Sorores. Can Trinxet: Un context de dones

“La memòria no és aquella película fotogràfica perfecta que manté una imatge sense canviar-la. [...] La tasca dels artistes és prendre els fragments y construir alguna cosa provisionalment nova. Aquest és el vincle entre la memòria, els fragments i l’activitat de crear.”

William Kentridge

 

Sorores inicia en l’arrelament de les meves branques genealògiques dins d’un context concret; Can Trinxet. Una fàbrica dedicada als filats i teixits de cotó, nascuda l’any 1905 a Santa Eulàlia, Hospitalet de Llobregat. Actualment, patrimoni industrial de la ciutat.

En inicis del segle XX, la Revolució Industrial va afectar de ple en Catalunya convertint-la en una de les nacions més industrialitzades, pionera i model en l’àmbit tèxtil. L’Hospitalet de Llobregat va viure el segle XIX la incorporació d’un gran nombre de fàbriques al seu sòl; en part per ser un municipi fronterer amb la ciutat de Barcelona i per l’arribada de noves comunicacions; com el ferrocarril; entre altres motius. Aquesta industrialització va anar acompanyada d’un gran canvi en la demografia del barri, que va anar creixent per tal de cobrir les necessitats dels obrers i obreres que es desplaçaven fins aquí per treballar.

Quan parlem del desenvolupament demogràfic de l’Hospitalet de Llobregat, és indispensable incorporar una perspectiva de gènere. Pel que fa, al recinte fabril de Can Trinxet, és fàcil adonar-se en el mateix arxiu fotogràfic que la plantilla de persones treballadores era majoritària les dones, així m’ho explica també el meu avi, qui va estar treballant a la fàbrica des dels catorze anys. Cal remarcar la fonamental i cabdal participació de la dona dins aquest àmbit, un sector dedicat a treballs de tanta destresa com és el món del tèxtil.

Remuntant-nos a la mitologia grega trobem tota una vinculació majoritàriament femenina pel que fa a la tradició tèxtil. Trobem a Aracne, Penèlope, Atena... tot de figures femenines embolicades en la feina de teixir i entramades sota fils. Al llarg de la tradició també trobem la figura de la filadora, qui ha estat des de sempre treballant les fibres per poder aconseguir un element tan essencial en el nostre dia a dia com és el fil. El paper de la dona en els treballs d’habilitat ha estat cabdal, però tristament reconeguts..

Sorores busca resseguir memòries teixides en aquest context fabril, per donà’ls-hi veu i sonoritzar aquesta genealogia femenina a la Història, desterrant així l’oblit sexista practicat al llarg de tots els discursos establerts. El projecte busca retrobar-se en una temporalitat diferent però en el mateix espai, mostrant la vivacitat dels records i la memòria. Perquè la força del treball a l’imaginari col·lectiu pren forma masculina, però no podem obviar la gran implicació de les dones en la Revolució Industrial, sent tant polític un acte com és el de treballar. El projecte intenta mostrar la relació horitzontal que s’establia entre les treballadores i la xarxa que es va teixir entre elles. A més d’aportar cap a un camí que busca la igualtat i la creació/reivindicació de models de referencia femenins, així com posar èmfasis en un context tan soror com va ser Can Trinxet.

Fins al moment, he investigat amb la tècnica de la punta seca unes estampes, que posaven en valor el treball d’aquestes dones amb imatges de l’arxiu fotogràfic de les pròpies treballadores de la fàbrica. Aquest curs però, he seguit treballant en el projecte, i l’he reconduït cap a un punt més tèxtil, produint la bata que utilitzaven les pròpies treballadores, des de l’assignatura d’art i teixit.

És per això, que ara mateix, estic intentant deduir cap a on encaminar el projecte pel que fa a la formalització artística, estic plantejant la idea de realitzar un Ecoprint, amb elements orgànics que pròpia i personalment, extrauria del context fabril de Can Trinxet, per oferir un catàleg mostra dels elements que hi podem trobar allà avui en dia. I posteriorment, produir unes bates, que reivindiquessin la feina de les dones, amb aquests teixts tenyits naturalment gràcies a l’espai. Però encara continuo en dubte.

Referencies

Respecte als referents vinculats al procés de recerca, el projecte va iniciar en part, amb la lectura del llibre “El tejido de la civilización”, de Virginia Postrel. Un llibre que enfoca el pas històric de la humanitat des de la perspectiva i enfocament del món tèxtil. Els avenços que ha fet la humanitat i com s’ha anat teixint aquest àmbit, des de les fibres naturals fins als teixits, passant pel fil i tota la seva tradició. Una lectura que m’ha acompanyat des de l’inici i m’ha ajudat a entendre molt millor la sumptuosa història del producte més influent del món. 

Un altre llibre consultat al llarg del projecte ha estat “Les cultures del treball”, que és la recopilació d’una exposició que va tenir lloc l’any 2000 al CCCB. Fa un recorregut sobre el món del treball i tot el que entorn d’ell s’articula. 

També, un projecte que va impulsar la meva investigació va ser “Archiveras del humo”. Una exposició feta a Sant Sebastià, on el context de treball va ser una Tabacalera, on antigament hi havien treballat majoritàriament dones i actualment havien reformat tot l’espai. Aquest treball va generar espais de conversa on les antigues cigarreres periòdicament es reuneixen amb les treballadores actuals per generar espais de memòria, per així anar creant un arxiu comunitari que preservi la temporalitat, la història i records d’aquest espai.

Sorores inicialment, també pretenia iniciar-se com un espai de memòria des d’on crear un arxiu col·lectiu amb els testimonis i vivències de cada persona; però ha estat un tant difícil trobar un gran nombre de dones, treballadores de Can Trinxet.

Antecedents al projecte destacaria, les anècdotes que els meus avis explicaven de la seva vida a la fàbrica, fins al punt que es van conèixer en aquell context. També els testimonis orals amb què he tingut l’oportunitat de compartir espai de conversa, la Teresa Cobes i la Maria del Valle Rivera (germana de la meva àvia). I els testimonis transcrits que resten a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet; a part de les fonts documentals que també viuen a l’arxiu, els quals vaig poder visitar per tal de conèixer aquesta realitat.

Com a última referència, m’agradaria destacar la plataforma Can Trinxet Viu!, un col·lectiu que ha fet un treball d’esforç lluitant perquè aquest espai es convertís en un equipament pel barri. I el qual també ha dut a terme gran pràctica d’arxiu recopilant fonts documental, fotografies i alhora testimonis orals, ja que també van fer entrevistes orals a treballadors i treballadores en el seu moment.

Pot ser, sense tota aquesta col·lectivitat de persones amb qui he tingut el plaer de relacionar-me el projecte no hagués arrencat amb tantes ganes. Però gràcies a totes les persones que han referenciat el meu projecte, i el suport del departament de cultura de l’Hospitalet, Sorores comença aquí i demana continuïtat alhora que col·lectivitat.

Les Cultures del treball : [catàleg de l’exposició]. (2000). Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

POSTREL, V., & LUENGO, L. (2021). El tejido de la civilización : cómo los textiles dieron forma al mundo. Siruela.

BARNÉS, Judith. L’univers Trinxet. Producció i treball en una fàbrica tèxtil hospitalenca a partir de les fonts documentals. L’Hospitalet, Arxiu Municipal, 2010.

MARÍN, Dolors. Entrevista a Josefa Alcázar Maldonado; Francisca Carrera Méndez (entre altres) treballadores de la fàbrica Can Trinxet, Arxiu Municipal de l’Hospitalet, 2001.