Diversos grups d'investigació, entre els que hi ha arqueòlegs i experimentalistes (Arqueometria) estan treballant des de punts de vista interdisciplinars per aprofundir en el coneixement de la ceràmica islàmica i mudèjar, tant des del punt de vista tecnològic, com des del punt de vista de la difusió de la tecnologia durant l'Edad Mitja, sobre tot en el marc del procés d'aculturizació que va marcar la vida de frontera entre les cultures islàmica i cristiana. S'ha centrat l'atenció en la tecnologia de fabricació perquè reflecteix l'estat tecnològic d'una indústria (la ceràmica) que, en aquesta època, va destacar per un nivel de qualitat altíssim i va exportar els seus productes a tot el món per la seva fama i reconeguda qualitat. L'estudi es basa en l'anàlisi de produccions de tallers o zones ben identificades (històricament i cronològicament) per, en base a les dades analítiques obtingudes, plantear-se les similituds, les tendències i les soluciones tècniques de cada taller o zona. D'aquesta manera, el conjunt de dades permet analitzar l'evolució dels processos de fabricació i la seva difusió a través de la frontera i seguint les vies marítimes.

Per tant, es sol.licita la col.laboració d'equips de recerca interessats en aquesta temàtica, així com la cooperació de Museus i Institucions disposades a subministrar material per a ser analitzat en el marc d'aquest projecte. Evidentement, les dades analítiques es posarán a disposició de cada organisme, així com els resultats globals que es vagin assolint.

Mercè Mesquida, Museu Municipal de Ceràmica. Paterna.
Josep Camps Museu Municipal de Ceràmica. Manises.
Jaume Coll. Museu Nacional de Ceràmica Gonzalez Martí (València).
Josefina Perez Arantegui Dept. Química Analítica. Universidad de Zaragoza.
François Amigues Dept. Arqueología. Universidad de Perpinyà.
Judit Molera, Trinitat Pradell, Mario Vendrell. Dept. Cristal.lografia i Mineralogia. Universitat de Barcelona
 

Paral.lelament a aquest projecte, se'n desenvolupa un altre de major amplitud geogràfica que tracta d'estudiar la difusió dels vidriats opacificats des del mon islàmico dels segles VII i VIII en el Medi Orient fins la seva introducció i evolució en la península Ibèrica. Aquesta part del projecte es porta a terme en col.laboració amb el Research Laboratory for Archaeology and History of the Art, de la Universitat d'Oxford.

S'han analitzat les produccions de diversos tallers ceràmics (Múrcia s.X; Zaragoza s.X-XII; Dènia, s.XIII; Paterna s.XIII i s.XIV) així com ceràmiques procedents de zones de producció (Mallorca, s.XI; Granada, s. XIV -trobades a Mallorca- i Barcelona, s.XV). D'aquest estudi se'n poden extreure una sèrie de conclusions globals que s'exposen a continuació.

Referent a les pastes ceràmiques, la tendència comú de tots els tallers estudiats es pot concretar en alguns punts bàsics:

a) tots produeixen simultàniament diversos tipus de ceràmica, fent servir diferentes pastes. Des de ceràmica de cuina (olles) fins a ceràmica vidriada d'alta qualitat.

b) les olles sempre estàn fetes amb pastes no calcàries amb desgreixant groller.

c) la ceràmica esmaltada (amb vidriats blancs d'estany) sempre consisteix en pastes calcàries de colors clars (consequència del seu elevat contingut en calci)

Pel que a vidriats fa, tots (sense excepció) són vidriats de sílice amb fundent de plom, la qual cosa no es d'estranyar si tenim en compte que la península Ibèrica ha estat sempre productora de galena. Des del punt de vista tecnològic cal distingir entre els vidriats transparents de plom (vernissos) i els opacificats amb estany (esmalts).

Els primers responen, en tots els casos, a composicions químiques molt similars i les majors diferències estan en els colors, que oscil.len entre el groc i marró fins el verd. Les diferències d'un taller a un altre radiquen en la manera d'aplicar els vernissos, i poden resumir-se de la següent manera:

- En el taller de San Nicolàs els colors són: groc (colorejat per ferro difós des de la pasta durant la cuita) i verd (colorejat per l'addició de coure). Tots s'han produït en doble cuita i, molt probablement preparats a partir d'una frita de las matèries primeres.

- En el taller de Dènia (islàmic s.XIII) es troben els mateixos colors que en l'anterior, però els vidrats s'han aplicat, probablement, sense fritar previament les matèries primeres i s'han fet en una sola cuita.

- En els tallers de Paterna (s.XIII i s.XIV) apareixen els mateixos colors (groc i verd en el s.XIII, melat en el s.XIV i marró en ambdues èpoques). En tots els casos la composició és la mateixa i tots els colors s'obtenen pel ferro difós des de la pasta durant la cuita, que és única. Els vidrats no es preparen a partir de frites, sinò que s'apliquen directament sobre la pasta abans de coure. Els colors groc i verd s'obtenen aplicant el vidrat a una sola cara o doble cara, respectivament, i mitjançant l'ús de distintes pastes s'aconsegeixen els diversos tons marrons.

En quant als esmalts, els resultats no es basen només en les ceràmiques dels quatre tallers estudiats, sinò també en les produccions citades. En tots els casos es tracta de vidrats de sílice amb fundent de plom i opacificats amb partícul.les d'óxid d'estany, amb continguts que oscil.len entre el 5 i el 10 %. A partir de las frites estudiades es pot concloure que, al menys fins el s.XIII, els esmalts es preparaven fritant el material prèviament a la seva aplicació, probablement per uniformitzar i hogenitzar la mescla, i en tots els casos es tracta d'una doble cuita. Els cristallets d'óxid d'estany creixen a partir de la mescla fosa durant el procés de fritat i la seva distribució i mida sembla estar relacionades amb la manera de fer la cuita.

- En el taller de San Nicolàs, els cristalls d'óxid d'estany són molt petits (inferiors a una micra) i uniformement distribuïts en la massa del vidre. Per aquesta raò, la dispersió de la llum assoleix una bona qualitat la qual, juntament amb el gruix del vidrat, fa que no s'aprecii el color de la pasta a través del vidriat.

- En les tallers de Dènia i Paterna del s.XIII, així com la producció local de Mallorca (s. XI), els cristalls opacificants són d'una mida lleugerament superior, però uniformement distribuits, de manera que el color blanc que s'observa és de bona qualitat.

- En el taller de Paterna dels.XIV i les produccions de l'àrea de Barcelona, la distribució dels cristallets opacificadors és més irregular i s'aprecien restes de "grans" o partícul.les pre-existents, la qual cosa suggereix una preparació menys acurada de les matèrias primeres. I fins i tot en alguns casos, alguns detalls suggereixen la possibilitat de que hagin estat preparats en una sola cuita, per be que aquest punt requereix una investigació més a fons, actualment en curs.

Tot aquest conjunt de dades pot sintetitzar-se en unes conclusions generals, esquematitzadas en els següents punts:

- tots els tallers produïen quasevol tipus de ceràmica, la qual cosa suggereix que no hi havia una especialització de les produccions i en canvi, un profund coneixement empíric de les matèrias primeres per part dels ceramistes. Tant és així que les diverses pastes difereixen, sobre tot en el contiungut en calci, que dóna lloc a diferents tons, des de vermell a rosat, en funció de la quantitat d'aquest element, de manera que les pastes destinades a peces esmaltades contenen més calci per tal d'evitar que el color de la pasta s'aprecii a través de l'esmalt. No obstant, existeixen dues qualitats d'esmalts (s.XIII i XIV), el decorat en verd i morat, amb menys calci, i el decorat en blaul, amb major contingut en calci, el que es tradueix en un millor blanc.

- tots els vidriats són de plom, la qual cosa és coherent amb l'abunància d'aquest metall a la península Ibèrica.

- els esmalts d'estany es varen utilitzar des del pincipi del món islàmic (s. X) fins el s. XIX, de manera continuada.

- pel cas dels vernissos, sembla haver una simplificació dels processos de producció des del s. X fins al s.XV, que es tradueix en la manera de preparar les matèries primeres i d'obtener els colors amb una única recepta.

- el taller islàmic de Dènia (s.XIII) s'assembla més al mudèjar de Paterna (s.XIII) que als islàmics del s. X, al menys des del punt de vista estrictament tecnològic. Això avala la idea de la influència islàmica en la ceràmica produïda després de la dominació cristiana.

- els esmalts d'estany posteriors al s. XIII són poc homogenis i potser en alguns casos, produïts en una sola cuita, la qual cosa suggereix una pèrdua de precisió en la preparació dels esmalts que reflectiria un cert grau d'industrializació, que es posa també de manifest en la qualitat de les decoracions.