Monestir de Sant Cugat del Vallès
Amb l'objectiu d'estudiar la diversitat i progressiva densificació del patrimoni del monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès durant els segles X i XI, hem realitzat un conjunt de mapes que ens han permès conèixer la distribució territorial dels seus béns productius i les estratègies de gestió destinades a garantir el desenvolupament econòmic de la comunitat.
Gràcies a la georeferenciació de la informació continguda al cartulari del monestir1 i a la seva representació a través dels Sistemes d'Informació Geogràfica (GIS) hem confeccionat diversos mapes històrics sobre les propietats agrícoles, ramaderes i de transformació alimentària cenobi.
L'ús de tècniques d'interpolació2 ens ha permès observar que el nucli patrimonial original se situava al territori del Vallès, on s'ubiquen més de la meitat (51,24%) de les referències registrades. Tal concentració de béns no es va produir només a l'espai més immediat al monestir (1040 mencions), sinó també a les terres adjacents a les conques dels rius Ripoll, Congost i Mogent (1295), així com en el territori de Cardedeu (169 ) i Palautordera (89). Més al nord, el monestir acumulava propietats a l’entorn de Caldes de Montbui (150), Terrassa (47) i Castellar del Vallès (43).
La fèrtil plana barcelonina i la conca del riu Llobregat van gaudir també de l'interès del monestir. En ells es concentra el 25,36% de les mencions registrades. En aquest espai destaquen els predis adquirits al voltant de la ciutat de Barcelona (355) i els béns ubicats al delta del riu Llobregat (295). Al marge dret d'aquest curs hidràulic, el monestir va concentrar nombroses propietats al terme del castell de Cervelló (255) i al territori d'Eramprunyà (248).
La progressió del domini monàstic sobre les terres de l'Anoia i el Penedès estaba íntimament relacionada amb el procés de conquesta i consolidació territori situat més enllà del riu Llobregat. En aquest espai es concentra el 23,40% de les mencions (7,29% a l'Anoia i 16,11% al Penedès), algunes d'elles de cronologia molt primerenca. El domini del monestir sobre aquest espai es va articular al voltant de les principals fortificacions del territori: Olèrdola (412) i Subirats (79) al Penedès, i Masquefa (309) a l'Anoia.
Finalment, tal com es pot veure a la figura 3, els GIS ens han permès definir els diferents espais agrícoles, realitzant diversos mapes temàtics sobre els principals cultius: el cereal, la vinya, l'arboricultura i els horts. Tot això posa en relleu que a finals del segle XI, el monestir de Sant Cugat disposava d'un ampli patrimoni. Exercia el seu domini sobre terres i camperols i posseïa la jurisdicció sobre múltiples castells, esglésies i monestirs. Sens dubte, s'havia convertit ja en un poderós agent feudalizador del territori.
1 Rius, 1945-1947. Una part de la informació utilitzada parteix del treball realitzat conjuntament per A. Mauri i M. Soler en les seves respectives tesis doctorals, la qual ha estat revisada, novament geolocalitzada i adaptada al sistema de referència ETRS89-31N i al programari lliure QGIS (Mauri 2006; Soler 2006).
2 La interpolació de dades constitueix una útil eina de representació cartogràfica que permet crear models evolutius a partir de la informació emmagatzemada. Els mapes de les figures 2 i 3 mostren els espais de major densitat de propietats, essent les coloracions vermelles les que concentren major nombre de referències, i les blavoses, les de menor densitat d'informació.
Bibliografía
MAURI, A. (2006): La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI, Universitat de Barcelona, Tesis doctoral inédita, Barcelona, 2006.
RIUS, J. (1945-1947): Cartulario de “Sant Cugat” del Vallés, 3 vols., Barcelona, CSIC.
SALRACH, J.M. (1992): “Formació, organització i defensa del domini de Sant Cugat en els segles X-XII, en Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia”, 10, pp. 127-173.
SOLER, M. (2006): Els espais d’intercanvi. El mercat en el procés de gènesi i consolidació del feudalisme al comtat de Barcelona (segles IX a XIII), Universidad de Barcelona, Tesis doctoral inédita, Barcelona, 2006.
SOLER, M. (2017): “Propiedad monástica y sustento alimentario: el patrimonio productivo del monasterio de Sant Cugat del Vallès (siglos X y XI)”, Hortus Artium Medievalium, 23/1, pp. 478-489.
