LLIBRES D’ARREU DEL MÓN

El dia de la Primavera de la Llengua a Mundet vam col·locar un mapa gegant on tothom podia enganxar-hi el títol d’un llibre de qualsevol part del món. Va omplir-se de recomanacions de llibres de fins a 14 països diferents! Quina seria la teva?

Aquí deixem les que ens van escriure els participants:

REGNE UNIT: Jude, el oscuro (Thomas Hardy) i El color de la màgia (Terry Pratchett)

ESPANYA: Anagnorise (Maria Victoria Moreno), Follas novas (Rosalía de Castro), Narciso en el acorde ultimo de las flauta (Leopoldo María Panero), Ya sólo habla de amor (Ray Loriga) i El dia del cérvol (Marina Espasa)

LÍBAN: León el africano (Amin Maalouf)

ITÀLIA: Les ciutats invisibles (Italo Calvino) i Passavamo sulla terra leggeri (Sergio Atzeni)

RÚSSIA: Les nits blanques (Fiódor Dostoievski)

JAPÓ: Balla, balla, balla (Haruki Murakami)

NIGÈRIA: Half of a Yellow Sun (Chimamanda Ngozi Adichie)

ISRAEL: Un caballo entra a un bar (David Grossman)

EEUU: Bird by Bird (Anne Lamott), The Joy Luck Club (Amy Tan) i Burning in Water, Drowning in Flame (Charles Bukowski)

NICARAGUA: Libro de la mujer habitada (Gioconda Belli)

COLÒMBIA: Cien años de soledad (Gabriel García Márquez)

BRASIL: Capitan de altura (Jorge Amado)

ARGENTINA: Cuentos para pensar (Jorge Bucay) i El Gaucho Martín Fierro (José Hernández)

CHILE: Nocturno de Chile (Roberto Bolaño), Libro de las preguntas (Pablo Neruda) i Madre que estás en los cielos (Pablo Simonetti)

Primavera de la Llengua 2018

El dijous 19 d’abril vam celebrar la Primavera de la Llengua a Mundet, que cada any pels volts de St. Jordi organitzem des dels Serveis Lingüístics.

A partir de les 10.30 i durant tot el matí, tothom qui passava per la terrassa del bar podia aturar-se a participar en les diverses activitats i, de pas, gaudir del bon temps que ens va oferir el dia.

Com cada any hi havia una taula on veníem llibres per a la campanya Recicla Cultura, i una altra on els més inspirats podien endur-se un tros de pastís a canvi d’escriure’ns un vers (el nostre clàssic «Un pastís per un poema»)

Com a novetat, aquest any hi havia el joc literari «Estem d’aniversaris», i és que teníem un munt de coses per celebrar!: els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana, i els 100 anys dels naixements de Manuel de Pedrolo i de Maria Aurèlia Capmany. Tothom qui hi participava podia descobrir curiositats de la vida d’aquests personatges i, de pas, endur-se un grapat de pets de monja.

Una altra novetat va ser la participació del Grup de Teatre Mundet, que ens va oferir un espectacle d’improvisació d’allò més divertit.

 

 

A més a més, el mapa gegant de «Llibres d’arreu del món» va tornar a ser tot un èxit, omplint-se de recomanacions de fins a 14 països diferents.

Finalment, va tenir lloc l’entrega de premis del concurs anual RodaGimcana i del XIII Premi Emili Mira (les obres del qual es van exposar a la terrassa del bar). L’acte el van conduir la degana de la Facultat d’Educació, Roser Boix, la secretària acadèmica de la Facultat, M. Cruz Molina, la responsable de Serveis Lingüístics del Campus de Mundet, Maria Casals, i el professor i poeta Eduard Sanahuja. Per acabar d’arrodonir la jornada, Paco Cantero, també professor de la Facultat, ens va recitar alguns poemes de la seva última obra Líquids imperfectes.

En aquesta 13a edició del premi Emili Mira a la qualitat lingüística, el tema proposat sobre el qual havien de parlar les obres presentades era La Torre de Babel, i, per commemorar l’Any Fabra, havien d’incloure almenys una vegada el nom «Pompeu» dins el text. Després d’una difícil deliberació es va decidir atorgar els següents premis:

  • 1r premi: Laura Gibert, estudiant de Psicologia, amb l’obra La Torre
  • 2n premi: Pablo Martínez, estudiant de Mestre d’Educació Primària, amb l’obra Conte del mussol i el pingüí
  • 3r premi: Beatriz Sánchez, estudiant del màster de Formació del Professorat, amb l’obra Torre de Babel.

En aquest enllaç podeu veure les obres guanyadores i participants: http://www.ub.edu/rodamundet/category/obres-concursants-2018

Pel que fa a la RodaGimcana, el concurs sobre memòria històrica de Mundet, les guanyadores van ser:

  • Categoria d’estudiants: Anna Prenafeta i Lídia Gómez
  • Categoria PAS i PDI: Anna Escofet (professora) i Marisa Herrero (PAS de l’ICE)

Paral·lelament, el mateix dia es va inaugurar l’exposició «Pompeu Fabra, el químic de les paraules» que es pot visitar al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet.

 

Aprèn fins a 28 llengües per Internet amb Rosetta Stone

Ja està oberta la matrícula del programa Rosetta Stone. Fins al 30 d’abril podeu matricular-vos-hi per Internet a la pàgina http://www.ub.edu/multilingua.

Rosetta Stone és un mètode d’autoaprenentatge de llengües en línia amb el qual es poden practicar i millorar totes les destreses lingüístiques. S’ofereixen dues modalitats, semestral i anual, i diversos nivells de cada llengua.

Més informació i inscripcions

Arriba la Primavera de la Llengua al Campus de Mundet

El dijous 19 d’abril celebrarem, al Campus de Mundet, la Primavera de la Llengua.

La jornada començarà a les 10.30 amb diversos jocs: l’intercanvi d’un pastís per un poema, recomanacions de llibres d’arreu del món, la mostra de treballs del premi Emili Mira, un joc literari sobre Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo i Pompeu Fabra i la venda de llibres per a Recicla Cultura.  A les 11.30 h el Grup de Teatre de Mundet oferirà un improshow.

Lloc: terrassa del bar.

A més, durant tot el dia es podrà visitar l’exposició Pompeu Fabra, el químic de les paraules al vestíbul de la biblioteca.

A les 13 h tindrà lloc l’entrega de premis Emili Mira i RodaGimcana 2018 i un recital poètic: Líquids imperfectes, de F. José Cantero, a càrrec de l’autor, docent de la Facultat d’Educació.

Lloc: sala de graus. Edifici de Migdia I, tercera planta.

Hi esteu tots convidats!

Les Torres del Raval

L’escola del Raval

és un racó especial.

És una escola multilingüe

on hi conviuen el català, l’urdú i el tagal.

 

La diversitat lingüística no és una frontera

ni tampoc una barrera,

és com una finestra oberta

que mostra la realitat del nostre planeta.

 

És apassionant descobrir

que cada llengua és un món sense fi.

Les llengües són un tresor

que com a societat hem de protegir.

 

A l’estona de l’esbarjo, els alumnes juguen al joc de les Torres de Babel.

S’imaginen que viuen en un hotel

on poden parlar més de deu idiomes

i ningú es sent diferent.

 

Cada Torre de Babel compta amb personatges diferents:

xefs que cuinen en italià,

comerciants que venen productes en castellà

i turistes que visiten la Torre en coreà.

 

També hi ha alumnes que fan de Pompeu Fabra.

Aquesta és una tasca molt destacada,

ja que són els encarregats de tenir cura de cada llengua utilitzada.

L’escola del Raval

és un escenari de creixement personal i social.

La motxilla lingüística de cada alumne és respectada,

compartida i apreciada.

 

Pseudònim: Flor de té 

Torre

Torre
Eiffel
Glòries
de Pisa
Babel
Torres
Què tens a veure a més
de ser Torres?
Obre la boca i busca la resposta
A la llengua que corre humida entre les dents
En llengües que s’execuen i es confonen
Al voltant de cadascuna torre
Les llengües i els accents vibren a mesura que els turistes prenen fotografies en tot moment
El regal de Déu és tota aquesta barreja oral
Regal de Déu que ara Pompeyo desenvolupa
Mentre intentava parlar espanyol amb un italià a la capital francesa
Vaig voler dir-li tant a la noia, per parlar, per saber
Do you speak english?
Ell li demana un accent català i li pregunta, encara que no parli Respon que no, s’enamora
més: ja té alguna cosa en comú
I Pompeyo rep la tortura que vol parlar i no aconseguir
Déu present? El càstig, va pensar.
Sobre la torre de l’eufòria hipnotitzada per una noia del terreny de la torre de pizza
Viure les conseqüències de la torre de Babel
I en dos dies tornaria la torre Glòries
Necessitava fer alguna cosa
Va recordar que encara hi ha un llenguatge universal
Va somriure
La noia va tornar a somriure.
Va somriure més
La noia va tornar a somriure més
En el silenci de les veus i en el pont de l’atracció
I de sobte, la llengua catalana i la llengua italiana ja no estaven preocupats per parlar, sinó
que s’abracaven sota el paraigua de la globalització.
Merci grazie moltes gràcies gracias obrigado thanks
Déu castiga però no tant.
I ara el que tenen totes les torres en comú és la possibilitat D’un petó mut que es pot dir tot

Pseudònim: Kiwi 

Multiplicitat

Multiversos lingüístics erigits
tot d’una, a l’una i en si,
com a infinit element sustentant, vertical,
torre acaronant
-gairebé-
el cel.
Ícar construeix ales:
no són de cera,
són d’homes que xerren
llengües diferents.
Torre de Babel.
On cada maó és una parla,
manera única en concebre
i construir el món.
Sense esma, cauen ermes
les forces de voluntat
On és l’enteniment?
I ell ho veu.
I ve.
Pompeu
aportant seny,
a seny,
i coneixement.
El principi dels fonaments
per a una de les llengües.

Pseudònim: Ergosfera

Torre de Babel

付議機

Em fa molta il·lusió que arribi el divendres. No perquè sigui l’últim dia de la setmana, no perquè tinguem piscina, no perquè toqui plàstica. Em fa molta il·lusió que arribi el divendres perquè arriba un nen nou. La mestra ens ha explicat que haurem de tenir paciència perquè no parla la nostra llengua, ve de molt lluny, de Japó. Ens ha explicat que ha creuat tot el continent europeu per arribar fins a casa nostra, ha fet un viatge llarguíssim i, per aquest motiu, casa seva és molt diferent de la nostra, igual que la seva llengua. He estat buscant informació i he vist que fins i tot els japonesos fan servir un alfabet diferent al nostre. Demà li diré a la mestra.

Avui m’he llevat amb molta energia. És divendres! Vaig cap a l’escola mentre repeteixo dins el meu cap les paraules que m’he après per donar la benvinguda al nen nou: Kon’nichiwa, Genki? Segur que us esteu preguntant què volen dir. Doncs primer li diré hola i després com estàs? De ben segur que li farà molta il·lusió que algú el saludi amb la seva llengua. Quan arribo a l’escola i li explico a la mestra em diu que és molt bona idea. Així doncs, ensenyo a tots els meus companys les dues noves paraules que he après. Li farem una càlida benvinguda al Fugiki, així és com es diu.

Només tinc ganes de tornar a casa per explicar al meu avi Pompeu l’aventura del dia d’avui! Hem conegut al Fugiki i hem parlat amb ell en japonès! S’ha presentat i ens ha assenyalat en un mapa casa seva, el seu lloc d’origen. També ha escrit el seu nom a la pissarra, ha fet uns dibuixos molt bonics: 付議機. A l’hora del pati m’he acostat a ell i li he tornat a repetir les paraules que havia après en japonès. Ell s’ha posat a riure. M’imagino que no ho dec haver pronunciat del tot bé. Llavors li he dit el meu nom molt a poc a poc, ell l’ha repetit i aquesta vegada jo he esclatat a riure. He pensat que podria ensenyar-li encara més paraules en català; he començat pels números. Poc a poc els hem anat repetint fins arribar a deu. Jo ara també sé comptar en japonès! Sona molt bé. De sobte he pensat en la feinada que tindré si vull ensenyar-li a parlar català. Conec moltes paraules, centenars, milers! Necessitarem temps i paciència, com diu la mestra.

Mentre faig el camí cap a casa l’avi Pompeu em volten pel cap preguntes sense resposta, inquietuds que espero poder resoldre amb el meu avi. De seguida que obra la porta disparo totes aquestes qüestions, no tinc espera.

-Avi, per què hi ha tantes llengües al món? No seria més fàcil si tots parléssim una mateixa llengua?

-Hola, petita! Carai, quantes preguntes! Com ha anat el dia?

-Molt bé! Però per què…?

-Un moment, un moment, anem a pams. Vols saber el perquè de tants idiomes, de tantes paraules?

-Sí!

-Para atenció perquè t’explicaré una història…

-Una història!?

-Sí, una història molt antiga que em va explicar fa molts anys el meu avi, és a dir, el teu rebesavi!

Fa molts i molts anys, quan els humans parlaven només una sola llengua, moguts per l’enveja i per l’afany de ser més que ningú, van pensar que podrien arribar a Déu. Pensaven que Déu es trobava més enllà dels núvols, al cel. Per això es van espolsar la mandra i van començar a construir una torre tan alta que els havia de permetre arribar fins al cel. Si ho aconseguien serien molt més forts i poderosos. Quan Déu se n’assabentà no li va agradar gens la idea i va decidir impedir que construïssin la torre. Va baixar a la Terra i va fer que, de sobte, els humans parlessin llengües diferents perquè deixessin d’entendre’s.

-Ostres! Això vol dir que si no s’hagués construït aquesta torre ara jo i en Fugiki parlaríem la mateixa llengua i ens entendríem!

-Això mateix! Però jo penso que és una gran sort que ara hi hagi tantes llengües diferents!

-Per què? És veritat que ho va fer Déu? Jo no sé si hi crec en això…

-No sabem si va ser Déu, és una manera d’explicar la història, és una manera d’entendre el misteri de les llengües. Penso que és una gran riquesa! Oi que és bonic sentir parlar el teu amic?

-Sí! És molt divertit, fa servir uns sons molt diferents!

-Imagina que no hi hagués diferents llengües, seria molt avorrit!

-És veritat!

-Doncs per això jo penso que és una gran sort aquesta que tenim! I tu encara tens més sort amb els companys de classe que t’han tocat! Un de cada continent! Podràs aprendre moltes coses, ja ho veuràs!

-Tens raó, gràcies avi! Ara me’n vaig a aprendre noves paraules en japonès! Demà li diré bon dia i adéu en la seva llengua!

Cada dia aprenc una o dues paraules, ara ja en sé més de trenta! També li ensenyo una o dues paraules en català, ell també en sap un munt! Estic molt contenta. M’agradaria que a final de curs poguéssim tenir una conversa en català i en japonès. Ara només ens diem paraules, però és molt bonic, m’agrada. La mestra també està molt contenta perquè l’un al costat de l’altre estem aprenent moltíssimes paraules! De tant en tan penso en la història que em va explicar l’avi, penso en la torre, en la gent d’aquella època, en les llengües… Ai sí, les llengües, són un gran misteri que em sembla que mai acabaré d’entendre. Són com un enigma sense resposta, i m’agrada que sigui així.

Pseudònim: Japó