Poques activitats, sobretot en l’àmbit de les humanitats, requereixen d’una professionalització tan radical com la de les persones que es dediquen a l’arqueologia, tenint en compte que el que fan incideix directament en un bé comú, per a la conservació i l’adequada manipulació del qual han de vetllar els poders públics, alhora que n’han de donar les garanties pertinents. Aquest fet, juntament amb la consideració de les experiències ja posades en pràctica per altres universitats europees, justifica la proposta d’aquest màster. A banda d’això, en la programació del màster es combina una formació teòrica de nivell i una especialització molt important, la qual incorpora un ampli conjunt de tècniques específiques en el camp de l’arqueologia que requereixen capacitats d’anàlisi i de síntesi, implementació avançada i treball en equip de caràcter interdisciplinari.

Es considera d’interès la creació d’un màster en Arqueologia com a punt de partida d’una formació bàsica en aquesta disciplina (Professionalitzador), que ha de servir com a fonament per a una posterior especialització de qui estigui interessat en els estudis arqueològics (Doctorat); ha de situar els estudis universitaris referents a matèries arqueològiques a l’altura que mereixen en funció de la seva maduresa i amplitud científiques i d’una demanda social i universitària ben coneguda i contrastada; i ha de convertir-se també en el referent obligat per a l’adequada definició i qualificació professional de les persones dedicades a l’arqueologia, en tant que dipositàries de la responsabilitat social de valorar el patrimoni arqueològic i d’intervenir-hi per incrementar-lo, conservar-lo i fer-ne projecció científica, cultural i social.

Les lleis desenvolupades fins al present, tant pel Parlament Espanyol com pels parlaments autonòmics, recullen la sensibilitat de les societats avançades envers la preservació i la conservació del patrimoni arqueològic. Aquest patrimoni constitueix la memòria material del coneixement històric del nostres pobles, cosa que justifica plenament la formació a nivell de màster d’un cos de professionals que puguin atendre aquesta demanda de la societat.

L’atenció al patrimoni arqueològic exigeix la formació de professionals cada cop més ben preparats. Estem davant d’un creixement exponencial de les intervencions arqueològiques i no hi ha un col·lectiu professional prou nombrós i qualificat perquè aquestes intervencions es facin amb les garanties suficients.

El ric i complex patrimoni arqueològic del nostre país, la gran incidència del desenvolupament urbà actual en ambients susceptibles de la necessària atenció arqueològica i les exigències legals explícites, com són els informes arqueològics, les excavacions prèvies i altres intervencions abans de portar a terme qualsevol tipus d’intervenció urbanística, tant si són obres públiques com privades, exigeixen un nombre cada cop més elevat de professionals específicament preparats per fer aquestes feines i per extreure d’aquestes intervencions tota la informació científica necessària per al desenvolupament de la recerca, de manera que les excavacions no quedin reduïdes a una mera documentació de les restes existents. És des d’aquest punt de vista que ha de ser entesa cada cop més la formació com a arqueòleg, no com una mera especialització dels estudis d’història, sinó com una formació específica pròpia.

És evident que l’arqueòleg és un historiador, però també ho és que la complexitat creixent de l’arqueologia, en els mètodes, en les implicacions, en les moltes i profundes relacions amb altres ciències que desborden de molt el marc tradicional de les facultats d’humanitats, fa necessària una formació especial que no es pot donar adequadament en el marc d’un grau d’Història.

Per totes aquestes raons, sembla que la millor solució és la posada en marxa d’un màster en Arqueologia, que doni cabuda a les matèries necessàries per obtenir la suficient i adequada formació metodològica i tècnica, així com els coneixements pertinents de legislació i regulació del patrimoni.

Cal pensar que, en el futur, un percentatge elevat d’aquests titulats i titulades ocuparan llocs de treball en gabinets (de l’Estat, d’autonomies, diputacions i entitats locals) destinats a la salvaguarda del patrimoni arqueològic, o passaran a l’activitat privada com a integrants d’empreses d’arqueologia professionals per dur a terme les intervencions per a les quals hagin obtingut la contracta corresponent. La regulació d’aquesta activitat en mans de l’administració i d’associacions de professionals cada cop més sòlides i consciencioses donarà el suport necessari a la presència en el mercat de treball de titulats amb la formació adequada per exercir la professió. Però no hem d’oblidar que el mateix mercat laboral s’autoregularà i donarà més sortida a aquelles empreses que es nodreixin de titulats i titulades que hagin rebut una formació de base específica mitjançant el màster de la nostra universitat.