Moderata Fonte

Venècia, 1555 – 1592

"Un lliure cor en el meu pit s’allotja, / de ningú sóc serva, ni sóc altrament que meva, / em nodreixo de modèstia, i cortesia, / virtut m’exalta, i castedat m’adorna. / […] Bellesa, joventut, plaers, i pompes / no els considero gens, sinó que per als pensaments purs, / sóc trofeu per la meva voluntat i no per l’atzar."

Nascuda a Venècia el 1555, Moderata Fonte és reconeguda com una de les veus femenines més originals del segle XVI italià. La seva obra més cèlebre, Il merito delle donne. Ove chiaramente si scuopre quanto siano elle degne e più perfette de gli huomini, fou publicada pòstumament l’any 1600.

Moderata Fonte, pseudònim de Modesta Pozzo de’ Zorzi, és autora, entre altres escrits, del poema èpic Tredici canti del Floridoro (1581) i de poemes religiosos com ara La Passione di Christo (1582) i La Resurrettione di Giesu Christo Nostro Signore (1592), en els quals descriu amb detall les reaccions emocionals de les dones protagonistes de la història evangèlica, la Verge i Maria Magdalena a la Passió, i la Magdalena, en particular, a la Resurrecció. Il merito delle donne va romandre gairebé desconegut fins que l’any 1988 fou editat de nou per l’estudiosa italiana Adriana Chemello, qui va precedir el llibre amb un clarificador assaig (vegeu la bibliografia), fonamental per als estudis posteriors sobre Moderata Fonte.

Il merito delle donne pren la forma d’un diàleg, en el qual l’autora escenifica el malestar davant determinades posicions masculines negatives respecte de les dones. I, amb el mateix gest, transmet un perfil preciós del seu pensament, un pensament indubtablement implicat en el debat sobre el valor de la figura femenina que en aquell període havia assolit tons violentament misògins. Es tracta del debat conegut com la querelle des femmes, iniciat per Christine de Pizan al començament del segle XV. Cal subratllar, però, que sense deixar de reconèixer el vincle de Moderata Fonte amb la querelle, l’interès i la complexitat de la seva obra excedeixen la disputa. Il merito tracta especialment de reivindicar la llibertat per a les dones, merescuda per les seves accions i les seves qualitats. Una mirada atenta –i crítica– a la història i a les pròpies contemporànies confirmaria, segons manté, la pertinència de la seva reclamació.

Obres destacades

Tredici canti / del Floridoro, / di Mad. Moderata Fonte. / Alli Sereniss. Gran Duca, et / Gran Duchessa di Thoscana / Con privilegio / In Venetia m.d.lxxxi.

Le Feste / Rappresentazione / avanti il Serenissimo / Prencipe di Venetia / Nicolo da Ponte / Il giorno di S. Stefano 1581 / di Moderata Fonte / [colophon:] In Venetia, appresso Domenico e Gio. Bat / tista Guerra, fratelli.

La / Passione / di Christo / Descritta in ottava rima / da Moderata / Fonte / Con una Canzone nell’istesso soggetto / della medesima / Con privilegio / In Venetia, Presso Domenico e Gio Batti / sta Guerra, fratelli. m.d.lxxxii.

La / Ressurrettione / di Giesu Christo / Nostro Signore / Che segue alla Santissima Passione / descritta in ottava rima / da / Moderata Fonte / Con privilegio / In Venetia / Appresso Gio. Domenico Imberti / m.d.xcii.

Il / Merito delle / Donne, / scritto / da Moderata Fonte / In due giornate. / Ove chiaramente si scuopre quanto siano elle degne, / e più perfette de gli huomini. / Con privilegio / In Venetia m.dc / Presso Domenico Imberti.

 

Edició moderna en italià de Il merito delle donne i traducció al castellà:

Il merito delle donne ove chiaramente si scuopre quanto siano elle degne e più perfette de gli uomini, Adriana Chemello (ed.), Mirano – Venècia, Eidos, 1988. Aquesta edició va precedida d’un assaig de Chemello titulat «Gioco e dissimulazione in Moderata Fonte», p. ix-lxiii. Anteriorment, Ginevra Conti Odorisio havia editat una antologia de textos del Merito Donna e società nel Seicento, Roma, Bulzoni, 1979, p. 159-196.

El mérito de las mujeres, Juan Aguilar González (ed.), José Abad (trad. cast.), Daniele Cerrato (Apèndix bibliogràfic), Sevilla, ArCiBel Editores, 2013. [Traducció parcial]

Bibliografia crítica

CHEMELLO, Adriana, 1983, “La donna, il modello, l’immaginario: Moderata Fonte e Lucrezia Marinella”, en: ZANCAN, Marina (ed.), Nel cerchio della lunaFigure di donna in alcuni testi del XVI secolo, Marina Zancan (ed.),Venècia: Marsilio, p. 95-170.

CHEMELLO, Adriana, 1992, “Il ‘genere femminile’ tesse la sua ‘tela’. Moderata Fonte e Lucrezia Marinelli”, en: Miscellanea di Studi, Spinea-Venècia: Multigraf, p. 85-197.

CHEMELLO, Adriana, 1997, “Moderata Fonte, ‘donna colta’ a la Venècia de finals del XVI”, en: RIUS GATELL, Rosa (ed. i trad.), D’unes veus no previstes. Pensadores del XIII al XVII, Barcelona: Columna.

MALPEZZI-PRINCE, Paola, 2003, Moderata Fonte: Women and Life in Sixteenth-century Venice, Madison, NJ: Fairleigh Dickinson University Press.