Cases portàtils
1. Resum
Casa llibre, Casa cactus, Casa tetera, Casa làmpada, Casa estoig. Trobem casa en petits objectes que ens envolten i conformen el nostre espai privat, la nostra llar, el nostre refugi. Podem denominar cases portàtils tots aquells objectes pròxims, personals i importants que són transportables cap a un nou espai.
Paraules clau:Casa, espai, objecte, personal, portàtil.
2. Orígens, antecedents i referents
El projecte neix d’una autoreflexió sobre els meus treballs anteriors elaborats com a il·lustradora i el fet de voler anar més enllà. Abandonant les feines fetes concebudes a partir d’encàrrecs i centrant-me en allò que a mi m’interessava tractar. Deixant de treballar i produir per algú i en cerca d'un tema com a fil conductor d’un projecte personal elaborat únicament per mi mateixa i amb una qualitat, una delicadesa, una coherència i al mateix temps un sentit propi i personal.
La idea del projecte “cases portàtils” sorgeix arran de voler explicar una petita narració il·lustrada envers el fet de marxar de casa i buscar-ne una de nova. L’inici d’aquest projecte sorgeix a causa del meu interès per l’espai personal i l’anàlisi del mateix.
La importància de comptar amb la presència d’un espai privat és fonamental per al desenvolupament de la nostra identitat com a persona.
Entenem el terme casa com a l’edifici destinat a servir d’habitació humana. “La organización de nuestro espacio resulta de la imagen que nos hacemos de él” (Abraham A. Moles y Elisabeth Rohmer, Sicología del espacio:14). La distribució d’aquest espai és una construcció d’imaginari propi. L’anàlisi d’aquest espai és crucial per tal d’entendre com viu l’individu, quins gustos té, com pensa, com actua, en quina esfera social es troba, en quin temps històric, preocupacions, intencions, etc.
Cada persona acumula un seguit d’objectes i elements en l’espai, que alhora ens mostren causes significatives d’aquests. “Para situar en ellos seres que se apropian el espacio interior, por ejemplo, poblándolo de objetos [...]”(Abraham A. Moles y Elisabeth Rohmer, Sicología del espacio:31).
Pel meu treball és important citar l’artista Martin Vitaliti . No com inspiració directa en els seu treball, sinó com a pensament més general sobre la reflexió que elabora entorn a la manera de tractar la disciplina artística, ja que més enllà de com estem acostumats a tractar aquesta disciplina hem d’aprofitar-ne els recursos que són proporcionats i atribuir-li una nova lectura, complementar-ho i potenciar el propi treball.
Altrament, Carl Larsson és un dels meus referents il·lustratius ja que tant el contingut com la forma del seu treball artístic remet en el meu treball. L’obra Ett hem em va fer autoreflexionar a través de la mostra un seguit d’escenaris interiors típics de la casa sueca del segle XIX, la reproducció dels espais privats personals acompanyats d’objectes quotidians simbòlics per a un mateix.
Doncs amb aquest tema de treball i amb aquest tipus d’ideologia i interès personal el projecte consisteix en la creació de diferents cases i fer un recull il·lustrat distintiu d’aquest fantàstic visual. Cases d’imaginari propi, creades a partir d’elements quotidians pròxims i personals amb la fusió del concepte ‘casa’.
3. Metodologia
Replantejar-se la manera de treballar d’un mateix sempre és complicat, però abandonar la zona de confort i enfrontar-se a coses noves, pot obrir portes cap a resultats més interessants no concebuts fins al moment.
En el meu cas aquets projecte m’ha servit per sortir de la meva zona de confort i es per aquets motiu que trobo rellevant explicar com ha anat sorgint aquest procés i aquest nou descobriment tant amb la tècnica, com amb el concepte que volia treballar.
Per sortir de zona de confort de la qual he parlat i entendre el procés metodològic, vaig enfrontar-me directament al format gran, al qual jo no estava acostumada. Dibuixants sobre una gran superfície en blanc, centrant-me a executar i fer d’una manera impremeditada i reflexionar-ne a posteriori. Al principi m’angoixava molt el fet de no visualitzar un acabat final, ja què em trobava desconcertada i em preguntava si realment tot ‘allò’ que dibuixava, redactava i anotava, em conduiria a algun lloc, però vaig adonar-me’n que davant aquest dubte, és on es genera l’inici d’un procés per a construït i basar els fonaments d’una obra.
Més tard, analitzant tot el que havia creat, em vaig adonar que en les diferents acumulacions i composicions hi havia una repetició constant d’un element: la casa.
Doncs allò que semblava un puzle i un desordre sense un sentit establert, ha anat esdevenint poc a poc un projecte complert encara que obert i fonamentat. Més enllà de l’obra final, el meu interès recau en l’autoreflexió del procés realitzat i com aquests ha anat evolucionant en les diferents fases en les que s’ha trobat. Cercar el significat d’allò que produïa també em va ajudar a establir un pont de connexió entre el que dibuixava de manera espontània i instintiva i allò que portava madurant-se des d’un temps conceptualment. Aquest fet m’ha ajudat a conformar i madurar el conscient i inconscient i poc a poc arribar a conformar i madurar la idea.
A partir d’aquesta repetició vaig desenvolupar un mapa visual de diferents cases. Centrant-me en el concepte de la llar i l’anàlisi dels diferents elements que trobem dins d’aquesta, principalment els objectes personals. Els mateixos, van ser presos com a punt de partida per la creació de “cases portàtils”.
Doncs, a continuació, vaig prendre de referencia la meva habitació. Començant a fotografiar diferents objectes de la meva habitació, el meu estudi, el meu espai personal. Diferents elements que em despertaven interès i identificava com a casa. Utilitzar el recurs fotogràfic em va fer contemplar la fusió de les imatges dels objectes que estava capturant, juntament amb el traç.
El projecte es va acabar definint amb la creació de diferents cases. Cases d’imaginari propi, creades a partir d’elements quotidians del meu espai personal. Objectes propis que identifico com a casa. Tot i que no ho percebem a primera vista, trobem casa en petits objectes que ens envolten i conformen el nostre espai privat, la nostra casa, el nostre refugi.
Podem denominar cases portàtils tots aquells objectes pròxims, personals i importants que són transportables cap a un nou espai.
Així doncs, l’obra final són un total de cinc estampes de diferents cases portàtils acompanyades d’un mapa portàtil. Situades aleatòriament en l’espai, creant un recorregut visual i que permet desenvolupar una lliure lectura a l’espectador. Tant les estampes com el mapa són recollides dins d'un sobre, també portàtil.
L’obra pot funcionar de manera independent, estampa per estampa o d’una manera col·lectiva, conformant un mapa portàtil de cases portàtils on aquestes es relacionen entre sí. Aquest resultat de mapa visual és fruit de la idea inicial de crear una narració envers el fet de “marxar de casa”, creant així diferents cases les quals es pot trobar l’individu al mateix temps que visualitzem un seguit d’objectes que l’acompanyen i conformen casa per aquest.
4. Fitxa tècnica
Format estampa i mapa: 21x29,7 cm i 100x70 cm
Suport: Paper Schoeller setinat
Tècnica: Serigrafia tinta negre i transparent.
5. Conclusió final
Doncs, obrir-se a noves possibilitats i treballar des de la intuïció i sortint de la zona de confort, sempre aporta coses interessants, com per mi en aquesta assignatura. La versatilitat d’opcions que m’ha ofert la tècnica de la serigrafia m’ha permès fusionar la imatge, la línia, la taca i el traç, provar diferents combinacions d’acabats, escollir, etc. Aquestes accions de fer i desfer, m’han fet estar pensant constantment en les diferents possibilitats en les quals podia passar el meu treball fins arribar al punt de trobar l’equilibri exacte on el resultat final s’adeqüés a allò que volia explicar.
Haver pres la decisió d’abandonar la manera de treballar que tenia arrelada a mi, m’ha fet adonar-me de moltes de les possibilitats que hi ha al fusionar la il·lustració amb altres tècniques i disciplines. En el cas d’aquest projecte la fusió de la fotografia amb el traç.
Bibliografia i Fonts documentals
Abraham A. Moles y Elisabeth Rohmer, (1972).Sicología del espacio
Carl Larsson, (1889).Ett hem
“Sobre las manos” - Revista “HipoTesis”
