CATALÀ

CASTELLANO

ENGLISH

 PRESENTACIÓ
 MEMBRES
 RECERCA
 ACTIVITATS
 PUBLICACIONS
 CONTACTE

   

ACTIVITATS

 

 

Conference Potential and Limits of Social and Solidarity Economy

Ginebra 6-8 Maig 2013

Organització: ILO, UN-NGLS, Hivos, Rosa Luxemburg Foundation, Ville de Genève

ILO, UN-NGLS, Hivos, Rosa Luxemburg Foundation, Ville de Genève - See more at: http://www.unrisd.org/sseconf#sthash.yaORZ4dD.dpuf
ILO, UN-NGLS, Hivos, Rosa Luxemburg Foundation, Ville de Genève - See more at: http://www.unrisd.org/sseconf#sthash.yaORZ4dD.dpuf

 

Conference Models and Their Effects on Development Paths: an Ethnographic and Comparative Approach (MEDEA)

Barcelona 23-24 de febrero 2012

Coord.: Susana Narotzky Molleda

 

Workshop Antropologia de la Responsabilitat

Barcelona 12-16 de gener 2010

Coord.: Ignasi Terradas Saborit

 

Simposi El Recurs a la Reciprocitat

Barcelona 4-7 de setembre 2002  9è Congrés d'Antropologia Cultura & Política

Coord.: Ignasi Terradas, Cristina Larrea, José Luís Molina

 

Workshop Reciprocity as a Human Resource

Barcelona 12-15 setembre 2001

Coord.: Susana Narotzky Molleda

 

 

 

 

 

 

 

Conference Potential and Limits of Social and Solidarity Economy

Ginebra 6-8 Maig 2013

Organització: ILO, UN-NGLS, Hivos, Rosa Luxemburg Foundation, Ville de Genève

 

ILO, UN-NGLS, Hivos, Rosa Luxemburg Foundation, Ville de Genève - See more at: http://www.unrisd.org/sseconf#sthash.yaORZ4dD.dpuf
ILO, UN-NGLS, Hivos, Rosa Luxemburg Foundation, Ville de Genève - See more at: http://www.unrisd.org/sseconf#sthash.yaORZ4dD.dpuf

Aquesta conferència explora les possibilitats i límits de l'economia social i solidària (ESS)- organitzacions com ara cooperatives, grups d'auotajuda de dones, empreses socials i associacions de treballadors informals que tenen objectius socials i econòmics, i impliquen diverses formes de cooperació i solidaritat.

Amb aquest event UNRISD té com a objectiu augmentar la visibilitat dels debats sobre les ESS dins de les Nacions Unides i contribuir a la reflexió en els cercles polítics internacionals.

El pòster presentat per Raquel Alquézar Crusellas feia referència a les dificultats d'accés al crèdit que tenen les entitats de l'economia social i solidària. Els problemes de liquiditat de les entitats financeres convencionals i la seva orientació cap als grans fluxos financers, sumat a la petita dimensió i la debilitat en l'àmbit patrimonial de les entitats de l'economia social i solidària dificulten la consecució de crèdit per realitzar la seva activitat econòmica. És per això que des del mateix sector han sorgit iniciatives autogestionades que canalitzen l'estalvi dels socis per prestar-lo a les entitats del sector. El pòster presentat és un apropament etnogràfic al cas particular de Coop57, cooperativa catalana de serveis financers, ètics i solidaris. L'anàlisi mostra que 300 de les 450 entitats sòcies tenen  Coop57 com la principal font de finançament i la majoria d'elles com l'única. A partir d'aquest fet, podem concloure que el paper d'aquest tipus d'entitats transcendeix la dimensió econòmica i es presenta com una reivindicació política cap a la transformació social.

 

 

      

Workshop sobre Antropologia de la Responsabilitat

Principals objectius del col.loqui

Programa

         

Principals objectius del col.loqui

 

El grup de recerca sobre Reciprocitat de la Universitat de Barcelona (I.P. Susana Narotzky), proposa celebrar un col·loqui en la mateixa Universitat durant els dies 12 al 16 de gener del 2010. Es tracta de posar en contacte diverses investigacions que amb metodologies diferents conflueixen en una qüestió bàsica: la de estudiar la creació de conflictes i la recerca de justícia a partir de doctrines i consensos sobre atribució de responsabilitats. Lògicament es tracta de establir una trobada entre antropòlegs i juristes sobre una qüestió de gran interès. Això es degut primordialment a la proliferació de compromisos i regularitzacions jurídiques i parajurídiques en el funcionament contractual del mercat i en una infinitat de relacions entre ciutadans, empreses, i institucions públiques y privades de diversa índole. Així, se està produint en tots els continents un nou balanç en les relacions entre el dret viscut, el dret projectat (regulacions, reglaments, estatuts, doctrines de comissions, pautes, directrius, circulars…) i el dret legislat i jutjat.

 

Davant aquest estat de coses es planteja la qüestió de la responsabilitat amb especial èmfasi per a discernir la complexitat i la subrogació de la responsabilitat i en emmascarament de la irresponsabilitat. Perquè l’excés de regulacions per fer front a situacions de responsabilitat extracomunal, així com de clàusules de responsabilitat en les contractuals, pot ser també una forma de eludir-la, al menys de fet.

 

La qüestió rau també en conèixer com queden les relacions de poder i l’estat de la equitat després d’aquests processos oficials i oficiosos, en els que la responsabilitat es troba sotmesa a interessos i doctrines contradictòries en les seves declaracions o directrius (fruit de debats entre ideologies oposades) Així la llei -o la seva subrogació en formes parajurídiques- queda com un judici que no sembla aconseguir superar la seva etapa contradictòria.

 

Alhora, És cert que el desenvolupament actual de tantes mides i doctrines de responsabilitat obeeix a un desig de justícia davant la complexitat de la divisió de la vida social i de la tecnologia que mediatitza tantes relacions humanes? O, tanta distribució de responsabilitat a manera de compromisos i contradiccions pot també eludir-la) Us convidem a debatre-ho doncs en la Universitat de Barcelona durant els dies 12 al 16 de gener del 2010.

 

         

Programa

 

 

12 de gener

La responsabilitat davant els recursos econòmics

 

Janialy ORTIZ CAMACHO

 

Dr. Víctor BRETÓN SOLO DE ZALDÍVAR

 

Diana SARKIS FERNÁNDEZ

 

Lídia MONTESINOS LLINARES

La responsabilitat en el dret consuetudinari

 

Dr. Ramon P. RODRÍGUEZ MONTERO

 

Miguel DOÑATE SASTRE

 

13 de gener

Drets fonamentals i polítiques de governabilitat

 

Dr. Isidoro MORENO NAVARRO

 

Jaime PALOMERA ZAIDEL

 

Dra. Sílvia BOFILL POCH

Responsabilitat i equitat ciutadana

 

Dr. Ignasi TERRADAS SABORIT

 

Dra. Irene SABATÉ MURIEL

 

14 de gener

Jurisprudència i teoria crítica del dret

 

Dra. Vincente FORTIER

 

Dr. Louis ASSIER-ANDRIEU

 

Dra. Carol GREENHOUSE

 

Mariona ROSES TUBAU

Responsabilitats simbòliques

 

Dr. Joao  DE PINA CABRAL

 

Pablo ROMERO NOGUERA

 

15 de gener

Responsabilitat i irresponsabilitat

 

Dra. Victoria CHENAUT

 

Dr. Pedro PITARCH RAMÓN

 

Dra. Sandra EZQUERRA SAMPER

 

Dr.Gyula LACZHAZY

Reivindicacions i memòries

 

Dra. Paz MORENO FELIU

 

Raúl MÁRQUEZ PORRAS

 

16 de gener

Temps de debat

 

 

Ponències dels membres del grup en aquestes Jornades Internacionals (publicació en procès de preparació)

 

 

Dr. Victor BRETÓN (UdLL) "Hegemony, moral economy and social change in the Andes"

Dra. Sandra EZQUERRA (Investigadora contratada-IGOB) "Private space and public responsibility: a historical approach to the regulation of domestic work in Spain"

Miguel DOÑATE (UNED) "Corsican vindicatory justice and Frenc positive law: two different ways of conceiving responsibility"
Raúl MÁRQUEZ (UB) "The notions of respnsibility and order in some Brazilian governmental programs"
Lidia MONTESINOS (UB) "Conflictos sobre comunales en Goizueta"
Dra. Paz MORENO (UNED) "Reivindicaciones de justicia y políticas de memoria"
Janialy ORTIZ (UB) "Government form the community: examining how social responsibility es transferred to impoverished sectors in Puerto Rico"
Jaime PALOMERA (UB) "Redes sociales en un barrio de clase trabajadora: concepciones particularistas de derechos fundamentales"
Pablo ROMERO (UB) "La responsabilidad individual y colectiva en el derecho vindicatorio Sardo a través de la figura del huésped"
Mariona ROSÉS (UB) "La responsabilidad en la aplicación de la justicia tradicional respecto del robo de bueyes en Madagascar"
Dra. Irene SABATÉ (UB-FBG) "Responsibility for the provision of basic resources: teh case of housing in East Berlin"
Diana SARKIS (UB) "El contrato es la Ley/Marco Jurídico: Estado, economía y políticas de responsabilidad en la aparcería Siria"
Dr. Ignasi TERRADAS (UB) "A historical anthropology of responsibility"
 

 Tornar al inici

 

 

          

Principals objectius del simposi 

 

L'objectiu d'aquest simposi és el de reunir les aportacions, que des de diversos temes i enfocaments teòrics, estableixen que existeix un recurs a la reciprocitat. Es a dir, que des de observacions i dades empírics fins a elaboracions teòriques, apareix la idea i la pràctica d'algun tipus de reciprocitat en un context paradoxalment marcat per la creixent mercantilització de tots els camps de la activitat social. Amb això volem significar tres coses:

 

L'interès per la teoria de l'Antropologia Social a continuar prenent el concepte de reciprocitat com dotat de gran capacitat explicativa

 

La presència implícita del tracte de reciprocitat en la interacció social i la seva relació amb altres conceptes més instituïts o formalitzats, com el contracte o la vinculació

 

La necessitat d'abordar les diferents implicacions morals i d'ideologia ètica que juguen amb la reciprocitat en cada àmbit de la vida social

 

         

Conclusió i comunicacions del simposi

 

La reciprocitat és i ha estat un dels conceptes claus en antropologia i en les ciències socials en general. El seu valor heurístic (1) ha quedat demostrat àmpliament en les ponències que recull aquest simposi, exemple de combinació de casos etnogràfics, coneixement de la literatura existent sobre la reciprocitat i reflexió teòrica.


Ens felicitem, a més, al comprovar l'oportunitat d'aquesta trobada: la major part dels que participem en ell havíem fet, sense saber-ho, un camí paral·lel, ens havíem plantejat les mateixes preguntes i es havíem topat amb els mateixos dilemes. En aquestes sessions tenim la oportunitat d'orientar, debatent, la nostra futura investigació.

Reconegut el valor heurístic del concepte, ens queda ara definir els seus diferents usos amb claredat, no per a eliminar-ho o substituir-ho sinó per a contextualitzar el seu ús. La proposta que segueix a continuació està oberta i pot ser afinada. Naturalment, les ponències podrien classificar-se en un u altre ítem, o en els dos alhora. Només ens interessa ordenar el cabal d'aportacions que hem rebut.

 

Ens sembla que les comunicacions que es presenten en aquest simposi permeten plantejar de tres maneres l'ús teòric i crític del concepte de reciprocitat. Primer de tot s'ha de dir que aquests tres usos venen determinats per l'objecte d'estudi que en general és algun sistema social involucrat amb l'economia capitalista. Aquests tres usos són la reciprocitat com a sistema d'integració econòmica, reciprocitat com a norma moral i reciprocitat com a recurs humà. En el primer cas tenim una forma d'organització sociocultural, en el segon un discurs i unes pràctiques que s'oposen al mercat capitalista i en el tercer una alternativa a les opcions formalment disponibles en la economia capitalista. Vegem els tres casos.

1º) La reciprocitat com a concepte explicatiu de societats exemptes dels imperatius de la economia capitalista i alienes a la economia de mercat. Aquí la reciprocitat és una noció teòrica que serveix per ajudar a comprendre societats més enllà de les nocions "d'economia primitiva", "caçadors i recol·lectors", "pobles àgrafs" i altres termes de caràcter descriptiu o defectuós. En aquest sentit la reciprocitat és un terme positiu que ajuda a interpretar les descripcions etnogràfiques de determinades civilitzacions. És un dels pocs termes que tracta en termes de igualtat -per comparació o contrast- unes societats que d'altra forma  s'expliquen com a primeres (passades per tant), pre-quelcom, tradicionals, sense desenvolupament, etc Amb tots els seus defectes, el concepte de reciprocitat no ha estat substituït per un altre, sense incórrer no només en defectes, sinó en desqualificacions d'altres societats (per altres dogmes de civilització, desenvolupament i benestar).
  

En aquest apartat podrien incloure's la ponència d'en Pedro V. Castro Martínez, la Trinidad Escoriza Mateu i la Mª Encarna Sanahuja Yll, Treball, reciprocitat i explotació. Pràctiques socials, subjectes sexuats i condicions materials. En ella, partint de l'anàlisi del treball i dels espais socials i els subjectes sexuats en arqueologia, proposa una tipologia de l'explotació en diferents societats situen a la reciprocitat en el punt de partida de l'escala i conceptualitzant-la com la inexistència d'explotació.

Paradoxalment, per la seva actualitat, també podríem incloure aquí la ponència d'en Roger Sansi,
L'antropologia davant l'estètica relacional: intercanvi de dons, objecte i valor en l'art contemporani, al utilitzar el concepte antropològic de don i de reciprocitat per a explicar "l'art relacional". Aquest art es concep com a un diàleg entre autor i públic, un intercanvi social, oposat a la cultura de masses de consum impersonal. En una sèrie de casos documentats per l'autor, els intercanvis són desiguals (obres d'art per objectes sense valor) des d'un punto de vista de mercat, però intel·ligibles si se'ls concep como dons, això és, objectes inalienables entre subjectes per ells relacionats. A continuació Roger Sansi critica la proposta de Bourdieu del capital simbòlic, en el sentit que aquestes demostracions poden interpretar-se com intents de guanyar fama e influència. Pot ser sí, però segurament no es tracta d'objectius racionalment planejats, sinó d'un joc de experiències que, això sí, porten a obtenir prestigi.

2º) La reciprocitat com a moral coexistent, encara que sovint, amb el mercat capitalista. En aquest sentit, la reciprocitat no rep tant una definició denotativa material sinó més aviat connotativa (social i ideològica): solidaritats entre amics i parents, generositat en determinades vinculacions socials, deures "de reciprocitat", caritat i compassió, "moral de reciprocitat" (Mauss, cristianisme i socialisme). Aquí la reciprocitat s'apropa a fenòmens de resistència solidària, generositat altruista o intercanvi alternatiu al mercat, més equitatiu o compassiu amb la pobresa. En aquest ús, la reciprocitat adquireix un significat eminentment moral i més o menys pal·liatiu, resistent o complementari de l'ordre social i l'economia política hegemòniques. Si s'aclareix convenientment el significat moral del terme
pot ser que hagi de ser substituït per d'altres el contingut moral del qual resulta més clar como altruisme, deures de l'amistat, deures de la família, etc. A més, aquest ús pot induir fàcilment a una interpretació amb inclinació moralista de les societats de les quals l'ordre econòmic, jurídic i polític s'ha explicat prèviament como característic de la reciprocitat.

 

En aquest apartat podríem incloure la ponència d'en Miguel Lisbona  L'intercanvi diferenciador: do i reciprocitat en Tapilula, Chiapas, on planteja que do, reciprocitat e intercanvi són pràctiques i estratègies diferents utilitzades per a diferents finalitats per la comunitat estudiada, tant amb lo sagrat com amb altres comunitats o grups socials. En aquest context, el do és un do pur (en el sentit primari de Malinowski i ironitzat per Derrida), que no necessita devolució, mentre que la reciprocitat és immediata i igualadora i l'intercanvi, diferit i creador de alteritat.

 

 També en aquest apartat por inclure's la interessant ponència d'en Álvaro Rodríguez Céspedes, Economia política i reciprocitat: el cas de Xoteapan, un poble en la Serra dels Tuxtlas, Veracruz, Mèxic, on posa  de manifest que les comunitats camperoles, lluny de ser exemples de societats  folk, corporatives, resistents al canvi i en equilibri, son societats que viuen en els marges del sistema i que només poden entendre's en tant que permanents adaptacions a les pressions de l'Estat i del mercat capitalista. En aquest context, les unitats domèstiques (on es dóna la reciprocitat) s'oposen a les institucions corporatives, àmbit en el qual té lloc l'articulació amb el sistema major.

També en Luis Reygadas, en
Distinció i reciprocitat. Notes per a una antropologia de la equitat, ens proposa una antropologia de la equitat que atengui als límits simbòlics de les diferències i desigualtats i estudi, no només les estratègies dels que manen, sinó també les respostes dels que pateixen. Aquests límits són construïts i traspassats per la circulació de dons, els quals consoliden les desigualtats però també compensen les diferències.

 

En Mario Ortega Olivares en la seva ponència Majordomies i reciprocitat en Tzapotitlan ens ofereix un variat ventall de situacions en les que es produeixen situacions de reciprocitat: des de intercanvi de regals entre compares, passant pel clientelisme per poder treballar en la Companyia  de Telèfons fins i tot en la rivalitat entre les meitats en les que s'ha acabat estructurant el pobre com a conseqüència del creixement del sistema de majordomies. L'autor interpreta aquest sistema de reciprocitats com a oposat al mercat, doncs els recursos creixents que es deriven de la competència entre barris repercuteixen en el enfortiment de la comunitat.

La ponència de la Sílvia Bofill Poch, La ficció de la reciprocitat: territori i "comunitarisme" en la comunitat indígena de San Juan Nuevo, Michoacán, México ens mostra com aparent discurs indigenista i comuner per evitar la individualització de l'explotació dels recursos naturals de la zona, és, de fet, l'estratègia del nou grup dominant interessat en mantenir el control de la empresa forestal i, por antonomàsia, dels recursos comunals. Un elegant exemple de com els discursos i les identitats poden emmarcar-se en un anàlisi més ampli

 

Per la seva part, en David Casado Neira ens ofereix una interessant perspectiva del sistema de donació de sang en la seva ponència El do del do. Relacions de poder i reciprocitat en la donació de sang. Mitjançant la seva exposició resulta evident que la biomedicina mitjançant les seves  organitzacions, professionals i espais polítics d'actuació, utilitza la moral del do (donar, rebre i tornar) en el seu sistema de captació de sang humana. O dit d'un altra  manera, la donació de sang, enaltida com a do i realitzada com a banc.

La història es tan important com fàcil d'oblidar. Moltes de les campanyes de les ONGD per a l'obtenció de donacions i el apadrinament de nens tenen al menys un precedent en el sistema de captació de fons per a les missions per part dels jesuïtes catalans. Mitjançant un sistema de propaganda s'obtenia el recolzament de famílies que contribuïen, mediant una relació directa i personal, a l'obra d'un missioner. Aquestes donacions són descrites per la Carmen Salcedo Vereda en la seva ponència
El Codi Catòlic de Reciprocitat. Jesuïtes missioners i Benefactors. L'èxit (i la posterior crisis) d'aquesta forma de transacció es deu a la construcció d'un sistema de dons amb valor simbòlic i sagrat (reciprocitat) que obtindrà la seva recompensa en les rogatives que la Companyia continuarà fent per als seus benefactors dins de 100 anys.

 

La ponència d'en Dan Rodríguez García, "Tu deus a la teva família". Transmigració i  reciprocitat entre la població senegambiana resident en Catalunya posa de manifest tant l'existència de fluxos d'informació i recursos entre els emigrants i las comunitats d'origen com l'existència de l'obligació de reciprocitat, norma mal entesa sovint per les parelles mixtes (homes senegambians i dones d'altres nacionalitats en aquests cas). La reciprocitat crea i manté comunitats transnacionals.

Un cas fascinant de pervivència de pràctiques comunals és presentat pel Santiago Amaya Corchuelo en la seva ponència La vigència de la reciprocitat en un context de comunalisme agrari al segle XXI. En aquest poble del sud d'Espanya, jornalers i propietaris han apostat pel manteniment d'una gestió comunal de 200 Ha de deveses. Aquest comunalisme militant també es manifesta en una variada llista d'institucions d'ajuda mútua.

El tercer ús del concepte de reciprocitat és el següent:

 

3º) La reciprocitat com a recurs humà vàlid per a tota economia i societat, incloent la capitalista. Aquesta concepció és la més estesa en l'Antropologia actual. Ens sembla la menys clara com a assoliment teòric, encara que, per aquesta mateixa, obliga a recolzar el concepte amb descripcions de relacions socials divers. Així, la seva indefinició dóna molt joc a innumerables connotacions, des del simple intercanvi de bens  fins l'ús de sentiments per a rendibilitzar una economia. Naturalment, aquest ús és el que està més mesclat amb el concepte jurídic de contracte, que l'antropòleg tendeix a imitar sense admetre'l o conèixer-lo. En aquest tercer ús hem de senyalar dues direccions fonamentals. Una, aquella en la que s'exposa la reciprocitat com un fenomen complex de responsabilitat, lleialtat, vinculació sentimental, amor al treball, paternalisme, etc. Una altra, és aquella en la que la reciprocitat s'entén com a un recurs moral que conflueix de forma sinèrgica amb relacions de mercat o de patronatge que es consideren normals i positives, o davant las que l'antropòleg suspèn la seva avaluació crítica. Aquesta tendència fa pensar en la interpretació de la equitat segons els valors i drets de "l'Antic Règim": a cada qual i de cada qual segons el seu estatut personal i els seus privilegis. Aquest ús de la reciprocitat correspon més clarament al dret estatutari medieval i a la moral de classe social del capitalisme. Així, més que de reciprocitat pot ser convindria parlar de fidelitat, homenatge, vassallatge, servitud, i altres termes que defineixen amb major precisió històrica i coneixement de causa social els estatuts personals medievals. I en el cas capitalista tenim termes anàlegs precisament per a subratllar l'estatut impersonal: recursos humans, capital social, massa laboral, contingent migratori...

 

Una cosa que ens crida la atenció és obviar el concepte de patronatge quan ens sembla molt més  directe i explicatiu que el de reciprocitat en molts casos. Pot ser això es deu a la seva associació amb el funcionalisme vulgar i amb algunes visions reaccionaries o conservadores de la història social. Tanmateix, és un concepte que ha mostrat una alta capacitat crítica si s'utilitza precisament per a dotar de sentit a la història amb els seus conflictes socials (2).

Salvador Maldonado Aranda explica en Ciutadania, reciprocitat i Estat en el món laboral el paper i l'organització dels sindicats en Mèxic. La seva proposta és que, a falta d'un estat fort que garantís la realització dels ideals democràtics de participació en el si dels sindicats, aquets es van convertir de fet en cacicats. Aquets cacicats obtenen recursos de la seva intermediació amb el estat i utilitzen les xarxes del parentiu i les relaciones informals par reclutar i mantenir la fidelitat dels seus associats. El recurs a la reciprocitat davant de la debilitat de l'Estat.

Juana Ibáñez Gambero, en la seva comunicació La mediació com a instrument de negociació i el principi de reciprocitat, proposa entendre la mediació com la solució a una ruptura prèvia del principi de reciprocitat, es a dir, com una devolució del dret a les persones físiques i jurídiques. Des de aquest punt de vista és interessant el desenvolupament d'una antropologia de la mediació, que junt amb altres especialitats, permeti una pràctica professional del saber antropològic.

La ponència Eleccions i vincles redistributius en la Andalusia contemporània d'en Félix Talego Vázquez
proposa revisar el qualificatiu de "democràcia clientelar" per a referir-se a la història del sistema democràtic andalús. Mitjançant d'una revisió dels conceptes de clientelisme (patronatge o caciquisme) i redistribució, l'autor assenyala que si existeix clientelisme és entre els representants i la xarxa de finançadors i aliats (relacions personals) i no entre representants i votants (relacions impersonals). En aquest últim cas, la continuïtat en el vot en Andalusia pot explicar-se millor per altres raons que la de la existència d'un sistema clientelar.

La acurada descripció etnogràfica existent en L'ajuda mútua en les comunitats de pescadors artesanals de Mèxic de la Graciela Alcalá (Centro de Estudios Demográficos y de Desarrollo Urbano de El Colegio de México), desafia, una cop més, els esquemes en els que ens movem, sovint amb massa comoditat. Mitjançant l'anàlisi de l'ajuda mútua en el si del grup domèstic (articulat en torn a l'avia, amb matrilocalitat i amb la participació de múltiples genitors), el veïnat, en el que la xafarderia recorre de forma negativa els camins de la reciprocitat i l'embarcació, disposem d'un preciós exemple de reciprocitat generalitzada d'una comunitat de pescadors, reciprocitat a la que s'uneixen els difunts en el Dia dels morts.

Por últim, s'inclouen comunicacions dels integrants del grup de Sociologia del Dret GRC dirigit per Pompeu Casanovas de la UAB. Aquestes comunicacions són les següents: Dimensions del pluralisme jurídic (Pompeu Casanovas, UAB), Cultura jurídica professional en Espanya: entre l'Estat i la societat (Marta Poblet, UOC), ¿Què busques en una radiografia? Discurs professional, pràctica mèdica i comunicació metge-pacient (Cristina Uríos, UAB) i L'Escola Judicial Espanyola de Barcelona: cultura, pràctica professional i organització institucional (Graciela Rodríguez, Antropologia, Universidad de Rosario).

 

Finalment, tenint en compte les múltiples aplicacions del concepte, creiem que no podem seguir parlant de reciprocitat, com a concepte teòric de l'Antropologia Social, per a definir coses tan diferents com la història contemporània de la societat tiv, yolngu o andamanesa, la resistència a l'explotació capitalista o la corrupció del sistema democràtic. En tot cas hi ha que adjectivar el nom de reciprocitat con epítets ben clars. Aquesta introducció es deu interpretar com un primer intent d'això.


Notes
 1. Terradas, Ignasi (2001) "El concepte de reciprocitat", European Workshop on Reciprocity as a Human resource de la European Science Foundation (Convenor: Susana Narotzky). Barcelona 12-15 Setembre 2001.
 2. Cf. Philippe Ramírez (2000) De la disparition des chefs. París: CNRS.

 

Tornar al inici

 

 

          

Workshop on Reciprocity as a Human Resource
Informe Científic
Programa

         

Programa

 

Inauguració del workshop: Reciprocity as a human resource

 

Dra. Marianne YAGOUBI. European Science Foundation

 

Dr. Jesús CONTRERAS. Universitat de Barcelona

 

Dra. Susana NAROTZKY (Coord.) Universitat de Barcelona

 

Inauguració de la Conferència de Debat: Is reciprocity an enlightening concept to address contemporary issues? A methodological debate

 

Dr. Enzo MINGIONE. Università di Milano

 

Dr. Gadi ALGAZI. Tel Aviv University

 

Dr. Ignasi TERRADAS. Universitat de Barcelona

 

Sessió 1: Reciprocity and public policy

 

Dra. Anna BULL & Dra. Susan MILNER. University of Bath

 

Social capital, grass-roots initiatives, local policies and regional regeneration: a comparative perspective of three European cities

 

Dr. José Luis MOLINA & Alba ALAYO. Universitat Autònoma de Barcelona

 

Reciprocity today: the network of domestics units and public services in two collectives in Vic (Barcelona)

 

Dr. Alexis FERRAND. Université de Lille

 Reciprocal approbation and the forming of public opinion

 

Debat

 

Sessió 2: Reciprocity justice and injustice

 

Dr. Giovannni LEVI. Università Ca' Foscari da Venezia

 

Equità e reciprocità fra Ancien Régime e società contemporanea

 

Dra. Paz MORENO. Universidad Nacional de Educación a Distància (UNED) Madrid

 

In search of the common good: negative reciprocity and competing or suspended moralities

 

Dra. Cirstina LARREA. Universitat de Barcelona

 Water, sanitation, garbage: enviromental policy and reciprocity in a surburb of San Salvador de Bahia City

 

Debat

 

Sessió 3: Reciprocity and globalization

 

Dr. Ubaldo MARTÍNEZ VEIGA. Universidad Autónoma de Madrid

 

Immigrant labor: policies, civil rights, violence and the labor market: El Ejido (Almería, Spain)

 

Dra. Sílvia BOFILL. Universitat de Barcelona

 

The San Juan forestry in Michoacan as a model of successful sustainable regional development: negotiation and conflict in local, national and World Bank understandings of reciprocity

 

Dra. Larissa ADLER-LOMNITZ. Universidad Nacional Autónoma México

 Reciprocity as a central form of exchange in complex societies: the case of the informal economy in Latin America and former communist societies

 

Debat

 

Sessió 4: Reciprocity and economic competitiveness

 

Dra. Dina VAIOU & Dr. Costis HADJIMICHALIS. University of Athens

 

Informal work opportunities and the economic success of Kastoria in Northern Greece

 

Dr. Ayse BUGRA. Bogazici University

 

Contemporary transformation of a reciprocity based moral economy: the case of Turkey

 

Dra. Susana NAROTZKY, Universitat de Barcelona & Dr Gavin SMITH University of Toronto

 The political economy of affects: reciprocity and social capital in an industrial district in Southern Alicante, Spain

 

Debat

 

Debat de conclusió

 

Reciprocity vs. social capital: issues of methodology, policy and politics

 

Common interests and future collaboration: an agenda for a European network

 

 

 Tornar al inici

 

 

 

GER Grup d’Estudis sobre Reciprocitat

Departament d’Antropologia Cultural i d'Història d'Amèrica i Àfrica 

Facultat de Geografia i Història   Universitat de Barcelona

Montalegre 6-8 08001 Barcelona   Tel. 934037758   Fax 934037774 

reciprocitat(at)ub.edu

 

 

Sota llicència de Creative Commons

Actualització 27 jun 2013