Diccionari descriptiu de la llengua catalana

Els diccionaris descriptius tenen per finalitat caracteritzar les unitats lèxiques d’una llengua d’acord amb l’ús real, en contraposició amb els diccionaris normatius, que tenen la finalitat de prescriure i només inclouen les unitats lèxiques i els valors que la normativa lingüística considera admesos.

Un d’aquests diccionaris és el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), un projecte lexicogràfic de gran abast, desenvolupat entre 1985 i 2016 a l’Institut d’Estudis Catalans, que té com a objectiu general la reunió sistemàtica de dades sobre el lèxic català. Dins del marc d’aquest projecte s’ha constituït el Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC) i una base de dades lexicogràfica (BDLex), que són els recursos lingüístics de referència per a la descripció del lèxic català.

Cada entrada del DDLC conté una gran quantitat d’informació lingüística (morfològica, sintàctica, semàntica, sobre derivació, locucions, col·locacions, variants formals, etc.) presentada de manera detallada i sistemàtica, basada sempre en les informacions extretes del CTILC i, en algun cas, complementades amb les de la BDLex. No obstant això, la codificació utilitzada per representar tota aquesta informació fa imprescindible llegir amb atenció l’apartat «Estructura i components del diccionari» per poder-la interpretar correctament. 

La sistematicitat en el tractament de la informació inclosa en el DDLC facilita la recuperació de la informació a partir de les diferents modalitats de consulta. Així, es pot fer la consulta d’articles simple, que és una cerca clàssica per entrada a partir de la cadena de caràcters introduïda al quadre de cerca, o es pot fer la consulta d’articles complexa, que permet recuperar tots els articles que compleixen una o més condicions de cerca sobre l’entrada (coincident, començada per, acabada en, etc.), amb la possibilitat també de restringir la cerca a una o més categories lèxiques.

Les possibilitats de cerca més interessants, però, són les que ofereix la consulta per elements, que és la que permet treure profit de tota la informació que conté el diccionari. Els elements sobre els quals es poden fer consultes són: definició, patró sintàctic, col·locacions, locucions, variants, derivats, informació complementària i exemples. L’explicació detallada sobre cadascuna d’aquestes modalitats de consulta es pot trobar a la pàgina «Consulta del DDLC».

En resum, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana és una eina de gran utilitat per a l’estudi del lèxic català per la gran quantitat d’informació que conté, per la sistematicitat amb què es presenta i per la fiabilitat i traçabilitat de la informació en què es basa.