Sant Pere de les Puel·les

El monestir de Sant Pere de les Puel·les va ser un dels primers cenobis de monges benedictines consagrat als comtats catalans, i també un dels que ha perviscut fins als nostres dies, si bé en un nou emplaçament de la ciutat de Barcelona. De fundació comtal, van ser els comtes de Barcelona, Girona, Osona i Manresa, Sunyer I i Riquilda, els que van dotar generosament el monestir tal com consta en l'acta de consagració de l'església l'any 945. El temple va ser renovat en 1147 i aquesta és la construcció que, profundament transformada, ha arribat fins als nostres dies. El monestir estava situat en aquest moment al nord-est de la ciutat de Barcelona, a la zona coneguda com Vilanova de Sant Pere, fora muralles.

L'objectiu d'aquesta investigació és reconstruir l'espai interior de l'església monàstica i documentar el ric aixovar i mobiliari litúrgic a través de la detallada informació que aporta el Llibre de visita que l'abadessa Violant D'Espés va iniciar en 1585, conservat a l'Arxiu del monestir. Es tracta d'un extens document que fa un inventari detallat del mobiliari, orfebreria i peces del culte, i indumentària litúrgica existent a la sagristia, les capelles i altars, i el cor de l'església.