 Societat |
![[Anterior]](/avui/docs/img/comu/darrera2.gif)
![[Següent]](/avui/docs/img/comu/davant2.gif)
|
El cas d'El Ejido no ha estat el d'una massa de població que es pren la justícia pel seu compte davant l'assassinat d'una veïna. Si fos així, haurien anat a caçar l'assassí amb intencions de linxament o alguna cosa semblant. No han anat per l'assassí, han anat per totes les persones immigrades; per tots els qui tinguessin un determinat origen o color de la pell. Tampoc no és la resposta al conjunt de petites accions delictives que en aquesta zona alguns immigrants protagonitzaven els últims temps, perquè tampoc han anat per "aquests" immigrants en concret. El cas d'El Ejido ha estat molt més profund. No solament s'ha responsabilitzat totes les persones d'un mateix origen dels actes d'algunes d'elles (que en si mateix és una de les característiques del racisme), sinó que a més expressa el desenvolupament i consolidació de postures de rebuig, fins i tot caldria parlar d'odi, cap a tot un col·lectiu de persones a les quals es defineix únicament per ser d'un origen determinat. El cas d'El Ejido és racisme sense pal·liatius. I estem davant els fets racistes més greus que han passat a Espanya, i dels més greus ocorreguts a Europa les últimes dècades. Qui tornarà a dir allò que "aquí no som racistes"?
Però, més enllà de denunciar i repudiar uns fets que se situen als antípodes del nostre ordenament constitucional, dels drets humans i dels principis bàsics de la convivència en una societat democràtica, també és necessari desfer alguns malentesos importants que aquests dies han aparegut, així com plantejar algunes propostes per sortir d'aquest pou on els veïns de l'El Ejido ens han ficat. Comencem pels malentesos. El senyor Piqué va dir que els fets tenen relació amb la nova llei d'estrangeria i que demostren la necessitat de reformar-la (se suposa que per tornar-la a fer més restrictiva); coses semblants han dit també altres polítics del Partit Popular. Declaracions així estan en la línia de les que van fer, abans de l'aprovació de la llei, alguns ministres, quan van advertir dels "perills" de la nova llei, ja que "Espanya seria un colador per als immigrants si s'aprovava". Allò ja va ser una greu irresponsabilitat, perquè un ministre no pot parlar mai de la immigració com d'un fet negatiu o perillós, ni espantar la societat receptora. Manifestacions com aquestes només serveixen per augmentar la xenofòbia. Però, a més, no responia al que aquesta llei és en realitat, perquè precisament el que no ha canviat respecte a la llei anterior és el sistema legal d'entrada per als qui volen emigrar cap al nostre país, que continua sent tan poc accessible com abans.
La nova llei es caracteritza per haver millorat molt les coses per als immigrants que ja són aquí, però molt poc per als qui hi volen venir. Per als primers, sí que hi ha un reconeixement de drets que permetrà avançar més en la seva integració social. Però, precisament, si alguna cosa han demostrat els fets d'El Ejido és que s'han dedicat pocs esforços a la integració social de la població immigrada, i és en això on certament s'ha d'avançar. El que ara es necessita és fer efectius els drets reconeguts per la nova llei, i no el contrari com pretenen alguns polítics del Partit Popular. És clar que potser les seves pretensions són unes altres, concretament obtenir alguns vots més de la gent que està carregada de prejudicis sobre els immigrants i que es pot adonar que el PP sosté les posicions "més fermes" contra la immigració.
I ara dues propostes. La primera parteix del convenciment que el nostre futur és el d'una societat formada per gent dels més diversos orígens. Són molts més els immigrants que vindran durant els anys vinents i serà molt més visible la diversitat d'orígens i aspectes físics que tindrà la nostra ciutadania. Aquesta realitat no és un assumpte secundari que es pugui resoldre amb bones intencions i quatre mesures socials d'escàs abast i poc cost econòmic. Construir la convivència intercultural demana una gran dedicació institucional i una adequada inversió pública. No podem continuar veient els immigrants com a subjectes explotables que han de deixar molt rendiment i pocadespesa. No pot ser que aquests hagin aixecat la zona d'El Ejido a insòlites cotes de riquesa i se'ls mantingui vivint en barraques. Amb els immigrants s'ha de fer la mateixa despesa social que amb la resta de ciutadans, i ara toca dedicar molts més esforços institucionals a posar les bases de la seva integració social.
La segona proposta es refereix a la necessitat d'un gran pacte polític i social contra el racisme. Hem de crear un ampli consens social sobre la base que el racisme no es pot instal·lar de cap manera a la nostra societat democràtica. Això passa per coses com ara la firma d'un pacte entre tots els partits polítics de no-utilització d'arguments xenòfobs i de desautorització immediata de qualsevol polític que els utilitzi (com a exemple, l'alcalde d'El Ejido: "Volem gent per treballar, però volem bona gent"). També passa per declaracions solemnes de tots els parlaments, consistoris i d'altres a favor de la convivència intercultural. I passa -per citar un altre exemple- per acabar de depurar el missatge dels mitjans de comunicació, no sols per no desenvolupar els estereotips racistes, sinó també per no sobredimensionar innecessàriament el fenomen migratori.
Miguel Pajares és autor del llibre 'La inmigración en España'
|