Aquest projecte investiga les ideologies i comportaments lingüístics declarats en famílies etnolingüísticament mixtes i homogènies en comunitat lingüístiques mitjanes europees o, el que és el mateix, el projecte estudia els efectes de les condicions i les polítiques lingüístiques en el món privat. Per fer-ho s’han triat nou territoris, quatre de la península Ibèrica (Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Galícia) i cinc comunitats lingüístiques mitjanes de la resta d’Europa: Països Baixos, República Txeca, Dinamarca, Lituània i Estònia.

Cadascun d’aquest territoris té una història sociolingüística i una vitalitat etnolingüística subjectiva concreta, i es caracteritza per la irrupció de l’anglès, i la presència d’una llengua dominant alhora, com els Països Baixos, Dinamarca, Txèquia, per un intens contacte i conflictes lingüístics interns, com a Estònia amb l’estonià i el rus, i  pel contacte amb el castellà, com els països de parla catalana i Galícia. L’anàlisi comparativa d’aquestes zones, permetrà construir una teoria explicativa de decisió d’usos lingüístics i de transmissió lingüística intergeneracional.

L’instrument d’investigació principal és fonamentalment l’entrevista semidirigida de final obert a un membre adult d’aquestes famílies, totes amb algun fill en edat escolar. Mitjançant l’anàlisi i la comparació d’aquestes entrevistes el projecte pretén comprendre l’evolució sociolingüística general i construir un instrument de mesura que permeti comparar les pressions sobre la transmissió lingüística intergeneracional.