Aconseguir prestacions més ràpides, intel·ligents i econòmiques és la idea rectora de la nova estratègia sanitària de la Generalitat de Catalunya. El projecte mHealth.cat pretén facilitar l’accés del ciutadà als recursos mòbils que l’ajudin a tenir cura de la salut. Un portal web funciona com a aparador, i centralitza el catàleg d’eines (aplicacions mòbils, dispositius de telemonitoratge, etc.) que es posen a disposició de l’usuari. La diferència amb altres iniciatives similars és que és pública —forma part d’una voluntat política més ambiciosa per transformar el sistema de salut— i que garanteix la solvència i el rigor de les opcions que hi ofereix. És a dir, els responsables del projecte seleccionen, avaluen i, en funció dels resultats de les anàlisis, prescriuen o no els recursos que han examinat.
Amb aquesta estratègia, es genera un entorn segur i de confiança que permet escollir entre opcions de qualitat contrastada. A més a més, el procés de selecció és dinàmic, i si alguna eina no complís els objectius fixats es podria substituir per una altra o se’n podria introduir una de nova si ho recomanessin els professionals i les entitats que pertanyen al sector sociosanitari. La seva opinió ja s’ha tingut en compte a l’hora d’elaborar el Pla de mobilitat, que executarà TICSalut, l’organisme del Govern de Catalunya encarregat de fomentar l’ús de les noves tecnologies en l’àrea de la salut, amb la col·laboració de Mobile World Capital, un consorci publicoprivat que aplega institucions públiques, més de vuit-cents operadors de telefonia i unes dues-centes empreses de l’univers mòbil. Les entitats del tercer sector i els ciutadans en contacte amb la xarxa assistencial convencional tindran accés lliure a la plataforma.
La «mobilització» del model assistencial
La salut mòbil serà un factor clau en el procés de transformació del model d’atenció sociosanitària cap a un model més àgil i menys costós. Les noves tecnologies poden ajudar a optimitzar el seguiment a distància de certes malalties, a complir adequadament les pautes farmacològiques, a augmentar l’apoderament dels pacients, a facilitar l’intercanvi d’informació entre especialistes, etc. Per mitjà de les possibilitats que ofereixen dispositius com ara els telèfons mòbils o les tauletes, per tant, s’aconseguiria millorar la qualitat de vida de les persones i alhora es contribuiria a fer el sistema de salut més sostenible i més proper als ciutadans. Aquesta és la tendència general. I el Pla de mobilitat que acaba d’aprovar la Generalitat de Catalunya és una temptativa per començar a materialitzar-la. De moment, l’única que hi ha a Europa.