Estudi ALFA (Alzheimer i Famílies)

//The Pasqual Maragall Foundation: looking for the causes of Alzheimer’s

Cada quatre segons es diagnostica un cas de demència. Un 10 % de les persones més grans de seixanta-cinc anys en pateix d’algun tipus, i la proporció augmenta fins al 50 % en arribar als vuitanta-cinc anys. Més de la meitat dels casos són d’Alzheimer, la quarta causa de mort en els països desenvolupats. És una malaltia progressiva i irreversible, amb un origen i unes causes desconegudes, que no es pot curar i que no té cap tractament preventiu. Els danys cerebrals es comencen a produir entre deu i vint anys abans que els símptomes siguin evidents. Quan la patologia es diagnostica, per tant, ja és tard. Per poder-hi intervenir abans, cal saber què passa durant la fase preclínica de la malaltia. I aquest és l’objectiu principal de l’Estudi ALFA impulsat per la Fundació Pasqual Maragall.

La institució és iniciativa de l’expresident del Govern de Catalunya, Pasqual Maragall, qui l’any 2007 feia públic que li havien diagnosticat Alzheimer. Poc després creava la Fundació per promoure la recerca científica sobre la patologia, amb un model innovador basat en projectes no convencionals. Un d’aquests projectes és l’Estudi ALFA. «El nom prové de la contracció Alzheimer i famílies», explica Nina Gramunt, directora del Programa de Recerca Clínica de la Fundació. L’estudi s’adreça essencialment a fills de pares que pateixen la malaltia, tot i que també s’hi ha inclòs un grup de persones sense antecedents familiars. «Són voluntaris entre quaranta-cinc i setanta-cinc anys. Farem una avaluació exhaustiva d’aquestes persones, que es complementarà amb proves diferents en funció d’uns objectius científics determinats. Hem visitat prop de 2.750 voluntaris, i uns 2.400 compleixen els criteris per incloure’ls en l’estudi.» 

L’Estudi Alzheimer i Famílies

Els criteris d’inclusió passen, en primer terme, per un cribratge cognitiu: les persones voluntàries se sotmeten a una sèrie de tests de memòria, orientació, etc. per comprovar la indemnitat de les seves capacitats cognitives. També se’ls demana que vagin a la visita acompanyats d’alguna persona propera per valorar possibles canvis en la seva vida diària. «Un dels símptomes de l’Alzheimer en la seva fase inicial pot ser l’anosognòsia, el desconeixement del propi dèficit neurològic. Necessitem contrastar la informació que ens donen amb algú que els conegui bé per saber si el record que tenen de la vida diària és acurat. Si la persona compleix els requisits cognitius, fem un recull de la seva història clínica, cosa que també serveix per acabar de definir els criteris d’inclusió. Una vegada comprovat que reuneixen els criteris, la infermera de l’estudi pren les dades antropomòrfiques bàsiques -talla, pes, pressió arterial, etc.- i extrau sang per a l’anàlisi genètic. Finalment, se’ls fa una sèrie de tests més amplis i detallats, adreçats a detectar dèficits cognitius molt subtils abans que siguin evidents. Quan acaba la visita ja són participants de l’estudi, i se’ls donen uns enllaços d’Internet a qüestionaris sobre hàbits tòxics, dieta, esport, activitat laboral, exposició a la pol·lució ambiental al llarg de la vida, etc. per elaborar, així, un mapa dels possibles factors de risc d’aquella persona.»

«La informació més interessant, però, l’obtindrem del seguiment longitudinal»

El grup d’investigació de Manel Esteller es fa càrrec dela determinació de l’apolipoproteïna E de totes les mostres recollides. Posteriorment, i en funció de diferents objectius científics, es convoca els voluntaris per fer-los proves específiques. «Ara mateix tenim uns quatre-cents voluntaris en un estudi de ressonància magnètica cerebral. Més endavant, farem un PET cerebral a un altre subgrup. També hem previst la punció lumbar, perquè l’estudi del líquid cefaloraquidi tret de la medul·la ens permet estimar absència la possible acumulació de betaamiloide al cervell. Volem fer proves cada tres anys i fer-ne un seguiment. Per tant, un dels compromisos que demanem als participants és que tinguin la voluntat de continuar en l’estudi durant un període llarg. El tall transversal també ens dóna informació, i més amb un volum tan important de gent. La informació més interessant, però, l’obtindrem del seguiment longitudinal.» L’estudi va començar l’abril de 2013 i busquen voluntaris fins al novembre d’enguany.

La malaltia d’Alzheimer

«L’Alzheimer és una patologia que Alois Alzheimer va descriure a principi del segle xx. Des d’aleshores s’ha progressat força en el seu coneixement en l’àmbit mèdic, científic, sanitari o social. El que no és tan conegut —i aquí és on enfoquem la recerca— són les causes, què és el que la provoca. Sabem, però, que el principal factor de risc és l’envelliment.» A partir dels seixanta-cinc anys, el percentatge de prevalença de la malaltia creix exponencialment cada lustre. La xifra de persones que la pateixen, segons la doctora Gramunt, es podria reduir a la meitat només si s’aconsegueix retardar l’aparició de la patologia cinc anys.

Hi ha una variant d’Alzheimer més precoç—vinculada a unes proteïnes anomenades presenilines— que és hereditària. És una variant poc usual, que es pot predir i que es diagnostica abans dels seixanta anys. Té un patró familiar d’almenys tres afectats amb aquestes característiques en dues generacions. Representa, però, un percentatge mínim del total de casos (entorn de l’1%). La forma més comuna, l’Alzheimer d’aparició tardana, es diagnostica normalment cap als setanta anys. Més enllà de l’edat, però, hi ha altres factors que condicionen la malaltia. «Poden ser factors genètics, relacionats amb l’estil de vida, ambientals, etc., però no sabem fins a quin punt hi contribueix cadascun. L’Estudi ALFA se centra precisament en la fase preclínica, a fi de detectar quins són aquests factors i trobar marcadors que ens permetin predir que una persona desenvoluparà la malaltia en el futur.»

Des del punt de vista clínic, l’Alzheimer representa una pèrdua progressiva de facultats cognitives —pensar, recordar i raonar— d’una manera que afecta greument la vida quotidiana de les persones. Neuropatològicament es distingeix per l’acumulació de plaques betaamiloides i cabdells neurofibril·lars al cervell. També hi ha un component de susceptibilitat genètica vinculat al gen codificador de l’apolipoproteïna en la seva variant de l’al·lel E4. Això no vol dir, però, que les persones que presentin qualsevol d’aquestes característiques pateixin necessàriament la malaltia. «Avui en dia no podem assegurar al cent per cent que qui tingui aquesta substància al cervell tindrà Alzheimer. I amb la susceptibilitat genètica passa el mateix: es pot tenir el gen i no desenvolupar la patologia o a l’inrevés. Ara bé, una persona d’una edat determinada, que té plaques betaamiloides al cervell i que és portadora de l’apolipoproteïna E4, té més possibilitats de desenvolupar-la. Els factors de risc fan que tinguem més possibilitats de patir Alzheimer, però no són determinants.»

«L’Alzheimer no es pot curar. Hi ha tractament, però és estrictament pal·liatiu: no modifica el curs de la malaltia ni repara el dany»

«Sabem que, quan comencen a aparèixer els símptomes, el cervell d’aquella persona ja fa molts anys que experimenta canvis neuropatològics irreversibles». L’Alzheimer no es pot curar. Hi ha tractament, però és estrictament pal·liatiu: ajuda a fer més suportables els símptomes. No modifica el curs de la malaltia ni repara el dany. Quan l’Alzheimer es diagnostica, el procés ja ha començat i no es pot aturar. «Hi ha estratègies de prevenció secundària, que no eviten que aparegui, però que el poden retardar. Per exemple, la reserva cognitiva. Fer una vida especialment activa—i això no vol dir tenir estudis superiors, vol dir fer un tipus de feina o tenir alguna afició estimulant cognitivament, que faci pensar— fa ser més resistent a la patologia. Cada nou aprenentatge que fem produeix connexions sinàptiques noves, que és el mitjà pel qual es connecten entre si les neurones i se’n generen de noves. Com més aprenentatge, més densa i resistent és la xarxa neuronal que es crea, i això retarda la manifestació clínica de la malaltia. Malauradament, arriba un dia en què es desencadena amb totes les conseqüències, però triga més.» 

Simptomatologia

Cada procés és diferent, però hi ha un curs clínic similar. «El patró més freqüent és que primer quedi afectada la memòria, en un grau que realment trastorna la vida quotidiana i que suposa un canvi respecte de la manera com era abans aquella persona. S’ha de veure que no es tracta d’una derivació d’un quadre d’angoixa, perquè hi ha angoixes vitals —un procés de dol, la jubilació, etc. — que alteren la memòria. Després, normalment queda afectada la capacitat global d’establir judicis, de raonar, de planificar. I, a mesura que avança la malaltia, hi ha dèficits en l’orientació.» Així, progressivament, minva l’autonomia de la persona fins que és totalment dependent.

Aquest procés acostuma a durar anys. «Normalment, dura entre cinc i quinze anys, però pot durar tres anys o més de vint. Depèn de la definició neurobiològica del cervell de cada persona i del seu estat de salut global.» Tenir Alzheimer no eximeix de patir altres patologies. Si es tenen trastorns sovint concomitants amb l’envelliment, com ara hipertensió, diabetis o càncer, l’esperança de vida serà, lògicament, inferior. En canvi, la malaltia d’un individu amb bona salut pot ser molt llarga. «Als països desenvolupats estem invertint la forma de la piràmide demogràfica: cada vegada hi ha menys gent jove i més gent gran. Avui dia no és una utopia que algú arribi als vuitanta anys amb un estat de salut acceptablement bo; en canvi, no hem pogut aturar una malaltia neurodegenerativa com és l’Alzheimer. Per tant, estem abocats a una societat on la dependència serà, sense dubte, un problema.»

Notícies relacionades