Postals
1- IDEA:
- Punt de partida, context
Parteixo de les idees d'espai públic i d'espai privat analitzats des de la concepció d'intimitat i les barreres d'aquesta. El projecte tracta sobre la relació amb la meva mare, una persona amb la que he viscut moltes etapes diferents i han marcat la meva persona actual. Per això, aprofitant que ha estat la única persona amb la que he conviscut aquests dies de confinament, que decidit centrar la obra en la seva persona i el nostre vincle. Vull treballar l'aspecte estètic des de l'abstracció juxtaposada amb fotografies realitzades tant en digital com analògic per tal de crear un collage oníric figuratiu / abstracte. Per finalitzar, les composicions aniràn acompanyades de reflexions escrites durant aquests dies, pensades al moment de fer les fotografies, paraules pròpies de la meva mare, etc.
Inicialment el format anava a ser en fanzine per tal d'experimentar al màxim en la edició de fotografies en Adobe Photoshop i en la maquetació mitjançant Adobe InDesign.
Pel que fa a les característiques formals del fanzine, també vull provar entre diferents tipus de papers, sobretot més aviat gruixuts i amb un acabat més aviat mate.
També vull realitzar collage enganxant, retallant i pintant un cop imprès el document, ja que m'agradaria que tinguès textures i relleus que podrien ser interessants (ja que l'aspecte cromàtic es redueix al blanc i negre).
- Referents:
- Margaret Lansink: les seves fotografies
- Robin Cracknell: els seus collages manuals
- Masahisa Fukase: el dol
- David Jiménez: les textures
- Nan Goldin: la intimitat, els cercles propers, la qüotidianitat
- Rachel Demetz: els seus collages digitals
- Lua Ocaña: el projecte ''Write or be written off''
Em sento bastant identificada amb la concepció del projecte de Lua Ocaña ja que té la necessitat de capturar imatges per tal de materialitzar i inmortalitzar la seva presència. En el meu cas, tinc la necessitat de ordenar i materialitzar diferents fases del vincle emocional amb la meva mare per tal de visualitzar-ho tot i analitzar-ho per a un futur, comunicar-li.
Els recursos utilitzats són els següents:
- Fotografia analògica i digital
- Arxiu familiar
- Edició d'imatges mitjançant Photoshop
- Maquetació mitjançant InDesign
- Escrits personals / missatges / diàlegs
2-FORMALITZACIÓ/PRODUCCIÓ:
- Metodologia /procés de treball:
El treball parteix amb la recerca de material d'arxiu familiar, per tal d'establir un punt d'inici en el ''relat'' familiar, els orígens. També vaig recuperar material analògic realitzat just abans del confinament. Durant aquestes setmanes he anat realitzant fotografies de la meva vida qüotidiana i a l'hora he anat emmagatzemant pensaments, conversacions i missatges d'aquestes situacions. També he recuperat algunes conversacions de Whatsapp d'abans del confinament.
Inicialment vaig començar a editar moltes de les imatges retallant-les i creant el tipus de composicions que he esmentat abans (figuratives/abstractes). El resultat no em desagradava pero sentia que m'estava allunyant d'un dels meus objectius principals, que era realitzar collage, enganxant, pintant, ratllant, etc. De forma que la peça en si fos més aviat performàtica, improvisada.
A més a més, vaig estar qüestionant el per què de realitzar un fanzine, què aportava al discurs, com seria el recorregut de lectura, etc. I no m'acabava de convèncer la construcció que m'imaginava. Així doncs, finalment vaig decidir que les imatges tindrien format POSTAL (semblant a DIN A6).
Sento que aquest format s'adeqüa molt més a la conceptualització del projecte ja que la majoria de missatges que hi ha escrits s'han quedat en un qüadern, en una pregunta sense respondre, etc. És a dir, degut a la distància emocional que he tingut amb la meva mare molts pensaments no s'han arribat a dir mai. Per això, aprofito la funció de les postals, utilitzades tradicionalment per dir allò que penses a aquell/a que està lluny, juntament amb una imatge al darrere del record. En el meu cas, els escrits són tot allò que mai li he dit a una persona que tinc a prop però noto llunyana, juntament amb imatges que he anat realitzant d'ella mateixa, que reflexen el record que he volgut inmortalitzar d'aquell instant, espai, temps.
Crec que mitjançant aquestes postals, individuals, sense estar lligades entre elles (tot i que al pdf adjuntat apareixen juntes per tal d'agrupar-les en un mateix document) aquesta especifitat, singularitat de cada una no es perd. Poden funcionar tant juntes com per separat, ja que considero que representen instants diferents, emocions diferents.
La meta final d'aquest projecte seria donar les postals en mà a la meva mare, ficades cadascuna d'elles en un sobre.
- Adaptació a la realitat / imprevistos:
Un dels murs més evidents que m'he trobat a l'inici de la materialització del treball ha estat el fet de no poder realitzar fotografia analògica ja que conformava una de les parts que em semblava més interessant del projecte. Degut a la crisi sanitària, es van tancar tots els espais públics i, per tant, tot tipus de laboratoris on revelar els carrets. Així doncs, vaig decidir que la majoria del material visual estaria fet en digital excloent el material analògic revelat abans del confinament. Aquest factor era el que m'anava a aportar aquesta estètica imperfecte, bruta, casolana.
Tot i així, les imatges digitals han estat editades amb la màxima semblança al analògic possible, però sense que sigui forçat. (Posar les imatges en blanc i negre, aprofitar escenes de llum contrastada, etc)
Posteriorment me'n vaig adonar que la formalització en la que s'anaven passant pàgines no m'acabava d'encaixar amb aquest projecte ja que sentia que banalitzava la simplicitat del missatge, el concepte. Tot i que el següent document FlipHTML5 apareix en format llibre, simplement vull que serveixi per a ser visualitzat digitalment, ja que el meu objectiu és que aquest projecte es materialitzi en paper, de forma que es pugui tocar, sentir.
3- CONCLUSIONS:
Considero que el procés de realització d'aquest treball ha patit bastants altibaixos ja que és un treball molt emocional que tracta d'una persona molt important per a mi, amb la qual he estat confinada única i exclusivament. Això ha abocat en el projecte varies alteracions durant la seva execució que, com a conseqüència, ha fet que em bloquejés en bastantes situacions (juntament amb l'agitació emocional del context epidèmic). Tot i així, estic molt orgullosa d'aquest projecte ja que ha estat una constant autoavaluació i autocrítica de l'entorn en el que he viscut, així com en una realització constant del treball. Tot i que el resultat sigui bastant senzill (ja que faltaria la intervenció física del suport esmentada anteriorment) personalment sento que ha sigut tot un recorregut de recerca del missatge que volia arribar a transmetre.
