En el proper curs 2018-19, introduiré una innovació docent en els 6 seminaris d’epidemiologia en l’assignatura de Bioestadística i Salut Pública del primer curs del grau de Podologia:

Planificació d’una investigació: establiment d’objectius i d’hipòtesis
Mesures de freqüència
Estudis descriptius
Estudis de cohorts
Estudis de casos i controls
Assaig clínic aleatoritzat 

En resum, el mètode a seguir consistirà en facilitar material docent per l'estudi individual abans d’anar al seminari, seguit de la classe magistral a l’aula, on es farà una prova inicial individual avaluable amb 5 preguntes de tipus test que es repetirà posteriorment per equips. A continuació hi haurà la discussió entorn a les preguntes del test i resolució de la prova, dirigida per la professora. Per últim aquesta última donarà una classe magistral curta (miniclasse). 

 Aquest mètode, conegut com a aula inversa amb aprenentatge basat en equips (Team Based Learning) per un costat incentiva l’estudi regular, ja que inclou l’avaluació continuada i per l’altre afavoreix la participació activa dels alumnes mitjançant el treball en equip.

En l’epidemiologia, com en d’altres disciplines lligades a la generació de coneixement científic i a la seva aplicació (pràctica basada en l’evidència), el coneixement i l’enfoc de la pregunta de recerca i de com contestar-la és essencial i s’adquireix mitjançant l’anàlisi de recerca realitzada (publicacions). En general, en els seminaris pràctics la participació és molt heterogènia per diferents raons que poden estar lligades a l’alumne, al professor i/o a l’entorn. Sovint els intents d’implicar-los en la discussió fracassen, i només participen els que se senten més segurs. La valoració del grau d’assimilació en aquestes circumstàncies no resulta fàcil, a més de no permetre identificar deficiències i corregir-les en el moment.

Els motius pels quals voldria emprar aquesta nova metodologia son principalment dos: el  primer respon a la necessitat d’incentivar la participació dels alumnes i la segona a la voluntat de millora del coneixement adquirit. Penso que aquesta metodologia pot familiaritzar els alumnes amb els problemes que s’haurien de plantejar a l’hora d’analitzar l’evidència disponible (com hauran de fer al treball de fi de grau), entendre millor el sentit de l’assignatura i la seva utilitat en les tasques reals que desenvolupen els podòlegs i això pot incentivar la participació i la motivació.