És obvi que la inversió de la piràmide poblacional plantejarà problemes seriosos. Caldrà garantir la sostenibilitat dels sistemes sanitari i de pensions en països on està previst que la proporció de gent gran fins i tot es dupliqui. L’envelliment progressiu de la població és un desafiament, però és, també, una oportunitat. Representa la demanda de productes i serveis nous per part de la gent gran, i obre una veta de mercat que pot contribuir a dinamitzar la indústria de la regió. La vellesa, per tant, lluny de la percepció negativa que tradicionalment transmet, també comporta beneficis, un dels quals és el potencial econòmic.
El potencial econòmic de la vellesa
Un informe de l’Institut Alemany d’Investigació Econòmica assegura que la gent gran és el grup de població activa que ha experimentat el creixement més gran els darrers anys. Considera que l’augment no és per l’evolució demogràfica, sinó pel canvi de paradigma en l’activitat laboral de les persones que tenen l’edat de jubilar-se. Al país, una tercera part de la despesa total la fan les persones més grans de seixanta anys, i està previst que el 2050 s’incrementi fins al 41 %. Tot i que la dada no sembla extrapolable als estats amb economies en recessió, es pot afirmar que la gent gran cada vegada és més rellevant en termes de consum: si en són més i viuen més anys, consumiran més productes i serveis. Alguns sectors han vist una oportunitat de negoci en aquesta tendència a l’alça.
Es coneix com a economia de plata al conjunt de productes i serveis que les persones consumirem pel fet de ser grans
El catàleg de productes i serveis que les persones consumirem pel fet de ser grans rep el nom de silver economy o economia de plata. Les necessitats sobrevingudes amb l’edat requereixen solucions específiques, i les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies fan pensar que les respostes que s’hi donaran seran diferents a les que han obtingut els nostres pares i avis: recursos de teleassistència que ajudin a prolongar la vida autònoma de les persones, telèfons amb icones i sons adaptats a la manca de visió i d’oïda pròpia de la vellesa o caixers automàtics biomètrics que utilitzin l’empremta digital en comptes de targetes i codis numèrics per protegir l’usuari de possibles robatoris i de la seva desmemòria. Aquest augment de la demanda interna representarà un impuls per a l’economia regional, ja que crear productes i serveis nous comporta crear ocupació i empreses noves, com també una millora de la competitivitat de la Unió Europea. Es tracta, a més a més, de negocis que fins ara han tingut un bon índex de retorn de la inversió i que són rendibles. Disciplines innovadores com ara les nanociències, la biotecnologia, la intel·ligència computacional i la robòtica tindran la possibilitat de monetitzar les seves idees assajant fórmules per fer que els nostres últims anys de vida siguin millors.
Canvis en la percepció de l’envelliment
El potencial econòmic de la gent gran hauria de servir per consolidar un canvi cultural en la imatge que es té de l’envelliment. Per a l’imaginari popular, fer-ser vell equival a perdre facultats, cosa que, en certa manera, és cert: el temps actua sobre els éssers vius i ens minva les capacitats d’adaptació i de resposta a l’entorn. Però envellir també és guanyar coneixement, experiència, generositat. Les persones grans es poden mantenir actives i ser molt útils per a la societat. I no només des del punt de vista dels valors: amb els seus ingressos paguen impostos, fan despesa i, de vegades, fan treballs voluntaris no remunerats que representen un estalvi per a l’administració. El seu bagatge professional i la seva capacitat de consum poden contribuir al creixement i al desenvolupament econòmic de la Unió Europea. No hem de veure la gent gran com una càrrega, hem de saber valorar les seves aportacions. Cal, en definitiva, un replantejament de la concepció que tenim de la vellesa; envellir pot ser un problema però pot ser, també, una oportunitat.