnson & Jusczyk, 2001; Thiessen & Saffran, 2003 Este experimento hace parte de una serie que comenzó hace ya unos años por nuestro grupo con hablantes de castellano, inglés y francés (lenguas que presentan un patrón acentual bien diferenciado del patrón acentual del castellano) utilizando procedimientos similares y con los que hemos obtenido también resultados utilizando potenciales evocados. A diferencia de anteriores experimentos, en este se presenta al participante con una serie de sílabas repetidas con un patrón acentual determinado y se explora hasta qué punto el reconocimiento del mismo depende del patrón acentual de la lengua materna del participante.La duración aproximada del experimento es de 15 minutos. Bibliografía: Johnson, E., & Jusczyk, P. (2001). Word segmentation by 8-month-olds: When speech cues count more than statistics.Journal of Memory and Language, 44, 548-567. Thiessen, E. & Saffran, J. (2003). When cues collide: Use of stress and statistical cues to word boundaries by 7- to 9-month-old infants.Developmental Psychology, 39, 706-716. |
|
Juan Manuel Toro
|
L’objectiu del present estudi és investigar com el cervell organitza les funcions executives, sent aquestes les encarregades de planificar, organitzar, seleccionar i inhibir les accions i pensaments. Més concretament, en aquest projecte europeu investiguem com la variació genètica del sistema dopaminèrgic influeix en l’activitat cerebral en població normal. El principal objectiu de la investigació és aportar informació sobre la variació genètica en el sistema de neurotransmisors dopaminèrgic i la seva influència sobre les funcions executives superiors. Per aquest propòsit, els participants en l’estudi realitzaran una sèrie de proves psicomètriques i cognitives computeritzades. El temps necessari per a la realització de les anomenades tasques pot oscil·lar entra 1 hora i dos quarts i 2 hores, depenent de la velocitat de cada participant. Juntament amb els test computeritzats, en aquest estudi es durà a terme una extracció de sang (uns 10ml.) per tal de poder realitzar l’anàlisi d’ADN. Cal esmentar que en cap cas l’anàlisi genètic no tindrà valor diagnòstic, només valor experimental. Els participants en l'estudi rebran 3 punts de carnet (un carnet complet) més un petit informe sobre els resultats en els test psicomètrics realitzats (petita descripció del perfil de personalitat). Posteriorment, les persones escollides per a una segona fase de l’estudi, rebran 120¤ per participar voluntàriament en una sèrie d’estudis d’Electroencefalografia (Potencials Evocats) i fMRI (Ressonància Magnètica funcional). El criteri de selecció només vindrà determinat en funció de la variació genètica del participant. |
|
Antoni Rodriguez-Fornells
|
|
En aquest experiment ens interessa estudiar com canvia, al llarg del temps, el control de respostes molt senzilles en
funció del tipus d'estimul.ÊEls resultats d'aquests tipus d'experiments ens permetran millorar la comprensió dels
processos implicats en l'aprenentatge d'algunes habilitats.
|
|
Elisabet Tubau
|
|
En aquest experiment ens interessa estudiar com canvia, al llarg del temps, el
control de respostes molt senzilles en funció del tipus d'estimul i de les
instruccions. Els resultats d'aquests tipus d'experiments ens permetran millorar
la comprensió dels processos implicats en la planificació i el control de
l'acció motora. |
|
Elisabet Tubau
|
|
L’objectiu que ens hem marcat és l’anàlisi de l’aprenentatge associatiu en humans. Com és ben sabut, el mecanisme de l’associació han estat estudiat àmpliament en espècies animals no humanes. No obstant això, en els darrers anys s’ha incrementat la recerca sobre aquest mecanisme en humans. Les raons són diverses. Per un costat, ens cal estudiar si els fenòmens trobats es poden generalitzar a les diferents espècies i, especialment, als humans. Per altra banda, cal conèixer si les condicions per establir associacions trobades en la recerca amb animals són similars en els humans. Finalment, també és important veure fins a quin punt les activitats que són específicament humanes, poden influir en l’aprenentatge associatiu, o comporten mecanismes no associatius. Si bé l’objectiu exposat és excessivament ampli, els experiments que duem a terme al departament es marquen objectius molt més modestos. Així ens interessa saber si el simple aparellament d’estímuls és suficient per establir associacions, si l’experiència amb determinats estímuls afecta les associacions posteriors d’aquests estímuls amb altres estímuls, quines característiques dels estímuls faciliten o dificulten l’associació entre ells, etc. |
|
Joan Sansa
|
|
En los experimentos de aprendizaje discriminativo se le presentan al sujeto diversos estímulos correlacionados con programas de reforzamiento diferentes (ejemplo: blanco-> comida, negro->no comida). La mayoría de los teóricos del aprendizaje aceptan que la dificultad de una discriminación viene determinada por la similitud entre los estímulos que señalan el refuerzo y el no refuerzo. Cuanto mayor es la similitud, más difícil será la discriminación. Sin embargo el influyente modelo de Rescorla y Wagner (1972) hace la predicción, contraintuitiva, de que una discriminación entre dos conjuntos de estímulos será más fácil cuando éstos son similares que cuando sean diferentes. Datos con palomas avalan lo que la mayoría de los teóricos del aprendizaje aceptan (Redhead y Pearce, 1995). ¿Ocurre lo mismo con sujetos humanos? Bibliografia Redhead, E.S. & Pearce, J.M. (1995). Similarity and discrimination learning. Quarterly Journal of Experimental Psychology, 48B, 46-66. |
|
Victoria Diez Chamizo
|
Integració i representació de la parla audiovisual |
|
Aquesta sèrie d’experiments te com objectiu estudiar els processos que ens permeten integrar la informació provinent de diversos sentits (vista, audició, etc.). Més específicament, ens centrarem en l’estudi del curs temporal d’aquesta integració i en descobrir com el cervell s’adapta a cada situació perceptiva per tal de seguir integrant la informació sensorial de forma efectiva. Paral·lelament, estudiarem també quin és el codi mitjançant el qual el cervell representa la informació sensorial, centrant-nos en el cas concret de la percepció de la parla. En aquest experiment es presenten estímuls parlats (p.e., paraules o síl·labes) i el participant ha d’ identificar aquests estímuls en base al que ha escoltat, el que ha vist, o ambdós fonts d’ informació. Bibliografia Navarra, J., Zampini, M.,Soto-Faraco, S., Humphreys, W. & Spence, C. (2005). Exposure to audiovisual asynchrony modulates the temporal window for audiovisual integration. Cognitive Brain Research, 25, 499-507 |
|
Jordi Navarra
|
Judicis d'ordre temporal |
|
Quan, en la vida diària, mantenim una conversa cara a cara amb algú, el nostre sistema integra la informació auditiva que ens arriba (el so) amb la informació visual procedent de la cara del nostre interlocutor (els gestos articulatoris). L’objectiu de l’experiment és estudiar com funciona aquesta integració de la informació auditiva i visual durant el processament de la parla. Amb aquest fi, durant l’experiment se us presentaran una sèrie de síl·labes pronunciades audio-visualment per una locutora i que han estat preparades de tal manera que, contràriament al que estem habituats, la imatge i el so no arriben al mateix moment. Després de la presentació de cada síl·laba se us preguntaran dues coses: que digueu quina síl·laba heu sentit, i que realitzeu un judici d’ordre temporal, és a dir, que digueu amb quin ordre temporal ha aparegut la informació auditiva (el so) respecte la informació visual (la imatge). Els resultats d’aquest experiment ens ajudaran a determinar com funciona el curs temporal del processament audio-visual de la parla. Bibliografia Alsius, A., Navarra, J., Campbell, R. & Soto-Faraco, S. (2005). Audiovisual speech integration falters under high attention demands. Current Biology, 15(9), 839-843 |
|
Agnès Alsius
|
Percepción táctil |
|
Se trata de una tarea de percepcion táctil. En una version de la tarea (juicios de orden temporal) se aplican dos estímulos táctiles en rápida sucesión, uno en cada mano. Esta técnica permite comprobar si el orden temporal en la modalidad táctil se determina antes o después que el estímulo se localice en el espacio (Yamamoto y Kitazawa, 2001). La movilidad del cuerpo (los brazos) nos permite manipular la relación entre los posibles marcos de referencia espaciales. Modificaremos la posición de un miembro en el espacio externo sin variar la posición del receptor sensorial en el marco de referencia somatotópico (anatómico), pidiendo al estudiante que adopte una posición de brazos cruzados y una posición de brazos extendidos (no cruzados). En otra version de este experimento se pide discriminar estímulos táctiles presentado en el dedo para determinar el nivel de discriminación de diferentes frecuencias en la piel. El experimento consta de cuatro bloques de 7 minutos cada uno. Bibliografia Soto-Faraco, S., Ronald, A., & Spence, C. (2004). Tactile Selective Attention and Body Posture: Assessing the Multisensory Contributions of Vision and Proprioception. Perception & Psychophysics, 66(7), 1077-1094 Yamamoto, S. & Kitazawa, S. (2001). Reversalof subjective temporal order due to arm crossing. Nature Neuroscience,4 , 759-765 |
|
|
Atención y dominancia sensorial |
La atención nos ayuda a seleccionar la información relevante en un determinado contexto para poder reaccionar de la manera más adecuada. Sin embargo, si tenemos en cuenta la gran cantidad de información que llega a nuestros sentidos en cada momento y la variedad de modalidades sensoriales que poseemos (visión, audición, tacto, ...), la selección atencional puede llegar a ser un reto para el sistema. En este experimento intentamos averiguar como funcionan los mecanimos de esa selección atencional en contextos multisensoriales (donde hay estimulos en diferentes modalidades sensoriales al mismo tiempo). Como participante en este estudio, se te presentarán estímulos relevantes a los que deberás reaccionar, en contexto de estímulos irrelevantes, a los que no debes reaccionar. Se medirá la capacidad de responder de manera rápida a tales estímulos sin cometer fallos en función de distintas variables temporales y espaciales (cercanía de los estímulos irrelevantes), así como de la modalidad o modalidades sensorial/es relevante/s Bibliografia Soto-Faraco, S., Morein-Zamir, S., & Kingstone, A. (2005). On audiovisual spatial synergy: The fragility of the phenomenon. Perception & Psychophysics, 67(3):444-57 |
|
Scott C.
Sinnett
|
Aprenentatge de noves paraules: Potencials evocats (RC4) |
|
Específicament, es vol comprendre com una nova paraula trobada dins un context determinat s’incorpora al léxic mental. La tasca dels subjectes consta en descobrir el significat d’una nova paraula, després d’haver llegit dues frases que contenen aquesta nova paraula. L’experiment d’adquisició de noves paraules consta de dues parts, en la primera es duu a terme l’aprenentatge mentre que en la segona els participants han de dur a terme una tasca de decisió semántica, en la que ha de decidir si dues paraules presentades estan o no relacionades. L’experiment es realitza amb la técnica dels potencials evocats els quals ens permeten observar on-line el procés d’adquisició de noves paraules Bibliografia Federmeier, K.D et al. (2001).Brain, 123, 2552-2566 |
|
Anna Mestres
|
|
|
|
|
|
L’objectiu d’aquest experiment és l’estudi de
l’aprenentage de vocabulari.Específicament, es vol
comprendre com una nova paraula trobada dins un context determinat
s’incorpora al léxic mental. Bibliografía:
Bloom, P. (2000). How children learn the meanings of words. Mit Press. Federmeier, K.D et
al. (2001). Brain, 123, 2552-2566 Gillette, J et al.
(1999). Cognition, 73, 135-176. Gleitman, (1990). Language Acquisition, 1, 3-55. Kutas, M. &
Hillyard, SA (1984). Nature,
307, 161-163. Rugg, M. (1990). Memory and Cognition, 18,
367-379. |
|
Antoni Rodríguez Fornells
|
|
L’objectiu que ens hem marcat és l’anàlisi de l’aprenentatge associatiu en humans. Com és ben sabut, el mecanisme de l’associació han estat estudiat àmpliament en espècies animals no humanes. No obstant això, en els darrers anys s’ha incrementat la recerca sobre aquest mecanisme en humans. Les raons són diverses. Per un costat, ens cal estudiar si els fenòmens trobats es poden generalitzar a les diferents espècies i, especialment, als humans. Per altra banda, cal conèixer si les condicions per establir associacions trobades en la recerca amb animals són similars en els humans. Finalment, també és important veure fins a quin punt les activitats que són específicament humanes, poden influir en l’aprenentatge associatiu, o comporten mecanismes no associatius. Si bé l’objectiu exposat és excessivament ampli, els experiments que duem a terme al departament es marquen objectius molt més modestos. Així ens interessa saber si el simple aparellament d’estímuls és suficient per establir associacions, si l’experiència amb determinats estímuls afecta les associacions posteriors d’aquests estímuls amb altres estímuls, quines característiques dels estímuls faciliten o dificulten l’associació entre ells, etc. |
|
Joan Sansa
|
|
La prosodia ha sido definida como “la salsa” de la oración. Se trata de un sistema fonológico que comprende tres aspectos fundamentales: la entonación (variaciones en el tono), el acento (volumen e intensidad de las distintas palabras) y aspectos temporales (duración de las palabras y duración de las pausas entre ellas). Hasta hace poco, esta salsa de difícil separación de ingredientes ha sido poco considerada en el estudio del lenguaje. La mayoría de los trabajos sobre comprensión del lenguaje, desde el reconocimiento de palabras hasta la comprensión den oraciones se han realizado utilizando material presentado visualmente, sobre el que se puede realizar un control más fino y además sobre el que hay disponibles mayor número de tareas, particularmente en el área de comprensión de oraciones. El experimento que te proponemos tiene como objetivo la exploración de las relaciones entre Prosodia y Sintaxis. En concreto averiguar el papel que las variables prosódicas tienen en el procesamiento de estructuras que han mostrado un comportamiento diferente si son presentadas a hablantes de diferentes lenguas. Dado que los modelos sobre procesamiento asumen una uniformidad de procesamiento estas diferencias cross-lingüísticas suponen un problema. Las diferencias en variables prosódicas aplicadas por defecto en las distintas lenguas es una de las propuestas actuales para explicar esas discrepancias (Fodor, 1998). El experimento permitirá caracterizar dichas influencias en español para luego compararlo con un experimento similar con participantes de habla inglesa. Lo que se te pedirá es simplemente que escuches unas oraciones y, tras comprenderlas respondas a unas preguntas que nos informarán como has organizado tu comprensión de la frase. Cuando termines, si quieres, te explicaremos en detalle el experimento así como los resultados preliminares en experimentos previos. Gracias de antemano por tu colaboración. |
|
Elizabeth Gilboy
|
|
En este experimento se pedirá a los participantes que nombren una serie de dibujos lo más rápidamente posible tanto en catalán como en español. De esta manera, se pretende establecer cómo afecta en la tarea de denominación de objetos comunes el hecho de denominar los objetos en un contexto en el que el bilingüe ha de utilizar y mantener activas ambas lenguas de manera simultanea. Para este estudio precisamos de hablantes nativos de español cuyos padres les hablasen en español desde el nacimiento, y que adquirieron el catalán antes de los 4 años. |
|
Mikel Santesteban
|
|
En aquest experiment ens interessa estudiar com canvia, al llarg del temps, el control de respostes molt senzilles en
funció del tipus d'estimul.ÊEls resultats d'aquests tipus d'experiments ens permetran millorar la comprensió dels
processos implicats en l'aprenentatge d'algunes habilitats.
|
|
Elisabet Tubau
|
|
En el habla, a veces hay palabras que nos suenan muy
parecido, y la única manera de diferenciarlas y saber realmente a
qué hacen referencia, es detectar un pequeño contraste entre dos
fonemas (par mínimo). Cuando una persona es bilingüe
(castellano-catalán) debe adquirir los contrastes fonéticos que
existen tanto en castellano como en catalán. En este experimento
pretendemos conocer la capacidad a la hora de discriminar entre dos
categorías propias del catalán, por personas que aprendieron dos
lenguas en distintos momentos de la vida. Pallier,
Colomé & Sebastián-Gallés (2001) The influence of
native-language phonology on lexical access: exemplar- based versus Abstract
Lexical Entries Psychological
Science. Nov 2001. Vol 12 (6), 445-449 |
|
Fatima
|
|
La técnica de la escucha dicótica (DL) es utilizada desde 1960 como técnica neuropsicológica para el estudio de los efectos de la lateralidad cerebral. La tarea consiste en
presentar dos estímulos auditivos diferentes (en este caso palabras) de
forma simultánea, uno por cada oído. El alumno deberá
indicar en una hoja de respuestas que palabra ha escuchado con mayor claridad. En 1960 Kimura utilizó por primera vez la
técnica de la escucha dicótica en pacientes que tenían
dañado el lóbulo temporal, usando como estímulos
dígitos, y posteriormente en sujetos sanos. Observó que los
pacientes con lesiones temporales izquierdas identificaban menos
estímulos verbales que los pacientes con lesiones en el lóbulo
temporal derecho; este hecho estaría correlacionado con la
especialización del lóbulo temporal izquierdo en la
comprensión verbal. Sujetos: Se necesitan personas sin ningún tipo de
problema auditivo. |
|
Contactar
|
|
En aquest experiment analitzem alguns factors que incideixen en els judicis intuïtius de probabilitat i la seva relació amb diferències individuals en relació a la capacitat de raonar deductivament. En aquest sentit, l'experiment forma part d'una línia de recerca que tŽ per objectiu explicar els mecanismes subjacents a diferents estratègies que utilitzem al fer judicis de probabilitat, objectiu que permetrà aprofundir en les propostes actuals sobre l'existència de diferents sistemes de raonament i presa de decisions. Bibliografia: Sloman, S.A. (1996). The empirical case for two systems of reasoning. Psychological Bulletin, 119(1), 3-22. Tubau, E. & Alonso, D. (2003). Overcoming illusory inferences in a probabilistic counterintuitive problem: the role of explicit representations. Memory & Cognition, 31, 596-607. |
|
Elisabet Tubau
|
|
Una de las
cuestiones que más se debate en el campo del reconocimiento visual de
palabras es si las palabras se reconocen de forma holística o
descompuesta en sus componentes subléxicos. En muchos estudios
se han ido encontrando repetidamente efectos de la frecuencia silábica,
que consiste en que las palabras compuestas por sílabas de alta
frecuencia tardan más en reconocerse que las palabras compuestas por las
sílabas de baja frecuencia (mientras que
el efecto de la frecuencia léxica es todo lo contrario: es decir que las
palabras de alta frecuencia ser reconocen más rápidamente que las
de baja frecuencia). El objetivo de este
experimento es no sólo dar evidencia al efecto de frecuencia
silábica en reconocimiento visual de palabras, sino comprobar si los
mismos efectos se producen en el reconocimiento auditivo de palabras. Alvarez, C.J,
Carreiras, M & Taft, M (2001). Syllables and Morphemes: Contrasting Frequency
Effects in Spanish. Journal of Experimental Psychology, 70, 545-555. Vitevitch, M.S & Luce, P.A (1998). When words compete: Levels of
Processing of Spoken Words. Psychological Science. 9, 325-329 |
|
Cristina Baus
|
|
Seguint la línia d’investigació dels estudis de segmentació
de la parlar que vàrem iniciar l’any passat emprant potencials
evocats, ens proposem la continuació portar a terme una sèrie d’estudis per tal
d’explorar la segmentació d’agrupacions de tons i els
processos cognitius i arrees cerebrals involucrat en el còmput
estadístic. Experiments
realitzats tant amb adults com en nadons (Saffran et al. 1999), als quals
se’ls presenten fluxes acústics sintetitzats sense pauses ni
altres claus prosòdiques i formats per agrupacions de tons purs, mostren
com ambdós grups aconsegueixen segmentar les agrupacions de tons que tenen
major probabilitat transicional (agrupacions de tons que apareixen sempre junts
i amb el mateix ordre serial), al igual que succeeix amb les paraules. Bibliografia: Saffran, J.R., Johnson, E.K., Aslin, R.N., & Newport, E.L. (1999). Statistical learning of tone sequences by human infants and adults. Cognition, 70, 27-52 |
|
Toni Cunillera
|
|
Using the SLIP task, we try to find the lexical bias effect (LBE) in the Spanish language. The LBE posits that speech errors have the tendency to result more often in new words ( e.g. darn bore -> barn door) than into nonwords (e.g. dart board -> bart doard). The LBE has been experimentally found in Dutch and English, but attempts to find it in Spanish failed or the experiments that were conducted suffered from methodological problems. The slip task makes it possible to elicit spooners in an experimental setup. To do so, bias items that precede the target pairs are created and have the same initial letters as the spooner that we want to elicit. For example, if the target pair PORO MOTE (P. M. structure) is preceded by pairs like MANCO POSTRE (M. P. structure), chances are that subjects will say MORO POTE instead of PORO MOTE, since the M. P. structure has been primed. What the LBE predicts is that with PORO MOTE as target, the error should occur more often than when the target is POSE MONA, since this pair does not spoonerize into new Spanish words (MOSE PONA). The target pairs that result in new words and the pairs that result in non words are matched on all important properties (frequency, word length, stress, phonology,.) that influence pronunciation , so that the difference in error occurrence can not be due to other factors than the LBE.
|
|
Bjorn Roelstraete
|
|
En este experiemto veras en la pantalla del
ordenador dos dibujos superpuestos. Un dibujo aparece en color verde y otro en
color rojo. Tienes que prestar atencion al dibujo verde e ignorar el dibujo
rojo. Hay 2 tareas diferentes que tienes que hacer sobre el dibujo verde.
En una tarea tienes que apretar un tecla si el dibujo es
un animal y otra si no lo es. En la otra tarea tienes quue apretar un boton si
el dibujo es mas largo que ancho y otra si es mas ancho que largo. Creemos que
tu rendimiento en estas tareas semantica y perceptiva, puede estar influido por
la relacion semantica que se establece entre el dibujo verde y el rojo.
|
|
Eduardo Navarrete
|
|
En tareas de denominación de objetos,
el hablante ha de realizar un complejo proceso de selección de palabras
en el que ha de focalizar su atención en el concepto que desea expresar
y evitar la interferencia de otros estímulos que puedan llevar a una
selección de palabras incorrecta. En concreto, en este experimento
investigamos los mecanismos focalización de la atención y de
selección de palabras en la producción del lenguaje. Para ello
pediremos a los participantes que denominen una serie de dibujos mientras
ignoran estímulos visuales (palabras escritas) presentados junto a
estos.
|
|
Mikel Santesteban
|
|
|