CAMPAMENT ROMÀ DE LA PALMA


Direcció: J. Noguera (professor associat UB)


Les intervencions arqueològiques iniciades el mes d'agost de 2006 a la terrassa de la Palma (l'Aldea, Baix Ebre) formen part d'un projecte de recerca arqueològica sobre els campaments d'època republicana en el curs inferior del riu Ebre. Aquest projecte inclou altres possibles campaments, com per exemple el situat a les proximitats del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), on a finals de l'any 2007 iniciarem els treballs de prospecció.

Els primers treballs a la Palma han consistit en la topografia del jaciment i la prospecció sistemàtica d'una superfície d'unes 7 ha, tot i que probablement el campament podria haver ocupat una superfície entre les 20-30 ha. La prospecció visual i amb detectors de metalls sobre unitats de prospecció de 300 m 2 ha identificat una gran dispersió d'objectes ceràmics amb una especial concentració en una franja paral·lela al riu Ebre. En la seva major part es tracta de fragments d'àmfores grecoitàliques datables a finals del segle III aC. Quant als materials metàl·lics, s'han recuperat monedes romanorepublicanes, hispanocartagineses i gregues, així com glandes de plom. A aquest material cal afegir les nombroses monedes i els diversos objectes metàl·lics en mans de col·leccionistes particulars, els quals han estat amablement cedits per al seu estudi.

Creiem que les característiques i la cronologia d'aquests objectes es corresponen amb les restes materials d'un campament romà de la Segona Guerra Púnica situat a les boques de l'Ebre. Aquest assentament devia tenir una gran importància estratègica, ja que permetia controlar la navegació fluvial a través del riu Ebre, així com les comunicacions terrestres costaneres que donaven accés a Tarraco. Al mateix temps devia ser un punt d'arribada de tropes i provisions per via marítima, gràcies al control naval dels romans després de la batalla de 217 desenvolupada davant de la mateixa desembocadura del riu Ebre.

De fet, aquest campament es citat diverses vegades per T. Livi ( XXV, 37, 6-7; XXVI, 2; XXVI, 41, 1-2) com el punt on tenien concentrades les seves tropes els successius comandants L. Marci , C. Neró i P. Corneli Escipió entre el 211 i el 209 aC.

Està prevista una segona campanya durant l'estiu de 2007 per tal d'excavar un camp de sitges identificat a l'extrem nord del jaciment, i també per intentar localitzar estructures constructives a les zones amb una major densitat de materials arqueològics.


 

 

 
Moneda de bronze hispanocartaginesa encunyada entre el 221-218 aC. Pes 8,5 g.
Quadrigatus. Moneda romana de plata encunyada entre el 225-212 aC. Pes 6,2 g.
Uncia. Moneda romana de bronze encunyada entre el
217-215 aC. Pes 14,5 g.
Glandes de plom recuperats durant la prospecció d'agost de 2006.
Fragments de vores i pivots d'amfores grecoitàliques recuperades durant la campanya de 2006