El Design Thinking i la co-creació com a eina estratègica per repensar espais d’aprenentatge

Nom de l'assignatura: Infants, Espais i Objectes: Disseny de Tallers Didàctics

Codi de l'assignatura: 363287

Coordinació: Cristina Otero Fernandez

Departament: Departament de Didàctiques Aplicades

Crèdits: 3

Alumnat implicat: 70 alumnes (35 per curs)

 

L’assignatura pretén revisar els espais i els entorns de l’aula i l’escola, per dissenyar intervencions plàstiques que afavoreixin l’aprenentatge visual, motriu o comunicatiu dels infants.

A través de l’experimentació i valoració dels materials, eines, objectes i recursos bàsics per a la Didàctica de l’educació plàstica, es planifican i  realitzan tallers didàctics relacionats amb l’espai interior i exterior de les escoles (disseny de l’espai com a eina pedagògica, objectes amb material reciclat i/o natural, aportacions d’artistes que es puguin adaptar als infants dins del centre escolar, etc.), vàlids per a l’aprenentatge visual i artístic dels infants.

En aquest marc, es pretén que els alumnes desenvolupin en petits grups un projecte mitjançant el Disegn Thinking. Mètode actiu que permet pensar fent i que es desenvolupa en cinc fases:

1- Empatia

2- Definició

3- Ideació

4- Prototipat

5- Avaluació

 

L'empatia és l'element essencial d'un procés de disseny, ja que consisteix bàsicament a entendre les necessitats dels usuaris en un context determinat. És l'esforç per comprendre les coses que fan i perquè, les seves necessitats físiques i emocionals, com conceben

el món i que és significatiu per a ells. El disegn thinking és una metodologia idònia per a desenvolupar projectes creatius i fomentar el pensament divergent dels estudiants, a més, en treballar en grup poden generar un espai més relaxat que els permeti involucrar-se de forma activa en el procés d’aprenentatge, parant atenció a les reflexions dels companys, facilitant el desenvolupament d’estratègies interpersonals, potenciant especialment l'empatia i les competències relacionades amb el treball en equip i la cooperació.

Aplicat a l'educació, aquest model permet identificar amb major exactitud els problemes individuals de cada alumne i generar en la seva experiència educativa la creació i la innovació cap a la satisfacció dels altres, que després es torna simbiòtica.

L’actuació es desenvolupará en dos parts:

Una primera centrada en la identificació del problema i en pensar una proposta de millora, on de forma grupal, l'alumnat haurà de seleccionar una escola on hagin cursat les pràctiques i identificar una mancança, per conjuntament realitzar una anàlisi i pensar possibles solucions, realitzant un treball de recerca per idear la millor solució, exposant les seves conclusions inicials a la resta de grups.

I la segona, on desenvoluparan la intervenció, documentant l'espai a intervenir de manera gràfica mitjançant plànols, fotografies, per disposar d'una representació de l'espai, catalogar els materials i les característiques ambientals. Realitzaran tanmateix un estudi detallat dels materials i la seva idoneïtat per la intervenció, i finalment prototiparan, construint una maqueta de la seva intervenció de l'espai.

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

1.- Fomentar la capacitat creativa en el desenvolupament de projectes

2.- Afavorir l'ús de mètodes basats en l'evidència

3.- Fomentar el treball cooperatiu, assumir diferents rols amb els altres

4.- Desenvolupar la capacitat d'integrar-se en equips de treball per a desenvolupar projectes comuns

5.- Fomentar una actitud proactiva i emprenedora

6.- Ser capaç d'analitzar casos concrets per identificar els punts forts i febles, amb una visió propositiva.

Codi del projecte: 
2019PID-UB/007
Estat: 
Actiu
Coordinació: 
Torres Carceller, Andres
Participants: 
Cristina Otero Fernandez
Grup d'innovació docent: 
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre d’Educació Infantil. Menció d’Expressions artístiques
Assignatures implicades: 
Infants, Espais i Objectes: Disseny de Tallers Didàctics