El Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) és un assentament fortificat ocupat entre el segle VI i el segle III aC. Es tracta d’un dels poblats ibèrics millor conservats Catalunya. El Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia va realitzar cinc campanyes d’excavació i consolidació entre 1998 i 2002. El projecte es va aturar per problemes administratius, però ara, un cop adquirit el terreny per l’ajuntament de Benifallet, el GRACPE reprendrà els treballs d’investigació.
El poblat està situat a 45 metres sobre l’Ebre, en un abrupte esperó allargassat que permet el control estratègic del riu en el congost de Barrufemes. L’accés només és possible pel seu extrem nord-est, on se situa un imponent sistema defensiu format per una muralla de paraments múltiples de 30 metres de llargada i uns 4,5 metres d’amplada màxima, un bastió intern i una torre de 7 metres d’amplada i 8 metres de llargada, construïda amb un peu de 31,5 cm. Aquesta torre presenta un estat de conservació excepcional, ja que té quasi quatre metres d’alçada, i fins i tot conserva els forats de les bigues del pis superior, de manera que originalment podria haver assolit uns set metres. Fins al moment, les excavacions realitzades en diferents sectors d’aquest sistema defensiu suggereixen una datació de finals de segle V aC.
La zona d’hàbitat ocupa una superfície molt reduïda, entorn els 900 m2, de manera que estaria ocupat per una població de 50 a 100 persones. La seva estructura urbana està caracteritzada per dos carrers principals perpendiculars que distribueixen uniformement l’espai. Les excavacions han documentat nivells del segle VI aC, probablement fons de cabanes, coberts per estructures constructives i estrats arqueològics de més de dos metres de potència, datables entre els segles V i III aC. Malauradament l’agençament intern de les darreres fases d’ocupació, normalment les millor conservades, han desaparegut com a conseqüència de les excavacions incontrolades realitzades abans de la nostra intervenció. Igualment, tampoc s’ha identificat cap nivell estratigràfic corresponent als segles II i I aC, tot i que una certa quantitat de material ceràmic, recollit en superfície, suggereix una petita reocupació en època tardana.
El Castellot de la Roca Roja respon a un model de poblat documentat en tot el curs inferior de l’Ebre: petit, fortificat i situat en un lloc estratègic. El seu bon estat de conservació i el projecte de recuperació patrimonial previst permetran recuperar aquest important assentament.