Unitat de Neurociència
Quantitativa

Estudiem models estadístics per a la representació complexa del comportament de registres de senyal cerebral en paradigmes d’Imatge per Ressonància Magnètica Funcional (fMRI). Ens hem centrat en la generació de models estadístics, computacionals i matemàtics per a l’estimació del comportament de connectivitat funcional i efectiva.

Objectiu General 1

Seguir treballant en les xarxes de connectivitat en persones amb diagnòstic de Trastorn Cognitiu Lleu (MCI), comparant-les amb les que presenten persones d’envelliment normal i en absència de patologia cognitiva. Els primers resultats (2016 i 2017) indiquen que la complexitat de les xarxes i les seves propietats poden diferenciar els grups clínicament definits. El treball que marca un punt de referència en aquesta àrea és, per exemple:

FARRÀS, L., GUÀRDIA, J. & PERÓ, M. (2015). Mild cognitive impairment and fMRI studies of brain functional connectivity: The state of the art. Frontiers in Psychology, 6. doi: 10.3389/fpsyg.2015.01095

Objectiu General 2

Hem endegat un protocol per estudiar el comportament de les xarxes de connectivitat en subjectes diagnosticats de Trastorn Depressiu Major (MDD). Aquest és un protocol amb el que ja hem fet algunes proves pilot i que estarà vigent a partir de la tardor de 2017, de manera que aquestes dades han de complementar ja alguns treballs ja publicats, com ara:

GUDAYOL, E.; PERÓ, M.; GONZÁLEZ, A. & GUÀRDIA, J. (2015). Changes in brain connectivity related to the treatment of depression measured through fMRI: A systematic review. Frontiers in Human Neuroscience, 9, 582. doi: 10.3389/fnhum.2015.00582

Objectiu 3

Volem estudiar les xarxes de connectivitat cerebral amb fMRI en persones amb la síndrome de Down. El repte està en aprofitar la longevitat d’aquestes persones per estudiar els aspectes cognitius, doncs en presentar el mateix amiloide (21) afectat per la Demència Tipus Alzheimer (DTA), ens permet estudiar diferències de construcció de xarxa en situació de repòs (resting state) que darrerament ens aporta dades interessants més enllà dels dissenys amb presentació estimular. El mateix abordatge amb altres patologies es pot trobar en:

GUÀRDIA, J., GALLARDO, G.B., GUDAYOL, E., PERÓ, M., & GONZÁLEZ, A.A. (2017). Effect of verbal task complexity in a working memory paradigm in patients with type 1 diabetes. A fMRI study. PloS One, 12(6), e0178172. doi: 10.1371/journal.pone.0178172

A tall de resum podem identificar els següents objectius específics:

Objectiu Específic 1: Estudis de simulació sobre tècniques bayesianes d’estimació de paràmetres en models d’equacions estructurals (SEM), seguint les directrius del projecte PSI2013-41400-P.

Objectiu Específic 2: Estudis de simulació per valorar la bondat dels diferents indicadors d’ajust de models d’equacions estructurals en funció del nombre de variables implicades en l’anàlisi i el nombre de paths.

Objectiu Específic 3: Estudi del senyal cerebral al trastorn depressiu major. Partint de les línies de recerca aplicades pròpies del grup i dels doctorats realitzats en els darrers anys.

Objectiu Específic 4: Estudi de la senyal cerebral aplicat a poblacions d’especial interès (Síndrome de Down) per a l’estudi de xarxes de connectivitat.