Com millorar la gestió sanitària a partir de la informació

//El uso de los datos clínicos y administrativas en el Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Els centres sanitaris generen —i acumulen— una gran quantitat de dades en forma de registre d’accés, recepta en paper, escàner, radiografia o ressonància magnètica, història clínica del pacient, arxiu comptable o comanda farmacològica. L’anàlisi de tota aquesta informació pot contribuir, sens dubte, a optimitzar el funcionament d’un hospital, tant en l’esfera clínica com en l’administrativa. La dificultat rau en el fet que aquesta informació és molt voluminosa i de naturalesa diversa, i encara no disposem d’eines per processar-la de manera automàtica. Les dades hi són, però, i ja es comencen a utilitzar per millorar l’eficiència, la seguretat i la qualitat dels sistemes d’atenció.

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu inclou el monitoratge i l’avaluació continuada de l’atenció com una de les línies estratègiques del Pla de qualitat. Segons Maria Luisa de la Puente, cap de la Unitat de Qualitat i Seguretat del Parc, això ha estat possible gràcies a dos canvis: un de cultural i l’altre de tecnològic. «Abans, la medicina no tenia aquest interès. Ningú no qüestionava res perquè es donava per fet que un metge feia tot el que podia: es tenia confiança absoluta en els seus nou anys d’estudi, sis de carrera i tres d’especialització. Des de fa uns vint anys, però, això ha canviat. S’exigeix als professionals formació continuada i els centres els revisen els resultats. L’altre gran canvi és que ara tot està informatitzat.»

«Tenim una informació administrativa, o de procés, i tenim la informació estrictament clínica»

Les dades que genera un pacient des que entra al centre fins que en surt queden registrades al sistema informàtic de l’hospital. «Tenim una informació administrativa, o de procés, i tenim la informació estrictament clínica. Hi ha dades que ens demana el Servei Català de la Salut quan ens contracta, com ara els temps d’espera per a una consulta, una prova o una intervenció quirúrgica. I altres dades que hem decidit recollir per iniciativa pròpia: alguns indicadors, els més importants, els monitorem nosaltres.» Aquests registres s’utilitzen per conèixer com varien alguns paràmetres com ara el consum de recursos, el percentatge de pacients crònics que ingressen o reingressen a l’hospital, les visites a consultes externes o l’ocupació del servei d’urgències. I, en funció de les tendències que es detectin, es prenen decisions.

«Tenir informació serveix per poder-se comparar amb un mateix i amb altres professionals. Si no hi ha un punt de referència, no sabem si ho fem bé o si ho fem malament. Per exemple, l’Organització Mundial de la Salut marca que, del nombre total de parts, com a màxim el 20 o 21 % han de ser cesàries. Hi ha una mesura. De vegades, però, és més difícil perquè no hi ha una institució que orienti. En aquests casos, nosaltres mateixos ens marquem els estàndards: observem les tendències i ens posem fites. Sense informació seria impossible.»

Pla de gestió de la informació

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha implementat un pla de gestió de la informació per ordenar aquestes dades i que siguin útils. «S’han creat tres nivells de gestió, perquè hi ha tres nivells de presa de decisions. El primer nivell és el comitè de direcció / director general, que rep una informació molt filtrada. Després hi ha un segon nivell: la direcció de l’hospital general, la direcció de salut mental i altres directius. I, finalment, un tercer nivell, que són els caps de servei. A cada nivell adrecem la informació que li pot interessar —que no ha de ser la mateixa en tots els casos— i la que a la direcció l’interessa que tinguin.»

Dins aquest flux d’informació que es recopila i s’avalua també hi figura l’opinió dels pacients, informació que arriba per mitjà de reclamacions, agraïments o enquestes de satisfacció. «Algunes es fan per iniciativa del centre i d’altres perquè les demana el Servei Català de la Salut. Nosaltres les tenim molt en comte perquè son externes i, per tant, ens ajuden a detectar punts de millora. També comencem a fer enquestes directes a grups focals de pacients, per exemple, els pacients crònics. És una via per apropar-nos a la medicina centrada en la persona.» El gran salt, però, es produirà quan tota aquesta informació que ara es processa manualment es pugui tractar en massa i automàticament.

«Hem de poder comparar la situació d’un pacient amb el seu estat previ i amb el d’altres pacients»

«Els sistemes d’informació en l’àmbit de la sanitat ajudaran, primer, a saber quins problemes de salut té la gent. Sigui un metge d’atenció primària, una infermera d’un centre o un parc sanitari com aquest, tothom ha d’avaluar contínuament el que fa. Hem de poder comparar la situació d’un pacient amb el seu estat previ de salut i amb el d’altres pacients. Els sistemes d’informació també ajudaran els malalts a saber més coses sobre la seva patologia i a aprendre a gestionar-la. I, per acabar, aquests sistemes ens permetran aplicar tot el coneixement científic de què disposem per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament clínic. En definitiva, seran cabdals.»

Notícies relacionades