mig i mitja; mitjà i mitjana

L’adjectiu mig va normalment al davant del nom que modifica (mig miler, mitja hora) i vol dir ‘la meitat’. L’adjectiu mitjà, en canvi, va normalment darrere el nom que modifica (terme mitjà, temperatura mitjana)  i vol dir ‘el del mig’.

En castellà hi ha dos adjectius semblants —medio i mediano— que no coincideixen amb els usos que tenen en català mig i mitjà. Probablement per això, es produeix una interferència lingüística que fa que l’adjectiu mig s’utilitzi en contextos que no li corresponen.

Així, doncs, o tenim mig grau (la meitat d’un grau) o tenim un grau mitjà (un títol de tècnic); o tenim mig valor (la meitat d’un valor) o tenim un valor mitjà (el que està en una posició intermèdia entre altres valors); o tenim mig grup (la meitat d’un grup) o tenim un grup mitjà (un grup ni massa gran ni massa petit),  etc.  Però no podem tenir ni *un grau mig, ni *un valor mig, ni *un grup mig, perquè aquestes expressions són incorrectes.

Recordeu: mig, mitja és la meitat; mitjà, mitjana, el que està al mig.

mitja orella

 

 

                                                                    orella mitjana

 

 

 

 

 

(Apunt del blog Vocabulària)

 

el medi i el mitjà

medi-mitjà

Mitjans de transport per al medi lunar

El medi és l’entorn (és a dir, l’element o substància que envolta una cosa). Per això parlem del medi ambient, del medi aquàtic, d’un medi anaeròbic.

Un mitjà, en canvi, és un instrument. Per això parlem dels mitjans de comunicació, dels mitjans de transport, dels mitjans de producció.

La frontera entre el que és medi i el que és mitjà, a vegades, és conceptualment molt prima. No és estrany si tenim en compte que tots dos mots provenen d’un mateix ètim llatí (medius i el seu derivat medianus). També contribueix a la confusió que el castellà usi el mateix mot per a tots dos conceptes (medio) i que l’anglès també ho faci en molts casos (medium).

(Apunt del blog Vocabulària)