El nostre objectiu és utilitzar mètodes basats en l’aula invertida en l’aprenentatge universitari. Ens els projectes d’innovació docent anteriors ja hem tingut experiències en aquesta línia, com la tutorització entre iguals i l’aprenentatge basat en equips. Volem promoure també l’aprenentatge col•laboratiu i autònom. Creiem que els nostres estudiants han d’aprendre a treballar de manera autònoma, evidentment sempre amb l’ajut i guia del professor. Vivim en una societat on aconseguim tot tipus d’informació amb un ‘click’, i probablement això ha portat a una pèrdua d’esforç, especialment en les generacions més joves. Així doncs, per una part volem promoure l’esforç com aspecte positiu a la vida, mitjançant l’aprenentatge autònom. D’altra banda, tot i que des de fa anys es promou el treball en grups, hem pogut experimentar els problemes de molts alumnes per treballar en equip. Creiem que no són conscients que en un futur no molt llunyà, en el món laboral, el treball en equip i la interacció, no només entre individus si no també entre grups, serà un aspecte indispensable en el seu dia a dia. Dit això, el nostre altre objectiu és promoure l’aprenentatge col•laboratiu.

ACCIONS DE MILLORA PORTADES A TERME

1. Ajut d’alumnes considerats ‘experts’ (alumnes que estaven cursant Adquisició de l’anglès com a segona llengua II) a alumnes que començaven l’assignatura d’Adquisició de l’anglès com a segona llengua I. Es va crear una relació de tutor-tutoritzat, en la que els tutors ajudaven i guiaven als seus tutoritzats en el procés de recollida i anàlisi de dades del projecte realitzat a classe.

2. Oferiment d’escoles per a recollir dades d’aprenents d’anglès amb ajuda de professors de les escoles implicades.

3. Aplicació de dues metodologies: Aprenentatge basat en problemes (ABP) i Elaboració de projectes (EdP).

4. Interacció a l’aula entre grups i entre iguals.

ACTUACIONS D'INNOVACIÓ PREVISTES

1. Seguim apostant per l’aprenentatge col•laboratiu i autònom, que creiem que es pot consolidar mitjançant les metodologies d’ABP i d’EdP.

2. Creiem que en general els alumnes de tercer i quart haurien de demostrar certs coneixements de recerca en el camp de l’adquisició i ensenyament de llengües, ja que molts d’ells cursaran màsters en dos anys i aquest serà sens dubte un aspecte a tractar on es donaran com a assolits alguns coneixements bàsics Així doncs, pensem que hem de fomentar l’esperit de recerca i facilitar certes eïnes per tal de fer recerca de manera autònoma.

3. Com hem dit anteriorment, volem promoure el treball en equip, especialment el ‘feedback’ entre equips. Per això pensem que una bona manera de començar pot ser la presentació dels projectes a classe i les discussions que es realitzen a l’aula. L’objectiu seria dinamitzar aquest procés per a que tot estudiant de l’assignatura s’impliqui, no només en el treball del seu grup si no també ajudant als altres.

4. Respecte de l'Avaluació entre iguals a destacar el treball de tots els membres del grup en aquesta línia a les presentacions orals de les assignatures que impartirem.

5. Respete de Metodologies actives d’aprenentatge, la Dra. Miralpeix ha treballat en una metodologia activa d’aprenentatge a l’assignatura del màster que ve impartint basat en la simulació d’una tasca amb què els alumnes poden trobar-se a la vida real (demanar una beca competitiva). La idea és aprofundir en aquest disseny el proper curs i continuant elaborant la rúbrica d’avaluació de la tasca.

6. Preparació i coordinació d’una Taula Rodona per part de la coordinadora del GID, si és acceptada, al congrés AEDEAN a la Universidad de Cantabria (novembre 2020) amb professorat d’altres departaments de Filologia Anglesa sobre innovació docent en l’ensenyament de l’assignatura d’Adquisició de l’Anglès.

L'art, com la vida, ens ofereix una multitud de camins per tal de materialitzar la idea o el sentiment que ens commou. D'alguna manera, aquests camins s’hi troben a la nostra disposició; tan sols cal saber trobar aquell que ofereix la millor solució per cadascun dels nostres propòsits. Tanmateix la ciència s'esmerça en anar arrancant dels entorns humans (existencial, natural i social) allò que és capaç de veure i de relacionar en el seu conjunt.

Aquesta capacitat de mirar i veure no és el producte d'una reflexió pura, ni tan sols de diverses especulacions teòriques. L'enllaç entre elles ve definit per la capacitat irracional o espiritual de l'ésser humà per abraçar una globalitat de coneixements no sempre explicables a priori i, per tant, latents en la nostra imaginació.

Només des d'un posicionament obert, l'individu és capaç de temptar o de trobar arguments "sensitius" que l'impulsen a definir nous paradigmes, els quals trobaran probablement l'explicació a la seva existència en raonaments posteriors. Aquesta posició oberta de partida defineix per si mateixa una “poli-ocularitat”. Aquesta mirada polivalent amplia lògicament el camp visual, enriquint la nostra percepció sobre tots aquells fenòmens que siguem capaços de copsar o de produir.

La pluralitat d'enfocaments (“binocularitat” segons el professor emèrit Elliot Eissner en Art i Educació a la Stanford University) escurça les distàncies entre la recerca científica i aquella que es desprèn de la pràctica de l'art, de la capacitat creativa, la qual, no essent patrimoni exclusiu de ningú, resulta central en allò que Stephan Zweig denominava el “misteri de la creació artística”. 

D'acord amb la moderna filosofia de la ciència esgrimida per Karl Popper, podríem parlar igualment de “creació científica”, doncs sembla clar que sense l'esperit creatiu que anima a determinades persones de qualsevol camp especulatiu, no existiria el progrés intel·lectual, ni en els terrenys de l'art ni en els de les ciències pures i experimentals.

Arribats a aquest punt, podem preguntar-nos: l'art és ensenyable a la Universitat de l’EEES? I si ho és, quina seria la millor fórmula docent?

Acceptant aquest possibilisme pedagògic, val la pena recordar la posició d’Eduardo Chillida, fent-se la mateixa pregunta i assegurant: "Si més no, l'Art pot aprendre's". S’hi afegeix el dissenyador Saul Bass, el qual afirma que "el Disseny és fer visual el pensament". Però com?

 De quina manera, amb quins medis conceptuals i tècnics? I per tant, des del nostre punt de vista, amb quina metodologia docent a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona?

Proposta d'actuacions d'innovació docent previstes pels propers dos anys:

El Grup d'Innovació docent que proposem es defineix pel compromís dels seus integrants amb la creació artística en general, com a eix vivencial, expressiu i cognitiu. Aquesta definició implica el compromís dels seus membres amb la pràctica artística, des del convenciment de la seva aplicació docent com a mitjà singular de coneixement. L'Art és entès com a insinuació poètica, com a estructura lògica i també com a síntesi retòrica i és interpretat com un setge a la realitat des de la pluralitat de mirades, tot fonamentant-les en l’esperit de recerca més plural.

Considerem innovadora la nostra metodologia docent precisament pel seu caràcter eclèctic. Des del reconeixement a la gran tradició “acadèmico-figurativa” fins a les lliçons dels moviments d’avantguardes i els neo-academicismes resultants en la postmodernitat, aquest Grup d’Innovació no obvia l’anàlisi de les tendències estètiques a l’ús. És per això que volem oferir un plantejament crític i rigorós de l’aprenentatge artístic, que aporti la millor capacitació possible en cada cas i actuï com inflexió autèntica en la contemporaneïtat, tot mirant d'emplenar aquelles carències detectades en les assignatures del Grau en Belles Arts i cercar el mode idoni per a solucionar-les.

Tanmateix, la pràctica artística que l’alumne realitzarà estarà vinculada als canviants contextos socials i visuals en els quals vivim. Aquest posicionament l’haurà de conduit cap a una reconsideració dels llenguatges artístics contemporanis. El coneixement i l’anàlisi de la cultura de masses regida pel culte a una imatge sensual però epidèrmica, la influència de les noves tecnologies en la societat de consum, la iconoclàstia i la pèrdua de valors transcendents en la imatge i l’acte contemplatiu, la consolidació d’un “extremisme estètic del límit sobrepassat” (Paul Ardenne) i les estratègies d’un mercat artístic global en crisi, són algunes de les característiques més importants d’aquesta “Aldea global” del segle XXI, davant de les quals l’alumne haurà de treballar, fent-ne referència, i contribuint així a crear un projecte artístic individual genuí i compromès. Alhora, es treballarà de manera transversal i oberta a totes les formes d'interdisciplinarietat, des del dibuix, la pintura i l'escultura, fins a la fotografia, els audiovisuals i els àmbits virtuals; però sense descartar els aplicats (com ara l’escenografia, el cinema, l’animació, la il·lustració gràfica, el disseny de producte o editorial, el patrimoni i la museografia, la història de l’art i del pensament).

En conseqüència, esdevé essencial orientar i estimular en l’alumne el sentit crític i el rigor, per tal d’assumir el compromís d’aprendre i comprendre, tant pel que fa als coneixements generals, com als específics de les assignatures implicades. Volem ajudar a enriquir la seva pròpia percepció de la realitat i a formalitzar la seva obra artística derivada, professionalitzant-la, tot fent-la coherent, sigui el que sigui el seu signe, en participar de les implicacions que se’n desprenen en els "Tallers de Creació". Es tindrà cura d’aquest procés a partir dels projectes que el Grup generi, el primer dels quals "POIESIS" ja està en curs.

El segon projecte, en etapa d'elaboració, plantejarà la conveniència de crear Equips Docents afins, des del punt de vista conceptual i de les seves metodologies d’acció pedagògica.

En ambdós projectes, les xarrades informatives, el seguiment individualitzat de l’activitat experimental, debats col·lectius i seminaris especialitzats establiran un compromís amb l’alumnat a partir d’una més clara vinculació entre el professorat i l'estudiant. L’avaluació seria continuada i comptaria amb les observacions del conjunt del professorat d'un equip.

El Grup d’Innovació Docent de Bioquímica i Biologia Molecular (GID-BBM) agrupa un col.lectiu de professors i professores del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia amb inquietud per la millora de l’activitat docent universitària i per les noves metodologies. El GID-BBM va ser reconegut per la Universitat de Barcelona l’any 2003 (2003GIDVC-UB/04) i aconseguí el reconeixement com a grup consolidat l’any 2006 (2006GIDC-UB/31).

Objectiu inicial del grup.

La superació de l'actitud passiva, merament receptiva, de l'alumnat que caracteritza l'aprenentatge basat en la transmissió d'informació teòrica, és el cavall de batalla de tot el professorat interessat en adequar la docència universitària a les necessitats del segle XXI. Les noves tecnologies de la informació i comunicació i llur utilització en sistemes d'aprenentatge més oberts, faran que l'alumnat s'incorpori a la seva vida professional a través d'un aprenentatge més participatiu (i per tant més actiu) i més crític. La funció del professorat ha de ser tant explicar coneixements com guiar i incentivar aquest procés. Sota aquesta perspectiva, el nostre grup pretén en primer lloc generar nou material per a l'aprenentatge que faciliti el treball continuat i l'actitud participativa de l'alumnat. També, posar en marxa noves metodologies docents fonamentades en l'ensenyament basat en problemes que fomentin el canvi d'actitud de l'alumnat. Volem també generar eines per a l'avaluació de l'impacte de les noves metodologies en el rendiment acadèmic i en la formació de l'alumnat.

El GIDC Óptica Física i Fotònica centra la seva tasca en (i) el desenvolupament de materials docents multimèdia per a l’aprenentatge de l’Òptica Física, (ii) en l’anàlisi de l’impacte d’aquestes innovacions en la docència i (iii) en la millora dels mètodes docents en les pràctiques de laboratori.

Cicle De Retorn / Processos d'aprenentatge. Retorn d'experiències