Venc, luego I am. Loving Barbara*
Venc, luego I am. Loving Barbara*
Una de les característiques essencials de la societat global actual és la recerca del màxim benefici com a motor del sistema capitalista. Una infraestructura evolucionada i monopolista que lluny de desaparèixer, ha arrelat en el nostre dia a dia en noves formes de colonialisme que constitueixen el cànon normatiu dominant, basat en el consumisme, la compra i l’acumulació.
Els inputs constants del màrqueting i la publicitat són portadors de missatges convencionals, des dels quals se'ns han venut que ho podem comprar tot. De fet, el gran repte de les multinacionals ja no rau a produir sinó a vendre. Habitem la compravenda com a forma de relacionar-nos amb un món que ens és ofert a la carta. Fins al punt que comprar o tenir més esdevé un motiu vital, una promesa de felicitat que genera ansietat: el mono constant d’una addicció d’abast global. En l’esfera capitalista som els hàmsters que mouen la roda. Però on són els límits de la cultura del consum? Es pot comprar i vendre tot?
Per mitjà de l’apropiació d'estratègies propagandístiques i de formes diverses del llenguatge associat al comerç, ens qüestionem aquesta realitat que ens engloba. Fent ressò del seu funcionament i modus operandi, plantegem una proposta contrapublicitària com a eina de resistència i pensament crític versus el present homogeneïtzador de la cultura de l’abundància, de l'obsolescència programada i el malbaratament. Un conjunt de cartells que especulen sobre l’acció de vendre amb una mirada diversificada.
Es ven malestar, es ven solució; es venen drets, es ven esclavització; es venen excessos, es ven humanitat; es venen traumes, es venen promeses; es ven contaminació, es ven ecologisme; es ven tot, es ven res i potser vens a la recerca d’una benvinguda benvolent i d’aquí en surts en venda.
*(nota)
El títol amb combinació d’idiomes fa homenatge a I shop therefore I am (1987), obra icònica de Barbara Kruger que qüestiona la societat materialista contemporània i l’hiperconsum. El seu missatge concís, que fa referència al famós aforisme de Descartes, emfatitza la rotunda equació sóc = compro. I és inclús més rellevant actualment perquè estem encara més enfonsats en un món d’aparences i consum desmesurat.
Publicació en col·leccions públiques:
