L’any 1854, un brot de còlera es va propagar per un districte de Londres i va provocar unes set-centes morts en menys d’una setmana. La teoria més acceptada era que l’epidèmia es transmetia per l’aire. El metge John Snow, en canvi, pensava que el mitjà conductor era l’aigua. Es va dedicar a cartografiar la ciutat, assenyalant els punts on s’emplaçaven els dipòsits d’aigua i els domicilis de les víctimes mortals. Segons el seu mapa, la taxa de mortalitat era substancialment superior al voltant de la font pública de Broad Street. Una vegada clausurada, el nombre de morts va minvar, i així es va confirmar que l’origen de l’epidèmia era, en efecte, la insalubritat de l’aigua i no la pol·lució atmosfèrica.
John Snow es considera un dels pares de l’epidemiologia moderna. La recollida de dades sobre el terreny i la visualització posterior que en va fer mitjançant el mapa, el van dur a formular una hipòtesi que l’empirisme va demostrar que era certa. Utilitzar les dades per plantejar preguntes i resoldre problemes no és, doncs, cap novetat. Sí que ho és que se’n produeixin moltes i les noves tecnologies que s’han desenvolupat per processar-les. Generem més dades que mai, però en fem un bon ús?
Big Bang Data
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es planteja aquesta i altres qüestions derivades de la datificació del món que vivim. «Big bang data» és un projecte expositiu que combina instal·lacions, documentació històrica, reportatges audiovisuals, prototips tecnològics i obres artístiques que busquen respostes al desafiament que representa l’actual explosió de dades. Cada dia es generen 2,5 trilions de bytes i, només el 2009, es va produir la mateixa quantitat d’informació que en tota la història anterior de la humanitat.
La mostra parla sobre la materialitat de les dades que hi ha darrere de la seva presumpta virtualitat; sobre l’abaratiment d’emmagatzemar-les i la necessitat, o no, de preservar-les; sobre les noves tècniques d’anàlisi i gestió que fan possible que hi accedim; sobre les estratègies que hem dissenyat per visualitzar-les i els llenguatges que ens permeten quantificar la realitat; sobre els perills —subjectivitat vs. datacentrisme— associats a la seva tirania. En definitiva, sobre la societat que volem construir i el paper que atorgarem a les dades.
«Big bang data» és el primer lliurament de BETA, un cicle d’exposicions que pretén reflexionar sobre el segle XXI i les grans transformacions de l’era digital. La proposta inclou activitats paral·leles com ara tallers, conferències, hackatons o programes educatius. Hi intervenen professionals de múltiples disciplines com ara informàtics, matemàtics, geògrafs, cartògrafs, infògrafs, dissenyadors gràfics, arquitectes, enginyers, artistes visuals, periodistes, activistes, investigadors, etc. En l’àmbit de la salut, cal remarcar les jornades que s’han programat per analitzar l’aplicació de les big data a les neurociències, la cardiologia o la genòmica.
L’exposició està produïda pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Fundació Telefónica, i Olga Subirós i José Luis de Vicente en són els comissaris. A Barcelona, romandrà oberta, fins al 16 de novembre, a la sala 3 d’exposicions del CCCB (Montalegre, 5). A partir del 25 de febrer i fins al 24 de maig es podrà visitar a la seu de la Fundació Telefónica a Madrid (Gran Vía, 28).