Integració curricular de la simulació d’alta fidelitat en el Grau d’Infermeria: àmbit Infermeria pediàtrica

Amb la declaració de Bolonya de l'any 1999 sorgeix l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Aquest nou espai es decanta per una sèrie de noves unitats d'aprenentatge denominades competències. En el seu principi històric les competències eren considerades les qualitats que posseïen els professionals per tal de desenvolupar un exercici laboral. Aquest concepte s'ha traslladat al món de la docència i l'Espai Europeu d'Educació Superior materialitzant finalment en l'anomenada formació per competències.

Gómez del Pulgar (2013) descriu les competències com: "Intersección entre conocimientos, habilidades, actitudes y valores, así como la movilización de estos componentes para transferirlos al contexto o situación real creando la mejor actuación/ solución para dar respuesta a las diferentes situaciones y problemas que se planteen en cada momento, con los recursos disponibles". Imbernon, Silva & Guaman (2011) defineixen que en "el concepto se integra el saber, el saber hacer y el saber ser; tiene relación con la acción, se desarrolla y se actualiza en la acción; está vinculada a un contexto, a una situación dada y facilita la resolución eficaz de situaciones laborales conocidas o inéditas y es educable" o bé com suposa Nordenflycht (2005) sent "una potencialidad que permite poner en práctica conocimientos y procedimientos que han sido adquiridos de modo de transformarse en saberes activos y transferibles. No es, en absoluto, una restitución o una suma de conocimientos aislados; es una movilización de todos ellos y son los que un sujeto utiliza frente a la resolución de un problema o de una tarea compleja; se expresa en una acción autónoma y, a la vez, eficaz".

Existeixen diferents definicions sobre el terme de competència, però la majoria presenten tres elements comuns com són els coneixements, les habilitats i les actituds que calen per a l'exercici d'una professió. Això ens porta a pensar que ens cal una formació integral ja que les competències s'han de desenvolupar al llarg del procés formatiu mitjançant l'aplicació de diferents tipus de dinàmiques.

La competència és la capacitat de mobilitzar recursos per realitzar d'una manera eficaç un paper o una tasca. S'aprenen exercitant (learning by doing), per aquesta raó, hem d'arribar en el procés d'aprenentatge a permetre a l'alumne exercitar les competències que necessitarà per al seu desenvolupament professional. No n'hi ha prou amb traspassar coneixements sinó que cal aconseguir que l'alumne base el seu aprenentatge en el saber, saber fer i saber estar. D'aquesta manera els docents habiliten als futurs professionals en l'exercici d'una professió.

Hi ha diferents possibilitats de classificar les competències. La Universitat de Barcelona va optar perquè les seves titulacions estiguessin classificades de la mateixa manera que pressuposava el Projecte Tuning (Projecte que va sorgir com una iniciativa de les universitats i va ser presentat a la Unió Europea a finals de l'any 2000 en el marc del programa Sòcrates): Competències transversals o genèriques i Competències específiques. Aquesta classificació és tinguda en compte en l'organització i posada en marxa de totes les titulacions. Cada assignatura designa les competències que ha d'adquirir l'alumne en realitzar aquesta assignatura i és avaluat en compte a l'adquisició d'aquestes competències.

Lao Tse va dir “El sabio no enseña con palabras, sino con actos”. El docent ha de perseguir aquesta màxima que ajudés a l'estudiant a integrar les competències que precisés en el seu futur. Però per saber si hem aconseguit traspassar la saviesa necessària ens cal avaluar i per avaluar per competències hem d'anar més enllà d'avaluar coneixements i incloure les habilitats i actituds.

Per dur a terme l'avaluació tenin que fer confluir tots els components de la competència. Per a això Nolla (2009) comenta que l'avaluació de la competència, que realitzen els docents en ciències de la salut, es pot basar en el definit per diversos autors com Kirkpatrick o Miller. Kirkpatrick és un model que s'utilitza en l'avaluació de competències en el context de formació continuada de professionals o en formació postgrau. Miller ideo un esquema el 1990 que conceptualitzo en quatre nivells de competència que va plasmar en forma de piràmide.

Els nivells de la piràmide de Miller, de la base al vèrtex, (tal com podem veure a la figura anterior) són els següents:

• Primer nivell: situat a la base de la piràmide i dedicat als coneixements en abstracte. Miller ho anomena "saber" (knows-knowledge). Aquí entrarien els coneixements teòrics que transmetem als nostres alumnes.
• Segon nivell: "saber com" (knows howcompetence), fa referència a la part cognitiva de la competència, però inclou habilitats del tipus presa de decisions i raonament clínic. Aquest nivell el posem en marxa quan vam realitzar amb els alumnes resolució de situacions teòriques on han d'aplicar els coneixements adquirits en el primer nivell.
• Tercer nivell: "demostrar com" (shows howperformance) fa un salt qualitatiu molt important en l'avaluació de la competència clínica, ja que inclou el comportament (habilitats). És un nivell de competència que es mostra en entorns simulats encara que el més semblants a la realitat que trobés l'estudiant quan realitzi immersió en la realitat professional. Se sol utilitzar maniquins o simular la realitat per habilitar a l'estudiant. Un exemple clar serien els seminaris que l'estudiant realitza previs a la formació clínica en centres de pràctiques.

• Quart nivell o vèrtex de la piràmide: està reservat per al "fer" (does-action). Es tracta de la competència demostrada en situacions o contextos professionals reals. En aquest nivell els estudiants entren en el món real de la professió de la mà d'un tutor professional (en el nostre cas infermera) i l'estudiant demostra l'adquisició de competències en unitats o centres de formació pràctica. No són entorns simulats i l'estudiant ha  "fer" però amb la guia d'un tutor.

 

Per poder fer possible que els nostres estudiants assoleixin la màxima adquisició de competències va sorgir la necessitat de realitzar aquest projecte. El esmentat projecte pretén implementar la metodologia de simulació d’alta fidelitat en situacions clíniques pediàtriques en el grau d’infermeria .Tenint en compte que la simulació és una varietat de tècniques educatives en la que els participants tenen la oportunitat de practicar un procés d’aprenentatge actiu en un entorn que imita l’àmbit clínic i experimentar vivències similars a les reals, però sense posar en perill la seguretat del pacient. Amb aquesta tècnica ens posicionem en el tercer nivell de la piràmide de Miller per treballar l’adquisició de competències especifiques del maneig del nen i la seva família.

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Implementar la simulació d’alta fidelitat en situacions clíniques pediàtriques per fomentar la integració dels continguts teòrics als alumnes que realitzaran la seva practica clínica en unitats pediàtriques durant el curs acadèmic 2018-2019.

Objectius específics:

Incorporar les habilitats necesaries en el maneig de situacions cliniques pediatriques mitjançant el desenvolupament de casos clínics amb valoració bàsica del pacient i/o intervencions infermeres complexes.
Desenvolupar la simulació com a metodologia formativa per adquirir les competències de comunicació i treball en equip en els estudiants de Grau.
Avaluar les competències adquirides per l’estudiant durant les sessions de simulació amb graelles validades en el nostre context cultural.

Codi del projecte: 
2018PID-UB/B06
Estat: 
Actiu
Coordinació: 
Saz Roy, Maria De Los Angeles
Participants: 
Alejandro Bosch Alcaraz
Marta Tamame San Antonio
Nuria Herranz Rubia
Elvira Garcia Carulla
Silvia Haro
Maribel Ferrer Orona
Eva Mª Varon
Erika Sánchez
Begoña Gonzalez
Elisabet Carvajal
Monica Palacios
Sonia Ibáñez
Marta Raurell
José Antonio Sarria
Ensenyament/s: 
Infermeria
Assignatures implicades: 
Infermeria de la Infancia i l'adolescencia
Pràcticum
Linies d'innovació: