L’equip docent del grau de podologia darrera la seva formació docent, la seva experiència assistencial i la implementació de les diferents eines d’innovació docent a l’aula en els darrers anys, es planteja la creació d’un grup específic del Grau de Podologia amb els següents objectius:

Per tal d'afovorir l'adquisició per part de l'alumnat de les habilitats Soft Skills i Hard Skill ens proposem integrar a les metodologies de l´aula els objectius de desenvolupament sostenible (ODS 2030), fomentar l'ús de les eines TIC, millorar la qualitat de l'aprenentatge mitjançant la simulació amb casos clínics i resolució de supòsits per promoure el treball autònom, l'esperit crític,  el compromís i la motivació de l'alumnat. D'aquesta manera l'alumnat serà protagonista actiu del seu aprenentatge , millorant les relacions interpersonals (implementant l'aprenentatge cooperatiu) i facilitant la seva inserció al món laboral. 

Treballar en la millora de les eines d'avaluació per tal d'aconseguir un aprenentatge equitatiu i individualitzat orientat a les necessitats de cada estudiant. 

Augmentar la projecció i difusió de les accions d'innovació docent empleades a l'aula.

Aquest proper curs 2023-2024 es posa en marxa el nou Grau en Geografia i Canvi Global a la UB. La nova titulació s’estructura en quatre cursos acadèmics i constarà de dues mencions: a) Medi Ambient; b) Planificació i Gestió del territori. El nou Grau  pretén formar als seus estudiants en el maneig d’eines i instruments per a l’anàlisi i gestió del canvi global que afecta el món actual, així com fomentar la capacitat crítica vers els esdeveniments que succeeixen al territori.  Des del nou títol es proposa formar professionals capaços d'abordar, des de la perspectiva del coneixement geogràfic integrador, la comprensió i l'anàlisi del canvi global, així com el disseny de propostes de planificació i gestió territorial i ambiental que permetin mitigar i modelar les conseqüències a diferents escales. En aquest context, és de cabal importància que els futurs titulats en Geografia i Canvi Global tinguin un bon coneixement des de la perspectiva teòrica dels principis inspiradors, doctrinals i filosòfics que hi són al darrera de la proposta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides i de la seva pròpia responsabilitat social. D’altra banda, és igualment important, des de la vessant aplicada, el saber incorporar aquestes línies prioritàries proposades des de Nacions Unides per fer front als múltiples desafiaments que, avui dia i de cara al futur, tenim com a societat i que hauran de tenir presents en la seva futura pràctica professional.

Així, tal com s’assenyala a l’informe de la UNESCO “Education for Sustainable Development Goals. Learning Objectives” (2017), amb la introducció dels ODS no es tracta només d'ensenyar el desenvolupament sostenible i afegir nous continguts als cursos i a la formació. Les universitats s'han de veure com a llocs d'aprenentatge i experiència per al desenvolupament sostenible i hauria per tant d’orientar tots els seus processos cap a principis de sostenibilitat.

Tenint presents aquestes premisses relacionades amb la nova titulació, el Grup d’Innovació Docent proposat planteja els següents objectius:

Establir estratègies i accions que possibilitin proporcionar als estudiants el coneixement, les habilitats i la motivació suficient per comprendre i abordar, des del coneixement geogràfic, els ODS en el context del canvi global. 

Convidar a la participació dels estudiants en el procés d’identificació d’aprenentatges relacionats amb els ODS.

Proposar catàlegs d’activitats pràctiques relacionades amb els ODS que tinguin com a eix central l’assoliment de competències transversals mitjançant metodologies actives per a l’aprenentatge com ara el foment del treball col·laboratiu, l’elaboració de projectes i la gamificació.

Establir procediments que apropin la realització dels TFG a entorns i temàtiques professionalitzadores en el marc dels ODS.

El grup docent “Polifonies” parteix de la idea de que la universitat no és només un reflex de la societat sinó un lloc privilegiat per inventar formes per incidir en les seves problemàtiques, generar noves narratives i inventar pràctiques que trenquin amb les dinàmiques hegemòniques que han configurat l’ordre simbòlic dominant, masculí, burgès, heteronormatiu i occidental.

El grup està format per professores del Grau d'Història de l'art de la Facultat de Geografia i Història, que imparteixen assignatures vinculades amb l’art contemporani, la teoria de l’art i la sociologia de l’art, en concret Últimes Tendències de l'Art (de 1960 a l'Actualitat), Teoria de l’art i Llenguatges Artístics). Som conscients de la responsabilitat que tenen els sistemes artístics-visuals i les seves narratives teòriques i historiogràfiques en la configuració d’identitats hegemòniques, per això, com el mateix títol del grup indica, aportem una mirada polièdrica articulada a través d’un concepte polifònic, el d’interseccionalitat, nascut en el sí del pensament feminisme afroamericà estatunidenc i que s’ha convertit en clau per a la lectura dels fenòmens socials i culturals d’avui. A finals dels 80 del segle XX, les feministes afroamericanes dels USA es van adonar que el sistema sexe/gènere, de classe i de raça no era suficient per a l’elaboració d’una anàlisi sociològica acurada sobre les xarxes de poder del patriarcat. Van ampliar el ventall de criteris d’anàlisi a la discapacitat, l’edat, la confessió, la casta, l’ètnia o la nacionalitat. La teoria interseccional s’enriqueix del pensament crític postestructuralista, de l’epistemologia feminista, del decolonialisme, de la teoria queer, de l’indigenisme i les teories contextuals.

En aquest marc, la finalitat  d'aquest projecte és mostrar a l’alumnat la importància de desplaçar-se dels paradigmes androcèntrics, eurocèntrics, classistes, etc. del relat hegemònic de la història de l’art. En els continguts de les diferents assignatures es partirà de cancel·lació de les dones en la narració patriarcal de “la” Història de l’art, es treballarà el pensament i la producció de teòriques, pensadores i artistes i, també, es durà a terme una anàlisi crítica de les representacions estereotipades i sexistes que històricament han travessat les narratives visuals. Es reflexionarà sobre les desigualtats i també es pensarà en les alternatives per canviar tal realitat. També es tindrà en compte la diversitat de manifestacions artístiques que van formar i formen part de l'arena cultural global per fer-les dialogar amb les manifestacions més reconegudes de la cultura hegemònica masculina.

Aquest enfocament interseccional permet relacionar estretament la teoria i el pensament amb la pràctica artística, fent tangibles els vasos comunicants entre les diferents matèries. La proposta s’emmarca en la direcció proposada pel III Pla d’Igualtat (2020-2024) que ofereix una diagnosi que indica que encara són moltes les accions que s’han de dur a terme per avançar de manera significativa en la perspectiva de gènere en la docència (III Pla d’Igualtat, Eixos i accions 2020-2024, 2022, p. 17). És evident que l’equip docent impartirà la docència segons les indicacions de RIMDA en perspectiva de gènere (http://www.ub.edu/rimda/perspectiva_genere) i que es treballaran competències transversals en les assignatures vinculades amb el Grup.

El grup d’investigació té l’objectiu principal d’analitzar les inquietuds, interessos i perspectives laborals de l’alumnat del Grau de Comunicació i Indústries Culturals (CIC) de la Facultat de Filologia i Comunicació. El coneixement que se’n derivi dels diferents plans de treball que es duran a terme permetrà identificar les necessitats formatives del professorat i de l’alumnat, i les millores continues d’aprenentatge a implementar tant en el pla d’estudis del grau i els plans docents de les diferents assignatures com en l’oferta de les pràctiques d’empresa proposades. 

La necessitat d’obrir aquestes línies de treball radica en la gran diversitat dels perfils i interessos de l’alumnat que forma part d’un grau particularment interdisciplinari. Aquesta heterogeneïtat s’orienta envers la capacitació de l’alumne com a comunicador, alhora que reclama la potenciació del seu esperit innovador, creatiu i emprenedor, tant des de una perspectiva individual com també col·lectiva.

- Formar juristas capaces de comprender el transfondo moral de las cuestiones jurídicas y que estén comprometidos, debido a ello, con la ética de su profesión.

- Formar ciudadanos comprometidos críticamente con los ideales de su comunidad política y, por encima de ellos, con los valores universales de la humanidad.

- Formar personas que entiendan la educación más allá de la adquisición de ciertos conocimientos concretos y la vivan como un movimiento, nunca completado, de acercamiento a la verdad.