Metodologia de l'aula inversa, treball col·laboratiu i inclusiu en l'ensenyament del Dret Penal

Les tres assignatures implicades en aquest projecte són fonamentals en l’ensenyament del dret penal. L’assignatura de Fonaments del Dret penal capacita en als estudiants en les estructures bàsiques i comunes oferint un aparell conceptual bàsic per l’argumentació pràctica. L’assignatura de Penes i Delictes capacita als estudiants en les diferents tipologies de delictes, i el seu càstig. Finalment, l’assignatura de Política Criminal capacita als estudiants per tenir una visió crítica del dret penal, posant de relleu les mancances i la dimensió ètica del dret.

Totes les assignatures esmentades són molt conceptuals, amb terminologia pròpia i molt tècnica, per la qual cosa l’ús de la metodologia clàssica de les classes magistrals impedeix que l'alumnat integri com a seu tot l'aparell conceptual.

En efecte, tradicionalment en l'ensenyament del Dret Penal s’utilitzen prioritàriament les classes magistrals orientades a la transmissió passiva de coneixements, sent el cas pràctic únicament un element de reforçament de la teoria. Són classes feixugues, que no preparen a l'alumnat per l’exercici de la seva professió. No hi ha cap mena de dubte, que l'ensenyament del Dret, i en aquest cas de les assignatures vinculades al Dret Penal, s'ha de modernitzar, tal i com han fet les Universitat Anglosaxones i inclús algunes del continent europeu. (Veure ALBERTÍ, E. y TURULL, M. (2014), La enseñanza del Derecho en Europa y América. Barcelona: Octaedro-ICE). En definitiva, cal una adaptació real a EEES i a les competències específiques descrites en el ReialDecret 775/2011, i no merament teòrica reflectida en els plans docents, tal i com posa de relleu FONT RIBAS en l'article LA ASIGNATURA PENDIENTE DE LA FORMACIÓN JURÍDICA (Revista de Docencia Universitaria, Vol 12 Nº3, Número extraordinario, 2014;74 EXPERIENCIAS DOCENTES DEL GRADO DE DERECHO. Max Turull Rubinat-Enoch Albertí Rovira (eds.)OCTAEDRO - ICE 2017).

Adaptar-se a l'Espai Europeu d'Estudis Superiors implica que l'ensenyament universitari ha de formar l'alumnat en les competències transversals i en les específiques de cada grau, i les més específiques de cada assignatura. A més, normalment la transmissió dels coneixements ha tingut en compte un alumnat homogeni estandarditzat que no respon a la realitat actual. En efecte, avui, en les aules universitàries ens trobem amb alumnes de característiques molt diverses, no ja només pel factor de la globalització, sinó perquè sortosament accedeixen a la Universitat alumnes amb trastorns d’aprenentatge (com TDH, TDHA, dislèxies) o amb algunes discapacitats (per exemple, ceguesa).

En aquesta línia, l'objectiu principal d'aquest projecte d'innovació docent és implementar en les assignatures implicades un aprenentatge basat en l'aula inversa i el treball en col·laboració  en un entorn que sigui inclusiu. Creiem que la metodologia proposada permetrà a tots els estudiants, siguin quines siguin les seves particularitats, assolir una verdadera comprensió-integració de l'assignatura.

L'actuació que proposem és la següent:

1. Implementar la metodologia de l'aula inversa

- Es facilitarà als alumnes per mitjà del campus virtual el material de l'assignatura en dos formats:

a) Breus tutorials en format àudio amb les següents característiques:

- Contingut: conceptes fonamentals.

- Avantatges: accessibilitat (moment, lloc, inclusiu), repetició.

-Accessibilitat: des de qualsevol dispositiu i s’ubicaran al campus virtual de l’assignatura.

b) Apunts escrits

- Abans de cada classe, l'alumne/a es llegirà el material que el/la professor-a indiqui. Els materials seran fàcilment accessibles des de qualsevol dispositiu, i s’ubicaran al campus virtual de l’assignatura.

- Després de la lectura o àudio, els les alumnes hauran de resoldre un qüestionari que estarà a la seva disposició al campus virtual.

-El/la professora abans de classe ja sabrà, pels resultats del qüestionari, quins són els aspectes del tema que presenten més dificultat de comprensió.

-El dia de classe es farà la retroacció del qüestionari i en l'explicació s'incidirà especialment en els aspectes en què els alumnes més han fallat.

 

2. Implementar el treball en col·laboració a l'aula

- El sistema de l'aula inversa és fonamentalment un treball individual que s'ha de complementar amb el treball en col·laboració si es vol preparar els alumnes pels reptes de futur.

- El treball en col·laboració es durà a terme fonamentalment amb workshops que incorporaran la simulació de casos.

- Aquest treball en col·laboració desenvoluparà a més la competència de l’aprenentatge basat en problemes.

 

Aquesta metodologia parteix de la base que els estudiants aprenen millor quan experimenten i s'enfronten a situacions reals. És un aprenentatge actiu centrat en l'estudiant, on el rol del professor és de guia i de tutor.

La implementació d'aquesta metodologia la farem en quatre etapes fonamentals (veure Font Ribas,Guai per a la programació d'activitats i l'avaluació de competències transversals en el grau de dret):

1ª) Com a professores presentarem als alumnes una situació-problema, per afavorir les competències de l’aprenentatge dels coneixements bàsics, de l'argumentació crítica, del treball en col·laboració i en equip, la comunicació oral, la capacitat d'anàlisi, la reflexió crítica, la gestió de la informació, la interpretació, la comunicació escrita, la resolució de problemes i la capacitat de relació.

2ª) Els estudiants dividits en grups hauran d'identificar les seves necessitats d’aprenentatge, que reflectiran en el seu portafolis individual. La resolució del problema en grup fomenta el treball en col·laboració i en l'adquisició dels coneixements necessaris. Aquest treball de grup es podrà fer utilitzant la metodologia del puzzle.

3ª) Els estudiants en grup, buscaran informació complementària i construiran les seves propostes de solució, reflectides en un informe que incorporaran al seu portafolis.

4ª) Els estudiants en grup, exposaran oralment la proposta de solució. L'exposició oral adoptarà la forma de joc de rol.

Aquesta innovació comporta un canvi d'orientació radical en l'ensenyament del Dret Penal: partint del fet de que les assignatures implicades en l'ensenyament del Dret Penal tenen com a objectiu formar professionals que estiguin capacitats per resoldre els casos reals que se'ls plantegi, creiem necessari passar d'un sistema docent on l'alumne te un paper passiu, a un altre,  on l'AULA INVERSA I EL TREBALL COL·LABORATIU INCLOSIU siguin el centre i punt de partida de l'APRENANTATGE, implicant des de l'inici als estudiants, de tal forma que tinguin un rol actiu.

D'aquesta forma, l'estudiant aprèn mentre experimenta, tal i com posen de relleu les últimes investigacions dedicades a l’ensenyament del dret (en aquest sentit veure la revista REDU, Vol.12. Número extraordinario.- Monográfico: "La Formación de Graduados en Derecho).  I la pròpia experimentació facilita la interiorització i integració de tot l'instrumentari necessari per resoldre el problema.

Per implementar l'aula inversa i el treball en col·laboració és necessari capacitar a l'alumnat simultàniament en les següents competències:

a) Adquisició i interiorització dels conceptes, estructures i llenguatge propis.

b) Capacitat per resoldre el cas-problema amb l'instrumentari adquirit que inclou la competència en l'argumentació racional per a interpretar la realitat, valorar la informació, distingir els fets rellevants dels que no ho són.

c) Competències bàsiques i elementals de l’exercici de la professió.

d) Integració de mecanismes d'autoavaluació.

Per tal d'aconseguir aquest objectius creiem necessari la introducció dels següents elements innovadors:

a) Per l’aula inversa:

- L' ús del moodle, per tal de que els estudiants puguin tenir al seu abast i amb anticipació els materials necessaris, que han d'incloure no només els materials teòrics, jurisprudència i bibliografia, sinó també materials d'autoavaluació, que els permetin comprovar els seus coneixements.

- El desenvolupament d'entorns personals d’aprenentatge i de portafolis digitals per tal de que els estudiants pugin construir i gestionar els seus espais personals d’aprenentatge i a la vegada permetin al professor fer un seguiment dels alumnes.

 

b) Per l’aprenentatge en col·laboració:

- Jocs de rol

- Creació d'una xarxa activa amb participació d'alumnes, professors i tutors.

- Resolució de casos jurisprudencials per tal de practicar l'aplicació dels coneixements adquirits, i desenvolupar l'argumentació racional jurídica.

- Resolució de casos-problemes per mitjà de la simulació de casos reals.

c) Per l’aprenentatge inclusiu

- Proporcionar als estudiants amb antelació els materials de l’assignatura.

- Diferents formats dels materials per facilitar l’accessibilitat a tot tipus d’estudiant (en àudio,  escrit, vídeo...)

- Introduir sistemes d’autoavaluació que els permet comprovar el seu progrés en l’aprenentatge de l'assignatura.

- Sistema d' avaluació continuada a realitzar presencialment a l'aula.

- Sistema d'avaluació entre iguals i avaluació formativa, per tal de que els exàmens i el conjunt de propostes avaluadores no tinguin com a única finalitat l'obtenció d'una nota, sinó fonamentalment la formació integral -professional i jurista humanista- de l'estudiant.

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Els elements més destacats de l’actuació que es vol dur a terme són:

1.  Fomentar el canvi de paradigma que transformi un ensenyament centrat en el docent en un centrat en l’estudiant.

2. Establir un aprenentatge més interactiu, col·laborador i personalitzat.

3. Competències d'autoaprenentatge guiat de l’alumnat.

2. Competència en la resolució de casos-problema tenint en compte la transversalitat dels coneixements.

3. Competència en treballar en equip, de forma col·laborativa tot creant grups de discussió.

4. Competències en les teories de l'argumentació, per tal de poder defensar un cas des del punt de vista de qualsevol dels operadors jurídics implicats (per exemple, defensa, acusació, jutge....)

5. Facilitar l’accés al coneixement de tots els estudiants, amb independència de les seves particularitats individuals

 

Per tal d'aconseguir aquest objectius creiem necessari la introducció dels següents elements innovadors:

a) Aprenentatge actiu  i inclusiu dels conceptes bàsics de les assignatures implicades

Per aquest objectiu creiem necessari:

- El disseny d’eines d’B-learning

L’adopció d’eines d’B-learning per l’entrenament, capacitació i formació dels futurs juristes i criminòlegs s’ha convertit en una necessitat, tant per raó de temps, com per raons d’accessibilitat.

Aquest mètode consisteix en la combinació del treball a classe i el treball en línia amb algun paràmetre de control sobre el camí, temps i ritme a seguir i sota l’orientació del docent, integrant la responsabilitat i el compromís proactiu compartit (per exemple, Mingorance, A.C.; Trujillo, J.M.; Cáceres, P.; Torres, C. (2017). Mejora del rendimiento académico a través de la metodología de aula invertida centrada en el aprendizaje activo del estudiante universitario de ciencias de la educación. Journal of Sport and Health Research. 9(supl 1):129-136.).

En aquest àmbit seria convenient el disseny de vídeos, àudios, simuladors de la realitat virtual, entre d’altres, que a més de facilitar l’accés al coneixement de tota tipologia d’estudiants, poden oferir una visió transversal del dret penal, incloent les tres òptiques: fonaments del dret penal, delictes i penes i política criminal.

-L' ús del moodle

Garanteix que els estudiants puguin tenir al seu abast i amb anticipació els materials necessaris, que han d'incloure no només els materials teòrics, jurisprudència i bibliografia, sinó també materials d'autoavaluació, que els permetin comprovar els seus coneixements.

És un element bàsic per la metodologia de l’aula inversa.

b) Aprenentatge actiu i en col·laboració

El treball en cooperació s’ha demostrat ser un mètode molt eficaç sobre tot en la preparació i discussió dels casos pràctics. Fomenta el treball en equip, la solidaritat i l’interès en l’assignatura (veure en aquest sentit, 74 EXPERIENCIAS DOCENTES

DEL GRADO DE DERECHO, Max Turull RubinatEnoch Albertí Rovira(eds.), OCTAEDRO – ICE).

Per tal d’implementar-lo caldria:

- Introduir nous mètodes d’aprenentatge basats en l’aprenentatge en col·laboració per mitja, per exemple, de la creació d'una xarxa activa amb participació d'alumnes, professors i tutors.

- Resolució de casos-problemes per mitjà de la simulació de casos reals.

- Jocs de rol.

- Sistema d'avaluació entre iguals i avaluació formativa, per tal de que els exàmens i el conjunt de propostes avaluadores no tinguin com a única finalitat l'obtenció d'una nota, sinó fonamentalment la formació integral - professional i jurista humanista- de l'estudiant.

 

c) Aprenentatge amb el mètode de l’aula inversa (flipped classroom):

Aquest sistema consisteix en una nova metodologia en la que la classe s’inverteix amb la intenció d’alterar la perspectiva tradicional del temps de treball a l’aula. El docent a de facilitar a l’estudiant experiències d’aprenentatge i l’estudiant és el responsable d’explorar els materials proporcionats per tal d’anar a classe amb uns coneixements bàsics. D’aquesta forma, el temps a l’aula es pot invertir en l’aprofundiment dels continguts per mitjà de la integració de les competències. (https://www.ub.edu/portal/web/metodologies/aula-inversa).

D’aquesta forma l’important no és el que els estudiants saben, sinó el que són capaços de fer amb el que saben.

Per tal d'aconseguir aquest objectiu es proposa:

- la preparació d'un glossari que contingui els termes jurídic-penals específics i el seu significat i uns exercicis d'autoavaluació sobre el glossari.

- La preparació d'uns materials amb el contingut bàsic de l'assignatura, d'uns esquemes i mapes de conceptes i exercicis d'autoavaluació en format escrit i àudio.

Codi del projecte: 
2018PID-UB/041
Estat: 
Actiu
Coordinació: 
Joshi Jubert, Ujala
Participants: 
Mirentxu Corcoy Bidasolo
Carolina Bolea Bardon
Celia Díaz Moraga
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Grau de Dret
Grau de Criminologia
Assignatures implicades: 
Fonaments de Dret Penal
Delictes i Penes
Política Criminal