- Fomentar el pensament crític entre l’alumnat en les assignatures d’Aprenentatge, Motivació i Emoció de primer de grau de Psicologia i de Pensament i Resolució de problemes de tercer de grau.  

- Fomentar la metacognició en l’aprenentatge entre l’alumnat en les assignatures d’Aprenentatge, Motivació i Emoció de primer de grau de Psicologia i de Pensament i Resolució de problemes de tercer de grau.  

- Afavorir l’intercanvi d’experiències entre alumnat de tercer i primer de grau de psicologia

- Fer recerca en l’àmbit de la docència universitària pel que fa a la millora dels resultats aplicant noves metodologies d’autoavaluació entre l’alumnat.

Les Ciències de la Terra i les Ciències del Mar comparteixen una característica singular, estudien processos i fenòmens que tenen lloc en el medi natural. Aquest és un tret propi de bona part de les Ciències Experimentals. En el cas de les Ciències de la Terra i de les Ciències del Mar la major part d’aquests processos i fenòmens són naturals, és a dir, es donen sense intervenció humana, tot i que cada cop són més evidents els efectes que algunes activitats humanes poden induir o provocar, directa o indirectament, com ara la sismicitat, les inundacions, les esllavissades o la subsidència lligades a obres públiques, explotacions mineres, extraccions de fluids del subsòl, o l’acumulació de deixalles de tota mena en el medi continental i marí, entre altres.

En qualsevol cas aquest fet confereix un caràcter específic a l’ensenyament d’aquestes ciències, diguem-ne ”naturals”, com és la necessitat d’observar i estudiar aquests processos i els seus efectes en el medi dins de la gran diversitat d’escales a què ocorren. A diferència d’altres matèries, la possibilitat de modelitzar o reproduir artificialment (models analògics) o virtualment (models geomètrics o matemàtics) aquests processos és limitada, atès el condicionant important que és el factor temps (tot i que es pugui escalar) i, sobretot, la complexitat dels processos naturals. Així doncs, de la mateixa manera que no té sentit que la Medicina estudiï malalties que no existeixen, les Ciències de la Terra i les Ciències del Mar només tenen sentit si es nodreixen de l’estudi i l’observació de casos i situacions reals a escala local, regional i global (Santanach, 1995).

A nivell pràctic això es tradueix en què en l’ensenyament de les Ciències de la Terra i de les Ciències del Mar les activitats pràctiques en laboratori, de gabinet, o les anomenades “de camp” i “de mar” tinguin un paper fonamental i fins i tot identitari. No es pot aprendre ni Geologia ni Ciències del Mar des d’un despatx, una aula presencial o virtual, tot i que cal evidentment disposar d’una base de coneixements teòrics previs també imprescindibles per a la completa formació de futurs professionals.

Per altra banda la societat digital actual exigeix donar resposta a necessitats educatives basades en l’aprenentatge de coneixements i habilitats de caràcter transversal, relacionades amb la competència digital i amb les anomenades soft skills com ara la innovació, la creativitat, el pensament crític i reflexiu, la comunicació, el treball en equip o la solució de problemes complexos, entre altres (Girona et al., 2018). Aquest context exigeix alhora noves modalitats formatives i una organització educativa capaç de donar-hi resposta al ritme adequat.

Al Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà alguns professors fa temps que estan incorporant metodologies docents noves, avançades, integratives i/o transversals, que permeten desenvolupar una pràctica docent més adequada a les noves necessitats competencials, com ara l’aprenentatge per projectes, l’anàlisi de casos reals, el treball col·laboratiu, o la ludificació (o gamificació). Aquestes metodologies permeten proporcionar escenaris d’aprenentatge pràctic que apropen als i les estudiants a un context real, i que simulen problemes que després hauran de resoldre en l’entorn de treball. En definitiva, fent que les activitats d’aprenentatge esdevinguin més versemblants i significatives. A més, la incorporació de les TIC en l’aprenentatge afavoreix la implementació d’aquestes metodologies, fent arribar a l’estudiant els components de formació per diferents canals i formats, afavorint així la interacció i la generació de components i resultats d’aprenentatge innovadors. Tanmateix, fins ara aquesta mena de pràctiques només s’han donat de forma individual i independent en algunes assignatures dels graus de Geologia i de Ciències del Mar.

Per altra banda, cal pensar també en un canvi dels models d’avaluació que donin resposta a aquesta necessitat transformadora, tenint en compte que l’avaluació, una de les parts més rellevants del procés educatiu, ha d’anar més enllà de l’atribució d’una qualificació. En aquest sentit, el disseny d’estratègies d’avaluació formativa —com els portafolis o altres eines que afavoreixin el seguiment del procés d’aprenentatge de l’estudiant i la retroalimentació (feedback) per part del professor— permet una retroalimentació que estimula el pensament i la reflexió sobre els aprenentatges.

Això no obstant, l’organització actual d’equips docents, d’horaris i d’espais no està pensada en un context d’implementació general d’aquestes metodologies,  especialment si hom pretén implementar-les de forma transversal en diverses assignatures que poden estar interrelacionades. És per aquest motiu que proposem la creació d’aquest Grup d’Innovació Docent (GID) amb els següents objectius:

• Analitzar els entorns d’aprenentatge actuals del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, i identificar necessitats de millora i de canvi, tant en el plantejament de les activitats d’ensenyament-aprenentatge com a nivell organitzatiu, per a fer efectiva la implementació de metodologies actives d’aprenentatge.
• Analitzar contextos d’aprenentatge en altres departaments de la UB i d’altres universitats nacionals i internacionals en els camps de les Ciències de la Terra  i de les Ciències del Mar, per a millorar la implementació de metodologies actives d’aprenentatge al nostre departament.
• Potenciar i millorar el desenvolupament d’activitats pràctiques que promoguin la creació i l’anàlisi d’escenaris reals, millorant l’assoliment de competències transversals, com ara prendre decisions argumentades i adaptar-se a noves situacions; emprar i integrar informació mitjançant l'ús de les TIC; identificar, plantejar i resoldre problemes; i emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes socials, científics i/o ètics.
• Potenciar la coordinació entre equips docents per al desenvolupament de metodologies actives d’aprenentatge de forma coordinada en diverses assignatures, aprofitant l’experiència prèvia d’un bon nombre dels participants en aquest GID.

Girona, C., Guàrdia, L., Mas, X. 2018. La docència universitària més enllà del 2020: Tendències, reptes i nous escenaris. En: Carrasco, S. i de Corral I. 2018. Docència universitària i innovació. Evolució i reptes a través dels CIDUI. Ed. Octaedro, Barcelona. 2018. ISBN: 978-84-17219-06-2

Santanach, P.: La geologia regional, clau de volta del mètode geològic. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 65, 5-16, Barcelona 1995

Durant el curs 2020-2021, l’assignatura “Bioquímica” del Grau de Química canviarà de semestre per tal que els alumnes posseeixin un coneixement més gran de Química Orgànica quan s’imparteixi aquesta assignatura, per la qual cosa es modificarà el seu programa (es vol centrar més el programa en les reaccions del metabolisme). Un grup de professors de Química per a Biòlegs, Bioquímica, Química Orgànica volem realitzar un seguit de actuacions enfocades en la innovació d’aquestes assignatures que impartim. En particular, per l’assignatura de “Bioquímica” es requereix que els alumnes coneguin aspectes d’estructura de les biomolècules (que s’hauran explicat en l’assignatura “Biologia” del mateix grau). En general, per totes les assignatures que impartim pretenem introduir exercicis de recordatori al Moodle, innovacions durant les classes a nivell de gamificació i diversos aspectes dins de l’aprenentatge virtual.

El grup d’Educació Científica, Tecnològica i per a la Sostenibilitat (EduCits) sorgeix d’un grup de professors i professores de l’àmbit de la Didàctica de les Ciències Experimentals que participen en la coordinació i la docència de la formació inicial de mestres d'educació infantil i primària i de Professorat de Secundària.  L’EduCits pretén millorar la docència en Educació Superior de la formació de professorat des de la recerca i la innovació pioneres en educació en general i en concret en l'àmbit de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, i per altra que els futurs mestres coneguin metodologies innovadores que s’estan desenvolupant en centres educatius de l’àmbit català. Una millora de la docència universitària que des de la nostra trajectòria dins l’àrea implica posicionar-se en els reptes actuals de la societat del segle XXI, en concret en l’educació dels futurs mestres en aspectes relacionats amb la sostenibilitat i com incorporar-lo en l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Experimentals.  

És per aquest motiu que a partir d’aquests antecedents el grup EduCits pretén:

• Impulsar noves formes d’entendre l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències experimentals en la formació inicial de mestres i professorat considerant la recerca i la innovació emergent en educació per a avançar cap a les demandes actuals i futures de la societat. 
• Incorporar en la formació inicial de Mestres del Grau de Primària, Infantil, Doble titulació i Formació de Professorat de secundària  metodologies  innovadores d’ensenyament  i aprenentatge  de les ciències experimentals que s’estan implementant en els centres educatius de Catalunya.
• Introduir l’educació per a la sostenibilitat en els programes de formació inicial de mestres i de professorat de secundaria mitjançant l’ambientalització de les assignatures d’educació científica.

• Afavorir l’intercanvi d’experiències d’innovació docent entre el professorat dels diferents ensenyaments de les Ciències de la Salut (Medicina, Odontologia, Podologia, etc.) de la Universitat de Barcelona.
• Realitzar activitats amb metodologiesque situen l’alumne al centre de l’aprenentatge en les assignatures clíniques (per exemple, aula inversa, avaluació clínica objectiva estructurada, “problem based learning”, elaboració de portafolis, etc.).
• Desenvolupar nous models de simulació preclínics amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge de les habilitats clíniques dels estudiants.
• Promoure la utilització de material audiovisual en les especialitats clíniques.
• Augmentar la utilització de l’anglès en la docència de les especialitats clíniques.
• Fer recerca en l’àmbit de la docència universitària pel que fa a la millora dels resultats, aplicant noves metodologies.
• Dur a terme activitats de divulgació (comunicacions a congressos, cursos, articles a revistes de docència, etc.) per afavorir l’aplicació de noves metodologies d’ensenyament i aprenentatge a les especialitats clíniques.
• Impulsar la creació d’un catàleg de Massive Online Open Courses (MOOC) en les especialitats clíniques.

La majoria dels membres del grup han col·laborat de manera continuada en accions de millora i innovació docent en assignatures compartides, incloent projectes d’innovació docent (per exemple, ja al 2011 en un PID sobre “Reforç de competències tranversals relacionades a l’accés i ús del coneixement científic” dirigit per la Dra. Aubert, o un sobre la “Formació per a la prevenció de la violencia de gènere a la formació inicial de les persones professionals de l’educació i professorat universitari” dirigit per la Dra. Valls. Tot i així, la majoria de les accions d’innovació s’han dut a terme sense formar part explícita d’un projecte d’innovació docente formalitzat i reconegut.

En els últims tres anys, les accions portades a terme són, principalment:

Projectes d’Innovació docent:

- Formació dels professionals de la sociologia basada en recerca i impacte social (2015PID-UB/T04) IP: Adriana Aubert. Participants: Lena de Botton, Ramon Flecha, Marta Soler.

-ViquiEDU: involucrant a l’alumnat dels Graus d’Educació en la creació de continguts educatius en obert a Viquipèdia (2018PID-UB/035) Coord: Laura Ruiz Rosa Valls; Javier Díez; Marta Capllonch; Sandra Girbés; Elena Duque; Carlos Herrero; Lena de Botton; Ana Toledo

-Desactivant prejudicis: formació dels futurs i futures professionals per a l'atenció a la diversitat social i cultural (2018PID-UB/036) Coord: Lena de Botton

Rosa Vall; Laura Ruíz; Lidia Puigvert; Adriana Aubert; Elena Duque; Fernándo Macías; Ramón Flecha; Maria del Mar Ramis; Ana Toledo; Susana León

Participació en congressos científics amb aportacions sobre docència universitària

Autors: Ruiz, L.; Díez, J. Títol: Education Students Being Part of the Creation of Scientific Content on Wikipedia. Congrés: European Conference on Educational Research (ECER). Any: 2019

Publicacions sobre docència universitària

- Autors/es: Puigvert, L. Títol: Female University Students Respond to Gender Violence through Dialogic Feminist Gatherings. Revista: International and Multidisciplinary Journal of Social Sciences 5(2), 183-203.  Any: 2016.

- Autors/es: Gómez, L.; Capllonch, M. Títol: Intervenciones docentes para la construcción de situaciones lúdicas en clases de educación física infantil.  Revista: Revista EFEI. Educación Física, Experiencias e Investigaciones, 4(4),  37-46. Any: 2015.

Proposta d'actuacions d'innovació docent previstes pels propers dos anys:

Durant els propers dos anys, EVIDIS es proposa les següents actuacions:

Donar continuïtat al PID sobre superació dels estereotips racistes en els ensenyaments de Mestre i Sociologia.

Desenvolupar un Projecte d’Innovació Docent sobre Treball col·laboratiu a partir de seminaris de lectura sobre articles científics 

Desenvolupar altres actuacions de millora de la docència universitària, incloent l’elaboració de materials específics. 

Enfortir l’anàlisi de les millores docents dutes a terme i els seus resultats.

Preparar propostes de divulgació de les activitats del grup a través de la participació en congressos de docència universitària i altres fòrums de debat, així com en publicacions especialitza

Per a la consecució dels objectius genèrics d’aquest Grup d’Innovació Docent (GID) que es pretén constituir, es comptarà amb la participació d’una gran part del professorat que imparteix actualment docència en la Secció de Bioquímica i Biologia Molecular, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, de la Universitat de Barcelona. Tot i que alguns membres que constituiran el grup han participat activament en projectes d’innovació docent, en el seu conjunt, tots aquests professors es constituirien per primera vegada com a GID.  

En aquests moments, són múltiples els reptes que s’estan plantejant en l’àmbit universitari, per diferents motius, tant estructurals com acadèmics. Entre d’altres, un d’aquests reptes, és la necessitat de donar la resposta adequada als canvis que han manifestat aquests darrers anys les noves generacions d’estudiants, que demanden que l’assistència a classe sigui veritablement una bona inversió del temps que han de dedicar a l’estudi, que s’apliquin metodologies més actives d’aprenentatge a l’aula, i que es millori l’enfocament, la selecció i la síntesi dels continguts de les matèries en funció de la seva aplicabilitat i del futur interès professional.

Una de les característiques del funcionament docent actual de la nostra Secció que caldria millorar per a donar resposta a aquests reptes és enfortir la comunicació entre el professorat que imparteix les diferents assignatures de l’àrea de coneixement de la Secció. Tot i que en els darrers anys, s’han desenvolupat actuacions de coordinació que han escurçat les diferències d’estructura discursiva del professorat, del material didàctic i de les estratègies d’avaluació emprades, encara cal dissenyar noves estratègies per fer possible l’organització d’un discurs més uniforme, de tipus transversal, adaptat també als nous requeriments dels estudiants, que s’han esmentat. Aquests canvis proporcionarien l’escenari necessari per a millorar i innovar en l’aprenentatge, i comprovar els resultats de les noves estratègies docents emprades. Una bona comunicació entre els professors de les diferents assignatures impartides pel departament tant en el grau de Farmàcia com en el Màster de Biotecnologia Molecular facilitaria també la valoració global de la capacitat d’integració dels coneixements que l’alumnat rep en les diferents assignatures de l’àrea.

Una de les principals motivacions que impulsa la formació d’aquest GID, és l’evidència que té el professorat que imparteix assignatures dels cursos superiors, de l’existència de mancances de coneixements bàsics que l’alumnat ja hauria d’haver integrat, quan han superat les matèries de primer o segon curs. En relació amb aquest fet, el grup pretén redefinir i reforçar els coneixements bàsics e indispensables de les matèries impartides en cursos inicials del Grau, per a facilitar l’aprenentatge de les matèries relacionades, més especialitzades, que s’imparteixen en els cursos superiors. A més, si s’assoleixen aquests objectius bàsics, es pretén també aconseguir que l’alumnat millori la capacitat d'integració dels coneixements adquirits, utilitzant per a l’aprenentatge models d’estudi transversals.

Els objectius genèrics del grup consisteixen essencialment a dissenyar noves estratègies discursives, de definició i construcció d’un aprenentatge més transversal i aplicat, que incrementi la motivació de l’alumnat. Es pretén:

1. Revisar, redefinir, debatre i consensuar els continguts docents de les diferents unitats didàctiques dels temaris de les assignatures per unificar i organitzar la seqüència i coherència d’un discurs més transversal.
2. Millorar la comunicació i transferència de recursos docents entre el professorat.
3. Incorporar nous recursos per estimular la motivació i la participació de l’alumnat a l’aula, i facilitar l’autoaprenentatge.
4. Establir un sistema més atractiu de tutories, per tal de promoure la interacció entre l’alumnat i el professorat.

El Grup d’Aprenentatge Servei a la Universitat de Barcelona –Grup ApS(UB)- es reuneix des de l’any 2013 amb la finalitat de desenvolupar i estendre l'aprenentatge servei com a pràctica docent en un marc de responsabilitat social a la Universitat de Barcelona.

L’aprenentatge servei és una proposta docent i de recerca que integra el servei a la comunitat i l’aprenentatge acadèmic en un únic projecte que permet a l’alumnat formar-se mentre treballa sobre necessitats reals de l’entorn, amb l’objectiu de millorar-lo.

Els seus objectius de treball són:

- Difondre l’aprenentatge servei com una proposta que pot atendre de manera integradora les tres missions de la Universitat (docència, recerca i transferència de coneixement) i, a més, fer-ho des d’una perspectiva alineada amb la responsabilitat social universitària.

- Contribuir al disseny, implementació i avaluació de projectes d’aprenentatge servei de qualitat.

- Desenvolupar projectes d’aprenentatge servei compartits que permetin treballar de manera transversal i entre facultats.

- Promoure la recerca d’innovació docent per a la sistematització, aprofundiment i millora de la qualitat i impacte dels projectes d’aprenentatge servei.

- Treballar pel reconeixement institucional de l’aprenentatge servei a la universitat.

Els dos objectius centrals del grup són:

- millorar la formació i l'aprenentatge dels estudiants de la Facultat de Dret.

- afavorir l'accès als drets de les persones i col.lectius menys afavorits.

El grup és la continuació del grup d'innovació docent dret al Dret (GIDCUB-11/CJD)

El dret al Dret es regula per un Reglament de Junta de Facultat aprovat el 2007.

L’objectiu principal del grup d’innovació docent DSambApS és promoure l’aprenentage del desenvolupament sostenible de la societat a través de l’acció transformadora dels estudiants sobre l’entorn real. Aquest entorn real ens el proporciona la col·laboració amb entitats civils i entitats públiques que ens expliquen els problemes als quals s’enfronten i junts, busquem solucions i alternatives que impulsin la sostenibilitat de la nostra societat. El nostre marc de referència són els Objectius pel Desenvolupament Sostenible, com a eina per avaluar l’avenç dels esforços conjunts vers una fita compartida.

Amb aquestes accions pretenem: millorar el propi procés d’aprenentatge unint-lo a un procés de participació activa amb impacte emocional; fomentar la confiança dels estudiants en les seves capacitats i habilitats per actuar en el món real; incorporar i interioritzar la responsabilitat social tant en l’àmbit universitari com l’àmbit professional, buscant respostes a les qüestions que la societat planteja col·laborant amb la societat; conèixer i valorar el teixit civil associatiu com una eina d’empoderament ciutadà amb capacitat transformadora i els ODS com una eina capaç d’aglutinar i crear sinèrgies; i potenciar el sentit crític tant per l’anàlisi d’una realitat complexa amb múltiples interrelacions com de les accions institucionals i socials per avançar en el desenvolupament sostenible.

Les entitats amb qui hem col·laborat fins el moment són: Associació de Veïns Can Sant Joan de Montcada, Arxiu Memòria Històrica Camp de la Bota i la Mina, Arran de Terra, Alegria sense Fronteres, Anèl·lides, Airenet, Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), Cooperativa Germinal, Ecologistes en Acció, Ecoconcern, Educació Ambiental a Ajuntament de Sant Cugat, Espigoladors, Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), Finançament Ètic i Solidari (FETS), Fundació Canpedró, Fundació Solidaritat UB, Lluïsos de Gràcia, Museu Marítim de Barcelona (MMB), Oficina Seguretat, Salut i Medi Ambient de la UB (OSSMA), Sitges Voluntariat Social, Plataforma Aprofitem Aliments (PAA), Posidònia, Tarpuna i Zoo de Barcelona, així com el Consell d’Innovació Pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona (CIP).

Aquesta iniciativa s'està duent a terme a l'assignatura troncal “Desenvolupament Sostenible” del grau de Ciències Ambientals des del curs 2016-17 des d’on volem consolidar-la i ampliar-la a d'altres graus i assignatures.