Deixant de banda la presència circumstancial d'E. Toda en els inicis de l'arqueologia egípcia, les primeres actuacions de camp a Egipte per part d'arqueòlegs espanyols es remunten a finals dels anys cinquanta: Participació en la Campanya de Salvaguarda dels Tresors de Núbia patrocinada per la UNESCO. La Missió Arqueològica Espanyola a Núbia, creada per l'ocasió, va ser dirigida pel professor Martín Almagro Basch, després de la renúncia del professor de la Universitat de Barcelona Lluís Pericot, i va ser finançada des del primer moment pel Ministeri d'Afers Estrangers.
Un cop acabats els treballs a Núbia, el professor Almagro va aconseguir que la missió es transformés en Missió Arqueològica Espanyola a Egipte, i va obtenir del Servei d'Antiguitats d'Egipte la concessió per excavar un sector del jaciment d'Heracleòpolis Magna a partir de 1966. Però ben aviat la Missió va tenir dificultats de finançament en haver-se exhaurit els recursos que el Ministeri havia destinat explícitament a la Campanya de Núbia i en no haver-n'hi d'altres de previstos per a excavar a l'estranger.
Finalment, a partir de l'any 1984 la Missió Arqueològica Espanyola a Egipte va reprendre els seus treballs a Heracleòpolis Magna. En el període del 1984 al 1988 va participar en la direcció i l'execució de la Missió el professor Josep Padró, de la Universitat de Barcelona.
A poc a poc, però, han aparegut en aquests darrers anys noves missions arqueològiques a l'estranger, finançades per fundacions privades o a través dels nous recursos que va crear el Ministeri d'Educació i Ciència a partir del 1986 per fomentar la recerca.
A partir d'aquest moment quedava palès que el concepte vuitcentista d'una única Missió Arqueològica Espanyola per país estranger havia estat superat i començàvem a acostar-nos al model europeu i americà segons el qual són les diverses institucions científiques, i no els estats, les que mantenen missions arqueològiques a l'estranger. Sense sortir de Catalunya, al 1996 s'han pogut comptar set missions arqueològiques a l'estranger, promogudes per diversos centres d'ensenyament superior i de recerca radicats a Barcelona i amb finançament procedent del Ministeri d'Educació i Ciència, el Comissionat d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya o bé de caràcter privat (vd. Maite MASCORT i Magí MIRET, "Missions arqueològiques catalanes a l'estranger", Cultura, 59 (1994), p. 47-51).

Actualment la presència de la Universitat de Barcelona a Egipte es centra a Oxirrinc.

La continuïtat d'aquest interès de la Universitat de Barcelona en pro de l'Arqueologia Egípcia depèn en bona part de l'adequat finançament que s'obtingui, per la qual cosa cal que les nostres autoritats acadèmiques, autonòmiques i universitàries, coneguin la importància i la significació d'aquesta iniciativa pionera en l'àmbit universitari espanyol, mancat fins al moment present d'aquest tipus d'investigació.

Proyectes:

EGIPTOLOGIA:

ARQUEOLOGIA CLÀSICA:

 


MISSIÓ ARQUEOLÒGICA CATALANOEGÍPCIA A OXIRRINC (EGIPTE)

Organismes finançadors: Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, Universitat de Barcelona, Generalitat de Catalunya (CIRIT i Departament de Cultura), Societat Catalana d'Egiptologia, Université Paul Valéry Montpellier III.
Organismes col
×laboradors: Museu Arqueològic de Barcelona, Universitat del Caire, Universitat Politècnica de Catalunya, ArqueoRadar.
Directors del projecte: Dr. Josep Padró i Mahmud Hamza.
Membres de l'equip: Hassan Ibrahim Amer, Marguerite Erroux-Morfin, Eva Subias, Luis Manuel Gonzálvez, Mª Teresa Mascort, Lluís Marí, Mª Àngels Taulé, José O'Callaghan y Concepció Piedrafita.

Resum d'actuacions i resultats més importants:
Les excavacions de la Missió Catalano-egípcia a Oxirrinc van reprendre l'any 1992 els treballs realitzats fins aquell moment en solitari pel Servei d'Antiguitats d'Egipte, i des d'aleshores s'ha realitzat una campanya anyal. A les tres primeres campanyes (1992-1994) s'ha excavat una necròpolis que va del Període Saïta al Copte, s'ha sondejat la ciutat greco-romana així com les seves necròpolis i s'ha realitzat la topografia del jaciment. A les dues darreres campanyes (1995-1996) s'ha dut a terme la restauració de les tombes, la retirada de la muntanya de runa d'antigues campanyes d'excavació per desocupar una important superfície de terreny de la necròpolis i la prospecció geo-física de les zones no excavades del jaciment, mitjançant l'ús d'ones electro-magnètiques.

BIBLIOGRAFIA:

 


RELIGIÓ I SOCIETAT A L'EGIPTE D'ÈPOCA TARDANA

Organisme Finançador: Unité de Recherche Associé au CNRS nº 1068 de Montpellier.
Director del projecte: Dr. S. Aufrère.
Membres de l'equip vinculats a la Universitat de Barcelona: Josep Padró.

Resum d'actuacions i resultats més importants:
Es realitza l'estudi a Egipte i sobre bases arqueològiques i filològiques de les diferents divinitats presents després al món mediterrani, com Bes, Isis-Hathor, Serapis i d'altres; i es segueixen les seves petjades fora d'Egipte. Així mateix, s'estudien també altres fets de civilització que proven l'existència d'influències recíproques entre Egipte, el món fenici-púnic, Grècia i Roma.

BIBLIOGRAFIA:

 


ESTUDIS HISTÒRICO-ARQUEOLÒGICS SOBRE HERACLEÒPOLIS MAGNA

Organismes Finançadors: Ministerio de Cultura i Universitat de Barcelona.
Director del projecte: Dr. Josep Padró.
Membres de l'equip: Luis Manuel Gonzálvez, Esther Pons y Enric Sanmartí.

Resum d'actuacions i resultats més importants:
La presència del Dr. J. Padró al si de la Missió Arqueològica Espanyola a Egipte, finançada pel Ministerio de Cultura, va portar a la divisió del treball de camp en dos sectors. L'excavació d'un d'ells, més concretament el de la Muralla Meridional, va ser des de 1984 responsabilitat del ja esmentat Dr. Padró, nomenat l'any següent sots-director de la Missió. En aquestes excavacions van aparèixer diverses tombes del Primer Període Intermediari, així com un sector d'habitació amb importacions ceràmiques fenícies.

BIBLIOGRAFIA:

 


COL×LECCIONS EGÍPCIES A CATALUNYA I INVESTIGADORS CATALANS

Organismes Finançadors: Universitat de Barcelona, Societat Catalana d'Egiptologia.
Director del projecte: Dr. Josep Padró.
Membres de l'equip: Marta Saura, Mª Teresa Mascort, Salvador Costa, Domènec Campillo, Eduard Porta i Josep Maria Xarrié.

Resum d'actuacions i resultats més importants:
Davant la possibilitat d'organitzar en un futur proper una exposició s'ha iniciat la documentació dels objectes de l'Antic Egipte més importants que contenen els museus públics catalans. Per aquest fet s'estan actualitzant antigues investigacions realitzades ja en aquest terreny, així com els treballs duts a terme sobre els investigadors catalans que d'una manera o d'una altra van tenir relació amb l'Arqueologia Oriental.

BIBLIOGRAFIA:

 


DOCUMENTACIÓ I METODOLOGIA EGIPTOLÒGIQUES

Organisme Finançador: Societat Catalana d'Egiptologia. Director del projecte: Dr. Josep Padró.
Membres de l'equip: Juan Antonio Merino, Concepció Piedrafita, i Marta Puvill.

Resum d'actuacions i resultats més importants:
Per una banda s'ha fet l'inventari exhaustiu de la Bibliografia Egiptològique de les diverses biblioteques barcelonines. Així mateix s'està elaborant la bibliografia comentada publicada a l'àmbit hispànic. Per últim, s'ha treballat en l'elaboració d'una normativa per a transcriure els noms propis egipcis tant al castellà com al català.

BIBLIOGRAFIA:

 


HISTÒRIA DE L'EGIPTE FARAÒNIC

Autor: Dr. Josep Padró.

Resum d'actuacions i resultats més importants:
La llarga experiència docent i investigadora de l'autor en matèria d'historiografia de l'Antic Egipte ha culminat amb l'edició de la següent obra:

BIBLIOGRAFIA:

 


EL POBLAMENT ANTIC EN L'ÀMBIT DE L'INTERIOR DE CATALUNYA

Organisme Finançador: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Director del projecte: Dr. Josep Padró.
Membres de l'equip: Luis Manuel Gonzálvez, Oswaldo Arteaga, Anna Maria Roos, Aurora Martín, Jordi Bolòs i Jordi Campillo.

Resum d'actuacions i resultats més importants:
Centrat a les excavacions de l'antiga Iulia Líbica (Llívia), s'han realitzat una sèrie de treballs d'investigació sobre el poblament antic, tant al Pirineu Català, especialmente a la comarca de la Cerdanya, com més en general a les comarques de l'interior de Catalunya.

BIBLIOGRAFIA: