La proposta consisteix a incorporar problemàtiques relacionades amb la sostenibilitat com a fil conductor de l'assignatura Aprenentatge servei, compromís i transformació social (Universitat de Barcelona, 2024), optativa transversal que s’ofereix a  diversos graus de la Universitat de Barcelona (UB). L'alumnat, en grups interdisciplinaris, aborda un problema socioambiental rellevant desenvolupant un projecte per resoldre'l col·laborant amb una entitat social (Grup ApSUB, 2024). 

Aquesta proposta es mostra necessària per a la urgència de la crisi ecosocial en què ens trobem, una crisi multicausal i amb conseqüències molt diverses on el paper de la formació universitària dels futurs professionals és una peça clau (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles CRUE, 2012). Cal incorporar als diferents ensenyaments aspectes del desenvolupament sostenible, perquè l’alumnat aprengui a integrar els principis de la sostenibilitat en el seu futur laboral i personal i desenvolupi la seva responsabilitat social i ambiental (Associació Catalana d'Universitats Públiques, 2017). Però per tal que hi hagi una veritable incorporació de la sostenibilitat en la formació universitària, no n'hi ha prou amb afegir uns mínims continguts sobre aspectes concrets, cal anar més enllà i utilitzar metodologies transformadores que confrontin l'alumnat a la realitat immediata, el faci ser conscient dels problemes socioambientals existents i li aporti eines per enfrontar-los i mirar de solucionar-los (Calafell i Junyent, 2017). 

L’aprenentatge servei (ApS), gràcies a la seva capacitat de connectar els i les estudiants amb la comunitat, es mostra com una metodologia molt adient per incorporar la sostenibilitat en l'àmbit educatiu (Martínez, 2008; Escofet i Rubio, 2017). Aquesta pràctica permet que l’alumnat sigui conscient del seu paper dins de la comunitat, analitzi el seu entorn immediat i percebi les qüestions i problemàtiques que afecten directament la seva realitat, tot intentant proposar solucions pràctiques (Francisco et al., 2014). Per altra banda, és en l’educació per a la sostenibilitat on l’ApS adquireix tot el seu sentit, en una relació que retroalimenta els dos vessants (Esparza i Grasa, 2019). A través de l’ApS, quan l’alumnat aborda problemes relacionats amb la sostenibilitat, pot relacionar conceptes acadèmics amb situacions reals, fet que facilita la seva comprensió alhora que pren decisions informades en benefici de la comunitat i del planeta. Si, a més, aquestes situacions afecten a un entorn proper al de l’alumnat i a un context quotidià, el seu nivell d’implicació incrementa (Esparza i Escofet, 2024). A més, els i les joves tenen l'oportunitat d'aprendre de professionals i experts, enriquint-se amb les seves experiències i coneixements (Puig, 2012). Tots aquests aspectes constitueixen una molt bona manera de generar un activisme ambiental crític i informat, alhora que es desenvolupen les competències per la sostenibilitat proposades en el marc de la GreenComp, com ara el pensament sistèmic, la capacitat de col·laboració, la resolució de conflictes o el pensament crític (European Commission, Joint Research Centre, 2022). 

Precisament el pensament sistèmic, la necessitat de veure les diferents perspectives, causes i conseqüències d'una acció, és un aspecte que el treball interdisciplinari pot ajudar a desenvolupar. El sistema educatiu tendeix a parcel·lar els coneixements per permetre abastar-los, però això limita la capacitat de comprendre les interconnexions entre aquests, molt necessàries en aspectes de sostenibilitat, que suposen una dimensió ambiental, però també una dimensió social i una dimensió econòmica. És per això que aquesta proposta incorpora la interdisciplinarietat com a punt clau i fort de l'assignatura. 

Després d'un primer curs de funcionament de l'assignatura i a partir del retorn ofert per l'alumnat sobre aquest (Buenaventura et al., 2024), un dels aspectes fonamentals a modificar detectats és la necessitat d’establir un problema de partida ja des de l'inici de les classes. Aquest problema ve determinat per l’equip docent i es concreta conjuntament amb les entitats col·laboradores. Per les característiques de l'assignatura i tenint en compte el que s’ha exposat anteriorment, considerem que el problema de partida ha d'anar vinculat a la sostenibilitat i a les diverses fites dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proposats per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) en l'Agenda 2030. D’aquesta manera es pot incorporar la sostenibilitat a la formació de l’alumnat universitari, que l’incorpora al seu futur devenir professional des de la pràctica i més concretament des d’una pràctica real i contextualitzada, i l’assignatura incorpora un aspecte més de qualitat com és el treball per al desenvolupament sostenible i l’assoliment de l’Agenda 2030 des de la Universitat. 

Quant a la viabilitat de la proposta, és plenament viable, ja que l'assignatura ha estat incorporada com a optativa per diversos graus de la UB. Concretament, durant el curs 2024-2025 s'ofereix a 12 titulacions diferents, una més que el curs anterior: Belles Arts, Biologia, Bioquímica, Biotecnologia, Ciències Ambientals, Ciències Biomèdiques, Educació Social, Farmàcia, Infermeria, Nutrició Humana i Dietètica, Sociologia i Treball Social. 

A més, l’equip docent de l’assignatura té una àmplia experiència en ApS, la qual cosa li ha permès conèixer i vincular-se amb nombroses entitats socials i ambientals d’àmbits molt diversos que actuen en el territori i a les quals se'ls proposarà la col·laboració en funció del tema concret a tractar a cada curs. Aquest equip docent, a més, inclou professorat que des de fa anys està involucrat en assignatures en què es treballa la sostenibilitat, sigui de manera general o aplicada. 

Així doncs, per donar coherència a l'assignatura al llarg del temps, es considera necessari que hi hagi un eix vertebrador que unifiqui l’assignatura curs rere curs, que doni un context consistent i no es tracti cada any de treballar quelcom aliè als cursos anteriors. Per això, i per les característiques que hem comentat, es considera que incorporar la sostenibilitat com a eix vertebrador és la millor opció per donar sentit als projectes duts a terme.