Al llarg del curs 1999/2000, la CBUB ha tractat de
donar compliment als objectius per als quals va ser creada. D’una banda
propiciar dins la nostra comunitat científica l’anàlisi dels problemes que els
avenços biotecnològics susciten en el camp de l’ètica i en el de la protecció
dels Drets Fonamentals. D’altra banda donar resposta coherent a l’exigència
legal de comptar amb un “comitè ètic del centre” que pugui emetre l’informe
favorable requerit per nombrosos projectes d’investigació, principalment aquells
en què intervenen animals, o més encara, éssers humans.
La CBUB ha considerat oportú insistir en les
qüestions que fan referència a l’autonomia dels subjectes implicats amb els
projectes d’investigació. Per això s’ha donat especial atenció a les qüestions
derivades de la informació que es dóna i el consentiment que s’atorga dins dels
projectes de recerca. A més que existeixen exigències legals respecte a la
confidencialitat i protecció de dades personals, obtenció del consentiment
informat dels participants, compensacions econòmiques a percebre, assegurances,
responsabilitat de l’equip investigador i dels seus membres, etc. La CBUB ha
utilitzat les orientacions de la normativa estatal i les pautes de la
Conselleria de Sanitat, que precisament està portant a terme importants
campanyes de difusió en pro de la implantació i implementació del consentiment
informat.
La Comissió ha proposat guies d’actuació en els
diversos àmbits que així ho han aconsellat. Per això ha preparat una llista amb
els ítems a tenir en compte a l’hora d’analitzar les implicacions ètiques dels
projectes que es presenten a través de la UB. D’aquesta manera es facilita la
resposta dels investigadors els apartats on es demanen “implicacions ètiques del
projecte” i, al mateix temps, es convida a la reflexió envers els aspectes
fonamentals que es refereixen al consentiment i a la confidencialitat, així com
a la utilització de les dades. Amb la finalitat de no duplicar les peticions i
de portar a terme una línia de treball harmonitzable amb la tasca dels altres
comitès ètics que intervinguin en els processos avaluats, s’ha pres la decisió
d’acceptar els informes dels supòsits a més de l’avaluació feta, el plec del
consentiment atorgat i el full d’informació que s’hagi subministrat als
participants.
Altre aspecte que la CBUB ha considerat rellevant
és el de la confidencialitat de les dades que s’utilitzen: per això els
investigadors signen un compromís de confidencialitat i d’utilització de les
dades únicament amb la finalitat específica per la qual s’han demanat. Tot això
no tan solament es refereix als aspectes estrictament ètics: té una important
vessant de repercussions jurídiques, ja que les dades de salut són dades que la
legislació anomena sensibles i atorga una especial protecció.
A més de donar el vist i plau als informes sobre
assaigs clínics sol·licitats pels organismes finançadors dels projectes de
recerca (CICYT, DGICYT, UE, FIS, etc.) i d’emetre informes per a la comunitat
universitària dels problemes que suscita la investigació, la Comissió de
Bioètica ha de posar de manifest entre la comunitat universitària la necessitat
de responsabilitzar-se de la divulgació dels nous coneixements i de posar en
guàrdia l’opinió pública sobre els límits d’aquests.
Durant el curs 1999/00, la CBUB ha consolidat la
seva funció de valoració dels continguts bioètics de qualsevol acció
investigadora de la UB. També
aquesta Comissió ha donat resposta a la necessitat d’oferir un servei
constant d’informació i de suport als diferents òrgans de la UB. En aquest
sentit, s'ha establert un sistema coordinat amb el banc de teixits de l'Hospital
Clínic, existint un document sobre el «Procés de donació del banc de teixits
neurològics» com a part del Conveni entre l’Hospital Clínic i la Universitat de
Barcelona per a la utilització conjunta del Banc de teixits neurològics. Així
mateix, s'ha elaborat un sistema coordinat amb el Comitè Ètic d'Experimentació
Animal (CEEA) de la UB, recentment creat per imperatiu legal, alliberant
d'aquesta forma algunes de les atribucions que fins ara ostentava -com a únic
òrgan existent dedicat a aquesta temàtica- la CBUB. Ambdós òrgans han establert
pautes de treball conjuntes i han generat un vincle de col·laboració donat el
seu caràcter complementari.
També s'han rebut consultes externes d'altres
Universitats, com ara la UAM, Universidad de la Laguna, i Universidad de Granada, per tal
d'assessorar-se en la creació de Comissions de Bioètica, per donar resposta a
l'imperatiu legal que estableixen
alguns projectes d'investigació.
La Comissió treballa amb la finalitat de propiciar entre la nostra comunitat l’anàlisi dels problemes que els avenços biotecnològics susciten en el camp de l’ètica i en el de la protecció dels drets fonamentals. En aquest sentit es pretén familiaritzar els investigadors de la comunitat universitària amb els principis de la Bioètica: autonomia (respecte per les persones), beneficència (produir algun tipus de benefici) no maleficència (no causar dany) i justícia (respecte als riscos i beneficis) que la comunitat internacional considera vinculants.
Finalment, com a conclusió de tot
l’exposat unes línies més amunt, podem considerar la CBUB com a un òrgan
consolidat i que cada cop estarà més present en la vida de la comunitat
universitària i, més enllà, en la societat que l’envolta..