Hildegarda de Bingen, pensadora germànica, és probablement l’escriptora més prolífica de l’edat mitjana. El seu corpus reuneix una àmplia varietat de continguts, formes discursives i modes de transmissió, que inclouen la literatura visionària, els comentaris exegètics, la teologia, el gènere epistolar, l’hagiografia, les composicions líriques i musicals, i els escrits mèdico-naturalistes. Podem articular la seva biografia intel·lectual i creativa en dues grans etapes.

La primera etapa comença el 1141, quan Hildegarda inicia la seva activitat literària. Viu a l’abadia de Disibodenberg (on va ingressar quan era nena) fins que es trasllada, l’any 1151, juntament amb les seves filiae, al primer monestir que funda, situat a Rupertsberg-Bingen. Entre 1141 i 1151 escriu la seva primera obra de “visions”, Scivias. Seguidament, emprèn una prolífica i variada activitat intel·lectual i creativa, que agrupa peces com ara el drama musical Ordo Virtutum, un recull de 75 peces musicals intitulat Symphonia armonie celestium revelationum, els escrits de medicina (Liber Subtilitatum) i les litterae ignotae, un alfabet “desconegut” amb el qual va formar una lingua ignota constituïda per més de mil paraules. Finalment, entre els anys 1158 i 1163 va redactar la segona obra de visions, Liber vite meritorum, de caire moral.

La segona etapa comença el 1163, poc abans de la fundació del seu segon monestir, ubicat a Eibingen. Redacta la seva darrera obra de visions, Liber divinorum operum, dedicada extensament a descriure l’univers, els cicles que regeixen la natura, i la interacció entre els fenòmens naturals i l’ésser humà. En els últims anys es dedica a l’exegesi, escriu cartes i petits tractats inserits en elles. Entre ells hi ha el De Regula sancti Benedicti, dues obres hagiogràfiques, les Solutiones quaestionum XXXVIII, de format escolàstic, i l’Explanatio symboli sancti Athanasii, formada per dues cartes que Hildegarda va adreçar a les monges del seu cenobi abans de la seva defunció el 1179.