En l'actualitat, les TIC ja estan força arrelades en els processos formatius com a mitjans que afavoreixen el desenvolupament de les competències i estratègies d'aprenentatge. L'ús d'internet i de les diverses aplicacions constitueixen vies fonamentals de mediació per a la creació de coneixement.

La tecnologia mòbil, amb tot el seu potencial, és un recurs pendent per incorporar a la formació universitària. En el projecte d'innovació anterior (2018PID-UB/084), el grup DIDAL ja va impulsar pràctiques innovadores amb bons resultats que ens encoratgen a la creació de noves maneres d'intervenció en els cursos de llengua als Graus d’Educació Infantil i Primària de la Facultat d’Educació.

Els dispositius mòbils, d'ús molt arrelat entre els estudiants, ofereixen nombroses possibilitats en els cursos universitaris sempre que tinguin un objectiu pedagògic, raó per la qual també haurien de constituir una eina fonamental del nostre procés d’aprenentatge. D’una banda, entre els avantatges o les virtuts en destaquem la de propiciar que l'estudiant prengui un paper actiu i s'involucri en tasques autèntiques que tenen un sentit, així com la creació d'espais virtuals -que van més enllà del grup classe- en els quals els alumnes poden compartir els recursos, a més a més del procés de realització, d'una tasca relacionada amb les llengües -que forma part d'una experiència inscrita en un context real. D'altra banda, la portabilitat dels dispositius propicia la flexibilitat en dimensions com temps i espai: el temps que s'acomoda al de l'estudiant i l'espai que, més enllà dels àmbits acadèmics (Palalas, 2016). Tots aquests beneficis serveixen per millorar la motivació de l’estudiant i, alhora, propicien que tingui una actitud positiva vers la llengua que aprèn.

En aquest sentit, des d'un enfocament reflexiu, i a través de l'aprenentatge mòbil, ens marquem el propòsit d'incrementar la consciència lingüística dels estudiants en una atenció a l'entorn, a contextos de gran riquesa multilingüe en què estan immersos, al paisatge lingüístic presencial, és a dir, el que està constituït per la combinació de la llengua utilitzada en anuncis i rètols comercials, plaques de carrers, senyals, avisos en edificis públics o privats i qualsevol altre text escrit o oral en l’àmbit públic presencial (Landry i Bourhis, 1997) o bé, un paisatge lingüístic digital a través dels missatges de twitter, d’instagram, tiktok, etc. o fins i tot de les fake news.

Així doncs, s'impulsa l'atenció a l’entorn lingüístic amb un triple focus: a) sociolingüístic, a la diversitat de llengües que conviuen a la societat i la seva relació; b) lingüístic, a la funció de les llengües en els diversos espais, l'adequació dels missatges, i c) normatiu, la qual cosa estimula l’interès i la motivació per les llengües, la reflexió metalingüística i la interacció entre els aprenents per compartir reflexions i per oferir i rebre retroalimentació.

Aquestes pràctiques estan pensades per promoure la interacció entre els estudiants i afavorir la creació de comunitats d’aprenentatge més enllà del grup classe. En conseqüència, aquest projecte d’innovació pretén, a partir de l’aprenentatge mòbil, que els estudiants participin en accions didàctiques creant el seu paisatge lingüístic presencial o digital amb companys d’altres grups i disciplines -en les assignatures de llengües: català, castellà i anglès- amb la intenció de desenvolupar la seva competència plurilingüe.