Nasqué a París en el si d’una família jueva d’origen polonès. El seu pare, un rabí, va ser deportat i mort a Auschwitz. Sarah i la seva mare van passar l’ocupació nazi amagades a París. A les primeres pàgines de Paroles suffoquées, es definia com una «intel·lectual jueva que ha sobreviscut a l’holocaust» i en el seu darrer llibre, Rue Ordener, Rue Labat, va escriure: “Potser els meus nombrosos llibres han estat trencalls necessaris per poder contar ‘allò’.”

Aquests nombrosos llibres i escrits, sobre art, psicoanàlisi, literatura i la tradició filosòfica, de Sòcrates a Derrida, la feren una reconeguda lectora de Freud i especialment de Nietzsche. Com ha dit F. Collin, Kofman prengué la ploma estilogràfica de l’altre per esdevenir una filla fidel i infidel del(s) pare(s) mort(s). Efectivament, pensà a partir de Nietzsche, Freud, Comte, Rousseau, Plató, Sòcrates i, potser aquesta és la raó per la qual, més d’una vegada, se l’ha confós amb una simple intèrpret de textos d’aquests autors.

El seu filosofar consisteix, més aviat, en un conjunt de lectures malfiades per tal de desconstruir els prejudicis metafísics presents en els textos dels grans filòsofs. La seva pretensió no és pas construir un sistema filosòfic, sinó simplement llegir per tal de descobrir, en el fons dels grans sistemes, els mecanismes que han estat usats per a la seva construcció, els mòbils, els interessos de l’especulació.

Coneguda per la seva independència intel·lectual, pel seu pensament de tonalitats humorístiques i pel seu particular feminisme. Fou professora a la Sorbona, a la Universitat de Berkeley i de Ginebra. Va iniciar la seva carrera acadèmica amb una tesi doctoral sobre Nietzsche i Freud, sota la direcció de J. Hyppolite i de G. Deleuze. Conjuntament amb Nancy, Lacoue-Labarthe i Derrida, iniciaren la col·lecció «Philosophie en effet» de Galilée i, a partir dels 70 formaren part del GREPH (Groupe de Recherches sur l’Enseignement Philosophique). Es va comprometre activament en la fundació del Collège International de Philosophie.