Documentació històrica del edifici Ripoll 25
F. CABALLÉ, X. CAZENEUVE, R. GONZÀLEZ y N. NOLASCO, Estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 25 del carrer Ripoll de Barcelona, Veclus, S.L., Barcelona, 2002 (manuscrit inèdit).
Selecció bibliogràfica
Ph. BANKS, "The roman inheritance and topographical transitions in Early Medieval Barcelona", Papers in Iberian Archaeology, ed. J. BLAGG i S. KEAY, British Archaeological Repports, int. s., 193, Oxford, 1984, p. 600-634.
Ph. BANKS, “Burgus, Suburbium and Villanova: the extramural growth of Barcelona before a.d. 1200”, Actes del II Congrès d’Història del Pla de Barcelona, vol. 2, Barcelona, 1985.
Ph. BANKS, “Mensuration in early medieval Barcelona”, Medievalia, 1987, p. 37-57.
J. BELTRÁN, “Las producciones locales e importaciones de cerámica común del yacimiento de la Plaza del Rey de Barcelona, entre la época visigoda y el período islámico, siglos VI-VIII”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 1, Barcelona, 2005, p. 68-89.
J. BELTRÁN, “Los contextos altomedievales de la Plaza del Rei de Barcelona: la cerámica de tradición carolingia (siglos IX-X)”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 2, Barcelona, 2006, p. 108-139.
J. BELTRÁN, “Pisa arcaica i vaixella verda al segle XIII. L’inici de la producció de pisa decorada en verd i manganès a la ciutat de Barcelona”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 3, Barcelona, 2007, p. 138-159.
M. BLASCO, et alii, L'avinguda de la Catedral; de l'ager de la colònia de Barcino a la Vilanova dels Arcs, Barcelona, 1992.
M. BLASCO, et alii, "Estudi històrico-arqueològic a l'avinguda de la Catedral", III Congrés d'història de Barcelona. La ciutat i el seu territori, dos mil anys d´història. Barcelona 1993, Vol. 1, Ponències i Comunicacions, Barcelona, 1993, p. 109-118.
J. BUXEDA i M.A. CAU, “Caracterització arqueomètrica de les ceràmiques tardanes de la Plaça del Rei de Barcelona”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 1, Barcelona, 2005, p. 91- 99.
J. BUXEDA i M.A. CAU, “Caracterització arqueomètrica de les ceràmiques espatulades de la Plaça del Rei de Barcelona”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 2, Barcelona, 2006, p. 140- 151.
A. CHAVARRÍA, J. ARCE i G. RIPOLL, “The Urban Domus in Late Antique Hispania: Examples from Emerita, Barcino and Complutum”, L. LAVAN, L. ÖZGENEL y A. SARANTIS (ed.), Housing in Late Antiquity. From Palaces to Shops, Brill, Leiden-Boston-Colonia, 2007, p. 305-336.
A. DURAN i SANPERE, Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat, Ed. Curial, 3 vols., Barcelona, 1972-1975.
G. FELIU, “La toponímia al Pla de Barcelona al segle X”, Primer Col·loqui d’Història del Pla de Barcelona, Barcelona, 1984, p. 101-112.
J.Mª GURT i C. GODOY, “Barcino, de sede imperial a urbs regia en época visigoda”, G. RIPOLL y J.M. GURT(ed.), Sedes regiae (ann. 400-800), Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona, 2000, p. 425-466.
M. MAYER i I. RODÀ, “El abastecimiento de aguas de la Barcelona romana. Reconstrucción de su trazado”, Segovia y la arqueología romana, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1977.
J.Mª PALET i MARTÍNEZ, Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l'època íbero-romana i l'altmedieval, segles II-I aC - X-XI dC, Estudis i Memòries d'Arqueologia de Barcelona, 1, Barcelona, 1997.
A. PLADEVALL (dir.), Catalunya Romànica, Vol. XX, El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992.
F. PUIG i VERDAGUER, “Ciutat i muralla de Barcino”, P. de PALOL i A. PLADEVALL (ed.), Del romà al romànic. Història, Art i Cultura de la Tarraconense Mediterrània entre els segles IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1999, p. 84-86.
F. PUIG i VERDAGUER, “Món funerari de Bàrcino”, P. de PALOL i A. PLADEVALL (ed.), Del romà al romànic. Història, Art i Cultura de la Tarraconense Mediterrània entre els segles IV i X, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1999, p. 265-270.
G. RIPOLL, “La transformació de la ciutat de Barcino durant la antiguitat tardana”, J. BELTRÁN (ed.), De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2001, p. 34-43, 18 figs.
G. RIPOLL, “Objectes d’indumentària personal a Barcino (segles IV-VII)”, J. BELTRÁN (ed.), De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2001, p. 214-219.
J. SOBREQUÉS (dir.), Història de Barcelona, Vol. 1, La ciutat Antiga, Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1991.
J. SOBREQUÉS (dir.), Història de Barcelona, Vol. 2, La formació de la Barcelona medieval, Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1992.
L. UBERO, R. GONZÀLEZ i A. NICOLAU (coord.), Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, Editorial Electa, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1994.

|