Els verbs pujar (o baixar) i apujar (o abaixar) poden expressar augment (o disminució) de grau o nivell, però s’utilitza l’un o l’altre verb segons si el que varia fa de subjecte o de complement directe de l’oració. Així, per exemple, podem dir que els preus pugen i els sous baixen (aquí els preus i els sous fan de subjecte) o podem dir que l’empresa ha apujat els preus i ha abaixat els sous (aquí els preus i els sous són complement directe).
Quan aquests verbs s’apliquen a les notes, podem dir coses com ara que la nota de tall ha pujat (perquè és més alta que la de l’any passat; aquí la nota és subjecte), però direm que qui vulgui apujar nota haurà de treballar més (aquí nota és complement directe).
En certes construccions, també és possible usar la perífrasi fer pujar (o fer baixar) en lloc de apujar (o abaixar). Així, podem dir que l’assistència a classe fa pujar nota o bé que l’assistència a classe apuja nota.