Programa de desenvolupament d’habilitats clíniques bàsiques en un escenari clínic simulat

La pràctica deliberada d'una habilitat a través de múltiples repeticions i retroalimentació constructiva són clau per desenvolupar experiència i garantir que l'habilitat s'aprengui correctament. Això es pot aplicar tant a les habilitats tècniques, com la sutura de ferides, com a les habilitats no tècniques, com la comunicació. Les eines de simulació serveixen com una alternativa a pacients reals. L’alumne pot cometre errors i aprendre d'ells sense posar en risc als pacients.

El Programa de desenvolupament d’habilitats clíniques bàsiques en un escenari clínic simulat pretén facilitar la utilització de diverses eines docents per crear supòsits de simulació de casos clínics amb tots els elements de diagnosi i tractament habituals en la pràctica clínica diària, incloent un o més escenaris clínics simulats.

Cada supòsit pot integrar una o més de les eines de les que disposarà el programa.

1. Aprenentatge autònom amb metodologia de ludificació i aprenentatge per problemes.

Una part de l’aprenentatge serà autònom. Per això, es disposarà d’un software informàtic de ludificació predissenyat per poder adaptar-se a cada supòsit clínic.

Aquesta part combina la metodologia d’aprenentatge per problemes amb la ludificació. Permetrà incloure tots els supòsits clínics que cada assignatura clínica consideri oportuns per aplicar els coneixements teòrics en la resolució de casos clínics i simular el procés diagnòstic des de l’anamnesi fins a la decisió terapèutica, de forma parcial o total. Pretén crear un entorn de cas clínic als escenaris clínics simulats que es realitzaran posteriorment. Té l’avantatge de poder-se avaluar de manera objectiva i automatitzada per cada alumne.

Exemple: Partint d’un motiu de consulta sindròmic (dona de 55 anys amb gonàlgia i vessament articular al genoll des de fa una setmana), l’alumne haurà d’enumerar els 3-4-x diagnòstics més probables. Aquests diagnòstics ja estarien predeterminats al disseny del supòsit clínic. Es podria premiar amb punts els alumnes que ho facin més ràpid o que els ordenin correctament per prevalença. No es podria avançar/es penalitzaria amb punts si no s’introdueixen tots.

Per l’anamnesi, es podria predeterminar el número de preguntes estandarditzades prèviament que pot fer l’alumne. La resposta a les preguntes la realitzarà el software de forma aleatoritzada de manera que amb un mateix supòsit, el pacient simulat pugui tenir qualsevol dels diagnòstics inclosos al diagnòstic diferencial.

Al finalitzar l’anamnesi, l’alumne haurà de redefinir el diagnòstic diferencial, podrà eliminar els diagnòstics que siguin “impossibles”. Això determinaria la concessió de més punts segons s’hagi predefinit.

En la següent fase, l’alumne tindrà que escollir quines exploracions complementàries sol·licita per confirmar/descartar diagnòstics. Es podria predefinir el número d’exploracions. La puntuació es podria associar al número d’exploracions sol·licitades i a l’adequació, cost i llista d’espera de cadascuna (simulació d’entorn amb recursos no il·limitats i llista d’espera llarga en algunes exploracions).

Amb el resultat de les exploracions sol·licitades, l’alumne haurà de redefinir el diagnòstic diferencial, podrà eliminar els diagnòstics que siguin “impossibles”. Això determinaria la concessió de més punts segons s’hagi predefinit.

Altres motius de consulta sindròmics podrien ser dispnea, dolor toràcic, cefalea, …

2. Escenari clínic simulat: entrevista clínica

La part més presencial i tutelada de l’aprenentatge consistiria en realitzar la simulació clínica d’una entrevista amb un pacient estandarditzat simulat per un actor/professor/voluntari que, preferentment, seria la continuació del supòsit clínic de la ludificació: explicació al “pacient” del seu diagnòstic o sospita diagnòstica, de com s’ha arribat a ell i quines són les actuacions a realitzar a continuació,... També es podria predefinir com un exercici aïllat: anamnesi i exploració física, explicació del procediment per realitzar una tècnica diagnòstica o terapèutica invasiva, sol·licitud de permís per realitzar-la, comunicació d’una mala notícia.

L’entrevista es filmaria de manera automàtica per poder analitzar-la en un debriefing individual alumne-professor.

3. Escenari clínic simulat: adquisició d’habilitats clíniques

L’adquisició d’habilitats en tècniques diagnòstiques i terapèutiques (paracentesis, toracocentesis, artrocentesis, punció lumbar, canalització de vies perifèriques, ..., esterilitat prèvia a qualsevol d’elles,...) es realitzaria de manera individual amb maniquins i filmació automàtica. Preferentment, seria la continuació del supòsit clínic de la ludificació i de la entrevista clínica però també es podria predefinir com un exercici aïllat

El debriefing seria grupal (3-5 estudiants per grup).

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

1. Col·laborar en el desenvolupament de les habilitats clíniques bàsiques dels estudiants en un entorn segur de simulació clínica:

   a. Aplicar els coneixements teòrics sobre els aspectes epidemiològics, patogènics i clínics de les malalties a casos clínics simulats
   b. Dur a terme l’anamnesi, l’exploració física i determinades tècniques diagnòstiques i terapèutiques dins de supòsits clínics simulats
   c. Fer el diagnòstic diferencial dels motius de consulta més freqüents
   d. Integrar les habilitats diagnòstiques, comunicatives i tècniques en un mateix procés en un context de simulació clínica.
   e. Aplicar correctament els recursos diagnòstics i terapèutics més utilitzats en l’abordatge clínic dels pacients

2. Permetre fer una avaluació objectiva i continuada de les competències mèdiques adquirides.
3. Millorar la percepció dels alumnes sobre la utilitat de les pràctiques clíniques.

Codi del projecte: 
2020PID-UB/041
Estat: 
Finalitzat
Coordinació: 
Carmen Gomez Vaquero
Participants: 
Joan Miquel Nolla Solé
Grup d'innovació docent: 
Ensenyament/s: 
Medicina
Assignatures implicades: 
363857 - ORTOPÈDIA I REUMATOLOGIA