?

Allò que es pensa, però que després s'oblida; allò que es vol dir, però mai en veu alta; allò que vol ser llegit, però no comprès. 

RESUM

Aquest treball d'investigació neix de la necessitat d'explorar el rastre material dels records i les experiències, posant èmfasi en el paper com a mitjà central. Mitjançant un procés manual de desmemòria, s'intenta transformar els materials que vehiculen les vivències passades, incloent-hi treballs realitzats durant la carrera, agendes i diaris personals de l'arxiu personal. A través de la fragmentació i recomposició d'aquests papers, s'explora noves formes de reciclatge conceptual i una reinterpretació de la memòria i la matèria, qüestionant així els límits de la comprensió i la no-escriptura.

Paraules clau: desmemòria, matèria, no-escriptura, reciclatge conceptual, paper

INTRODUCCIÓ

ANTECEDENTS 

Aquest projecte de final de grau neix dels treballs fets durant l'últim curs, on de manera més subconscient ja començava a explorar els conceptes esmentats en el resum, però des d'un enfocament més intuïtiu. Considero, per tant, rellevant destacar-los per tal de comprendre el bagatge inicial abans de donar forma a aquest projecte.

Mis cosas, maig 2023 

Mis cosas és un projecte compost per nou llibrets, cadascun d'ells corresponent a un mes entre l'agost del 2022 i l'abril del 2023. A través d'aquesta col·lecció, s'intenta exposar les vulnerabilitats personals de manera directa i sincera. Cada llibret està estructurat de manera que hi ha una pàgina dedicada a cada dia del mes. Aquestes pàgines poden estar en blanc, contenir un fragment escrit o mostrar una imatge rellevant i pertinent a la narrativa. En aquests llibrets, es comparteixen pensaments esporàdics, reflexions i interaccions amb altres persones. Les contradiccions de la vida prenen forma a través del text i les imatges, s’usa l'humor i l'honestedat com a vehicles per revelar les meves preocupacions i inquietuds.

Bé i tu?, novembre 2023 

Bé, i tu? és un projecte que profunditza en les complexitats de la comunicació mentre destaca la seva absència. Pretén contemplar l'experiència de les converses buides i ha donat lloc a dues peces artístiques formalment diferents. Ambdues peces exploren la gestió de les emocions, abordant específicament com la transmissió d'aquestes emocions sovint condueix a diàlegs superficials i repetitius.

La primera obra és un llibre d'artista compost per 40 pàgines. A cada una, s'hi troben les frases recurrents que caracteritzen els diàlegs buits i superficials. La dimensió visual pren protagonisme; a mesura que es van passant les pàgines, tant els papers com la tipografia de les paraules comencen a experimentar una degradació gradual.

En la segona composició, la narrativa es desplega a través de llenços superposats de manera desordenada, una formalització que subratlla l'acumulació de barreres dins la comunicació. Les capes de tela s'entrellacen i es superposen, creant una complexitat visual que reflecteix la densitat i la dificultat de la comunicació genuïna. A la capa principal, destaca la frase "bé, i tu?", una pregunta aparentment senzilla però carregada de significat.

Hi penses?, gener 2024

Sèrie de pintures que pretén evidenciar allò que es pensa, però que després s'oblida, mitjançant breus frases, paraules i fins i tot lletres, es materialitzen pensaments i se'ls dona un espai. L'ús del color blanc és fonamental, ja que conceptualment evoca la idea de pintar una capa de pintura blanca sobre una paret deteriorada, quan la pintura anterior ja es percep com a bruta. 

Treballo amb aquest concepte, entenent la tela metafòricament com a paret i com a espai on habiten aquests pensaments volàtils. En el suport mateix es materialitza un cert maltractament, el qual s'ha treballat per capes, jugant amb les transparències i les possibilitats que em brinda la mateixa pintura. D'aquesta manera, es fa possible evidenciar el rastre de què hi havia abans.

Tanmateix, pretenc donar importància a la comunicació i, alhora, destacar-ne la mancança d'aquesta, abraçant així doncs les contradiccions d'una mateixa i explorant-les. Sorgeixen preguntes que es dirigeixen a l'espectador, establint així un diàleg directe on l'acció de destapar el que estava tapat i fer visible el que ja no hi és es posen en qüestió. Intentes desxifrar el contingut de les frases, però resulta gairebé impossible.

MARC TEÒRIC I REFERENTS

Paula Garcia Masedo, Mar Arza, Isabel Servera, 

Desmemoria:

En aquest projecte s’activa un procés de desmemoria, per aquest motiu, és important clarificar els següents conceptes per a poder comprendre el diàlegs entre la memòria, el record, la imatge i l’oblit. Segons el DIEC (Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans), desmemoriar-se fa referència a perdre la memòria, i la memòria a la facultat de recordar. Per aquest motiu, començaré a desenvolupar aquest apartat del marc teòric partint del verb recordar i del que implica. 

En primer lloc, recordar implica portar a la consciència del present una realitat que prové del passat. Aquestes reminiscències de les experiències viscudes s'emmagatzemen a la memòria personal de cadascú, i aquestes experiències ens conformen. Els records personals ens permeten comprendre'ns millor a nosaltres mateixes, veient com la nostra percepció com a individus ha evolucionat al llarg de la vida. Mitjançant els records, podem reviure les vivències passades i reflexionar sobre elles, encara que sempre hi ha el perill d'idealitzar o reinterpretar aquests records de manera inconscient.

De fet, tal com explica Cartujo (2008), el record i l'oblit són processos en gran part sobirans i autònoms que transcendeixen el limitat control de la consciència o la voluntat humana. En conseqüència, aquest és inicialment un oblit perniciós que, encara que no es vulgui, es pateix; però és, per descomptat, també un oblit positiu i alliberador que pot ajudar les persones a sobreviure alguna tràgica experiència d’horror. (p 80)

Malgrat això, aquests records són fonamentals per a la nostra identitat i el nostre relat personal, ja que actuen com a base sòlida que dona forma a qui som.

Impúls de disseminació:

Gest mínim:

Luz Broto

Les mans:

(repensar l'acció amb la mà i la relació de les mans amb la figura de l'artesà)

No-escriptura:

Irma Blank

Altres formes de rastre i reciclatge de la matèria:

Pere Jaume (compostatge pintures) i Claudia Pagès (bandules)

Llibre objecte:

El diari personal: 

Partint de l'objecte del diari personal i la dificultat de comunicar el seu contingut, m'endinso en els meus propis sentiments i pensaments més interns. A partir d'aquí, els transformo en una forma alternativa de diari, un no-diari, que em permet explorar noves formes de registre personal i arxivístic.

Escric allò que no expresso, almenys verbalment. Descripcions dels meus sentiments i les seves raons; un diàleg intern, una conversa a vegades càlida, a vegades aspre. Comunico les meves inquietuds i trobo la manera de fer-ho a través del diari, un refugi físic per aquests pensaments. Hi guardo l'empremta i les seves contradiccions.

Elena del Rivero

METODOLOGIA

Pre-producció:

Producció:

Post-producció:

S'activa un procés d’aprenentatge d’un quefer tradicional, la tècnica i la habilitat de fer paper en l’era del post-humanisme, el retorn als orígens... del suport més basic de l’art.

PECES FINALS

A partir del diari personal 1

A partir del diari personal 2

A partir dels treballs fets sobre paper durant la carrera de Belles Arts.

A partir de l'agenda (proves)