Universitat de Barcelona Facultat de Dret Graduat en Criminologia i Política Criminal Graduat en Investigació Privada

Historia del Pensamiento Criminológico Prof. Dr. Julio Zino Torrazza

EL RACISME:
EL EJIDO
 
 

ELENA CABEZA

ANNA FOLCH

1er. CURS D‘INVESTIGACIÓ PRIVADA
 

índex
 
 

1.-INTRODUCCIÓ

• DEFINICIÓ DEL RACISME
• ORÍGENS DEL RACISME
• L‘ANTISEMITISME
• L‘ANTI-ANTISEMITISME
• L‘ANTTIRRACISME CIENTÍFIC
• ELS MULTICULTURALISTES I ELS MONOCULTURALISTES

2.-ELS SUCCESSOS DE EL EJIDO

2.1 ANTECEDENTS

2.2 DESENVOLUPAMENTS DELS FETS

2.3 POLÍTICA. EL EJIDO, LA LLEI D‘ESTRANGERIA I LA
 

LLUITA CONTRA EL RACISME

2.4 OPINIONS DIVERSES
 

3.-CRONOLOGIA
 

INTRODUCCIÓ

DEFINICIÓ DEL RACISME:

² Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física ² Diccionari de la Llengua Catalana (El Periódico i Enciclopèdia Catalana).

Per altra banda, si partim de la paraula raça per explicar racisme, ens trobem amb dos paraules problemàtiques: la primera seria raça derivada del llatí (ratio) que significa descendència, llinatge,…; i la segona seria raça derivada de l‘italià (razza) que significa espècie, classe,… Fins el segle XVI raça designava una successió de generacions i la continuïtat dels seus caràcters, per distingir les dinasties o senyalar el contrast entre la ² raça noble² i la ² raça pechera² .

La biologia no va aparèixer fins el segle XVIII, argumentant que el naixement de l‘Home Sapients va ser el final de ² l‘animal racional² i el començament de totes les confusions possibles entre els caràcters físics, socials i culturals de les diferents races i subraces que s‘anaven descobrint. Gairebé tots els autors d‘aquella època van aportar la classificació de raça, però tot i així tots van coincidir, en l‘època de la il·lustració, amb una teoria racial que distingia entre europeus i pobles no europeus. En el segle XIX apareix un nou concepte biològic de raça, aquest influenciat per l‘èxit de totes les doctrines deterministes (Marx, Comte, Gobineau…), la influència del darwinisme i per les lleis mendelianes de l‘herència. Han sorgit algunes lleis definint el racisme, com per exemple la Llei de 1972 que definia el racisme com a ² tota discriminació, odi o violència contra una persona o grup degut al seu origen o a la seva pertinença o no a una ètnia, una raça o una religió² . Una altra llei seria la de 1990 que ho segueix definint com ² tot aquell acte motivat per una discriminació basada en la pertinència o no a una ètnia, una nació, una raça o una religió² .
 
 

ORÍGENS DEL RACISME:

El racisme designa uns prejudicis i actituds molt anteriors a l‘aparició de la paraula raça, a finals del segle XV. És a finals d‘aquest segle quan Christian Delacampagne ens parla de les persecucions contra els jueus, conversos i bruixes, i argumenta que aquests formen part d‘un racisme medieval. També creu que aquestes formes d‘exclusió tant antigues, permeten parlar d‘una obsessió naturalista en la cultura occidental.

Un altre autor que s‘interessa pel tema és Pierre Paraf, que creu que els orígens del racisme sorgeixen quan l‘home desconfiava de qualsevol altre home aliè al seu clan, i aquest rebuig, anomenat racisme, es va entendre a la tribu, més tard a la nació, i va agafar la seva màxima amplitud a l‘Edat Mitja.

Els especialistes de l‘Antiguitat creuen que en el pensament grec no hi havia res semblant al significat de raça com ho entenem avui. La definició entre grecs i bàrbars era merament política i cultural. En quant als esclaus, la seva condició d‘inferioritat podia ser transitòria, i l‘emancipació els reintegrava en la comunitat.

Un últim autor que comentarem en aquests apartats és Colette Guillaumin, que creu que la ideologia racista va nàixer abans del s. XIX ja que és en aquesta època quan esdevenen tres factors: les troballes empíriques i filosòfiques de la il·lustració, el desenvolupament de les ciències i el progrés industrial.

L‘ANTISEMITISME:

L‘Antisemitisme és una de les formes més antigues del racisme. L‘antijudaisme tradicional perdura amb 3 variants: l‘antisemitisme cristià, que s‘aferra a la religió; l‘antisemitisme cristià, que s‘aferra al simple fet de ser jueu i l‘antisemitisme escencialista que avorreix per igual al jueu de religió i el jueu de sang.

El discurs que utilitza l‘antisemitisme per rebutjar els jueus són: els antisemites argumenten que no volen jueus que passin desapercebuts després de esborrar la seva identitat. Molts dels jueus que havien viscut a França, es canviaven els noms, s‘inventaven pseudònims,… Creuen que amb aquestes tècniques el jueu es sent de nacionalitat francesa, i que per tant el què s‘ha de fer és fer visible la identitat dels jueus; un segon discurs seria la denúncia del jueu massa visible, és a dir, tampoc toleren els trets físics dels jueus ni la funció que pugui desenvolupar per la nació; i un tercer discurs seria el tema de la ² conspiració jueva² . Però a part d‘aquests tres discursos, han sorgit noves tècniques discursives, com ara la del GRECE que creu que no existeix la desigualtat si no una diferència objectiva entre jueus i no jueus, i que per tant cadascú és lliure de mantenir aquesta diferència, tant el jueu com el no jueu, i de preferir una diferència a una altra. I admetem que els jueus són racistes per preferir-se a ells mateixos. Els patrocinadors del GRECE eren personatges destacats en l‘antropologia racial i l‘eugenèsia. En un principi el GRECE es va dedicar a l‘estudi dels grans clàssics de la literatura neonazi i a difondre els treballs raciològics de Hans F.K. Més tard, van substituir el mite de la superioritat pel de la puresa. I per últim, van tornar a ocupar-se del camp científic del racisme biològic i van elaborar els seus propis anàlisis sociobiològics.

L‘ANTI-ANTISEMITISME:

L‘anti-antisemitisme és una rèplica, un antònim, l‘oposició,… de l‘antisemitisme. Els anti-antisemites, utilitzen la mateixa tècnica que els antisemites, i quan diem la mateixa tècnica, ens referim a que l‘insult antirracista ² brut antisemita² és simètric a l‘insult antisemita ² brut jueu² , és una forma recíproca.

Els antirracistes comparen els antisemites amb els nazis, ja que creuen que els actes realitzats per ambdós són similars. Una tècnica utilitzada pels antirracistes són les manifestacions, en elles es reuneix molta gent per protestar contra el racisme i els actes racistes. Aquestes manifestacions tenen l‘ajut, molts cops, dels mitjans de comunicació. Tot i així l‘antirracisme no es val per si mateix per definir una política, sobretot quan degenera en un racisme antirracista.

L‘ANTIRRACISME CIENTÍFIC:

El desenvolupament del racisme biològic va venir donat per 3 factors: les incoherències de la legislació antirracista; la fascinació pels descobriments genètics i la total falta de rigor dels plantejaments antirracistes. El racisme biològic creu que no existeixen les diferències racials, només existeixen les diferents ètnies. Axel Kahn afirmava que hi ha diferències entre ètnies, però no desigualtats determinades biològicament al cent per cent, i acabava dient que la refutació científica del racisme ha d‘anar acompanyada d‘una reflexió filosòfica i ètica. Aquesta argumentació resumeix bé la posició adoptada pels científics antirracistes. Tot i així, els científics saben que els racistes poden recolzar en l‘existència de diferents ètnies.

ELS MULTICULTURALISTES I ELS MONOCULTURALISTES:

La paraula ² multiculturalistes² defineix una diversitat de cultures, de conviure amb elles, d‘aprendre‘n i de respectar-les. Aquesta visió té en compte la constant variació de les cultures, i admeten que cada individu és lliure d‘adoptar les pràctiques culturals que vulgui, per tant és una concepció dinàmica i oberta. Però el què els interessa en els multiculturalistes és saber si és possible compaginar la pluralitat de cultures amb la unitat política i social.

Una visió oposada seria el monoculturalisme, els quals designen una visió més estàtica, el que no volen és conviure, aprendre i respectar a les altres cultures. Segons aquests la convivència entre la pluralitat de cultures i la vida política podria fragmentar i dissoldre la comunitat nacional. Un multiculturalista reclamarà que es reconeguin les cultures per propiciar la integració social dels immigrants, i millorar la inserció escolar i després econòmica. Pel contrari, els monoculturalistes diuen que els multiculturalistes volen rebutjar els mecanismes d‘integració, sobretot el sistema escolar, substituint el respecte igualitari pel respecte a unes identitats fictícies.
 

ELS SUCCESSO DEL EJIDO

ANTECEDENTS

En els anys 60, bona part de la població almeriense s‘alimentava i sobrevivia de l‘agricultura. La població es feia rica a costa de la pròpia sobreexplotació de la família, la qual treballava durament i amb unes condicions pèssimes en els seus propis negocis, els hivernacles. Això provocava que les escoles i instituts es veiessin despoblats ja que els nens també estaven treballant en el negoci familiar. Però aquesta situació canvia repentinament als anys 70 i 80 quan comencen a arribar gent de fora i d‘altres cultures a poblar uns paratges abans gairebé deshabitats. És en aquesta època quan les famílies pageses descobreixen que poden seguir tenint la mateixa renta per càpita, però sense tants esforços. El que fan es traspassar l‘autoexplotació a una altra gent, i això permet que els nens faltin menys a l‘escola i puguin anar a la Universitat, i també que els petits propietaris de les terres es converteixin en petits propietaris amb treballadors assalariats. Com a conseqüència d‘aquest canvi, les condicions laborals i de vida dels nous temporers siguin terribles: es tolera la irregularitat dels immigrants ja que és un forma de que sempre hi hagi mà d‘obra disposada a treballar sense exigir els mínims legals; els habitatges són barraques, la majoria sense aigua, sense condicions d‘habitabilitat, sense bany, ni llum elèctrica i en moltes d‘elles la mitjana d‘habitants és de 4.38 i gairebé tots són homes; un 42% d‘aquests habitatges no tenen envà de separació entre habitacions, el que fa que impedeixi un mínim d‘intimitat i confirma que es tracti de magatzems agrícoles o un altre tipus d‘estructura no pensada ni adaptada per ser habitada; el sou és molt baix, normalment no arriben a les 500 pts. Diàries; treballen moltes hores a ple sol, etc. Aquesta gent no exigirà el jornal legalment establert perquè els poden fer fora del treball, i molts cops fora del país. Tots aquests factors i aquesta situació provoquen marginació, crea inseguretat ciutadana i crea racisme. Però a la gent d‘allà no li interessa trencar-ho per a poder mantenir l‘alt nivell de renta per càpita.

Va ser el dia 23 de gener del 2000, quan dos agricultors van aparèixer morts en el Paratge Llano de Celada, al nord de Santa Maria del Àguila. Els fets succeïen a les 9:00 del matí, i uns minuts més tard la Guardia Civil i la Policia Local detenien a Abdelkader Bomghar, de 24 anys, de procedència marroquí. Aquests fets van provocar sentiments de preocupació i temor entre els agricultors del municipi, ja que on va succeir el trist accident solia ser una zona tranquil·la. Eren molt els ciutadans que argumentaven la falta de control administratiu en l‘entrada d’immigrants il·legals, a la vegada que culpaven la falta de referències dels treballadors que arriben a les finques demanant treball com a causa de molts perills que pateixen directament els agricultors. Però aquest argument és totalment contraposat al ² Està claro que necesitamos a los immigrantes porque sino, no habría quien pudiera llevar al día sus plantaciones ni podríamos cortar a tiempo los frutos² , explica un agricultor resident a la zona.

Amb la mort d‘aquests dos agricultors no va esclatar el boom racista, ja que molts d‘aquests agricultors afirmaven que els era igual que l‘assassí fos del Marroc o de València, un assassí sempre és un assassí. N‘hi havia d‘altres que deien que ells des de feia més de set anys tenia varis treballadors del Marroc a càrrec de la seva finca, amb papers i amb una situació plenament regularitzada, i fins el moment afirmava que tenia plena confiança amb ells perquè li demostraven que ells també es preocupen pel bé dels cultius.

Un nou crim comès per un estranger va provocar un esclat d‘indignació en el poble almeriense de El Ejido. Aquest cop va morir una noia jove de 26 anys, després de ser agredida amb una arma blanca per un lladre magribí. Els fets es van produir en el mercat que es celebra cada dissabte al barri de Santa Maria del Àguila. La víctima va rebre una punyalada mortal a l‘interior d‘una furgoneta just després que avisés a una altra dona que un home li estava intentant prendre els diners de la bossa. Al haver-hi tanta gent, l‘assassí va poder ser identificat i capturat per la Policia Local i Municipal de El Ejido. Quan aquests van arribar al lloc dels fets van ser escridassats i insultats per la gent d‘allà.

Lebsir Fahim, de 22 anys, natural de Bemi Sumir, detingut i en presó preventiva per la mort d‘aquesta jove, va sol·licitar assistència psiquiàtrica a iniciativa pròpia. L‘immigrant no va ser hospitalitzat, degut a que no va presentar un brot psicològic clar ni una pèrdua de contacte amb la realitat, sinó una sèrie de símptomes de preocupació motivat pel doble crim dels dos agricultors.

Aquesta mort però va tenir unes conseqüències molt pitjors que les dues anteriors.

Aquests tres punts són els principals antecedents del conflicte que hi va haver a El Ejido. Tot i així, hi ha hagut gent i associacions que han donat altres versions com a possibles antecedents, tot i que acaben afirmant que en gran part són les tres morts les principals causes del problema. Una d‘aquestes versions considera que la conflictivitat generada es deguda a que no es van posar en pràctica els contractes de tipus A, els quals obliguen als immigrants a disposar d‘un contracte laboral preestablert abans d‘arribar a Almeria. Una altra versió és la de responsabilitzar al govern dels incidents racistes per no haver posat en pràctica polítiques d‘integració, aquesta mateixa versió afirma també que el govern hauria d‘haver previst el conflicte des de molt abans. També s‘acusa a l‘alcalde de El Ejido, Juan Enciso, per no haver tingut mai un discurs integrador i positiu cap als immigrants. Matutes, el ministre d‘Assumptes Exteriors, va afirmar que els incidents de Almeria van ser deguts a l‘augment dels immigrants clandestins, que pel seu parè són també la causa de les miserables condicions de vida dels treballadors estrangers d‘Almeria.

Després de la detenció del magribí com a presumpte assassí d‘Encarna López, milers de veïns de la localitat de Santa Maria del Àguila, van concentrar-se i van tallar el tràfic de carreteres i autovies.

Agents de la Policia Nacional, la Policia Local i la Guàrdia Civil tractaven de desviar la circulació per vies alternatives.

Els concentrats van dirigir-se cap a les portes d‘un centre comercial, demanant seguretat, mentre alguns violents van cremar pneumàtics i van arrancar un rètol que identificava una carnisseria de propietaris àrabs.

Els manifestants van criticar el comportament dels immigrants, que a la zona són molt nombrosos degut a que van en busca de treball als cultius d‘agricultura intensiva. Mentrestant els immigrants s‘agrupaven en cases d‘amics i familiars en busca de refugi, tal i com els havien aconsellat dirigents de l‘Associació de Treballadors Immigrants Marroquís a Espanya (ATIME). Aquesta associació va anunciar que es personaria com acusació particular en el procés que s‘obris contra el presumpte assassí.

Aquestes concentracions en principi pacífiques, van derivar per la nit en brutalitat xenòfoba: desenes de veïns van arrasar locals estrangers, una mesquita, locutoris telefònics, carnisseries i restaurants, i van incendiar diversos cotxes. Aquest vandalisme va durar fins les 5h de la matinada. Durant aquest dia hi va haver molta càrrega policial enviada necessàriament per el Ministeri de l‘Interior. Estrangers, polítics, policies i periodistes també van rebre amenaces i atacs per part dels manifestants. Tots aquests incidents van prosseguir fins al dia següent (el 6-2-00).

L‘enterrament de la víctima podia haver estat el punt i final a les més de 40 hores d‘actes vandàlics i revoltes continuades en diferents punts del municipi, però va passar tot el contrari. El panorama després del pas dels manifestants era desolador; bars destrossats, comerços d‘immigrants assaltats, cotxes cremats, contenidors obstaculitzant els carrers com a mètode de barricada, i molts desperfectes més que ningú va ser capaç d‘intervenir per a controlar a la població, que espontàniament es va tirar als carrers com a protesta pels assassinats.

Unes 6.000 persones van assistir a la tarda del diumenge dia 6 de Febrer del 2000, al cementiri de El Ejido a l‘enterrament de la jove assassinada. Els assistents es van dissoldre al acabament del funeral, encara que un grup d‘homes, alguns armats amb pals i altres objectes contundents es van reagrupar als carrers de El Ejido.

Mentre es celebrava el funeral, centenars d‘immigrants magribins es van concentrar a una explanada pròxima al barri de Santa Maria del Àguila, on es va produir l‘apunyalament de la jove, per expressar la seva repulsa a la violència i per a recitar fragments del Corán.

Un fort dispositiu policial va evitar que els immigrants accedissin a la zona pròxima a la parròquia. La policia i la Guardia Civil estaven desplegats per tota la comarca per evitar qualsevol tipus d‘agressió que hi podés haver entre els uns i els altres.

Els ànims dels veïns es van encrespar quan va començar a córrer el rumor de que un agricultor havia estat assassinat pel matí per un grup d‘immigrants, cosa desmentida pel Subdelegat del Govern d‘Almeria, Fernando Hermoso. També va córrer la notícia de que un grup de magribins havien enverinat l‘aigua potable dels dipòsits municipals.

Alguns assistents al funeral van agredir a Fernando Hermoso i a l‘inspector de policia que l‘acompanyava, quan va acabar la missa. L‘atac es va produir a la sortida de l‘església quan Hermoso estava al costat del cotxe fúnebre acompanyant als familiars de la jove, i va obligar als polítics assistents a l‘acte, a refugiar-se a l‘interior de l‘església a l‘espera de que la multitud es dispersés. Alguns congregats van començar a buscar al Subdelegat i després li van pegar al cap i a l’esquena. Hermoso va anar corrents a l‘església per al·ludir l‘agressió. A aquest l‘acusaven de ser el firma papers dels moros.

Un operador d‘una cadena de televisió que havia gravat els incidents va ser agredit per un grup de persones que li van destrossar la camera.

Les autoritats que es van refugiar a l‘església, van sortir del temple escoltats per dotze furgonetes policials. El cotxe oficial del subdelegat va ser perseguit pels carrers del municipi, mentre Torres Hurtado, l‘alcalde de El Ejido i les altres autoritats van sortir de l‘església un quart d‘hora després d‘haver entrat, escoltats també per membres policials.

Després de l‘enterrament de la noia assassinada es van donar tota una sèrie de manifestacions per part del poble de El Ejido. La cremada de vehicles i les tallades de les carreteres es van tornar a donar una altra vegada. Més tard diversos centenars de veïns van agredir a un grup nombrós de magribins amb pals, barres metàl·liques i bats de beisbol.

La situació va recobrar certa aparença de calma cap a les vuit de la tarda, tres hores després d‘haver-se celebrat el funeral.

El dia següent, i primer dia laborable després de la mort de la jove, la població de El Ejido va continuar en peu de guerra. Durant tot el dia els veïns de nacionalitat espanyola van tallar carreteres i es van mantenir concentrats mentre esperaven quina era la resposta del col·lectiu magribi, que es va quedar majoritàriament amagat al costat dels hivernacles on treballaven. Ningú va anar a treballar, els pagesos per por dels magribins i els magribins per por dels pagesos, les escoles no van obrir i les botigues van estat tot el dia tancades. La tensió va estar continguda durant tot el dia i trencada per alguns incidents aïllats, càrregues policials, concentracions i barricades, tot això es va desplaçar a altres poblacions de la comarca.

Quan es va fer fosc es van produir els incidents més importants de la jornada amb tres incendis: un al magatzem exterior d‘una planta de reciclatge de plàstic, un altre a un hivernacle i un tercer en una barraca on es refugiaven magribins. El primer incendi, segons algunes fonts, hauria estat obra dels immigrants, en resposta al foc provocat pels veïns als altres dos indrets.

A mitja tarda i després de moltes crítiques, les forces de l‘ordre van fer les primeres detencions: 8 detencions en total, una d‘aquestes persones estava acusada per haver agredit al Subdelegat del Govern, Fernando Hermoso.

El Ejido va queda pressa per 600 agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil. El que van fer va ser impedir que el col·lectiu de magribins i els veïns es trobessin. A mitja tarda, la policia va haver de dissoldre amb pilotes de goma i pots de fum, un grup de 400 manifestants que s‘havien concentrat davant un campament improvisat on hi havia uns 300 magribins. Els immigrants estaven en aquest descampat des del dissabte, que van començar els incidents.

Les concentracions espontànies dels uns i dels altres a diferents punts de la població es van repetir al llarg del dia. A mitja tarda, en diverses pedanies hi havia grups de més de 500 persones a l‘espera de si esclataven nous incidents.

Des de que van començar els incidents dissabte, un total de 39 persones van resultar ferides.

Als despatxos, el delegat del Govern d‘Andalusia, Javier Torres Hurtado, feia front davant les crítiques de passivitat policial i donava compte dels detinguts i de les mesures que havien acordat aquell mateix dia, el Govern i la Junta d‘Andalusia, per poder realitzar les demandes dels ejidenses de major seguretat ciutadana.

Juan Cotino, director de la policia nacional, va haver de reconèixer que l‘ordre d‘intervenció va arribar una mica tard. Uns 600 agents de l‘ordre, vigilaran els camps de plàstic a on treballen els africans. La dotació policial es farà present a El Ejido per a respondre a la demanda dels agricultors i del poble fins que es tranquil·litzin les circumstàncies.

Diverses ONG van denunciar que grups organitzats aliens al poble eren els que estaven incitant a les agressions xenòfobes i armant a la població amb bats de beisbol i còctels Molotov.

Els veïns de dues poblacions més, es van unir a les proclames dels ciutadans de El Ejido, els quals exigien una repatriació de la comunitat islàmica als seus respectius països d‘origen. La tensió ja s‘havia estès per tota la comarca del Ponent. Els veïns de la zona del Ponent no estaven disposats a abandonar la situació i exigien major seguretat.

Els grups d‘immigrants s‘anaven reunint també per evitar que els seus compatriotes complissin la seva jornada de treball. Aquests buscaven la unió de tot el col·lectiu d‘immigrants per exigir més seguretat a les autoritats.

Mentrestant el Govern anava prenent decisions immediates per a calmar els ànims a aquesta comarca.

Tot aquest conflicte produït durant tot aquest fi de setmana va paralitzar el sector agrícola de tot el Ponent. La crispació que es vivia a la comarca tenia les seves tintures negatives pel sector agrícola. Segons els empresaris i comercialitzadors d‘hortalisses de la zona, la tensa situació havia provocat paralitzacions en l‘agricultura i moltes pèrdues en la comercialització de fruites i hortalisses. La major part de les cooperatives, societats agràries i magatzems d‘exportació de la zona es van veure forçats a tancar els seus centres d‘operacions.

L‘Associació d‘Almeria Acoge, desallotja la seva seu a la capital davant de les amenaces d‘uns exaltats per a destruir-la. L‘amenaça de l‘agressió finalment no es va arribar a complir. Nombroses persones estrangeres es van posar en contacte amb aquesta associació per a poder abandonar la localitat.

Diverses organitzacions empresarials van condemnar els fets i van demanar condicions dignes per als que vinguessin a treballar.

Molts immigrants van marxar de les seves residències per amagar-se entre els camins rurals i entre els plàstics dels hivernacles. Aquesta onada de brots racistes a aquesta comarca ha empès a nombrosos ciutadans magribins a plantejar-se la fugida cap a altres localitats i altres comunitats, sobretot cap a Múrcia, amb la qual cosa els empresaris agrícoles andalusos tenien problemes alhora de cobrir la mà d‘obra que necessitaven als hivernacles.

Els consellers i viceconsellers d‘assumptes Socials de totes les comunitats autònomes juntament amb els màxims responsables del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, van realitzar un comunicat en el que feien una crida a la calma i demanaven que no es criminalitzés a tot el col·lectiu d‘immigrants.

Va haver-hi una aturada convocada pels sectors de la comunitat estrangera per a protestar contra els atacs dels de El Ejido i reivindicar el seu paper com a força productiva. Ni tant sols, hi havia presència policial. Mentrestant famílies d‘agricultors recollien les collites a punt de madurar degut a els quatre dies d‘inactivitat.

El dia 9 de Febrer, El Ejido va recuperar la calma en una jornada sense disturbis racials i però amb gran tensió. El poble va gosar de certa tranquil·litat, amb els comerços i escoles oberts, es van produir però quatre incendis intencionats en hivernacles i els immigrants que no van anar a treballar es van concentrar davant la comissaria de policia per a demanar protecció policial ja que asseguraven que tenien por de tornar a les seves cases. La Creu Roja Espanyola va preparar un Pla d‘acollida pels immigrants que vivien a la zona davant un eventual rebrot de violència, encara que esperaven no haver-lo de posar en marxa. El panorama de tranquil·litat que es veia , va permetre que alguns dels immigrants i magribins, un total de 300 persones es manifestessin junts pels carrers demanant la pau.

Desconvocada la vaga indefinida dels immigrants després d‘un acord amb els agricultors acceptant aquests les exigències dels magribins. Una comissió es reunirà dues vegades al mes per a vigilar que es compleixi el preacord.

La Mesa per la Integració del Immigrants d‘Almeria, el president de la Junta d‘Andalusia i el Ministre de Treball es van reunir per a buscar solucions al conflicte originat a la comarca d‘Almeria, el detonant del qual va ser l‘apunyalament d‘Encarna López. En la reunió van acordar l‘increment de la presència de Forces de Seguretat de l‘Estat a cadascun dels municipis afectats.

En definitiva immigrants i veïns volien recuperar la calma i la seguretat.

Finalment la Junta i el Govern posaran en marxa de forma conjunta mesures per afavorir la integració i a l‘espera de la formació del nou Govern per a veure si hi haurà reforma o no de la Llei d‘Estrangeria.

El cas de El Ejido no ha estat el d‘una massa de població que es pren la justícia pel seu compte davant l‘assassinat de tres veïns. La massa ha anat per totes les persones immigrants. A El Ejido s‘ha expressat el desenvolupament i consolidació de postures de rebuig, fins i tot, cal parlar d‘odi, cap a tot un col·lectiu de persones a les quals es defineix únicament per a ser d‘un origen determinat.
 
 
 
 

POLÍTICA; EL EJIDO, LA LLEI D‘ESTRANGERIA I LA LLUITA CONTRA EL RACISME

Els fets de El Ejido són els actes més greus que han passat a Espanya i dels més greus ocorreguts a Europa durant les últimes dècades. Són uns fets que es situen als antípodes del nostre ordenament constitucional, dels drets humans i dels principis bàsics de la convivència en una societat democràtica. Els polítics han opinat i han creat certs malentesos importants en aquests dies de màxima tensió política a la comarca de El Ejido. Es el fet més brutal passat a Espanya després de la instauració de la democràcia. En un principi la dreta més reaccionaria no estava contenta amb tanta immigració. Va començar a molestar-los-hi que posessin els seus negocis al poble i que escolaritzessin als nens. La consigna d‘immigració igual a delinqüència es va anar estenent per totes les administracions i per tots els mitjans de comunicació locals. Els representants de l‘ajuntament aprofitaven les campanyes per a rentabilitzar la por a l‘immigrant en forma de vots. Els mass-media comarcals, fortament vinculats al PP i al PSOE, provocaven els seus programes al racisme i a la xenofòbia. Recolzant les consignes del PP contra la Llei d‘Immigració, les televisions locals parlaven de que els immigrants podrien aconseguir el sofà de l‘alcaldia. Es proposaven moltes mesures d‘integració però cap es duia a terme.

Entre els militants del PP va començar a córrer la veu de que la situació del poble envers els immigrants tenia un culpable clar: les Organitzacions no Governamentals, la feina de les quals era la de protegir als immigrants. Els molestava l‘establiment de programes d‘oci dins el municipi.

Les ONG complien una feina necessària, ja que, a l‘immigrant li era molt difícil anar a les administracions a ser atesos en centres de salut d‘una manera normal.

Després dels primers assassinats, dels dos agricultors, els mitjans de comunicació es van llençar a propagar la seva condició de magribí. El PP va començar a aclamar l‘abolició de la Llei d‘Estrangeria, però més coses estaven passant; la iniciació a grups d‘ultradreta per a venir a la comarca, amenaces a membres de les organitzacions no governamentals, redades judicials a bars i negocis d‘immigrants sense ordres judicials, desplaçaments d‘associacions d‘empresaris a Madrid per a demanar contingents de l‘Europa de l‘est, etc.… De tot això que estava passant va estar informat el Subdelegat del Govern a Almeria, Fernando Hermoso, però no en va fer ni cas. Uns quants dies més tard serà apallissat pels veïns, en una concentració després de l‘últim assassinat de la noia.

Amb l‘aprovació del Ministeri de l‘Interior , va comptar tota la societat, que amb els dos assassinats dels agricultors ja estava organitzada, hi van comptar per a tallar els accessos al poble, van fer marxar i van atacar a membres d‘associacions en contacte amb la immigració i van actuar amb total impunitat.

El poble vol que se‘n vagin els immigrants. L‘alcalde de El Ejido expressava el desig de substituir-los per altres perquè la Llei d‘Estrangeria ompliria el poble de gent sense vergonya. Volen acabar amb aquells que no són com ells, ja sigui, per la seva raça, color o ideologia. Fins i tot, es va fer una associació de veïns per a netejar el nom del poble, recolzat per l‘ultradreta que amb joves organitzats de la zona donava rodes de premsa.

L‘alcalde de El Ejido sempre anava demanant calma a la seva població, expressant la seva opinió sobre aquesta situació lamentable i esperant que els assassinats serveixin per a tranquil·litzar la convivència amb la població magribí, i fent una crida a les Organitzacions, que habitualment sortien en defensa dels immigrants, a que recolzessin i es solidaritzessin amb les famílies de les víctimes.

Diferents representants dels partits polítics, representants del Congrés dels Diputats, del Senat i del Parlament d‘Andalusia, van manifestar-se conjuntament amb la gent de la comarca per una convivència pacífica.

Als Governs els interessa ajudar als estrangers perquè la immigració extracomunitària aporta molts milions a l‘economia autonòmica, com passa amb l‘economia catalana, per exemple.

Amb l‘assassinat de la noia de 26 anys a El Ejido, els ànims ja es van crispar molt més, tant per part de la població com per part dels seus representants polítics arreu del País.

Després dels funerals per la noia assassinada al mercat de Santa Maria del Àguila, assistents a aquest funeral van agredir al Subdelegat del Govern a Almeria, Fernando Hermoso, i a l‘inspector de policia que l‘acompanyava. Aquest acte va obligar a tots els polítics presents a refugiar-se a l‘interior de l‘església a esperar que la multitud se n‘anés. Dins la parròquia també hi estaven refugiats l‘alcalde de El Ejido, Juan Enciso, i el Delegat del Govern a Andalusia, José Torres Hurtado, d‘on hi van sortir refugiats per la policia. Aquest últim va manifestar que la mort de la jove havia estat una vertadera desgracia i va demanar a tota la gent calma, perquè l‘assassí d‘aquesta noia tenia problemes psicològics i estava malalt.

Es creen dues crítiques per part dels ciutadans contra els polítics, perquè no han trobat una situació als problemes que han anat passant dia rera dia des de que la presència d‘immigrants va començar a incrementar.

Les associacions van començar a acusar a l‘alcalde de El Ejido i van citar afavoriments cap a la Llei d‘Estrangeria. Es van començar a crear diferents opinions per part dels diferents partits polítics i d‘altres associacions on es van discrepar i contradir els diferents parlaments realitzats.

L‘alcalde de El Ejido, Juan Enciso, va manifestar que el que va passar al municipi no era un problema entre uns i els altres, sinó que era un problema generat per la pròpia riquesa, també va sol·licitar més presència policial al carrer. Per una altra banda, el delegat del Govern a Andalusia, José Torres Hurtado, va dir que no tots els immigrants s‘han de qualificar com assassins, que s‘ha de conviure pacíficament amb ells.

Durant els següents dies es van anar escampant casos de violència inexistent entre la gent de la comarca, cosa que va encrespar més a la població i es va anar accentuant més l‘hostilitat amb els mitjans de comunicació i contra els periodistes. Després d‘aquestes enganyifes, les quals va desmentir el subdelegat del Govern d‘Almeria, van començar a enviar-se missatges de gent política com el Ministre de l‘Interior, Jaime Mayor Oreja, que va fer una crida a la població demanant serenitat, calma i tranquil·litat. També va reconèixer un possible error en l‘actuació de les forces i cossos de seguretat de l‘Estat davant els enfrontaments que van passar, entre els veïns i la població immigrant. Va condemnar el brot xenòfob i racista que es va produir en aquesta comarca. També va aprofitar per a remetre contra els que estaven responsabilitzant dels fets passats a la nova Llei d‘Estrangeria, dient que és una irresponsabilitat culpabilitzar la llei d‘aquesta situació i que no es pot utilitzar per atacar al govern.

Josep Piqué, declarava que els successos aquests demostren que s‘hauria de modificar la Llei d‘Estrangeria, mentre que el secretari socialista contestava a les declaracions de Piqué, dient que el que havia dit era quasi justificar el que havia passat.

Tots els polítics volien opinar sobre aquest tema xenòfob.

Entre unes declaracions i unes altres, la violència es va apaivagar una mica durant els dies següents, quan es van produir diverses detencions. El Govern d‘Andalusia i la Junta d‘Andalusia van acordar mesures per acallar les demandes dels de El Ejido , de major seguretat ciutadana. També es va acordar l‘iniciació d‘una col·laboració extraordinària per a desenvolupar un programa de recolzament urgent per a l‘integració dels immigrants a Andalusia. També van comunicar que s‘incrementaria la vigilància policial i que es detindria quan fos precís per impedir altercats i evitar que la gent s‘agafi la justícia per la seva pròpia mà.

Finalment, cal anomenar que darrera dels successos que han passat a El Ejido, un centenar de gent es va llençar al carrer en contra dels magribins, posant en relleu la degradació econòmica i social d‘algunes zones en les que la barreja de l‘atur i la presència massiva d‘immigrants poden portar a situacions de tensió, per la qual cosa cal dir que el tema de la immigració és prioritàri dins el Govern.
 
 
 
 
 
 

OPINIONS DIVERSES

Miguel Moya Guinado: Moya, creu que el gran problema que té El Ejido és la sobreexplotació dels immigrants en el camp. Creu que aquesta situació genera unes condicions de vida infrahumanes: els immigrants viuen amb barraques, o allà on poden, en elles no tenen aigua, ni cuina, ni lavabos,… i considera que és d’aquesta manera quan es crea marginació, inseguretat ciutadana i racisme. Però pel contrari assegura que tot i així no interessa trencar-ho ja que només la marginació i la irregularitat permeten que la societat almeriense segueixi vivint amb unes condicions tant bones.

Isidoro Moreno: "Confieso que ante los sucesos de El Ejido, me siento indignado como ciudadano y avergonzado como andaluz". En primer terme, ens diu que El Ejido no s’ha de tractar com a una societat desenvolupada perquè creu que ha arribat a on ha arribat, d’una forma no gaire agradable de dir. En segon terme, Moreno, ens parla que el principal problema de El Ejido no són els immigrants sinó que és la pròpia gent, degut a que el racisme s’ha arreglat en tota la cultura espanyola.

Testimoni anònim: Aquesta persona, està indignada amb els immigrants que venen al nostre país a robar, sense papers, a criminalitzar la societat, etc. Creu que és gent fugitiva, que venen en "pateres" i que es refugien allà on poden. En definitiva, i pel que sembla explicar, és un propietari d’una finca, indignat amb els immigrants i sobretot amb els mitjans de comunicació, per haver informat tant malament els fets ocorreguts.

Esteban Ibarra i Mustapha el M’Rabet: El president del Moviment contra la Intolerància i el portaveu de l’Associació de Treballadors Immigrants Marroquins d’Espanya, respectivament, creuen que el que no s’ha de fer és criminalitzar a tots els immigrants per uns fets. Creuen que el que ha fet la gent de El Ejido és perseguir ja tots els immigrants com a culpables dels crims. El mateix pensen les associacions d’immigrants, que argumenten que no es confongui a un criminal amb tot un col·lectiu.

José Chamizo: El defensor del poble va afirmar que el què va passar a El Ejido era alguna cosa que ja es veia a venir, degut a la situació d’exclusió en la que viuen mils de treballadors immigrants, i va advertir que podria ser el pròleg del que ha de venir. Amb això creu que no s’ha fet políticament tot el que s’havia de fer. Per evitar situacions com aquesta, el primer que s’ha de fer és aconseguir la integració real dels immigrants donant-los-hi condicions de vida adequades que han de tenir. En tot aquest problema hi ha contradiccions, expressa, ja que per una banda ens trobem amb els empresaris que no paren de demanar més mà d’obra, però per una altra banda tenim als immigrants que volen treballar però sembla que el què es vol és que treballin i desapareguin.

Juan Enciso: L’alcalde, creu que el poble ja estava una mica calent per fets anteriors a les tres morts. Enciso va afirmar que els agricultors de la zona no estan en contra dels immigrants ja que El Ejido des de sempre han conviscut immigrants i ciutadans de El Ejido. La política que intentava aplicar no era fer detencions, sinó que s’evitava que hi hagués enfrontaments entre la població i el nucli d’immigrants.

Les organitzacions empresarials demanen una situació digna pels que venen a treballar a Almeria, perquè creuen que el que vagi a Almeria ho ha de fer dignament. I creuen que el seu compromís ha de ser demanar o trobar habitatges per aquells que vagin allà. En definitiva el que volen els grups empresarials és tenir treballadors amb condicions i el més ràpid possible.

Una de les opinions que més s’escolta és que molta gent que va presenciar i actuar en els fets xenòfobs i racistes podien ser perfectament altres bandes de gent del país. Fins i tot es va crear una pàgina web on es sol·licitava que la gent anés i participés en els fets i les manifestacions que estaven succeint a El Ejido.
 
 

CRONOLOGIA

23/1/2000: Dos agricultors morts en mans d’un assassí immigrant. Aquest fet va provocar que sorgís un sentiment de preocupació i de dolor davant d’aquesta situació.

24/1/2000: Centenars de ejidenses acudeixen al funeral dels dos agricultors assassinats.

31/1/2000: Unes 10.000 persones es manifesten a El Ejido per una convivència pacífica, tot i que no va trigar gaire a transformar-se en una caos complert. Per altra banda, la llei d’estrangeria causa grans dubtes ja que el govern, encara no ha explicat com aplicarà la normativa.

1/2/2000: El govern estudia ampliar els 12 mesos que ha donat com a plaç per a la regularització dels immigrants. Les ONG’s demanen que aquesta aplicació sigui de quatre mesos.

Interior no disposa dels mitjans per aplicar la llei d’estrangeria.

2/2/2000: La Llei d’estrangeria entra en vigor amb llargues cues i caos. La policia va atemptar a Alacant, contra els immigrants que intentaven demanar informació per a poder regularitzar-se. Pimentel demana que, vistes les circumstàncies, s’ampliï el plaç una mica més.

4/2/2000: El Govern cedeix a ampliar el plaç i dóna més temps per tràmits d’estrangeria.

6/2/2000: La mort d’una jove apunyalada per un marroquí a El Ejido, aixeca protestes entre els veïns i crea una gran ona de racisme. Pel que es veu el marroquí patia trastorns mentals. Com a conseqüència, un grup de veïns armats amb pals, acorralen i apedreguen als immigrants, i a més es crea una concentració de veïns, paral·lela, que tallen una carretera i increpen a la policia.

Moltes associacions a favor dels immigrants, demanen que no es criminalitzi a tots els immigrants.

CIU assegura que aquests incidents proven la necessitat de la nova Llei d’estrangeria.

7/2/2000: Els incidents continuen. Veïns de El Ejido ataquen als immigrants i destrossen els seus locals, per la qual cosa els immigrants es veuen obligats a tancar els seus locals i negocis. Però els veïns no només atempten contra els immigrants sinó que també ho fan contra els representants del govern i de la diputació, que van ser agredits en la Batalla campal de les Nories. Tant la policia com els antidisturbis intenten parar aquest brot racista. Aquest racisme fa que molts immigrants s’hagin de refugiar a les seves cases, i no puguin sortir d’elles.

Al mateix dia dels fets, els polítics ja van començar a oferir les seves opinions, exposades ja en el treball.

8/2/2000: Segueix la violència racista a El Ejido, patrulles de ciutadans carregats amb cadenes, pals i ferros actuen pels carrers de El Ejido. Ara bé, amb aquests actes es produeixen les primeres detencions. Però no només els veïns actuen d’aquesta manera, els immigrants van bloquejar els camions dels agricultors. El conflicte entre veïns i immigrants s’estén cap a altres punts de la comarca del Ponent. Molts immigrants han fugit, d’altres esperen tancats els aliments que els donen la Creu Roja, això fa que SOS Racismo, Atime i Murcia Acoge previnguin l’arribada de molts magribis atemoritzats.

Almunia i Frutos, reclamen al Govern que actuï contra l’alcalde de El Ejido.

Sindicats, organitzacions socials i oposició acusen al Govern de la passivitat policial.

9/2/2000: La major part dels immigrants, s’han reunit als hivernacles i al carrer, paralitzant-ho tot, per demanar pau i seguretat. Arrel d’aquest conflicte, famílies senceres han hagut de recollir elles soles la collita, perdent, d’aquesta manera, molt cultiu. Les coses sembla que es vagin calmant, tant pels veïns com pels immigrants, ja que els dos volen la calma i la seguretat.

Pimentel anuncia un pla urgent d’habitatge per les zones on hi hagi temporers immigrants.

10/2/2000: L’estat es compromet a construir cases pels immigrants.

La visita de polítics i sindicats a El Ejido acaba en desunió per la postura de l’alcalde.

Matutes culpa els incidents d’Almeria a un augment dels immigrants clandestins.

La Guardia Civil investiga les pàgines d’internet que inciten a la violència contra els immigrants.

11/2/2000: Torna la tensió a El Ejido després de produir-se nous incidents entre immigrants i veïns: es produeix una agressió a un agricultor, s’incendia una "chabola", es produeix també una agressió a un jove ejidense i a un magribi.

Els agricultors conten haver perdut uns set mil milions en tot el conflicte.

12/2/2000: Mentre que els agricultors accepten les exigències dels immigrants per desconvocar la vaga, els treballadors marroquins decidiran si tornen a treballar o no.

13/2/2000: Uns 800 magribins segueixen ocults en els hivernacles per por a represàlies. Per altra banda, les assemblees de treballadors immigrants podrien posar fi a la vaga. La majoria de veïns del Ponent rebutja els incidents i creuen que els immigrants són necessaris. Potser aquestes declaracions han fet que els immigrants tornessin al treball a canvi de casa, indemnitzacions i legalitzacions.

15/2/2000: El Ejido ja ha recobrat una mica el seu aspecte, tot i així ara queda construir cases pels immigrants. La Creu Roja ja s’ha posat en marxa, però qui no ho ha fet ha estat l’alcalde, el qual es nega a donar terra per a fer les cases i s’oposa a debatre solucions al conflicte amb els immigrants.

17/2/2000: Ara però, ja no només és l’alcalde qui nega, si no que és la població la que s’està negant a instal·lar unes carpes, perquè tenen por de que es produeixi com a Ceuta i Melilla. Per tant l’alcalde reitera la seva posició ara amb l’ajut d’un aval firmat per 14.000 veïns. Això fa que els immigrants es tornin a plantejar de convocar de nou la vaga. Aquesta amenaça a provocat que el Govern estudiés l’expropiació forçosa per allotjar als immigrants.

18/2/2000: El Govern decideix allotjar als immigrants immediatament en algunes cases. Finalment Enciso, accepta l’allotjament d’immigrants en barraques al costat dels hivernacles.

19/2/2000: Les associacions d’immigrants tenen por de que aquestes cases provisionals es converteixin ja amb establertes per l’estat, i creuen que si això passés aquestes cases no tindrien totes les condicions possibles. El pla de Govern per El Ejido inclou: mesures d’habitatge, transport, indemnitzacions, arreglaments de camins i autobús entre els hivernacles i el poble.

20/2/2000: Dimiteix el ministre més crític de tot el conflicte, l’alcalde de El Ejido, Juan Enciso. El Govern decideix augmentar la policia en un 60%. Manifestació amb més de 15.000 persones, totes a favor per a fer fora el racisme.

22/2/2000: Els immigrants de El Ejido demanen ser els propietaris dels habitatges prefabricats, i a més amenacen en fer una vaga perquè diuen que molts magribins els van fer fora del treball, i ara volen que tornin als seus llocs.

23/2/2000: Antonio Maceda, nou director de Migracions, no descarta canvis en la Llei d‘Estrangeria.

Es creen diferències entre els immigrants per convocar o no la vaga.

24/2/2000: Els reforçós policials es mantindran durant sis mesos.

El Govern autoritza el pagament immediat de les indemnitzacions als damnificats pels disturbis racistes.

25/2/2000: Immigrants i sindicats parlen de tornar a convocar un altre cop la vaga, ja que veuen que molts treballadors van ser expulsats i no han tornat a treballar, i veuen que el treball de les cases prefabricades va molt lent i encara no ha tingut els seus efectes. El Govern estar preocupat per aquesta decisió perquè podria provocar un altre cop els brots xenòfobs.

26/2/2000: Finalment els immigrants i sindicats han decidit no convocar la vaga, tot i que han demanat una forma més ràpida de fer els habitatges. L‘administració es compromet a anar més ràpid, i d‘aquesta manera han aconseguit que els immigrants allarguessin el plaç per convocar la vaga.