Memòria

 

Llenguatge

 

Inici

LLENGUATGE

El llenguatge és un dels processos adaptatius complexes que hem d’entendre i aprendre aquest curs. En la pràctica que aquí es presenta es pretén incidir en els següents objectius: "la identificació en imatges reals del cervell de les diferents regions cerebrals relacionades amb el llenguatge" i "el coneixement de característiques estructurals i funcionals de cadascun dels hemisferis, en relació al llenguatge".

És per això que el que podem fer per iniciar la pràctica és apuntar en un paper les regions corticals i subcorticals que es consideren en els models neurals del llenguatge més actualitzats, segons es va presentar a classe. Apunta-ho!

Aquest pas ens ha permès recordar que el llenguatge necessita del processament d’ambdós hemisferis donat que per parlar i entendre necessitem del coneixement del món. Però també hem pogut recordar que els models neurals actuals es refereixen també a un conjunt de regions corticals i subcorticals que són una ampliació de les considerades al model de Wernicke-Geschwind i que en la major part de la població es troben lateralitzades en l’hemisferi esquerre. Són aquestes regions amb les que començarem a treballar.

I per aprendre-les i localitzar-les et proposem omplir els buits que aneu trobant (anotant les respostes amb els números corresponents per poder, si s'escau, completar l'avaluació continuada)  tot realitzant les tasques que se us demanen.

Podríem considerar que en el processament del llenguatge existeix un sistema anterior i un sistema posterior.

A) El sistema anterior  no només s'ha associat amb .................(1) (Tria una de les següents opcions: la representació de les paraules en fonemes / l'articulació / la comprensió de paraules aïllades / l'audició de sons) sinó que actualment també s'associa amb el processament  ................(2) (Tria una de les següents opcions: visual / semàntic / gramatical / fonètic). Aquesta associació es refereix .............(3) (Tria una de les següents opcions: només a la capacitat d'expressió / només a la capacitat de comprensió / a la capacitat d'expressió i comprensió / cap de les opcions anteriors és correcta).

Aquest sistema anterior, per tant, no només està format per regions corticals com l'àrea de Broca, sinó també per altres parts de l'escorça premotora com l'àrea motora ..................... (4), que s'ha associat amb la iniciació de la parla, i altres regions corticals com l'escorça prefrontal i parietal adjacent. També formen part d'aquest sistema anterior: el lòbul de la ínsula, la substància blanca adjacent i altres regions subcorticals com són els .......................(5) (formats fonamentalment per caudat, putamen i pàl·lid) i el tàlem.

(Abans de passar al sistema posterior, treballarem les regions citades i per fer-ho utilitzarem la reconstrucció tridimensional de les imatges de ressonància magnètica del cervell d’un home de 32 anys.   Per visualitzar aquestes imatges utilitzarem el programa de neuroimatge MRICRO. A continuació t'indiquem en la breu Guia de Treball I, algunes passes que necessitaràs conèixer per poder continuar treballant:

GUIA DE TREBALL I

  1. Entrar al programa MRICRO.

Per accedir-hi cliqueu aquí i trieu l'opció "Executar".

Si treballeu des d'un ordinador extern caldrà que instal·leu el programa MRICRO a l’ordinador (C:Archivos de programa - opció per defecte-); el podeu descarregar a l’adreça següent: http://www.sph.sc.edu/comd/rorden/mricro.html. Així mateix, també us heu de descarregar els fitxers de IRM que necessiteu per treballar les 3 Guies de treball d'aquest mòdul. Quan descomprimiu l'arxiu amb les fitxers de IRM assegureu-vos que queden guardats a "C:Archivos de programa/MRIcro" (NO és la opció que dóna per defecte!).

  1. Escollir l'orientació i el tall desitjats. A continuació fixeu-vos en el menú de l’esquerra, on trobareu la finestra següent:

             

           

 

 

 

 

 

- Per obtenir l’orientació horitzontal pitjeu a l'opció  ; amb l’opció  observareu els talls ……………(6) i amb l’opció observareu els talls…………(7).

- Per observar, per exemple, el tall 50 us podeu moure per l'opció   o emprar les tecles F1 i F2.

  1. Obrir l'arxiu amb regions assenyalades. En el menú de la part superior, premeu la casella ROI. Després, aneu a l’opció «OPEN ROI», poseu-vos sobre el fitxer «Altres regions del llenguatge.roi» i premeu la tecla «Abrir» (si automàticament no surt el directori on estan aquests arxius, aneu-los a buscar en el directori on heu fet la instal·lació dels fitxers de IRM).

Combinant les 3 orientacions, podreu situar anatòmicament algunes de les regions del sistema anterior que hem citat.

Per localitzar les àrees corticals s’utilitzen mapes citoarquitectònics com el de …………(8) En aquest mapa, que observes a continuació,

                     

està assenyalada l’àrea número 44 del lòbul ……………(9) que correspon a l’àrea de ……………. (10)

A continuació buscarem en quins talls de l’arxiu de neuroimatge que hem obert, es troba l’àrea de Broca. Per fer-ho fixa't quina forma tenen els talls de la següent plantilla en els que surt l'àrea de Broca:

Ara, ves a la imatge que tens oberta i tria en quin dels següents talls es veu l'àrea de Broca (en orientació axial): 50 / 70 / 90 /110. L'opció correcta és:...............(11).

A part de l'àrea de Broca i altres escorces adjacents, també formen part de les regions implicades en aquest sistema les que es troben assenyalades amb un cercle a:

(Per tal d'identificar la regió disposeu del vostre coneixement de neuroanatomia i de l'atles que se us obrirà en la següent adreça:  http://www.msu.edu/~brains/brains/human/index.html.  Fixeu-vos, que en aquest atles haureu d'escollir primer l'orientació adequada i un cop heu seleccionat el tall que voleu visualitzar haureu de prémer a la part superior de la pantalla la comanda «Labelled» per tal de comprovar els noms de les diferents regions.)

En l'orientació horitzontal i tall 84: ......................(12)

En l'orientació horitzontal i tall 89: ......................(13)

En l'orientació coronal i tall 118: ......................(14)

 

B) Respecte al sistema posterior recordarem que s'ha associat amb l'expressió i amb ...................(15) (Tria una de les següents opcions: la comprensió oral i escrita  / només la comprensió oral / només la comprensió escrita / cap de les opcions anteriors és correcta). Clàssicament aquesta funció era atribuïda a l'àrea 22 de Brodmann o àrea de.................. (16). Avui en dia sabem que tot i que una lesió en aquesta àrea altera la comprensió auditiva, no és el centre neural d'aquesta sinó que forma part d'una xarxa de regions interconnectades. Així el sistema posterior està format per l'àrea de Wernicke, les zones temporals i parietals adjacents, la substància blanca adjacent i les altres regions que també formen part del sistema anterior i que eren:..................(17), ...................(18) i ..................(19).

A continuació, treballarem algunes de les regions  que formen part del sistema posterior. En primer lloc, buscarem l'àrea de Wernicke en l'arxiu de MRICRO que tens obert. Fixa't en quina forma tenen els talls de la següent plantilla en la que apareix l'àrea de Wernicke:

Ara ves a la imatge que tens oberta i tria en quin dels següents talls es veu l'àrea de Wernicke: 50 / 70 / 90 /110. L'opció correcta és:...............(20).

En relació a l'escorça parietal adjacent, caldria considerar escorça parietal d'associació com és l'àrea 39 de Brodmann o girus.................... (21) i l'àrea assenyalada amb un cercle en la següent figura: àrea ................. (22) de Brodmann o girus ...................(23).

                                  

Respecte la substància blanca adjacent, cal recordar un feix de fibres que uneixen el sistema posterior amb l'anterior, conegut com a fascicle....................(24).

D'aquesta manera hem repassat les funcions principals i el mapa anatòmic de les regions que es consideren claus en el processament lingüístic, segons els  models neurals actuals.

Com sabeu i com hem dit al principi aquestes regions clau pel processament del llenguatge es troben lateralitzades en l'hemisferi esquerre per la major part de la població. Aquesta lateralització o asimetria funcional ha estat recolzada per nombrosos estudis i per l'existència d'asimetries anatòmiques que demostren un major desenvolupament en l'hemisferi esquerre d'algunes de les regions que s'han associat amb el llenguatge.

A partir de les següents guies de treball II i III repassarem les asimetries anatòmiques més establertes i relacionades amb les asimetries funcionals del llenguatge. 

 

GUIA DE TREBALL II

  1. Entrar al programa MRICRO. Si heu sortit, torneu a repetir els passos que havíeu fet per entrar o bé cliqueu aquí i trieu l'opció "Executar".

  2. Obrir l'arxiu d'asimetries anatòmiques. En el menú de la part superior, premeu la casella ROI. Després, aneu a l’opció «OPEN ROI», poseu-vos sobre el fitxer «Asimetries anatòmiques.roi» i premeu la tecla «Abrir».

  3. Escollir l'orientació horitzontal.

  4. Escollir el tall 80.

En aquest tall observareu que s'ha resseguit la regió anomenada ...................(25) (Tria una de les opcions següents: Cissura de Silvi / Àrea de Broca / POT / planum temporale). La mesura d'aquesta regió en l'hemisferi dret és de 949 x 0,94 x 0,94 = 838,54 mm2 (recordeu que en les imatges de ressonància magnètica és usual que la part esquerra de la imatge correspongui a l'hemisferi dret i a la inversa)

  1. Assenyalar la regió resseguida contralateral (és a dir, de l'hemisferi esquerre).  Premeu la tecla i assenyaleu la regió anomenada pitjant al damunt amb el botó esquerre del ratolí.

ATENCIÓ! Si us queda tota la pàgina pintada és que us heu equivocat amb el resseguiment, i no heu tancat totalment el traçat. Podeu desfer la operació de pintat apretant simultàniament la tecla control i la tecla z, i un cop fet això tancar el cercle. Si no se us borra el vermell de la pantalla, vol dir que no podeu desfer la operació i heu de tornar a fer el traçat en aquest tall. Per fer-ho, apreteu simultàniament la tecla de majúscules (no la de bloquejar) i el botó dret del ratolí. Un cop fet això, torneu a assenyalar la formació de l'hipocamp en aquest tall.

  1. Obtenir la mesura. Finalment, heu de demanar al programa que faci el càlcul de l'àrea. Premeu la tecla . Us sortirà una finestra petita amb diverses dades. Apunteu el número que surt a la tercera línia. Aquest l'heu de multiplicar per: 0,942, que és la mida de l'àrea de cadascun dels vòxels inclosos en la regió delimitada. El valor resultant de la multiplicació és l'àrea de la regió seleccionada en l'hemisferi esquerre. Així el planum temporale de l'hemisferi esquerre d'aquest subjecte mesura:.............(26) mm2. Per acabar, ves a la opció del menú 'ROI' i clica 'Close ROI'.

En aquest subjecte es compleix la coneguda asimetria anatòmica "el planum temporale de l'hemisferi ................. (27) és més gran que el planum temporale de l'hemisferi .....................(28)".

 

GUIA DE TREBALL III

  1. Entrar al programa MRICRO. Si tenies el programa obert, tanca'l i torna a entrar-hi repetint els passos que havíeu fet o cliqueu aquí i trieu l'opció "Executar".

  2. Escollir l'orientació sagital.

  3. Escollir, entre les opcions que et donem, el tall s'observi de forma més completa la Cissura de Silvi de l'hemisferi esquerre. La Cissura de Silvi es veu de forma més completa en el tall:...............(29) (Tria  entre les opcions següents: 66 / 81 / 97 / 126).

  4. Mesurar en el tall escollit la llargada de la cissura de Silvi. En primer lloc s'han d'identificar visualment els límits de la Cissura de Silvi i a continuació prémer la tecla . Ara ja podeu començar a marcar la longitud de la cissura prement el botó esquerre del ratolí mentre us desplaceu sobre la imatge.

Si us equivoqueu, recordeu que podeu esborrar el traç fent el mateix desplaçament però prement simultàniament la tecla de majúscula del teclat.

  1. Obtenir la mesura. Finalment, heu de demanar al programa que faci el càlcul de la longitud. Premeu la tecla . Us sortirà una finestra petita amb diverses dades. Apunteu el número que surt a la tercera línia. Aquest l'heu de multiplicar per 0,94, que és la mida d'un dels eixos dels vòxels inclosos en la regió delimitada. El valor resultant de la multiplicació és la longitud de la Cissura de Silvi de l'hemisferi esquerre (..................(30) mm) (Tria entre les opcions següents: Entre 10 i 30 mm / Entre 30 i 50 mm / Entre 50 i 70 mm / Entre 70 i 90 mm).

En aquest subjecte la Cissura de Silvi dreta mesura 65 mm, pel que compleix la coneguda asimetria anatòmica "la cissura de Silvi és més llarga en l'hemisferi ................. (31) que en l'hemisferi .....................(32)".

Fins aquí hem treballat els objectius que ens proposàvem: "la identificació en imatges reals del cervell de les diferents regions cerebrals relacionades amb el llenguatge" i "el coneixement de característiques estructurals i funcionals de cadascun dels hemisferis, en relació al llenguatge".

Aquest repàs ens ha permès recordar la importància de l'hemisferi esquerre en el processament del llenguatge però sabem que l'hemisferi dret no només participa en el llenguatge ajudant a tenir un coneixement del mon necessari per la comunicació. L'hemisferi dret té a més un paper clau en l'expressió i comprensió del llenguatge.

Versió 1.1

Editors: Josep M. Serra Grabulosa, Roser Pueyo Benito, Dolors Segarra Castells, Montserrat Pérez Pàmies, Montserrat Colell Mimó i Programa de millora i innovació docent - P518105343