La intervenció arqueològica de l’edifici situat al carrer Ripoll nº 25 de Barcelona ve motivada per les obres de rehabilitació i adequació de l’edifici promogudes des de l’Associació Ca la Dona. El 4 d’abril del 2006 es signà un preacord de cessió de la finca municipal situada entre l’Ajuntament de Barcelona i aquesta Associació. El resultat d’aquesta cessió comporta que Ca la Dona es la responsable de la seva rehabilitació i finançament a més del posterior ús amb finalitat social i de la seva gestió.
La recerca de suport i d’idees per fer front a la rehabilitació de l’edifici va conduir a Ca la Dona a signar un conveni amb la Fundació Bosch i Gimpera/Universitat de Barcelona mitjançant la Dra. Gisela Ripoll, Professora Titular d’Arqueologia d’aquesta Universitat, per portar a terme els treballs arqueològics necessaris per al projecte de rehabilitació presentat per l’arquitecte i Professora Sandra Bestraten de la Universitat Politècnica de Catalunya.
A partir d’aquest moment la Dra. Ripoll va elaborar un projecte de recerca i confeccionà un equip de treball, basat en tres coordenades: la recerca, la formació i la docència. La intervenció arqueològica esta dirigida per la pròpia Dra. Ripoll i per l’arqueòloga professional Catalina Mas, integrada en varis projectes de recerca i docència de la UB; amb l’ajut tècnic de Mª José Rivas, arqueòloga professional formada a la Universitat de Granada i membre del equip de recerca de Pollentia. En la excavació participen alumnes d’arqueologia de la Universitat de Barcelona i les feines d’enderroc i apuntalament d’estructures les realitza la empresa Integral de Construcció sent els responsables Dolors Girón i Pepe Naval.

Objectius de la intervenció arqueològica
Les obres de rehabilitació i restauració de l’edifici de Ripoll 25 tindran diverses fases. De moment, la proposta d’excavació arqueològica és només la que correspon a la primera fase definida al projecte arquitectònic provisional. El desenvolupament del projecte arquitectònic en la resta de fases haurà de contemplar igualment els treballs arqueològics adients. Per tant, ara, les tasques arqueològiques previstes contemplen només l’excavació –en subsòl i de paraments– de les zones de l’edifici que es veuran afectades per les primeres tasques arquitectòniques contemplades al projecte provisional.
Aquestes tasques es centren, per una banda, en el seguiment i rebaix a diverses estances de la planta baixa. Una de les estances que es veurà afectada és la que es troba situada a on s’han de encabir la caixa d’ascensor i els rebaixos per les noves conduccions d’evacuació d’aigües. Un dels altres llocs d’actuació es situa al voltant de l’àmbit a on es documenta l’aqüeducte romà. A més, es realitza una lectura estratigràfica de tots els paraments situats en els sectors de la actuació arqueològica.

La importància històrica de l’edifici
Les troballes ja realitzades a l’edifici situat al carrer Ripoll 25, mitjançant l’estudi històric documental i recerques arqueològiques anteriors realitzades per l’empresa Veclus l’any 2002, han demostrat que es tracta de una finca, en realitat un conjunt d’edificis, amb una importància patrimonial certament significativa.
Els diferents elements –essencialment arquitectònics– descoberts al conjunt de la finca mostren un ampli ventall cronològic: des d’època romana fins la baixa edat mitjana i època moderna.
De fet, integrat a l’edifici –i servint com a mitjanera– es troba part d’un dels arcs i dos pilars de l’aqüeducte romà que portava l’aigua a la ciutat de Barcino. D’aquí el topònim del barri com a Vilanova dels Arcs. L’aqüeducte romà va esser integrat com a límit i part de diferents construccions realitzades als segles X, XI i XII. La secció complerta d’aquesta estructura és visible des de l’actual plaça de Duran i Bas, i a l’interior del edifici, es coneixien diferents parts (el canal de l’aigua, part d’un arc i de un pilar) i, a partir de la intervenció arqueològica de finals de 2007, s’ha detectat també un pilar fins a la seva fonamentació.
A partir del segle XIII es documenta la existència d' un hostal conegut amb els noms d'Hostal d'en Garcia o Hostal del Lleó, moment al qual pertanyen molt probablement tot un seguit d’arcs que es troben distribuïts a diferents estances de la planta baixa del edifici, tots ells molt ben conservats i construïts amb pedra procedent de la pedrera de Montjuïc.
Cal fer notar que part de l’actual finca, en època baix medieval potser des de l’any 1431, fou la seu dels Estudis Generals (Scoles maiors o Pedagogium), l’antiga universitat medieval de Barcelona, que depenia directament del govern de la ciutat. També a l’espai de l’edifici s’han documentat diferents elements arquitectònics que han plantejat la possible existència d’una antiga llotja o galeria cinccentista.
L’edifici s’anirà remodelant, de manera especial cap la fi del segle XVII i inici del XVIII i, especialment, en el decurs del segle XIX i fins i tot en el segle XX.
La intervenció arqueològica duta a terme a finals de 2007, testimonia tot un seguit de nivells estratigràfics i paraments conservats en alçat, que permeten refer la seqüència històrica del edifici des de època romana fins a època moderna, on es detecta ja una important ocupació a partir del segle X i fins el segle XIII, tal com testimonien els materials arqueològics trobats.